{"id":23463,"date":"2022-08-26T09:49:56","date_gmt":"2022-08-26T07:49:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=23463"},"modified":"2022-08-26T16:55:49","modified_gmt":"2022-08-26T14:55:49","slug":"raimon-obiols-deures-destiu-6-retrats-de-trump-paisatges-de-batalla-comparacions-inevitables","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-deures-destiu-6-retrats-de-trump-paisatges-de-batalla-comparacions-inevitables\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Deures d\u2019estiu 6 (Retrats de Trump, paisatges de batalla, comparacions inevitables)."},"content":{"rendered":"\n

Que Trump<\/strong> d\u00f3na import\u00e0ncia a la seva iconografia ho corrobora el fet que, fa un mes, el seu comit\u00e9 d\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica (Save America Leadership) <\/em>va donar  650.000<\/strong> d\u00f2lars a la Smithsonian Institution<\/strong> de Washington per als futurs retrats de l\u2019ex president i de Melania Trump<\/strong>. \u00c9s la primera vegada que aquesta prestigiosa instituci\u00f3, que recapta donacions privades per a la seva galeria de retrats presidencials, rep diners directament d\u2019una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica.
Segons les regles de la instituci\u00f3, els ex presidents poden escollir l\u2019artista que ha de retratar-los, a ells i a la seva consort. En general, trien correctes pintors acad\u00e8mics, que avui dia no s\u00f3n f\u00e0cils de trobar. Nom\u00e9s els Obama<\/strong> van trencar discretament la tradici\u00f3, escollint un artista afro-americ\u00e0 de Nova York, Kehinde Wiley<\/strong>, les obres del qual han alegrat la galeria de retrats del Smithsonian<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Em temo que la tria de Trump<\/strong>, que encara no \u00e9s coneguda, no m\u2019agradar\u00e0. El prejudici deriva d\u2019una reacci\u00f3 instintiva,  organol\u00e8ptica (de sabor, olfactiva) pel posat, les ganyotes i la veu del model; pel mal gust ostent\u00f3s de les seves opulentes resid\u00e8ncies. Es basa tamb\u00e9 en els precedents, en els retrats de Trump<\/strong> ja coneguts, com el que l\u2019any 2019<\/strong> es penj\u00e0 al Capitoli de Colorado, que es comenta sol.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
A portrait of President Donald Trump unveiled inside the Colorado State Capitol on Thursday, Aug. 1, 2019. (Kevin J. Beaty\/Denverite)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

En una recent entrevista a Babelia, <\/em>el director de cine Albert Serra <\/strong>ha dit que “si un d\u00eda hagu\u00e9s de fer un documental sobre Trump<\/strong>, intentaria pensar quines qualitats t\u00e9 aquesta persona, fins i tot per a un votant d\u2019esquerres<\/em>\u201d. <\/p>\n\n\n\n

T\u00e9 ra\u00f3 Serra<\/strong>. Dir que no agraden ni Trump<\/strong> ni els seus retrats no serveix de gran cosa si no s\u2019\u00e9s capa\u00e7 d\u2019entendre per quins motius poden agradar als que el voten o el poden votar, si no s\u2019intenta esbrinar quina representaci\u00f3 mental (simb\u00f2lica, moral, sentimental) es fan de Trump<\/strong> aquells que creuen  que els representa i  els defensa. Potser la clau es troba en una frase del seu discurs de la vict\u00f2ria, quan va guanyar el 2016<\/strong>:\u201cThe forgotten men and women of our country will be forgotten no longer<\/em>\u201d (\u201cA partir d\u2019ara, els homes i les dones oblidats del nostre pa\u00eds ja no seran oblidats<\/em>\u201d). <\/p>\n\n\n\n

Paisatges de batalla<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No \u00e9s exagerat pensar que en \u00e8poques passades Trump<\/strong> hauria estat sotm\u00e8s a\u00a0 impeachment <\/em>o jutjat. Ara no, almenys de moment: el paisatge nord-americ\u00e0 \u00e9s un paisatge de batalla, o de guerra.\u00a0El corresponsal de La Vanguardia a Washington parlava abans d\u2019ahir d\u2019un estudi\u00a0 fet per una universitat de Calif\u00f2rnia<\/a>, amb entrevistes a 8.600 <\/strong>persones, que conclo\u00efa que la meitat\u00a0 dels\u00a0 estatunidencs\u00a0 (el 50,1% <\/strong>exactament) creia que \u201cen els propers anys hi haur\u00e0 una guerra civil als Estats Units<\/em>\u201d. No posaria les mans al foc per aquesta dada, per\u00f2 \u00e9s significatiu que hagi estat \u00e0mpliament difosa. Els EUA\u00a0 semblen tan polaritzats i dividits com el 1861<\/strong>, quan esclat\u00e0 la guerra civil.
El partit republic\u00e0 s\u2019arrenglera radicalment rere l\u2019ex president, que pot tornar a presentar-se el 2024<\/strong>, mentre els candidats trumpistes van guanyant en les prim\u00e0ries per a les eleccions de novembre.\u00a0
\u00bfQuines raons poden explicar que Trump<\/strong> arrib\u00e9s a la presid\u00e8ncia, l\u2019exerc\u00eds ca\u00f2ticament, denunci\u00e9s els resultats que el feren sortir de la Casa Blanca, don\u00e9s ales al b\u00e0rbar assalt al Capitoli, s\u2019hagi endut a casa 700<\/strong> p\u00e0gines de documents classificats de la presid\u00e8ncia\u2026 i, malgrat tot aix\u00f2 (o justament a causa de tot aix\u00f2) es mantingui com l\u2019element central de la pol\u00edtica nord-americana, segueixi dominant el seu partit, i amenaci amb un traum\u00e0tic retorn al poder?\u00a0
\u00a0A mi em sembla que el fenomen Trump<\/strong> cada vegada \u00e9s menys redu\u00efble a una q\u00fcesti\u00f3 de regions desindustrialitzades, de desigualtats creixents o de classes mitjanes en desclassament.\u00a0 Hi ha conflictes a un major nivell de profunditat. Han crescut les llibertats individuals, es dilueixen velles refer\u00e8ncies b\u00e0siques (d\u2019identificaci\u00f3, de valors, de g\u00e8nere) i creixen tamb\u00e9, de manera accelerada i \u00a0 correlativa,\u00a0 les insatisfaccions, la por a un futur que es percep descontrolat i perill\u00f3s, i les reaccions corresponents.
La dreta dels EUA sempre ha unit les seves fraccions contra un enemic com\u00fa, extern o interior: el New Deal<\/em>, el comunisme, el terrorisme islamista, l\u2019\u201deix del mal<\/em>\u201d. Trump<\/strong> est\u00e0 forjant una nova coalici\u00f3 contra nous enemics: l\u2019esquerra \u201cwoke<\/em>\u201d, la immigraci\u00f3 il\u00b7legal, les elits pol\u00edtiques i medi\u00e0tiques, als que culpa d\u2019estar destruint la naci\u00f3 i els valors tradicionals. <\/p>\n\n\n\n


Comparacions inevitables<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Parlant de retrats, \u00e9s interessant el que deia  Gonzalo Goytisolo<\/strong>, en una entrevista de  2017<\/strong><\/a> : \u201cLa polaritzaci\u00f3 no \u00e9s un defecte exclusiu de la politica. \u201cO ets amb nosaltres o contra nosaltres\u201d; o \u201camb la fotografia o amb la pintura\u201d\u2026 La vida real es m\u00e9s complexa\u201d. <\/em>
Les comparacions s\u2019han d\u2019evitar, per\u00f2 a vegades s\u00f3n inevitables. La galeria de retrats que Gonzalo Goytisolo<\/strong> ha anat pintant al llarg de tres d\u00e8cades (\u201cPersonas pintadas (1987 – 2017)<\/a><\/strong><\/em>\u201d) \u00e9s una inestimable  representaci\u00f3 d\u2019una \u00e8poca barcelonina que va desapareixent i que aviat semblar\u00e0 tan llunyana com la dels retratats per aquell gran artista irregular (a vegades genial) que fou Ramon Casas<\/strong>.

En la meticulositat fotogr\u00e0fica de la t\u00e8cnica pict\u00f2rica de Goytisolo<\/strong> no hi ha  sols la recerca d\u2019una semblan\u00e7a sin\u00f3 quelcom que \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil: hi ha una intenci\u00f3 interpretativa, una  voluntat de penetrar en la veritat dels personatges retratats; un dictamen (i en alguns casos, una sent\u00e8ncia). \u201cEl problema \u00e9s que els retrats han d’agradar al retratat<\/em>\u201d, diu Goytisolo<\/strong>, \u201ci   aix\u00f2 fa minvar les possibilitats creatives del quadre (\u2026) Una altra cosa \u00e9s rendir-te incondicionalment.  Jo no ho faig<\/em>\u201d.  I tant que no ho fa. No em deixaria fer un retrat per Goytisolo<\/strong> sense  abans  estar segur del seu judici benevolent i, a ser possible, de la seva amistat. <\/p>\n\n\n\n


En mat\u00e8ria de retrats d\u2019Estat, la comparaci\u00f3 m\u00e9s inevitable, i terrible, \u00e9s la que se li plantej\u00e0 a Antonio L\u00f3pez<\/strong> l\u2019any 1994<\/strong>, quan el Patrimonio Nacional li encarreg\u00e0 una pintura de la fam\u00edlia real espanyola. Trig\u00e0 vint anys a complir l\u2019enc\u00e0rrec. \u00c9s explicable: el llist\u00f3 eren \u201cLas Meninas\u201d de Vel\u00e1zquez<\/strong> i \u201cLa fam\u00edlia de Carlos IV\u201d de Goya<\/strong>. Es tractava, segons Goytisolo<\/strong>, d\u2019\u201duna batalla perduda<\/em>\u201d (per\u00f2 la simple evocaci\u00f3 d\u2019aquest podi ja era un resultat extraordinari).<\/p>\n\n\n\n

El resultat, discret, es don\u00e0 a con\u00e8ixer el 2014<\/strong><\/a>. Despr\u00e9s, quan arribaren les perip\u00e8cies de Juan Carlos<\/strong>, va c\u00f3rrer la brama<\/a> que el gran retrat (3 x 3,5 m.) havia estat ocultat. Antonio L\u00f3pez<\/strong> s\u2019hi opos\u00e0 amb vehem\u00e8ncia: “\u00bfHabr\u00eda que quitar ‘La familia de Carlos IV’, que eran unos sinverg\u00fcenzas?<\/em>\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Que Trump d\u00f3na import\u00e0ncia a la seva iconografia ho corrobora el fet que, fa un mes, el seu comit\u00e9 d\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica (Save America Leadership) va donar  650.000 d\u00f2lars a la Smithsonian Institution de Washington per als futurs retrats de l\u2019ex president i de Melania Trump. \u00c9s la primera vegada que aquesta prestigiosa instituci\u00f3, que recapta …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":23508,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49,1],"tags":[],"class_list":["post-23463","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23463","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23463"}],"version-history":[{"count":58,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23463\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23533,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23463\/revisions\/23533"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23508"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23463"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23463"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23463"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}