{"id":2324,"date":"2010-08-30T12:36:22","date_gmt":"2010-08-30T10:36:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2324"},"modified":"2010-08-30T12:36:22","modified_gmt":"2010-08-30T10:36:22","slug":"oliver-klein-la-cooperacio-al-desenvolupament-com-a-minim-imprescindible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oliver-klein-la-cooperacio-al-desenvolupament-com-a-minim-imprescindible\/","title":{"rendered":"Oliver Klein: La cooperaci\u00f3 al desenvolupament com a m\u00ednim imprescindible"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>\u201cOn encara regna la fam \u00e9s dif\u00edcil de construir la pau\u201d
\n(Willi Brandt)<\/em><\/strong><\/p>\n

La Cooperaci\u00f3 Internacional al Desenvolupament \u00e9s fruit de saber que no vivim a\u00efllats en el nostre microcosmos i que estem obligats a col.laborar amb altres poblacions, regions o pa\u00efsos del M\u00f3n, en la majoria dels casos aquests desgraciadament m\u00e9s pobres que nosaltres, pel nostre propi inter\u00e8s.<\/p>\n

Est\u00e0 clar que despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, en el marc de la Guerra Freda, el tema de les relacions Nord-Sud<\/strong> va ser integrat en l\u2019agenda de les relacions internacionals d\u2019una forma molt particular ja que afavoria mantenir la relaci\u00f3 de depend\u00e8ncia de les antigues col\u00f2nies amb les que havien estat les seves metr\u00f2polis, davant de l\u2019empenta del bloc comunista que, d\u2019altra banda, havia contribu\u00eft en els processos que les varen portar al seu ple autogovern.<\/p>\n

\u00c9s a partir sobretot dels anys setanta que s\u2019est\u00e9n entre les institucions d\u2019Europa Occidental la preocupaci\u00f3 per fomentar la cooperaci\u00f3 amb els pa\u00efsos del Sud. Des d\u2019aleshores s\u2019emprenen diverses iniciatives a partir d\u2019organismes estatals per contrarestar l\u2019abisme existent entre pa\u00efsos rics i pa\u00efsos pobres.<\/p>\n

El propi proc\u00e9s d\u2019integraci\u00f3 europea, paral.lelament, va fer agafar consci\u00e8ncia als governs dels Estats membres que calia desenvolupar una organitzaci\u00f3 i una pol\u00edtica de cooperaci\u00f3 ambiciosa per tal de definir nous reptes dins de la influ\u00e8ncia exterior d\u2019aquests pa\u00efsos. En un primer moment es varen construir i enfortir els aparells estatals de la cooperaci\u00f3 al desenvolupament, m\u00e9s tard varen ser la societat civil i altres ens subestatals qui reclamaren alhora el seu protagonisme com a agents cooperants, i finalment \u00e9s la Uni\u00f3 Europea<\/strong> (UE), com a nova entitat jur\u00eddica de dret internacional, qui decideix crear un marc definitiu de cooperaci\u00f3 com a agrupaci\u00f3 regional d\u2019Estats.<\/p>\n

En aquests moments resulta imprescindible recordar que dins de la UE es troben alguns dels donants m\u00e9s importants d\u2019ajuda al Tercer M\u00f3n, com assenyala en els seus informes el Comit\u00e8 d\u2019Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l\u2019Organitzaci\u00f3 per a la Cooperaci\u00f3 i el Desenvolupament Econ\u00f2mic (OCDE): sobretot Alemanya, Holanda, Luxemburg i Su\u00e8cia.<\/p>\n

En aquest context, en els darrers trenta anys, cal esmentar la posici\u00f3 d\u2019Espanya <\/strong>en l\u2019escena internacional, que ha canviat radicalment: el 1979 Espanya encara era considerat pel Banc Mundial com un pa\u00eds en vies de desenvolupament, potencial beneficiari d\u2019ajuda exterior; en l\u2019actualitat, el mateix pa\u00eds elabora programes de cooperaci\u00f3 internacional arreu del m\u00f3n, es troba present en els principals organismes multilaterals, contribueix a l\u2019ajuda de la Uni\u00f3 Europea i participa activament en les tasques del mateix CAD de l\u2019OCDE.<\/p>\n

El que va fer en primer lloc Espanya va ser contribuir i augmentar significativament els recursos assignats a la majoria d\u2019ag\u00e8ncies que integren el Sistema de Nacions Unides (ONU<\/strong>), les mateixes que formen la xarxa m\u00e9s important d\u2019organismes multilaterals no financers amb compet\u00e8ncies en tasques de cooperaci\u00f3 al desenvolupament. Al mateix temps, Espanya complet\u00e0 la seva pres\u00e8ncia dins dels organismes financers de car\u00e0cter multilateral com poden ser el Banc Mundial, l\u2019Associaci\u00f3 Internacional de Desenvolupament (IDA) i els diferents bancs regionals de desenvolupament. Finalment, amb la seva integraci\u00f3 a la Uni\u00f3 Europea, el 1986, Espanya va ampliar molt notablement el seu marc d\u2019actuaci\u00f3 internacional, participant activament de tots els organismes comunitaris responsables de la cooperaci\u00f3 al desenvolupament.<\/p>\n

Amb la caiguda del Mur de Berl\u00edn i el canvi de segle, la fi de la hist\u00f2ria que l\u2019establishment nord-americ\u00e0 en la veu de Francis Fukujama havia proclamat, es constata que no ver\u00eddic, sin\u00f3 que avui dia s\u2019estan vivint els canvis m\u00e9s vertiginosos mai abans coneguts de la humanitat. Aquests canvis comporten, entre d\u2019altres circumst\u00e0ncies, alhora nous riscos com poden ser el terrorisme internacional del qual tant se\u2019n parla a partir de l\u2019atac a les Torres Bessones.<\/p>\n

El s. XXI est\u00e0 marcat per la contradicci\u00f3 entre les possibilitats que ofereix la ci\u00e8ncia i la realitat de la pobresa i de la injust\u00edcia al m\u00f3n, que a m\u00e9s sembla cada vegada incrementar m\u00e9s. Per entendre una mica m\u00e9s el que ens passa en aquests moments nom\u00e9s cal rec\u00f3rrer als darrers Informes de Desenvolupament Hum\u00e0 (IDH<\/strong>), del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD<\/strong>), per posar nom\u00e9s un exemple, en el qual es posa molt d\u2019\u00e8mfasi en la import\u00e0ncia de la capacitat d\u2019acc\u00e9s a les noves tecnologies. Eradicar la pobresa al m\u00f3n, sense fer arribar aquestes noves tecnologies arreu, segurament no ser\u00e0 possible.<\/p>\n

Si donem un altre cop d\u2019ull a la situaci\u00f3 actual del m\u00f3n, no sembla que la globalitzaci\u00f3 imperant serveixi per alleugerar la pobresa, sin\u00f3 que s\u2019ha comprovat tot el contrari i sembla que provoca noves desigualtats. D\u2019altra banda, l\u2019Ajut al Desenvolupament est\u00e0 en crisi i les aportacions econ\u00f2miques a la cooperaci\u00f3 internacional es redueixen.
\nActualment es compten aproximadament tres-centes cinquanta organitzacions internacionals i mil.lers d\u2019organitzacions no governamentals (ONG<\/strong>) que procuren contribuir al desenvolupament mundial. Europa mateix es troba en una cru\u00eflla i s\u2019ha de comportar com una pot\u00e8ncia civil d\u2019\u00e0mbit regional capa\u00e7 de donar resposta a molts dels conflictes globals que provoquen la pobresa i la fam. En aquest sentit la nova Uni\u00f3 Europea ha de ser capa\u00e7 de recon\u00e8ixer que la cooperaci\u00f3, en aquesta l\u00ednia, no pot ser mai m\u00e9s un acte post-colonial o un acte de caritat.<\/p>\n

Amyarta Sen<\/strong> ha dit ben clar que la globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica no vol dir exactament occidentalitzaci\u00f3 cultural. Joseph Stiglitz<\/strong> ens ha demostrat que des de que domina el paradigma neoliberal, en el proc\u00e9s imparable de la globalitzaci\u00f3, les desigualtats, dins i fora dels pa\u00efsos, han augmentat.<\/p>\n

Aquestes s\u00f3n algunes modestes propostes per provocar el canvi de rumb anhelat per molts:<\/p>\n

1) El primer que haur\u00edem de fer com agents implicats o interessats en la cooperaci\u00f3 internacional al desenvolupament \u00e9s realitzar una autocr\u00edtica profunda sobre el treball realitzat fins avui dia. Indubtablement darrerament ha canviat el paradigma hist\u00f2ric de les relacions internacionals i ens hi hem d\u2019adaptar;<\/p>\n

2) Un m\u00f3n en qu\u00e8 sigui possible viure en pau i un nou ordre de l\u2019economia mundial m\u00e9s favorable a les condicions d\u2019equitat i just\u00edcia social, s\u00f3n condicions indispensables i associades a la cooperaci\u00f3 internacional per al desenvolupament;
\n3) El problema del subdesenvolupament nom\u00e9s el podem solucionar adquirint responsabilitats compartides a nivell global. Els diners que actualment es destinen a la cooperaci\u00f3 s\u00f3n insuficients; hem de millorar la mateix l\u2019efic\u00e0cia i efici\u00e8ncia dels ajuts; a la vegada que hem de fer compatibles les nostres actuacions amb el principi de la coher\u00e8ncia;<\/p>\n

3) En primer lloc, haur\u00edem de concentrar els nostres esfor\u00e7os en fer possible l\u2019acompliment dels Objectius del Mil.leni proclamats per l\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides (ONU) per a l\u2019any 2015, sobretot pel que respecta a reduir la pobresa del m\u00f3n a la meitat, arribar a l\u2019escolaritzaci\u00f3 prim\u00e0ria universal i fer disminuir en dos ter\u00e7os la mortalitat infantil;<\/p>\n

4) Segurament haurem de compartir el diagnosi dels efectes de la globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica que fan els nous moviments socials transnacionals. Hem de ser receptius a les seves propostes i procurar construir conjuntament una globalitzaci\u00f3 alternativa. La complicitat entre el poder pol\u00edtic i la iniciativa c\u00edvica passa per estar el m\u00e9s a prop possible de la societat civil, mantenir un di\u00e0leg constant amb ella mateixa i informar sobre l\u2019efecte de les possibles pol\u00edtiques a endegar;<\/p>\n

5) Creiem que s\u2019han de crear doncs mecanismes per governar aquesta globalitzaci\u00f3. Un pas decisiu en aquesta direcci\u00f3 representaria donar m\u00e9s pes a l\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides, reformant el seu Consell de Seguretat, a la vegada que s\u2019haurien de reformar en gran part les tres grans organitzacions econ\u00f2miques d\u2019\u00e0mbit internacional (Organitzaci\u00f3 Mundial del Comer\u00e7, Banc Mundial i Fons Monetari Internacional);<\/p>\n

6) Per fer m\u00e9s governable la globalitzaci\u00f3 haurem de fer acomplir les resolucions i recomanacions de les diferents confer\u00e8ncies internacionals organitzades dins el sistema de Nacions Unides. D\u2019aix\u00f2 en dir\u00edem impulsar un reformisme global que limit\u00e9s la temptaci\u00f3 unilateralista dels Estats Units d\u2019Am\u00e8rica;<\/p>\n

7) Haurem de crear nous mecanismes conforme la llei internacional, i refor\u00e7ar els pactes ja existents a nivell global, que puguin ajudar-nos a solucionar tant els conflictes b\u00e8l.lics com el crim organitzat i el terrorisme internacional, que representen alguns dels nous riscos, com d\u00e8iem, de la globalitzaci\u00f3;<\/p>\n

8) Una altra tasca que hauria d\u2019ajudar a refor\u00e7ar la governabilitat de la globalitzaci\u00f3 fora la construcci\u00f3 d\u2019un sistema impositiu internacional amb l\u2019objectiu de contribuir a redistribuir la riquesa al m\u00f3n. Igualment tindria sentit introduir una taxa als moviments financers-especulatius internacionals, el que ja va calcular l\u2019economista James Tobin;<\/p>\n

9) La Uni\u00f3 Europea, en tant que organitzaci\u00f3 regional amb projecci\u00f3 exterior, ha d\u2019incrementar en conseq\u00fc\u00e8ncia la seva implicaci\u00f3 en els temes globals, procurant transportar i posar com exemple la seva experi\u00e8ncia d\u2019economia de model mixt, la qual estableix fins ara un relatiu equilibri entre acci\u00f3 pol\u00edtica i mercat;
\n10) Existeixen uns drets humans universals, sense excepci\u00f3 de tipus hist\u00f2ric, cultural o religi\u00f3s, que hem de globalitzar, m\u00e9s enll\u00e0 de quedar-nos en la mundialitzaci\u00f3 econ\u00f2mica-mercantilista;<\/p>\n

11) En aquesta tasca ens ser\u00e0 estrat\u00e8gica l\u2019alian\u00e7a amb els mitjans de comunicaci\u00f3 que s\u00f3n qui m\u00e9s influeixen en la creaci\u00f3 d\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. Aquests mitjans de comunicaci\u00f3 hauran de v\u00e8ncer la temptaci\u00f3 de transformar-se en el portaveu dels m\u00e9s poderosos. \u00c9s per aix\u00f2 que els mitjans de comunicaci\u00f3 hauran d\u2019adoptar un comprom\u00eds sincer i responsable amb la cooperaci\u00f3 al desenvolupament, els pa\u00efsos del Tercer M\u00f3n, el tractament de la immigraci\u00f3, la lluita contra el racisme i la promoci\u00f3 d\u2019una societat cada vegada m\u00e9s multicultural;<\/p>\n

12) Haurem de creure i tenir confian\u00e7a de qu\u00e8 tot plegat es pot realitzar si hi treballem plegats. Una vegada constru\u00efda l\u2019alternativa ens hem de posar mans a la feina. Som pessimistes si observem el present per\u00f2 haurem de ser optimistes si ens imaginem el futur despr\u00e9s d\u2019haver desenvolupat el nostre comprom\u00e9s. Sens dubte hem de seguir creient que un altre m\u00f3n \u00e9s possible.<\/p>\n

Recuperant el que coment\u00e0vem al principi, d\u2019entre els diferents Objectius del Mil.leni establerts per a l\u2019any 2015, declarats per Nacions Unides, n\u2019hi ha tres (reducci\u00f3 a la meitat la pobresa mundial, escolaritzaci\u00f3 prim\u00e0ria universal, i reducci\u00f3 en dos ter\u00e7os de la mortalitat infantil) que si no s\u2019acompleixen, donaran m\u00e9s espai a personatges com Bin Laden, i posaran en perill la viabilitat de la nostra pr\u00f2pia exist\u00e8ncia.<\/p>\n

Sabem que la cooperaci\u00f3 al desenvolupament necessita un canvi profund de les actuals estructures pol\u00edtiques i econ\u00f2miques internacionals, que li permetin treballar efica\u00e7ment en el seu objectiu de lluita contra la pobresa, despr\u00e9s de d\u00e8cades en funcionament.<\/p>\n

El canvi que volem, per\u00f2, no podr\u00e0 ser possible si no conjuguem les estrat\u00e8gies, amb els bons instruments i els bons socis per a la cooperaci\u00f3, i aix\u00f2 passar\u00e0 per:<\/p>\n

1) Mantenir noves relacions amb els pa\u00efsos del Sud<\/strong>: En primer lloc, hem de treure la conclusi\u00f3 que encara som a temps a aprendre a tractar m\u00e9s d\u2019igual a igual al soci del Sud. Si parlem de qu\u00e8 el municipalisme \u00e9s un bona manera per fer arribar l\u2019ajuda als pa\u00efsos necessitats, tamb\u00e9 haurem de fer esfor\u00e7os directes per promoure el m\u00f3n local en aquests pa\u00efsos.<\/p>\n

2) Revisar els instruments de la mateixa cooperaci\u00f3<\/strong>: Els instruments que s\u2019han utilitzat fins ara no s\u2019han d\u2019abandonar, per\u00f2 no hi ha cap dubte en qu\u00e8 hem de procurar seguir fent l\u2019esfor\u00e7 de complementar-los amb d\u2019altres formes de partenariat i associaci\u00f3 amb les mateixes organitzacions del Sud. En l\u2019actualitat hom \u00e9s conscient de qu\u00e8 s\u2019ha de transformar la cooperaci\u00f3 purament assistencial per una cooperaci\u00f3 m\u00e9s t\u00e8cnica i de formaci\u00f3 en els pa\u00efsos del Sud.<\/p>\n

3) Invertir m\u00e9s en l\u2019Educaci\u00f3 en Valors i Sensibilitzaci\u00f3<\/strong>: La cooperaci\u00f3 \u00e9s un cam\u00ed d\u2019anada i tornada. \u00c9s per aix\u00f2 que \u00e9s fonamental fomentar pedag\u00f2gica i informativament a la nostra poblaci\u00f3 del perqu\u00e8 de les nostres actuacions. Igualment d\u2019important \u00e9s articular els mecanismes de pressi\u00f3 pol\u00edtica i de reivindicaci\u00f3 davant de situacions clares d\u2019injust\u00edcia, guerres, racisme, discriminaci\u00f3, etc.<\/p>\n

4) Fer m\u00e9s estret el vincle amb altres agents de la cooperaci\u00f3 i especialitzar-se<\/strong>:
\nPer no acabar provocant que cada agent treballi pel seu compte caldr\u00e0 fer un esfor\u00e7 m\u00e9s gran de coordinaci\u00f3 dels agents dedicats a la cooperaci\u00f3. Cadascun d\u2019aquests s\u2019hauria d\u2019especialitzar en all\u00f2 que coneix millor: per exemple, els Ajuntaments, en aquest sentit, haurien de tenir un \u00e0mbit d\u2019actuaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s prec\u00eds. Les administracions p\u00fabliques han de prendre la iniciativa i a la vegada obrir el joc a la participaci\u00f3 de la societat civil.<\/p>\n

Coher\u00e8ncia, Subsidiaritat i Coordinaci\u00f3, entre les accions que vulguem dur a terme, s\u00f3n tres del requeriments b\u00e0sics per a seguir treballant per una ajuda de qualitat, m\u00e9s efica\u00e7 i m\u00e9s eficient.<\/p>\n

La Coher\u00e8ncia<\/strong> demana que es tinguin en compte patrons semblants en situacions semblants. Per a aquesta coher\u00e8ncia \u00e9s molt important transformar en eixos transversals de qualsevol pol\u00edtica de cooperaci\u00f3 les q\u00fcestions de g\u00e8nere, medi ambient, cultura de pau, drets humans i governabilitat. De la mateixa manera, mai haurem de perdre de vista el nostre objectiu final que sempre ha estat reduir la pobresa al m\u00f3n.<\/p>\n

La Subsidiaritat<\/strong> va molt relacionada amb l\u2019especialitzaci\u00f3 de cada agent i\/o administraci\u00f3. Els uns ens hem de recolzar en els altres per a aconseguir un objectiu que definim com a com\u00fa. La cooperaci\u00f3 oficial i la descentralitzada s\u00f3n v\u00e0lides les dues, aix\u00ed com ho s\u00f3n tamb\u00e9 la bilateral i la multilateral; nom\u00e9s han de saber conviure les unes amb les altres, i multiplicar els seus beneficis.<\/p>\n

La Coordinaci\u00f3<\/strong> es produeix en el moment que s\u2019accepta el proc\u00e9s de la subsidiaritat i, ja sigui en la fase de formulaci\u00f3 de la pol\u00edtica de cooperaci\u00f3 com en la fase de la seva implementaci\u00f3, haur\u00e0 de consistir en repartir les tasques i les responsabilitats entre els actors que hi s\u00f3n implicats.<\/p>\n

La “pol\u00edtica social a nivell mundial<\/strong>” que representen la Cooperaci\u00f3 Internacional al Desenvolupament ens demostra i identifica com a una comunitat de conviv\u00e8ncia sana i rica, amb vocaci\u00f3 d’obtenir les m\u00e0ximes quotes d’igualtat i just\u00edcia.<\/p>\n

Tot seguint en la l\u00ednia del m\u00edtic canceller alemany Willi Brandt podem dir que la cooperaci\u00f3 amb els pa\u00efsos m\u00e9s febles, i la seva qualitat, ha de reflectir un\u00edvocament la tendresa que caracteritza el poble que la projecta. Que \u00e9s Dignitat Humana.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cOn encara regna la fam \u00e9s dif\u00edcil de construir la pau\u201d (Willi Brandt) La Cooperaci\u00f3 Internacional al Desenvolupament \u00e9s fruit de saber que no vivim a\u00efllats en el nostre microcosmos i que estem obligats a col.laborar amb altres poblacions, regions o pa\u00efsos del M\u00f3n, en la majoria dels casos aquests desgraciadament m\u00e9s pobres que nosaltres, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49],"tags":[],"class_list":["post-2324","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-mon"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2324","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2324"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2324\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2327,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2324\/revisions\/2327"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2324"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2324"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2324"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}