{"id":23250,"date":"2022-07-16T18:40:33","date_gmt":"2022-07-16T16:40:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=23250"},"modified":"2022-07-22T22:13:16","modified_gmt":"2022-07-22T20:13:16","slug":"raimon-obiols-deures-destiu-3-scalfari-els-socialistes-el-papa-francesc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-deures-destiu-3-scalfari-els-socialistes-el-papa-francesc\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Deures d\u2019estiu 3 (Scalfari, els socialistes, el papa Francesc)."},"content":{"rendered":"\n

Scalfari<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ha mort Eugenio Scalfari<\/strong>, quasi centenari. Juan Luis Cebri\u00e1n<\/strong> evoca en un article a El Pa\u00eds<\/em><\/a><\/strong>, \u201cel hecho, inolvidable para mi, de que presentara en publico la edici\u00f3n italiana de mi primera novela<\/em>\u201d. Per pura casualitat vaig ser testimoni d\u2019aquella presentaci\u00f3, en un jard\u00ed del Gianicolo rom\u00e0, que no recordo si era de  l\u2019acad\u00e8mia espanyola o de la resid\u00e8ncia de l\u2019ambaixador. Scalfari<\/strong> parl\u00e0 de Cebri\u00e1n<\/strong> amb una benevol\u00e8ncia que em sembl\u00e0 un xic condescendent, i a continuaci\u00f3 dedic\u00e0 un quart d\u2019hora a explicar l\u2019argument de \u201cLa rusa<\/em>\u201d, amb tota mena de detalls, min\u00facies i desenlla\u00e7 inclosos.  No sabria concloure amb certesa si es tract\u00e0 d\u2019un esp\u00f2iler deliberat o b\u00e9 inconscient, per\u00f2 puc assegurar  que objectivament ho fou: amb aquella presentaci\u00f3, Cebri\u00e1n<\/strong> va perdre lectors a It\u00e0lia. Hi ha una frase de Scalfari<\/strong> que n\u2019\u00e9s un brev\u00edssim autorretrat: \u201cIo usavo la mia ingenuit\u00e0 con una certa astuzia\u201d (Jo usava la meva ingenu\u00eftat amb una certa ast\u00facia\u201d). <\/em><\/p>\n\n\n\n


Scalfari i els socialistes<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Scalfari<\/strong> va ser diputat pel Partit socialista itali\u00e0, el 1969<\/strong>,  per tal d\u2019evitar un possible empresonament, a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una querella per uns articles que havia publicat a l\u2019Espresso<\/em>, amb Lino Jannuzzi<\/strong>,  sobre el Sifar (el servei d\u2019informaci\u00f3 militar) i el  general De Lorenzo,<\/strong> cap del cos de carrabiners. En els articles, deien que m\u00e9s de 150.000<\/strong> italians, considerats pol\u00edticament \u201cperillosos<\/em>\u201d, estaven fitxats, i que tres anys abans, el 1964<\/strong>, s\u2019havia preparat el  \u201cPiano Solo<\/em>\u201d,  un  projecte d\u2019ocupaci\u00f3 manu militari<\/em> de les institucions, i de formaci\u00f3 d\u2019un govern d\u2019emerg\u00e8ncia nacional sota la direcci\u00f3 del president de la Rep\u00fablica, Antonio Segni<\/strong> (encara avui es discuteix a pilota passada sobre aquella confusa vicenda<\/em>).  Eren anys de guerra freda. Un Tribunal condemn\u00e0 a 17<\/strong> mesos de pres\u00f3 a Scalfari<\/strong> i a 16<\/strong> mesos a Jannuzzi<\/strong>. Pietro Nenni<\/strong>, el l\u00edder hist\u00f2ric del Partit socialista itali\u00e0, qualific\u00e0 aquella sent\u00e8ncia d\u2019\u201denormitat<\/em>\u201d, i el PSI ofer\u00ed als dos periodistes una candidatura a les  eleccions (Scalfari<\/strong> a la Cambra, per  Mil\u00e0; Jannuzzi<\/strong> al Senat, per Tor\u00ed). Resultaren  elegits i aix\u00f2 els hi obr\u00ed la porta de la immunitat parlament\u00e0ria. 
Anys abans, el 1954<\/strong>, Scalfari<\/strong> ja havia estat regidor del PSI a Mil\u00e0, i el 1957<\/strong> aspir\u00e0 a ser nominat candidat socialista a la Cambra de diputats. No ho aconsegu\u00ed, malgrat que Nenni<\/strong> i Lombardi<\/strong>, el l\u00edder de l\u2019ala esquerra del PSI, li donaren suport. Molest, Scalfari<\/strong> es queix\u00e0 a Nenni<\/strong> (\u201ctot aix\u00f2 em sorpr\u00e8n i em dol molt<\/em>“) i el vell l\u00edder socialista li respongu\u00e9 immediatament i amb lucidesa premonit\u00f2ria<\/a><\/strong>: <\/p>\n\n\n\n

\u201cEstimat Scalfari<\/strong>, permeti\u2019m que li digui una cosa que li hauria d\u2019haver dit des del primer moment i \u00e9s que el f\u00f2rum period\u00edstic \u00e9s infinitament superior al parlamentari; \u00e9s a dir, ofereix, a un escriptor vigor\u00f3s com vost\u00e8,  una audi\u00e8ncia, una resson\u00e0ncia i una efic\u00e0cia que no son comparables a les de la Cambra de Diputats<\/em>“. <\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 dos dies despr\u00e9s de rebre aquella carta, Scalfari<\/strong> plegava de regidor de Mil\u00e0 com a protesta perqu\u00e8 el PSI no li havia trobat \u201cun lloc en una llista de 46 candidats (\u2026) desfent-se aix\u00ed d’un desconegut no desitjat<\/em>“.<\/p>\n\n\n\n

Scalfari<\/strong> no agra\u00ed mai al PSI el seu gest de protecci\u00f3 de 1969<\/strong>. M\u00e9s aviat es pot dir el contrari; fou hostil amb els successors de Nenni<\/strong>, especialment amb Craxi<\/strong> (una filla de Nenni<\/strong> arrib\u00e0 a portar-lo als tribunals). No era socialista; m\u00e9s aviat radical, i a la italiana (el 1955<\/strong> va ser un dels fundadors del Partito Radicale<\/strong><\/em>). <\/em>Tenia una forta vocaci\u00f3 pol\u00edtica indirecta, que consistia en mirar d\u2019intervenir, en qualsevulla ocasi\u00f3 que es present\u00e9s, en la pol\u00edtica que feien els altres. Li agradava aconsellar-los, orientar-los, criticar-los, corregir-los, etc. Tenia una mena de passi\u00f3 pel poder pol\u00edtic subrogat. \u00c9s il\u00b7lustratiu d\u2019aquest tarann\u00e0 el fet que, en les converses amb el Papa Bergoglio<\/strong> que public\u00e0 a La Repubblica<\/em> a partir de 2013<\/strong>, mulitipliqu\u00e9s les sugger\u00e8ncies al pont\u00edfex sobre les coses que el Papa havia de fer (alguna tan concreta com procedir a la beatificaci\u00f3 de Blaise<\/strong> Pascal<\/strong>). <\/p>\n\n\n\n

Nenni<\/strong> tingu\u00e9 ra\u00f3 amb la seva premonici\u00f3. Durant  m\u00e9s de 40<\/strong>  anys, Scalfari<\/strong> no sols va influir molt en l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica a It\u00e0lia  sin\u00f3 que va crear realitat pol\u00edtica amb les seves informacions i opinions. Encarnava una mena de contrapoder o d\u2019antipoder, que constitu\u00efa en definitiva un poder considerable. Tan considerable que ha contribu\u00eft, en no poca mesura, a afai\u00e7onar el panorama pol\u00edtic de la It\u00e0lia actual.
Aix\u00f2, se li ha d\u2019apuntar a l\u2019actiu, o al passiu? \u00abSi hagu\u00e9s de posar-li nota, donaria un 10 a l\u2019empresari, un 8 al periodista i  menys d\u2019un 5 al pol\u00edtic, perqu\u00e8 s\u2019equivoc\u00e0 molt<\/em>\u201d, ha dit un senador amic seu. <\/p>\n\n\n\n

  Molts dels que el tractaren el descrivien com un narcisista arquet\u00edpic.  Era presumit, tant en els seus articles i les seves intervencions com en la seva aparen\u00e7a. Aquesta extrema eleg\u00e0ncia de Scalfari<\/strong> no sols ha estat d\u2019una efic\u00e0cia indiscutible (tenia un nombr\u00f3s i fidel p\u00fablic lector, que l\u2019adorava), sin\u00f3 que el feia molt independent, molt resistent a les pressions dels poderosos. Des de 1976<\/strong> fins ara fa unes poques setmanes escrivia liberrimament un article cada diumenge a La Repubblica<\/em> (\u201chomilies<\/em>\u201d, en deia rient). En els \u00faltims anys, eren sermons molt llargs i potser poc llegits; sempre, per\u00f2, a primera plana.

Als nostres diaris, aquest privilegiat rite de 50<\/strong> anys d\u2019autoritas<\/em> permanent seria impensable; com ho son els fogosos elogis a la figura de Scalfari<\/strong> que la seva desaparici\u00f3 ha suscitat a It\u00e0lia, que aqu\u00ed ens semblarien fora de lloc, de tan exagerats (un \u201csanto subito<\/em>\u201d m\u00e9s rom\u00e0 que itali\u00e0).  
<\/p>\n\n\n\n

Scalfari i el papa Francesc<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les converses de Scalfari amb el Papa<\/strong><\/a> inclo\u00efen frases entre cometes, com sortides de la boca de Francesc<\/strong>. En el seu article necrol\u00f2gic, Cebri\u00e1n<\/strong> es mostra comprensiu i fins i tot elogi\u00f3s amb aquelles llic\u00e8ncies: \u201cDisfrut\u00e9 al saber que su entendimiento de la entrevista como g\u00e9nero period\u00edstico era id\u00e9ntico al m\u00edo: la reconstrucci\u00f3n de una conversaci\u00f3n, siempre enviada al entrevistado previamente, como \u00e9l hizo; la traslaci\u00f3n literaria de un di\u00e1logo, aunque no literal\u201d<\/em>.
Ara b\u00e9: la consulta pr\u00e8via no es produ\u00ed en aquest cas, o no  funcion\u00e0 b\u00e9, perqu\u00e8 en el seu moment el servei de premsa del Vatic\u00e0 desment\u00ed amb admirable prosa alguna de les citacions atribu\u00efdes per Scalfari<\/strong> al Papa (\u00ables paraules que el doctor Eugenio Scalfari <\/strong>atribueix entre cometes al Sant Pare durant les converses que amb ell va tenir no poden ser considerades com un relat fidel d\u2019all\u00f2 que efectivament va dir, sin\u00f3 que representen m\u00e9s aviat una personal i lliure interpretaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 que va escoltar\u201d. <\/em>Amb tot i aix\u00f2, ara el Papa ha evocat amb afecte aquelles \u201cdenses converses<\/em>\u201d, en un article de condol publicat a La Repubblica<\/em> i a La Stampa. <\/em>Del papa Francesc<\/strong>, Scalfari<\/strong> deia que era \u201cc\u00e0ndid com el colom i astut com la guineu<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Tot amb tot,  les paraules que Scalfari<\/strong> pos\u00e0 en boca del Papa Francesc<\/strong>, fidels o no, en general estan molt b\u00e9.
<\/p>\n\n\n\n

Per exemple aquestes: <\/p>\n\n\n\n

\u201cEls mals m\u00e9s greus que pateix el m\u00f3n en els darrers anys s\u00f3n l’atur dels joves i la solitud en qu\u00e8 queden els grans.\u00a0 Les persones grans necessiten cura i companyia;\u00a0 els joves, feina i esperan\u00e7a. Per\u00f2 no tenen ni una cosa ni l’altra, i el problema \u00e9s que ja ni ho busquen.\u00a0 Han estat aixafats pel present.\u00a0 Digue\u2019m:\u00a0 es pot viure aixafat pel present?\u00a0 Sense mem\u00f2ria del passat i sense ganes de projectar-te cap al futur construint un projecte, un futur, una fam\u00edlia?\u00a0 \u00c9s possible continuar aix\u00ed?\u201d.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Scalfari Ha mort Eugenio Scalfari, quasi centenari. Juan Luis Cebri\u00e1n evoca en un article a El Pa\u00eds, \u201cel hecho, inolvidable para mi, de que presentara en publico la edici\u00f3n italiana de mi primera novela\u201d. Per pura casualitat vaig ser testimoni d\u2019aquella presentaci\u00f3, en un jard\u00ed del Gianicolo rom\u00e0, que no recordo si era de  l\u2019acad\u00e8mia …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":23269,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,16,1],"tags":[],"class_list":["post-23250","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23250","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23250"}],"version-history":[{"count":35,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23250\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23296,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23250\/revisions\/23296"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23269"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23250"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23250"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23250"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}