{"id":23543,"date":"2022-09-07T09:37:26","date_gmt":"2022-09-07T07:37:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=23543"},"modified":"2022-09-07T09:37:28","modified_gmt":"2022-09-07T07:37:28","slug":"oriol-bartomeus-de-creients-i-instrumentals-una-explicacio-del-proces","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bartomeus-de-creients-i-instrumentals-una-explicacio-del-proces\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: De creients i instrumentals. Una explicaci\u00f3 del proc\u00e9s"},"content":{"rendered":"\n

Aquest setembre far\u00e0 deu anys de la primera diada independentista massiva (2012<\/strong>) i cinc de la culminaci\u00f3 del proc\u00e9s<\/em>, amb l\u2019aprovaci\u00f3 de les denominades lleis de desconnexi\u00f3 (2017<\/strong>) que, amb l\u2019excusa de servir de paraigua a la consulta del primer d\u2019octubre, invalidaven tot l\u2019entramat legal derivat de l\u2019estatut i de la constituci\u00f3. Ha passat prou temps, doncs, per poder formular-se una idea dels factors que van determinar el rumb del proc\u00e9s<\/em> i, amb ell, el del conjunt del pa\u00eds al llarg d\u2019aquesta d\u00e8cada.<\/p>\n\n\n\n

Un dels elements que explica la traject\u00f2ria estranya del proc\u00e9s \u00e9s la composici\u00f3 de l\u2019elit que el va impulsar i dirigir (o intentar dirigir). Quedi clar. No parlo de la base del moviment independentista, molt m\u00e9s diversa i transversal. Parlo del nucli dirigent. Aquest nucli dirigent no era monol\u00edtic, sin\u00f3 que el componien dos grups, o dues visions, no necess\u00e0riament cohesionats per\u00f2 clarament definits. D\u2019una banda, un grup que creia fermament en la possibilitat d\u2019assolir la independ\u00e8ncia per\u00f2 al que li mancaven de forma molt evident els instruments per a dur-la a terme. De l\u2019altra banda, hi havia un grup que s\u00ed que comptava amb eines i recursos (pol\u00edtics, d\u2019organitzaci\u00f3, d\u2019influ\u00e8ncia, financers fins i tot), per\u00f2 que mai no va creure en l\u2019objectiu final. Per a aquests, el proc\u00e9s<\/em> no anava de conquerir la independ\u00e8ncia, sin\u00f3 que perseguia altres objectius, m\u00e9s prosaics. Per a ells, la reclamaci\u00f3 de la independ\u00e8ncia complia una funci\u00f3 instrumental.<\/p>\n\n\n\n

Les tensions entre aquests dos grups, entre els que volien per\u00f2 no podien i els que potser podien per\u00f2 no volien, expliquen en part no nom\u00e9s el trajecte convuls d\u2019aquesta d\u00e8cada sin\u00f3 el final inconcret de tot plegat.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019una banda, la part que creia en l\u2019objectiu de la independ\u00e8ncia \u00e9s la que va anar provocant que el proc\u00e9s<\/em> crem\u00e9s etapes de manera accelerada (\u201ctenim<\/em> pressa<\/em>\u201d), generant una din\u00e0mica d\u2019auto-acceleraci\u00f3 promoguda per la pr\u00f2pia fe dels dirigents en la possibilitat certa (segons el seu criteri) que la independ\u00e8ncia no nom\u00e9s era factible sin\u00f3 que s\u2019esdevindria de forma quasi \u201cnatural<\/em>\u201d per la simple voluntat \u201cdel poble<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 del voluntarisme, capa\u00e7 de congregar un ingent nombre de seguidors de manera reiterada en els primers cinc anys, aquesta part del nucli dirigent no mostrava cap altra capacitat, ni estrat\u00e8gica ni d\u2019influ\u00e8ncia, ni tant sols una visi\u00f3 m\u00ednimament realista dels equilibris de forces. La seva \u00fanica idea era la de \u201ctirar endavant<\/em>\u201d, amb la convicci\u00f3 que la independ\u00e8ncia arribaria per la sola for\u00e7a de la mobilitzaci\u00f3 massiva i continuada de la base independentista.<\/p>\n\n\n\n

Menys cr\u00e8duls i molt m\u00e9s sibil\u00b7lins, l\u2019altra part de la direcci\u00f3 del proc\u00e9s<\/em> mai no va esperar que l\u2019adveniment de la independ\u00e8ncia es produ\u00eds per la pressi\u00f3 \u201cdel carrer<\/em>\u201d. Per a ells, el proc\u00e9s<\/em> fou una manera de sortejar una situaci\u00f3 molt complicada, que amena\u00e7ava amb fer-los fora dels espais de poder que han ocupat de forma gaireb\u00e9 ininterrompuda des de fa quaranta anys. La mobilitzaci\u00f3, per a ells, mai no va tenir com a objectiu la consecuci\u00f3 de la independ\u00e8ncia, sin\u00f3 la creaci\u00f3 d\u2019un clima (o l\u2019aprofitament d\u2019un ferment que ja existia pr\u00e8viament) que reorden\u00e9s el mapa pol\u00edtic al seu favor. O m\u00e9s concretament, que imped\u00eds la reordenaci\u00f3 del mapa pol\u00edtic en contra dels seus interessos.<\/p>\n\n\n\n

Cinc anys despr\u00e9s de la culminaci\u00f3 del proc\u00e9s, despr\u00e9s de cinc llargs anys d\u2019un post-proc\u00e9s<\/em> que sembla no tenir final, la sort somriu de maneres molt diferents a ambd\u00f3s grups. Els creients veuen com l\u2019objectiu de la independ\u00e8ncia no \u00e9s m\u00e9s a prop del que era fa deu anys, per molta ret\u00f2rica que puguin utilitzar per conv\u00e8ncer-se a ells mateixos que l\u2019esfor\u00e7 no ha estat en va. Les mobilitzacions s\u2019esllangueixen, les convocat\u00f2ries son cada cop menys reeixides i els missatges es repeteixen d\u2019esma, sense el tremp i la convicci\u00f3 d\u2019abans. Hi ha cansament a la base i creixen les dimissions a mesura que la radicalitzaci\u00f3 allunya els que no hi combreguen (el boicot a l\u2019homenatge a les v\u00edctimes del 17A<\/strong> n\u2019\u00e9s l\u2019\u00faltima prova).<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019altre extrem, els instrumentals ressorgeixen com els actors imprescindibles del futur immediat. A la mateixa velocitat que els creients son enviats a l\u2019infern i l\u2019oblit, la part dirigent del proc\u00e9s<\/em> que s\u2019associa a l\u2019antiga Converg\u00e8ncia \u00e9s reclamada com la soluci\u00f3 al bloqueig actual. Un cop passada la febrada d\u2019aquesta d\u00e8cada, hi ha una mena de necessitat general de tornar als \u201cvells bons temps<\/em>\u201d, a la moderaci\u00f3 que representarien els antics dirigents de CDC<\/strong>, als qui se\u2019ls disculpa la deriva dels \u00faltims anys, com si no haguessin estat a la sala de comandament, com si haguessin estat v\u00edctimes de la follia d\u2019un grup de sectaris que haurien practicat l\u2019entrisme<\/em> (al m\u00e9s pur estil trotskista) a la noble casa del nacionalisme catal\u00e0 de tota la vida.<\/p>\n\n\n\n

Aquest nacionalisme al que se li demana que torni, que es desempallegui dels radicals, i al que se li promet un lloc d\u2019honor en la nova Catalunya que es dibuixa com un calc de la vella. Si ho aconsegueixen, hauran completat el cercle. Van promoure el proc\u00e9s<\/em> (2012<\/strong>), es van aprofitar de la mobilitzaci\u00f3, van incentivar-la (consulta del 9N<\/strong>), van esquivar-ne els perills (candidatura conjunta amb ERC<\/strong> el 2015<\/strong> i relleu de Mas<\/strong> per acontentar la CUP<\/strong>) i han aconseguit mantenir-se al poder de forma ininterrompuda al llarg de tot el per\u00edode, per sortir-ne ara com la soluci\u00f3 als desvaris i ser aclamats des de totes les tribunes com els actors claus per tornar el seny i la moderaci\u00f3 a l\u2019escenari pol\u00edtic catal\u00e0. Se\u2019ls ha de recon\u00e8ixer el m\u00e8rit. I la manca d\u2019escr\u00fapols. I al pa\u00eds en general una inclinaci\u00f3 natural per l\u2019amn\u00e8sia i el perd\u00f3 (sempre en favor dels mateixos, es clar).<\/p>\n\n\n\n

La ciutat llunyana<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest setembre far\u00e0 deu anys de la primera diada independentista massiva (2012) i cinc de la culminaci\u00f3 del proc\u00e9s, amb l\u2019aprovaci\u00f3 de les denominades lleis de desconnexi\u00f3 (2017) que, amb l\u2019excusa de servir de paraigua a la consulta del primer d\u2019octubre, invalidaven tot l\u2019entramat legal derivat de l\u2019estatut i de la constituci\u00f3. Ha passat prou temps, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":23550,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,32,1],"tags":[],"class_list":["post-23543","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-politica","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23543","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23543"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23543\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23551,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23543\/revisions\/23551"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23550"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23543"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23543"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23543"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}