El m\u00f3n ha viscut una \u00e8poca prodigiosa. Les r\u00e0tios de llibertat, alfabetitzaci\u00f3, salut, pobresa i renda per c\u00e0pita han millorat de forma ostensible els \u00faltims segles. El creixement de la poblaci\u00f3 ha sigut la palanca de creixement econ\u00f2mic i l\u2019aparici\u00f3 d\u2019una classe mitjana pr\u00f2spera ha sigut el motor que l\u2019ha accelerat des de finals del segle XX.<\/p>\n\n\n\n
Aquest creixement econ\u00f2mic<\/strong> est\u00e0 altament correlacionat amb els indicadors de salut i benestar, com l\u2019esperan\u00e7a de vida, l\u2019educaci\u00f3 o l\u2019ocupaci\u00f3, per\u00f2 ha tingut efectes molt importants en el consum de recursos naturals<\/strong> i en la disminuci\u00f3 del capital natural del planeta.<\/p>\n\n\n\n Potser \u00e9s cert que estem davant del que el premi Nobel de Qu\u00edmica Paul Crutzen anomenava La Gran Acceleraci\u00f3<\/strong> per referir-se a l\u2019\u00e8poca que estem vivint, i que es caracteritza per ser un temps en qu\u00e8 les activitats humanes han comen\u00e7at a provocar grans canvis al planeta, perqu\u00e8 l\u2019\u00fas que fem dels recursos va m\u00e9s enll\u00e0 de la capacitat de reposici\u00f3. La pregunta \u00e9s si \u00e9s possible un desacoblament global entre el creixement econ\u00f2mic i el consum de recursos, <\/strong>i sembla ser que hi ha poques evid\u00e8ncies serioses que ho h\u00e0gim aconseguit per la qual cosa haur\u00edem de repensar qu\u00e8 s\u2019ent\u00e9n per creixement i progr\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n En aquest entorn han aparegut moviments ciutadans <\/strong>que incideixen en els h\u00e0bits de consum i que combinen l\u2019atenci\u00f3 a les pr\u00f2pies necessitats com a persones\/consumidors\/ciutadans amb l\u2019objectiu d\u2019aconseguir un futur m\u00e9s sostenible. Moviments com \u2018k\u00f6pskam\u2019,<\/strong> que al\u00b7ludeix al sentiment de vergonya i de culpabilitat al comprar productes que no siguin necessaris o que no siguin sustentables i sostenibles. Un altre com el \u2018trashed too fast\u2019, <\/strong>que facilita als consumidors informaci\u00f3 per identificar els productes que consideren que van deixar de funcionar massa aviat, o el \u2018zero food waste\u2019, <\/strong>l\u2019objectiu del qual \u00e9s reduir el desaprofitament alimentari, ens indiquen algunes tend\u00e8ncies futures que tamb\u00e9 seran rellevants en l\u2019\u00e0mbit pol\u00edtic i social.<\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda davant dels que defensen seguir com si no hagu\u00e9s passat res, perqu\u00e8 no hi ha alternativa (\u2018there is no alternative\u2019)<\/strong>al mercat i la mundialitzaci\u00f3, i que qualsevol altra orientaci\u00f3 est\u00e0 destinada al frac\u00e0s, apareixen una varietat d\u2019iniciatives politicoecon\u00f2miques per \u00abrepensar l\u2019economia\u00bb<\/strong> que combinen l\u2019atenci\u00f3 a les necessitats de la poblaci\u00f3 humana amb la necessitat d\u2019una transformaci\u00f3 cap a un futur sostenible. Entre elles, la teoria del decreixement, <\/strong>que emfatitza la necessitat de reduir la producci\u00f3 i el consum, cosa que podr\u00edem anomenar una nova austeritat,<\/strong> o els ecomodernistes,<\/strong> que promouen el creixement verd a trav\u00e9s del progr\u00e9s cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic, apostant per l\u2019evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica com a soluci\u00f3 dels desequilibris o altres com la \u2018teoria del d\u00f2nut\u2019.<\/strong><\/p>\n\n\n\n No sabem com ser\u00e0 el m\u00f3n, ni tampoc quina de les diferents opcions econ\u00f2miques\/socials, o una combinaci\u00f3 d\u2019elles, \u00e9s la millor. El cert \u00e9s que el canvi de paradigma \u00e9s necessari i requereix que s\u2019abordi de manera democr\u00e0tica perqu\u00e8 sota la superf\u00edcie de l\u2019aparent normalitat, la realitat \u00e9s crua; ens enfrontem a una creixent escassetat de recursos <\/strong>i sota paraules com \u2018transici\u00f3 energ\u00e8tica\u2019, \u2018pacte verd\u2019<\/strong> o \u2019digitalitzaci\u00f3\u2019 <\/strong>apareixen unes transformacions industrials, econ\u00f2miques i socials que objectivament suposaran sacrificis.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de la crisi financera del 2008 comencem a parlar de la \u2018nova normalitat\u2019. <\/strong>Despr\u00e9s de la covid-19 i la guerra d\u2019Ucra\u00efna continuem parlant d\u2019aquesta nova normalitat, com qui busca obsessivament un ordre<\/strong> i unes seguretats perdudes i oblidem que la normalitat desitjable no existeix. <\/strong><\/p>\n\n\n\n