{"id":2349,"date":"2010-08-30T10:59:52","date_gmt":"2010-08-30T08:59:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2349"},"modified":"2010-09-02T12:55:43","modified_gmt":"2010-09-02T10:55:43","slug":"jordi-font-mas-toca-retirada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-mas-toca-retirada\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Mas toca retirada (!)"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/12\/estatut06.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-1443\" title=\"estatut06\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/12\/estatut06-266x300.jpg\" alt=\"\" width=\"266\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/12\/estatut06-266x300.jpg 266w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/12\/estatut06.jpg 360w\" sizes=\"auto, (max-width: 266px) 100vw, 266px\" \/><\/a>Ho vaig dir en un article recent. Arribada l&#8217;hora, les grans paraules de CiU \u2014concert econ\u00f2mic, sobiranisme\u2014 esdevindran fullaraca, perqu\u00e8 la \u201cnova era\u201d que anuncien no \u00e9s sin\u00f3 l&#8217;intent de legitimar una retirada: l&#8217;aband\u00f3 del front de l&#8217;Estatut i del desenvolupament plurinacional de l&#8217;Estat (que el pacte constituent permetia i l&#8217;Estatut ha posat sobre la taula). <!--more-->L&#8217;objectiu: liquidar els impediments que dificultarien la restauraci\u00f3 de la vella alian\u00e7a entre la castissa conllevancia i el nostrat peix al cove. Les grans paraules de CiU, d&#8217;altra banda, ja haurien acomplert la seva segona missi\u00f3: pescar independentistes incauts i ficar-los al sarr\u00f3 electoral on s&#8217;aixopluga bona part de la dreta catalana i els seus interessos.<\/p>\n<p>I vet aqu\u00ed que no ha calgut esperar una hipot\u00e8tica vict\u00f2ria de CiU. Artur Mas, de manera sorprenent, s&#8217;ha descarat i ho ha dit amb totes les lletres, sense cap ombra de rubor: \u201cL&#8217;Estatut ja no serveix\u201d. Ha reconegut que \u201cera un bon tren\u201d, per\u00f2 que, davant l&#8217;intent del nacionalisme espanyol de deixar-lo \u201cen via morta\u201d, no val la pena plantar cara ni donar la batalla per salvar-lo, sin\u00f3 que \u201ccal un canvi de direcci\u00f3\u201d. Cap a on? Amb quin full de ruta? Ni un sol mot. Es tracta, doncs, del retorn a la pol\u00edtica sense projecte, circumstancial, d&#8217;estira-i-arronsa; aix\u00f2 s\u00ed, amb un arborat voleiar de banderes sota l&#8217;eteri lema del dret a decidir. Aquest cop, Artur Mas ni tan sols vol anar al notari que, en el passat, havia certificat p\u00fablicament el seu comprom\u00eds de no pactar amb el PP. Ben al contrari, d\u00f3na per feta, alegrement, la caducitat dels impediments que dificultarien aquest pacte.<\/p>\n<p>Si l&#8217;artifici funciona, l&#8217;Estatut, certament, esdevindr\u00e0 ferralla. Acabaran dient que va ser un trist error. Hi haur\u00e0 un nou pacte de finan\u00e7ament amb l&#8217;Estat que no diferir\u00e0 gaire de l&#8217;actual, per\u00f2 sostindran que \u201c\u00e9s gaireb\u00e9 com el concert econ\u00f2mic\u201d. Catalunya s&#8217;endur\u00e0, de tant en tant, algun peix al cove que se celebrar\u00e0 amb timbals i platerets. Ser\u00e0, efectivament, una \u201cnova era\u201d, per\u00f2 amb una vella i coneguda olor. Catalunya haur\u00e0 abandonat la batalla del model d&#8217;Estat i haur\u00e0 confirmat les posicions de la caverna espanyolista. Caldr\u00e0 esperar una nova combinaci\u00f3 d&#8217;esquerres, m\u00e9s o menys llu\u00efda, amb m\u00e9s o menys contradiccions, amb crisi econ\u00f2mica o sense, per\u00f2 amb el coratge de qui t\u00e9 un projecte reformador, el defensa sense treva i no es conforma amb tripijocs contingents.<\/p>\n<p>Caldria evitar aquesta immensa p\u00e8rdua de temps. Diguem-ho alt i clar: l&#8217;Estatut \u00e9s irrenunciable, pel seu contingut, per les lleis innovadores a qu\u00e8 ha donat lloc (educaci\u00f3, vegueries&#8230;) i per tot el que comporta (finan\u00e7ament, model d&#8217;Estat&#8230;). Cal dilucidar en breu si \u00e9s viable la seva plena recuperaci\u00f3, m\u00e9s enll\u00e0 del biaix involucionista de la famosa sent\u00e8ncia. I cal abordar la q\u00fcesti\u00f3 de fons: amb la sent\u00e8ncia, queda tancada a la baixa la interpretaci\u00f3 del pacte constituent del 1978 pel que fa al model d&#8217;Estat? Si fos aix\u00ed, aquest restaria desmentit com a via per encaixar les nacions (les \u201cnacionalitats\u201d constitucionals) que van signar-lo. Aquesta \u00e9s la gran q\u00fcesti\u00f3, la vella assignatura pendent de la democr\u00e0cia espanyola. Aviat, l&#8217;aband\u00f3 de les armes per ETA dur\u00e0 Euskadi a aquest mateix punt. Espanya, m\u00e9s enll\u00e0 d&#8217;in\u00e8rcies i de bravates, ho sap molt b\u00e9. I sap que s&#8217;hi juga la seva viabilitat futura. El camp de batalla est\u00e0 parat. I ho est\u00e0 en uns determinats termes. Ning\u00fa no pot abandonar-lo ara sense contraure greus responsabilitats.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/avui.elpunt.cat\/noticia\/article\/7-vista\/8-articles\/206374-mas-toca-retirada-.html?dema=1\">AVUI<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ho vaig dir en un article recent. Arribada l&#8217;hora, les grans paraules de CiU \u2014concert econ\u00f2mic, sobiranisme\u2014 esdevindran fullaraca, perqu\u00e8 la \u201cnova era\u201d que anuncien no \u00e9s sin\u00f3 l&#8217;intent de legitimar una retirada: l&#8217;aband\u00f3 del front de l&#8217;Estatut i del desenvolupament plurinacional de l&#8217;Estat (que el pacte constituent permetia i l&#8217;Estatut ha posat sobre la &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[9,187],"class_list":["post-2349","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","tag-estatut","tag-politica-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2349","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2349"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2349\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2382,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2349\/revisions\/2382"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2349"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2349"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2349"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}