{"id":23385,"date":"2022-08-17T14:27:30","date_gmt":"2022-08-17T12:27:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=23385"},"modified":"2022-09-27T09:27:47","modified_gmt":"2022-09-27T07:27:47","slug":"raimon-obiols-deures-destiu-5-eleccions-a-italia-tactiques-del-cargol-partito-democratico","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-deures-destiu-5-eleccions-a-italia-tactiques-del-cargol-partito-democratico\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Deures d\u2019estiu 5 (Eleccions a It\u00e0lia, t\u00e0ctiques del cargol, Partito Democratico)"},"content":{"rendered":"\n

Les eleccions italianes del proper 25<\/strong> de setembre apunten la possibilitat (la probabilitat, diuen alguns) d\u2019un escenari que fins fa ben poc era francament impensable: un govern presidit per Giorgia Meloni<\/strong>, dirigent d\u2019un partit, Fratelli d\u2019Italia<\/em><\/strong>, que prov\u00e9 del neofeixisme. <\/p>\n\n\n\n

 Meloni<\/strong>, que potser d\u2019ac\u00ed uns mesos podria encap\u00e7alar el govern itali\u00e0, ha fet fa poc una declaraci\u00f3 (una inflexi\u00f3) que deu haver considerat necess\u00e0ria. En un v\u00eddeo destinat a la premsa estrangera, ha \u201cabjurat<\/em>\u201d del feixisme a mitges, amb la boca petita:<\/p>\n\n\n\n

\u201cFa d\u00e8cades que la dreta italiana ha consignat el feixisme a la hist\u00f2ria, condemnant sense ambig\u00fcitats l’agressi\u00f3 a la democr\u00e0cia i les infames lleis contra els jueus<\/em>“. <\/p>\n\n\n\n

Els seus oponents s\u2019han apressat a difondre un altre v\u00eddeo seu, de fa anys, on Meloni<\/strong> deia de manera m\u00e9s precisa que \u201cMussolini<\/strong> va ser el millor pol\u00edtic dels \u00faltims 50<\/strong> anys<\/a>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

El diari La Repubblica<\/em> ha destinat un equip de deu periodistes a fer un extens perfil de la Meloni<\/strong> i est\u00e0 publicant una llarga s\u00e8rie (Giorgia Meloni: la storia e le radici. Inchiesta sulla fondatrice di Fratelli d\u2019Italia<\/strong><\/a><\/em>) que resulta inquietant, no sols pel que narra sin\u00f3 perqu\u00e8 sembla una involunt\u00e0ria i prematura premonici\u00f3 de vict\u00f2ria. Ja es veur\u00e0: no es pot dir blat fins que \u00e9s al sac i ben lligat, i si una cosa caracteritza la pol\u00edtica italiana \u00e9s la imprevisibilitat, que deriva d\u2019una gran capacitat d\u2019invenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La t\u00e0ctica del cargol<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria recent de Fratelli d\u2019It\u00e0lia<\/em><\/strong> \u00e9s, segons La<\/em> Repubblica<\/em>, \u201cla hist\u00f2ria d’una ascensi\u00f3 lenta per\u00f2 constant<\/em> (\u2026) De l’1,96 %<\/strong> a les legislatives de  2013<\/strong> al 4, 35<\/strong> % cinc anys despr\u00e9s, amb la brusca acceleraci\u00f3 fruit de l’oposici\u00f3 en solitari al govern Draghi<\/strong>, que li d\u00f3na avui, a les enquestes, el 24 %<\/strong>\u201d. <\/em>
<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 aquesta acceleraci\u00f3 t\u00e9 arrels profundes. Al costat de les declaracions destinades a tranquil\u00b7litzar les m\u00e9s que evidents inquietuds de Brussel\u00b7les, els Fratelli d\u2019Italia <\/em><\/strong>han mantingut el s\u00edmbol del vell partit neofeixista de Giorgio Almirante<\/strong>, l\u2019MSI<\/strong>: la flama tricolor sobre un  s\u00f2col  negre,  una evocaci\u00f3 minimalista de la tomba de Mussolini<\/strong>. 
<\/p>\n\n\n\n

L\u2019actual \u201coperaci\u00f3 de restyling i maquillatge gradual\u201d<\/em> -escriu La Repubblica-<\/em> \u201cno pot ocultar que la seva formaci\u00f3 pol\u00edtica,<\/em> Fratelli d\u2019Italia,<\/em> ha seguit camins contigus als de l\u2019ultradreta i el neofeixisme, sobretot rom\u00e0 (\u2026) S\u00f3n vies paral\u00b7leles la dist\u00e0ncia entre les quals s’ha escur\u00e7at i ampliat, segons les etapes, els temes, les batalles (\u2026) per raons d’oportunitat\u201d.<\/em>
<\/p>\n\n\n\n

La estrat\u00e8gia seguida per Giorgia Meloni<\/strong> i el seu grup, al llarg dels anys, s\u2019ha estat basat en la persist\u00e8ncia, en l\u2019organitzaci\u00f3 (amb un nucli compacte de dirigents, sobretot Meloni<\/strong> i Francesco Lollobrigida<\/strong>, el seu cunyat), i en uns missatges simples i contundents (\u201cSono dona, sono madre, sono cristiana, sono italiana<\/em>\u201d, repeteix Meloni<\/strong>). G\u00fcnter Grass<\/strong> evocaria la cautelosa i constant \u201ct\u00e0ctica del cargol<\/em>\u201d; Bertolucci<\/strong> \u201cla strategia del ragno<\/em>\u201d (la pacient estrat\u00e8gia de l\u2019aranya).
Ha estat una pol\u00edtica insistent i persistent, m\u00e9s pr\u00f2pia d\u2019entestats jugadors de parx\u00eds que de pol\u00edtics a la recerca de jugades genials en els escacs. El joc del parx\u00eds confirma la lucidesa d\u2019una tesi de Maquiavel<\/strong>: en pol\u00edtica la vict\u00f2ria dep\u00e8n de la combinaci\u00f3, a parts m\u00e9s o menys equivalents, de les \u201cvirtuts<\/em>\u201d i de la \u201cfortuna<\/em>\u201d.
Ara, amb l\u2019alian\u00e7a de la triple dreta (Berlusconi<\/strong>, Salvini, Meloni<\/strong>) que ha fet caure el govern de Draghi<\/strong> i pot guanyar les eleccions, tal vegada la fortuna pot somriure a Giorgia Meloni<\/strong>. En tot cas, les seves virtuts les comencem a con\u00e8ixer ara, en el nostre pa\u00eds; sobretot les orat\u00f2ries, despr\u00e9s del seu recent discurs en un m\u00edting de Vox a Marbella. <\/a>

Partito Democratico<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En la crisi pol\u00edtica italiana actual, que pot tenir molt importants repercusions europees, hi ha diverses causes. Una d\u2019elles l\u2019he seguit d\u2019aprop des de fa una pila d\u2019anys: l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019esquerra italiana. Per circumst\u00e0ncies concretes que no fan al cas, he seguit amb particular atenci\u00f3 (i congr\u00e9s rere congr\u00e9s) la tranformaci\u00f3 del PCI<\/strong> a finals dels anys 80<\/strong> i, posteriorment, tot el complicat proc\u00e9s evolutiu que ha donat com a resultat l\u2019actual Partito<\/strong><\/em> Democratico<\/strong><\/em>, que ara dirigeix Enrico Letta<\/strong> (el PD<\/strong>, ha escrit alg\u00fa, tot just caricaturitzant, \u00e9s ara un partit encap\u00e7alat per un postdemocristi\u00e0 amb una base postcomunista).


Recordo les meves discussions d\u2019aquella \u00e8poca amb en Pasqual<\/strong> Maragall<\/strong> (alguns textos n\u2019han deixat testimoni<\/a>). Les meves argumentacions principals per a replicar al seu engrescament per Rutelli<\/strong> i altres Bayrous<\/strong> eren m\u00e9s aviat aprensives. PM<\/strong> les considerava\u201cconservadores<\/em>\u201d, probablement amb ra\u00f3, per\u00f2 jo li objectava el seg\u00fcent:  1) una \u201cesquerra que parla al centre<\/em>\u201d \u00e9s una cosa completament diferent d\u2019una \u201cesquerra que es despla\u00e7a al centre<\/em>\u201d (sobretot quan ho fa amb \u201cpatinatge art\u00edstic<\/em>\u201d); 2) la barreja de cultures (i de \u201ctribus<\/em>\u201d, de grups humans) del PCI<\/strong> i la DC<\/strong> no reeixir\u00e0 una s\u00edntesi; i sobretot: 3) menystenir l\u2019horitz\u00f3 de la transformaci\u00f3 social en favor d\u2019altres consideracions crear\u00e0 un buit i molts problemes. En aquells temps, L\u00f3pez Bulla<\/strong> ho va dir de manera expressiva a Brussel\u00b7les, en un encontre amb els italians: \u201cTot aix\u00f2 que dieu est\u00e0 molt b\u00e9, per\u00f2 quines can\u00e7ons cantarem?<\/em>\u201d (Escoltant-lo vaig recordar que, quan jo era petit, el meu pare em cantava la \u201cBandiera rossa<\/em>\u201d que havia escoltat de jove als carrers de Flor\u00e8ncia, just abans de la Marxa sobre Roma: \u201cAvanti popolo, a la riscoss<\/em>a\u201d\u2026 La for\u00e7a tremenda dels sentiments i dels s\u00edmbols). <\/p>\n\n\n\n

El fons de la q\u00fcesti\u00f3 rau en el fet que l\u2019esquerra italiana, malgrat la seva gran qualitat cultural i pol\u00edtica (potser a causa d\u2019un sobrep\u00e8s, d\u2019una sofisticaci\u00f3 excessiva) no ha aconseguit mantenir o crear una for\u00e7a pol\u00edtiques amb el suficient sentit de pertinen\u00e7a, de comunitat, d\u2019identitat col\u00b7lectiva que li permet\u00e9s assegurar la conviv\u00e8ncia d\u2019opinions i perspectives plurals i diversificades. En conseq\u00fc\u00e8ncia, s\u2019han dispersat: escissions, entropia constant, p\u00e8rdua de base militant,  institucionalitzaci\u00f3 excessiva, creaci\u00f3 de petits partits de commis d\u2019\u00c9tat<\/em> , l\u00edders en general valuosos i honestos per\u00f2 de curta durada,  temptaci\u00f3 constant de plataformes personals, fragmentaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019extrema dificultat actual potser generar\u00e0 respostes. Tant de bo. No hi ha altra alternativa que confiar en el realisme dial\u00e8ctic de H\u00f6lderlin<\/strong> (\u00abAll\u00e0 on creix el perill creix tamb\u00e9 el que ens salva<\/em>\u00bb i, sobretot, apel\u00b7lar a l\u2019estrat\u00e8gia del cargol. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les eleccions italianes del proper 25 de setembre apunten la possibilitat (la probabilitat, diuen alguns) d\u2019un escenari que fins fa ben poc era francament impensable: un govern presidit per Giorgia Meloni, dirigent d\u2019un partit, Fratelli d\u2019Italia, que prov\u00e9 del neofeixisme.   Meloni, que potser d\u2019ac\u00ed uns mesos podria encap\u00e7alar el govern itali\u00e0, ha fet fa poc …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":23388,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,16,1],"tags":[266],"class_list":["post-23385","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-europa","category-general","tag-notes-de-campanya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23385","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23385"}],"version-history":[{"count":55,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23385\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23450,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23385\/revisions\/23450"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23388"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23385"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23385"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23385"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}