{"id":23298,"date":"2022-07-26T14:59:41","date_gmt":"2022-07-26T12:59:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=23298"},"modified":"2022-09-28T15:01:01","modified_gmt":"2022-09-28T13:01:01","slug":"raimon-obiols-deures-destiu-4-garicano-ciudadanos-guies-gastronomiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-deures-destiu-4-garicano-ciudadanos-guies-gastronomiques\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Deures d\u2019estiu 4 (Garicano, Ciudadanos, guies gastron\u00f2miques)."},"content":{"rendered":"\n

Luis Garicano<\/strong>, economista prestigi\u00f3s i eurodiputat de Ciudadanos<\/strong> (Cs<\/strong>), abandona el seu esc\u00f3 i torna a l\u2019activitat acad\u00e8mica, a la Universitat de Col\u00fambia. Comentant-ho, Juan Claudio de Ram\u00f3n <\/strong>ha escrit<\/a> <\/strong>que \u00e9s una  <\/em>retirada de la vida pol\u00edtica que \u201cinduce una aguda melancol\u00eda<\/em>\u201d.  <\/p>\n\n\n\n

La  malenconia que sent de Ram\u00f3n<\/strong> \u00e9s induida per dos problemes, que exposa en el seu article.  En primer lloc, la dificultat d\u2019atreure a la pol\u00edtica activa a persones de  provada v\u00e0lua professional al marge de l\u2019estructura dels partits. De Ram\u00f3n<\/strong> ho atribueix a dues causes:  els estipendis m\u00e9s baixos que els que ofereix el sector privat, i  la repugn\u00e0ncia a submergir-se en \u201clas aguas mef\u00edticas de la pol\u00edtica\u201d. <\/em> <\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, la malenconia de de Ram\u00f3n<\/strong> \u00e9s indu\u00efda per \u201cla puesta de sol de Ciudadanos<\/strong><\/em>\u201d. No n\u2019analitza les causes (\u201cdejemos para otro momento los yerros<\/em>\u201d) per\u00f2 lamenta la p\u00e8rdua d\u2019empenta dels que van constituir Cs<\/strong> amb els objectius, que ell considera lloables (i no li manquen raons), de combatre la \u201cfractura etnoling\u00fc\u00edstica\u201d<\/em>, superar l\u2019anquilosament i la corrupci\u00f3 del capitalisme \u201cde amiguetes<\/em>\u201d, i \u201crevertir la degradaci\u00f3n institucional\u201d. <\/em> <\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 Garicano<\/strong> ha negat la vinculaci\u00f3 entre la seva retirada i la situaci\u00f3 cr\u00edtica de Cs<\/strong>: \u201cDe ninguna manera, no ha sido la clave de mi decisi\u00f3n (\u2026) Se basa exclusivamente en que yo quiero continuar con mi vida acad\u00e9mica\u201d. <\/em> Aquesta explicaci\u00f3, educada i lleial al seu partit,  ha estat reblada amb menys eleg\u00e0ncia per In\u00e9s<\/strong> Arrimadas<\/strong>: \u201cGaricano<\/em><\/strong> ha aceptado una oferta irrechazable\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

En tot cas, que Cs<\/strong> presenta s\u00edmptomes terminals no escapa als ciutadans que, havent-los votat o no, han seguit amb un m\u00ednim d\u2019atenci\u00f3 la seva agitada hist\u00f2ria. Com mostren els resultats electorals, els ciutadans que van votar a Cs<\/strong> han deixat de fer-ho en massa. Toni Rold\u00e1n<\/strong>, que en fou portaveu destacat al Congr\u00e9s (i que, fill de fundadors del PSC<\/strong>, \u00e9s en certa mesura el s\u00edmbol d\u2019un determinat decantament) ho ha constatat sense embuts en una conversa recent<\/a> amb Jordi Sevilla<\/strong>: \u201ctras las elecciones andaluzas, b\u00e1sicamente Ciudadanos<\/strong> ha desaparecido<\/em>\u201d. T\u00e9 ra\u00f3, si atenem a resultats i enquestes:  la darrera del CIS<\/strong>  li pronostica un 1,7 %<\/strong> en intenci\u00f3 de vot.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquesta crisi del seu antic partit (l\u2019abandon\u00e0 el 2019<\/strong>), Toni<\/strong> Rold\u00e1n<\/strong> en d\u00f3na una interpretaci\u00f3: \u201cHay un elemento que creo que condicion\u00f3 de manera muy significativa la evoluci\u00f3n de Ciudadanos, pero tambi\u00e9n de Podemos: el shock nacionalista en Catalu\u00f1a. Ciudadanos, hasta 2017, fue un partido perfectamente equiparable a un partido liberal europeo capaz de pactar con izquierda y derecha, pero de pronto llegan dos millones de votantes b\u00e1sicamente centralistas y de derechas, y entonces decide cambiar el rumbo.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

Defectes de f\u00e0brica<\/strong><\/p>\n\n\n\n

D\u2019acord. Per\u00f2 caldria esbrinar perqu\u00e8 aquell gir es produ\u00ed. Jo crec que hi havia un parell d\u2019errors d\u2019origen, de concepci\u00f3 estrat\u00e8gica, que expliquen la traject\u00f2ria err\u00e0tica d\u2019aquest partit avui crepuscular. 
<\/p>\n\n\n\n

Aquests defectes de f\u00e0brica van ser b\u00e0sicament dos. El primer fou jugar des del primer moment la carta de les emocions identit\u00e0ries, que sovint provoquen \u00e8xits sobtats per\u00f2 poden produir greus desfetes a m\u00e9s llarg termini, en benefici d\u2019altres que apugen l\u2019aposta. Des de bon comen\u00e7ament, Cs<\/strong> s\u2019adrec\u00e0 als ciutadans de Catalunya irritats pel nacionalisme pujolista, que present\u00e0 com el seu principal adversari de refer\u00e8ncia. Per\u00f2 la competici\u00f3 real era amb les esquerres, especialment amb el PSC<\/strong>, presentat com una mena de c\u00f2mplice acomplexat dels nacionalistes.   El c\u00e0lcul era elemental:  de l\u2019espai electoral nacionalista no en podien treure res, per\u00f2 si radicalitzaven la pugna d\u2019identitats podien explotar a fons el jaciment electoral mest\u00eds del PSC<\/strong>, escindint-lo i captant-ne una porci\u00f3 substancial. D\u2019ac\u00ed, no sols l\u2019exacerbaci\u00f3 de la pugna identit\u00e0ria i ling\u00fc\u00edstica, sin\u00f3 tamb\u00e9 l\u2019ambig\u00fcitat ideol\u00f2gica inicial, que cre\u00e0 els primers conflictes interns, entre l\u2019etiqueta liberal i la socialdem\u00f2crata. <\/p>\n\n\n\n

El segon defecte de f\u00e0brica va ser impulsar la fundaci\u00f3 d\u2019un nou partit (Por un nuevo partido pol\u00edtico en Catalu\u00f1a<\/a>)<\/em> i no fer-se\u2019n c\u00e0rrec sin\u00f3 subrogar-lo a encarregats,  o masovers, o com se\u2019n vulgui dir,  triats a la babal\u00e0 i amb presses, que van sortir carabassa com no podia ser d\u2019altra manera. Que la majoria dels dirigents per procuraci\u00f3, apadrinats o patrocinats (d\u2019Albert Rivera<\/strong> a Antonio Robles<\/strong>, passant per Toni Cant\u00f3<\/strong>) no han estat a l\u2019al\u00e7ada del repte \u00e9s el m\u00ednim que es pot dir. Qu\u00e8 esperaven els fundadors? Un miracle de F\u00e0tima<\/strong>?<\/p>\n\n\n\n

Tots els errors  de Cs<\/strong> (Garicano<\/strong> n\u2019ha lamentat un de principal: la \u201ctrag\u00e8dia per a Espanya\u201c <\/em>que segons ell signific\u00e0 que Cs<\/strong> no pact\u00e9s amb el PSOE<\/strong> el 2018<\/strong> , quan <\/strong>junts sumaven 180<\/strong> diputats) deriven d\u2019aquells dos errors fundacionals. <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s significatiu, i no em sembla casual, que Garicano<\/strong> i Rold\u00e1n<\/strong>, dos dels pocs que es van mullar en la tasca ingrata, posessin en el frontispici del seu llibre Recuperar el futuro<\/a><\/em><\/strong> aquesta cita de Theodore Roosevelt<\/strong>:  <\/p>\n\n\n\n

\u201cNo \u00e9s el cr\u00edtic qui compta, ni el que assenyala com ensopega l’altre, o com es podrien haver fet millor<\/em> les coses.  El m\u00e8rit \u00e9s de qui baixa realment a l\u2019arena, amb el rostre desfigurat per la pols i la suor i la sang;  de qui s’esfor\u00e7a valentament;  de qui s\u2019equivoca, perqu\u00e8 no hi ha esfor\u00e7 sense error ni defici\u00e8ncies, per\u00f2 intenta fer realment<\/em><\/em> el qu\u00e8 cal fer\u201d<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Trobar el punt just que eviti la \u201ctrahison des clercs<\/em>\u201d i la subrogaci\u00f3 als \u201cencarregats\u201d<\/em>: aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3. Exigeix la valentia de \u201cbaixar realment a l\u2019arena\u201d, <\/em>i tamb\u00e9 la  seriositat i la mod\u00e8stia de posar-se a treballar a la cuina. En pol\u00edtica, la cuina \u00e9s tan important com les idees, i en algunes ocasions ho \u00e9s m\u00e9s. El proc\u00e9s de formaci\u00f3 de Cs<\/strong> va ser una d\u2019aquestes ocasions: no es poden prometre plats d\u2019El Bulli<\/strong> amb discursos rutilants i despr\u00e9s desentendre\u2019s del combat diari i de la feixuga feina culin\u00e0ria. <\/p>\n\n\n\n

Excessos d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El \u201c\u00a1No es esto, no es esto!<\/em>\u201d davant dels plats servits a la taula de la pol\u00edtica no mereix massa consideraci\u00f3 quan els que es queixen s\u00f3n els mateixos que van muntar el restaurant, van imaginar la carta, van fixar el men\u00fa i van escollir els cuiners. <\/p>\n\n\n\n

En la mesura que amb la seva iniciativa del juny de 2005<\/strong> els comensals havien creat realitat pol\u00edtica (i no menor), a l\u2019hora del balan\u00e7 n\u2019haurien d\u2019assumir l\u2019actiu i el passiu, els guanys obtinguts i els danys generats (els directes i els col\u00b7laterals).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquest balan\u00e7, un dels 15<\/strong> signants d\u2019aquell manifest fundacional, F\u00e9lix de Az\u00faa<\/strong>, n\u2019ha fet un resum<\/a>: <\/p>\n\n\n\n

\u201cLo  intentamos unos cuantos amigos y sali\u00f3 mal. Yo, si puedo ser soberbio, dir\u00eda que era un partido demasiado inteligente para este pa\u00eds\u201d.  <\/em><\/p>\n\n\n\n

Potser s\u00ed. Per\u00f2 en sobrep\u00e8s  d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia Jos\u00e9 Manuel Villarejo<\/strong> li ha guanyat la partida a F\u00e9lix de Az\u00faa.<\/strong> La frase m\u00e9s l\u00facida que ha estat pronunciada telef\u00f2nicament a Espanya en els darrers anys<\/a> \u00e9s de l\u2019ex comissari:  <\/p>\n\n\n\n

\u201cHay que tener un equipo de gente honesta, seria y dura para estos hijos de puta de los catalanes y para estos hijos de puta de los vascos\u201d<\/em>. <\/p>\n\n\n\n

Si hi restem el pes dels qualificatius, aquesta frase mereix premi. Rem acu tetigisti<\/em>: posa el dit  amb exactitud i cruesa en la llaga essencial d\u2019una de les  dues o tres q\u00fcestions  pol\u00edtiques m\u00e9s importants del nostre present. La \u201cgent honesta, seriosa i dura<\/em>\u201d (Villarejo<\/strong> excl\u00f2s, per motius evidents) s\u2019hauria de dedicar a aconseguir un encaix respectu\u00f3s i liberal de les nostres diverses identitats col\u00b7lectives, que permeti superar la trituradora antidemocr\u00e0tica  dels xocs identitaris permanents. <\/p>\n\n\n\n

En aquest projecte de desactivaci\u00f3 (de fet, d\u2019activaci\u00f3 d\u2019una democr\u00e0cia raonable), els  liberals hi haurien de tenir un  paper important. Penso amb gent  com Garicano <\/strong>o Rold\u00e1n<\/strong>. I  tamb\u00e9 com Arcadi Espada<\/strong>, malgrat els seus ardors combatius o els  rampells not\u00f2riament il\u00b7liberals d\u2019alguns dels seus articles (p.e.: anomenar-me ocasionalment Raimundo Obiols<\/strong> mentre segueix signant-se Arcadi; <\/strong>o anomenar sistem\u00e0ticament s\u00e1nchez <\/strong>(amb min\u00fascula)  a un  president del govern que  pel fet de ser-ho mereix un m\u00ednim respecte).   <\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 els liberals haurien de plantejar-se un gir copernic\u00e0, que no es produir\u00e0. \u00c9s una ll\u00e0stima, perqu\u00e8 no hi haur\u00e0 una for\u00e7a  liberal a Espanya si no entoma amb liberalitat i respecte el pluralisme dels nostres sentiments d\u2019identitat col\u00b7lectiva.
<\/p>\n\n\n\n

Cs<\/strong> no va poder ser aquesta for\u00e7a liberal perqu\u00e8 no mantingu\u00e9 una m\u00ednima aparen\u00e7a d\u2019equilibri en la seva cr\u00edtica dels nacionalismes realment existents. Denunci\u00e0 amb estent\u00f2ria bel\u00b7liger\u00e0ncia el nacionalisme catal\u00e0; i neg\u00e0,  exoner\u00e0 o disminu\u00ed el nacionalisme espanyol, que ara li passa una dram\u00e0tica factura en termes electorals. Cs<\/strong> pos\u00e0 el dit, des del seu moment fundacional, en l\u2019engranatge dels xocs identitaris i nacionalistes; i les rodes dentades d\u2019aquest mecanisme no perdonen: acaben  triturant el dit,  la m\u00e0, el bra\u00e7 i tota la resta. \u00c9s aix\u00f2 (ho dic amb aprensi\u00f3), el qu\u00e8 ha passat amb la par\u00e0bola espectacular de l\u2019ascens i la fallida  de Cs<\/strong>.  

Malgrat la s\u00f2lida evid\u00e8ncia d\u2019aquest perill letal, no sembla que la \u201crefundaci\u00f3<\/em>\u201d a sis mesos vista de Cs <\/strong>tingui pinta de modificar aquesta traject\u00f2ria su\u00efcida. El nucli resistent d\u2019Arrimadas<\/strong> potser apostar\u00e0 pel canvi de nom (\u201cLiberales<\/em><\/strong>\u201d?) per\u00f2 seguir\u00e0 situant-se a la dreta de la Pla\u00e7a de Col\u00f3n, tractant de fer-s\u2019hi un foradet identitarista, ara que Feijoo<\/strong> descobreix que l\u2019Espanya radial d\u2019Aznar<\/strong> \u00e9s \u201ctrasnochada<\/em>\u201d (No ho dic per dir. Arrimadas<\/strong> acaba de definir la seva ubicaci\u00f3, en una entrevista a l\u2019ABC<\/strong><\/a>: \u201cYo no me veo defendiendo el cuponazo vasco, o que, como dice <\/em>Feij\u00f3o<\/em><\/strong>, que Catalu\u00f1a es una nacionalidad o Galicia un pa\u00eds, o las pol\u00edticas ling\u00fc\u00edsticas del PP en Galicia<\/em>\u201d).<\/p>\n\n\n\n

Guies gastron\u00f2miques: la Mussolini i la Michelin<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Comentant la dimissi\u00f3 de Draghi<\/strong>, Helen Thompson<\/strong> ha escrit al New <\/em><\/strong>Statesman<\/strong><\/em><\/a> que, en els \u00faltims anys, a It\u00e0lia \u201ccada elecci\u00f3 nacional sembla comportar el risc d\u2019apoderament d\u2019un individu aparentment m\u00e9s perill\u00f3s per la democr\u00e0cia que els anteriors: primer <\/em>Berlusconi<\/em><\/strong>, despr\u00e9s <\/em>Salvini<\/em><\/strong>, ara <\/em>Meloni<\/em><\/strong>\u201d. 
<\/p>\n\n\n\n

M\u2019ha recordat un comentari de la meva neta (9 anys) que l\u2019altre dia, parlant d\u2019un restaurant, deia que tenia \u201ctres estrelles <\/em>Mussolini<\/em><\/strong>\u201d. Es referia, esclar, a la Guia Michelin<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Utilitzar la Gu\u00eda Mussolini<\/strong> per avaluar pol\u00edtics i partits pot ser un m\u00e8tode \u00fatil.  Seguint el criteri d\u2019Helen Thompson<\/strong> podr\u00edem usar-lo pel cas itali\u00e0 i el resultat evident seria aquest: Berlusconi *<\/strong>, Salvini **, Meloni **<\/strong>*.
<\/p>\n\n\n\n

Seria \u00fatil una Guia<\/strong> Mussolini<\/strong> per posar estrelles als partits de l\u2019Espanya actual. Per\u00f2 encara ho seria m\u00e9s una Guia<\/strong> Michelin<\/strong> de les normals. En les nostres crisis pol\u00edtiques actuals hi ha un exc\u00e9s de baz\u00f2fia i una manca aguda de bona cuina.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Luis Garicano, economista prestigi\u00f3s i eurodiputat de Ciudadanos (Cs), abandona el seu esc\u00f3 i torna a l\u2019activitat acad\u00e8mica, a la Universitat de Col\u00fambia. Comentant-ho, Juan Claudio de Ram\u00f3n ha escrit que \u00e9s una  retirada de la vida pol\u00edtica que \u201cinduce una aguda melancol\u00eda\u201d.   La  malenconia que sent de Ram\u00f3n \u00e9s induida per dos problemes, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":23312,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[266],"class_list":["post-23298","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espanya","category-general","tag-notes-de-campanya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23298","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23298"}],"version-history":[{"count":68,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23298\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23630,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23298\/revisions\/23630"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23312"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23298"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23298"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23298"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}