{"id":23185,"date":"2022-07-02T20:46:55","date_gmt":"2022-07-02T18:46:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=23185"},"modified":"2022-07-02T21:04:23","modified_gmt":"2022-07-02T19:04:23","slug":"etienne-balibar-sobre-la-guerra-ducraina-nacionalisme-cosmopolitica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/etienne-balibar-sobre-la-guerra-ducraina-nacionalisme-cosmopolitica\/","title":{"rendered":"\u00c9tienne Balibar: Sobre la guerra d\u2019Ucra\u00efna, nacionalisme, imperialisme i cosmopol\u00edtica"},"content":{"rendered":"\n

Per a moltes de les preguntes que vull examinar he de confessar que no tinc una resposta.  Pitjor encara: en molts casos, em temo que aquestes respostes no existeixen.  Tanmateix, aix\u00f2 no ens ha d\u2019 impedir buscar aquestes respostes, i abans tractar de formular correctament les preguntes, amb l’ajut de tot all\u00f2 que poguem con\u00e8ixer i debatre cr\u00edticament.  La guerra d’Ucra\u00efna planteja q\u00fcestions d’inter\u00e8s universal, ens afecta a tots i ho far\u00e0 cada vegada m\u00e9s: el nostre present, el nostre futur col\u00b7lectiu, el nostre lloc al m\u00f3n.  Pel que fa a aquesta guerra, no som com observadors distants o neutrals, som participants, i el seu desenlla\u00e7 tamb\u00e9 dependr\u00e0 del que pensem i fem.  Estem en la guerra.  No podem \u201cdesertar de la guerra\u201d, com ha escrit el meu company Sandro Mezzadra<\/strong> en un s\u00f2lid manifest pacifista<\/a>.  La qual cosa no vol dir que hem de fer la guerra en totes les formes que immediatament es proposen.  Les nostres possibilitats d’elecci\u00f3 s\u00f3n probablement molt redu\u00efdes, per\u00f2 no hem de decidir que no n’hi ha cap.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 quina guerra \u00e9s aquesta?\u00a0 Fins i tot aix\u00f2 no ho podem discernir amb absoluta certesa.\u00a0 Perqu\u00e8 no tenim una percepci\u00f3 completa de quins espais ocupa la guerra, m\u00e9s enll\u00e0 del territori evident que va ser enva\u00eft pels ex\u00e8rcits russos el febrer passat i algunes zones adjacents.\u00a0 Les q\u00fcestions crucials sobre la intensitat de la guerra i sobre les seves ramificacions\u00a0 m\u00e9s enll\u00e0 d’Ucra\u00efna, potser al m\u00f3n sencer, estan obertes mentre la guerra es desenvolupa i canvia progressivament de car\u00e0cter.\u00a0 D’elles depenen tamb\u00e9 les hip\u00f2tesis que podem formular sobre les formes que la pol\u00edtica (com a pr\u00e0ctica institucional i col\u00b7lectiva) podria adoptar dins i despr\u00e9s de la guerra (si hi ha un \u201cdespr\u00e9s<\/em>\u201d).\u00a0 En la seva famosa frase, repetida ad nauseam<\/em>, Clausewitz<\/strong> deia que \u201cla guerra \u00e9s una continuaci\u00f3 de la pol\u00edtica per altres mitjans\u201d<\/em>.\u00a0 Per\u00f2 una q\u00fcesti\u00f3 encara m\u00e9s decisiva \u00e9s: quina pol\u00edtica pot continuar durant la guerra, i com transformar\u00e0 la guerra les condicions i el contingut mateix de la pol\u00edtica despr\u00e9s?<\/p>\n\n\n\n

 Debatr\u00e9 aquests temes al voltant de tres eixos principals: en primer lloc, \u201cqu\u00e8 hi ha en  guerra?<\/em>\u201d, o quines definicions es poden proposar per a la guerra actual?  En segon lloc, com redefineix aquesta guerra la funci\u00f3 del nacionalisme i l’esdevenir de la mateixa \u201cforma-naci\u00f3<\/em>\u201d?  En tercer lloc, com articula els diversos espais pol\u00edtics en una estructura global de conflictes i organitzacions. <\/p>\n\n\n\n

1. Qu\u00e8 hi ha en guerra?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La meva hip\u00f2tesi en aquesta primera part \u00e9s la seg\u00fcent: el \u201ccar\u00e0cter<\/em>\u201d de la guerra actual \u00e9s impossible de copsar si no apliquem successivament diverses \u201clectures<\/em>\u201d que operen a diferents nivells i destaquen diferents modalitats del conflicte.  La guerra \u00e9s essencialment multidimensional: s’est\u00e0 desenvolupant en diversos “teatres<\/em>“, a diferents ritmes.  Per\u00f2 hem de decidir a quin aspecte atorguem la primacia en la nostra valoraci\u00f3 pol\u00edtica de les \u201ccoses en joc<\/em>\u201d de la guerra, determinant les nostres intervencions, als llocs on ens situem per  hist\u00f2ria i  geografia (per exemple, com a ciutadans europeus).  Aquesta decisi\u00f3 es basar\u00e0 en la nostra comprensi\u00f3 dels factors de la guerra i la seva articulaci\u00f3, per\u00f2 en definitiva ser\u00e0 una decisi\u00f3 subjectiva, que no es pot deduir autom\u00e0ticament de les seves pr\u00f2pies premisses.<\/p>\n\n\n\n

Crec que la guerra es desenvolupa a quatre nivells diferents simult\u00e0niament, que intentar\u00e9 indicar;\u00a0 per\u00f2 calen alguns preliminars.\u00a0 En primer lloc, encara que el car\u00e0cter de qualsevol guerra dep\u00e8n certament dels objectius dels bel\u00b7ligerants, no es defineix realment per les seves intencions, sin\u00f3 per la constituci\u00f3 pol\u00edtica de les seves institucions col\u00b7lectives (normalment les nacions) i per les condicions hist\u00f2riques en qu\u00e8 aquestes institucions es troben.\u00a0 Aix\u00f2 porta a un segon preliminar: hi ha molts “tipus<\/em>” de guerra.\u00a0 Les comparacions s\u00f3n \u00fatils, sobretot si involucren actors semblants: en aquest cas, amb la guerra America-Iraq del 2003,\u00a0 les guerres de Iugosl\u00e0via als anys noranta,\u00a0 la guerra de Txetx\u00e8nia a principis dels anys 2000<\/strong>, o la guerra del Vietnam als anys setanta…\u00a0 Per\u00f2 funcionen essencialment com a contraexemples.\u00a0 En cert sentit, cada nova guerra \u00e9s un nou tipus de guerra.\u00a0 I en tercer lloc, una guerra t\u00e9 fases successives de \u201cmoviment<\/em>\u201d i \u201cposici\u00f3<\/em>\u201d, on l’equilibri de forces \u00e9s canviant: aix\u00f2 sol correspondre a mutacions en les \u201cfronteres<\/em>\u201d dins les quals est\u00e0 continguda.\u00a0 En aquest cas, despr\u00e9s de la fase inicial en qu\u00e8 les forces nacionals d’Ucra\u00efna van fer retrocedir la invasi\u00f3 russa, la guerra es veu atrapada en un assalt criminal contra les l\u00ednies de defensa oriental del pa\u00eds, tornant\u00a0 al seu lloc de partida de 2014<\/strong>. Per\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s amb el desenvolupament actual que es fan visibles totes les dimensions “geopol\u00edtiques<\/em>“.<\/p>\n\n\n\n

La primera definici\u00f3 que podem donar \u00e9s aquesta:\u00a0 \u00e9s una guerra d’independ\u00e8ncia de la naci\u00f3 ucra\u00efnesa.\u00a0 Aix\u00f2 fa possible les comparacions amb les guerres d’alliberament antiimperialistes del segle XX (com Alg\u00e8ria o Vietnam), o fins i tot amb la constituci\u00f3 de les primeres nacions modernes que es van separar dels imperis brit\u00e0nic, espanyol i otom\u00e0.\u00a0 \u00c9s cert que Ucra\u00efna, que era una “rep\u00fablica federal<\/em>” a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, s’havia independitzat formalment el 1991<\/strong>, quan es va dissoldre la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. I va ser reconegut per la comunitat internacional. Aix\u00f2 \u00e9s crucial, perqu\u00e8 caracteritza inequ\u00edvocament la invasi\u00f3 russa com una violaci\u00f3 del dret internacional.\u00a0 D’una banda hi ha una agressi\u00f3, de l’altra hi ha una resist\u00e8ncia.\u00a0 Tanmateix, la propaganda russa deixava molt clar que la independ\u00e8ncia d’Ucra\u00efna no era acceptada com a fet consumat al marge\u00a0 de l’\u201cimperi<\/em>\u201d al qual havia pertangut durant segles la major part del territori ucra\u00efn\u00e8s, i que havia ontinuat existint durant l’\u00e8poca comunista malgrat els principis democr\u00e0tics proclamats per la Revoluci\u00f3 d’Octubre.\u00a0 Per tant, es pot dir que els ucra\u00efnesos estan lluitant ara per la seva guerra d’independ\u00e8ncia, despr\u00e9s de la qual, si guanyen, l’exist\u00e8ncia de la naci\u00f3 ja no es disputar\u00e0. Per\u00f2 aix\u00f2 s’aconsegueix a costa d’enormes destruccions i patiments.<\/p>\n\n\n\n

La refer\u00e8ncia a la continu\u00eftat del domini imperial a l’espai \u201ceurasi\u00e0tic<\/em>\u201d que va des de l’oce\u00e0 Pac\u00edfic fins a la frontera amb Pol\u00f2nia i fins i tot m\u00e9s enll\u00e0, i especialment als efectes de la revoluci\u00f3 russa, ens obliga a considerar tamb\u00e9 la guerra des d’un angle diferent i\u00a0 en una etapa diferent.\u00a0 La desproporci\u00f3 de forces (i destruccions) \u00e9s enorme, i hi ha algunes difer\u00e8ncies constitucionals importants, per\u00f2 com les guerres a Iugosl\u00e0via dels anys noranta aquesta “guerra d’independ\u00e8ncia<\/em>” tamb\u00e9 pertany a la categoria de les guerres postcomunistes, que sorgeixen de la\u00a0 l’enfonsament dels antics \u201cestats socialistes<\/em>\u201d a Europa, i el frac\u00e0s de la seva \u201cpol\u00edtica de nacionalitats<\/em>\u201d, que al final nom\u00e9s va intensificar els nacionalismes hostils (inflamats encara m\u00e9s per les pol\u00edtiques salvatges d’\u201dacumulaci\u00f3 primitiva<\/em>\u201d neoliberal.\u00a0 Aix\u00f2 crida l’atenci\u00f3 sobre el fet que, en la perspectiva d’un segle, aquesta guerra no \u00e9s nom\u00e9s una guerra europea, que oposa\u00a0 pobles europeus, estats-naci\u00f3 europeus i, al seu voltant, estructures de poder i aliances europees, sin\u00f3 que \u00e9s una continuaci\u00f3, o\u00a0 un nou episodi, de la tr\u00e0gica hist\u00f2ria de la guerra civil europea que va comen\u00e7ar amb la Primera Guerra Mundial, va ser remodelada per la Revoluci\u00f3 d’Octubre, despr\u00e9s per l’aparici\u00f3 del nazisme a l’Alemanya derrotada, amb la seva xarxa d’aliats feixistes a tota Europa;\u00a0 i despr\u00e9s la Segona Guerra Mundial\u00a0 i\u00a0 la Guerra Freda, fins que\u00a0 el \u201ctel\u00f3 d\u2019acer\u201d<\/em>\u00a0 es va esfondrar l’any 1989<\/strong>. \u00c9s una hist\u00f2ria tr\u00e0gica, plena de canvis de r\u00e8gim, destrucci\u00f3 i restauraci\u00f3 de nacions, genocidis, massacres i dominacions totalit\u00e0ries, les traces de les quals no estan completament liquidades.\u00a0 Si veiem la guerra actual des d’aquesta perspectiva, la \u201cguerra total\u201d<\/em> que es fa actualment a l’est d’Ucra\u00efna i l’\u00e8xode de milions de persones no estan de cap manera justificades, per\u00f2 s\u00f3n menys sorprenents.\u00a0 Es tracta d’una repetici\u00f3 d’un patr\u00f3 existent, que s’havia oblidat massa f\u00e0cilment, perqu\u00e8 se suposava que els problemes subjacents estaven “resolts”.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/em>Tanmateix, aquesta segona definici\u00f3 condueix immediatament a una major  ampliaci\u00f3 de l’\u00e0mbit on inserir la guerra.  Les guerres europees del segle XX tamb\u00e9 van ser \u201cguerres mundials\u201d<\/em>, o  \u201cguerres mundials<\/em>\u201d, amb un espai m\u00e9s o menys \u201ccentral<\/em>\u201d atorgat a Europa.  Jo diria que la guerra actual \u00e9s m\u00e9s aviat una \u201cguerra globalitzada<\/em>\u201d, o que est\u00e0 en cam\u00ed de convertir-se en una \u201cguerra globalitzada<\/em>\u201d, encara que de car\u00e0cter \u201ch\u00edbrid<\/em>\u201d, en la qual moltes parts del m\u00f3n, les seves estructures pol\u00edtiques i les seves poblacions hi s\u00f3n  implicats de manera asim\u00e8trica.  Aix\u00f2 sorgeix del fet que els bel\u00b7ligerants immediats s\u00f3n part d’aliances globals que donen suport i es pot dir que fan una “guerra per subrogaci\u00f3\u201d<\/em>.  Atesa l’actitud ambigua de la Xina en el conflicte, aix\u00f2 \u00e9s especialment cert pel que fa al “b\u00e0ndol occidental”<\/em>, per descomptat.  Sense fluxos permanents d’armes i informaci\u00f3, l’ex\u00e8rcit ucra\u00efn\u00e8s amb tot el seu valor no podria resistir l’assalt rus.  I Occident tamb\u00e9 est\u00e0 duent a terme una “guerra econ\u00f2mica”<\/em> contra R\u00fassia.  \u00c9s molt significatiu que, mentre que R\u00fassia nega oficialment que est\u00e0 fent una guerra, qualificant-la d’ “operaci\u00f3 militar especial”<\/em> (com en les guerres colonials del passat), Occident tamb\u00e9 nega que estigui implicat en una guerra, per\u00f2 parla de  “sancions<\/em>“.  Sobretot, el que \u00e9s important aqu\u00ed \u00e9s el fet que la combinaci\u00f3 de destruccions provocades per la guerra, el bloqueig imposat a les exportacions de blat  i altres productes agr\u00edcoles i les repercussions de les sancions en l’economia global, obre la perspectiva dram\u00e0tica d’una escassetat d’aliments que amena\u00e7a  poblacions del Sud Global amb fam: ells tamb\u00e9 estan ara \u201cen guerra<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Per \u00faltim, hi ha una quarta determinaci\u00f3 de la guerra que no es pot deixar al\u00a0 marges: la possibilitat que esdevingui una guerra nuclear.\u00a0 Aquesta inquietant pregunta va ser plantejada per J\u00fcrgen Habermas en un article recent que va suscitar una pol\u00e8mica a Alemanya.\u00a0 Molts comentaristes creuen que l’\u00fas d’armes nuclears a la guerra \u00e9s un instrument de “xantatge<\/em>” per part del r\u00e8gim rus.\u00a0 Altres suggereixen\u00a0 que la invasi\u00f3 russa \u00e9s una “guerra colonial amb paraigua nuclear<\/em>“, que obliga a l’altra part (la coalici\u00f3 occidental, unificada sota l’OTAN) a limitar la magnitud de la seva ajuda i l’abast de la seva intervenci\u00f3.\u00a0 Per\u00f2 aix\u00f2 prescindeix d\u2019un punt, que t\u00e9 a veure amb el fet que un “ascens als extrems<\/em>” mai es pot excloure en una guerra total si no acaba amb un clar avantatge d’una banda, i el fet -encertadament subratllat per G\u00fcnther Anders<\/strong>\u00a0 o Edward Thompson<\/strong> en l’\u00e8poca de la Guerra Freda- que l’exist\u00e8ncia (i la magnitud) de les armes nuclears crea possibilitats catastr\u00f2fiques que no estan controlades pels r\u00e8gims pol\u00edtics i els seus l\u00edders. “L’exterminisme<\/em>“, per dir-ho en paraules de Thompson<\/strong>, no \u00e9s “impensable<\/em>“.<\/p>\n\n\n\n

Tornem, doncs, a la necessitat de decidir com jerarquitzem en els nostres judicis aquestes dimensions heterog\u00e8nies que, tanmateix, no s\u00f3n independents. La meva posici\u00f3  -fr\u00e0gil, ens\u00f3c conscient-, \u00e9s que hi ha una urg\u00e8ncia immediata de donar suport a la resist\u00e8ncia del poble ucra\u00efn\u00e8s, que es fa en nom de la independ\u00e8ncia de la seva naci\u00f3, no perqu\u00e8 la independ\u00e8ncia nacional sigui un valor absolut per se<\/em>,  sin\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s clarament el seu dret a l’autodeterminaci\u00f3 all\u00f2 que se’ls va negar, i perqu\u00e8 s\u00f3n v\u00edctimes d’una guerra criminal a escala massiva. La seva derrota seria moralment inacceptable i tindria conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques devastadores en l’ordre internacional.  Per\u00f2 aquest suport no ha de ser un suport cec.  Per tant, passo ara als altres dos moments de la meva discussi\u00f3, sobre el tema del nacionalisme i sobre  la geopol\u00edtica dels espais i conflictes globals. <\/p>\n\n\n\n

Nacions i nacionalismes<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Podr\u00edem dir que la \u201cparaula N<\/em>\u201d torna ara al centre del debat pol\u00edtic, i aixeca l’espectre de la viol\u00e8ncia genocida, la intoler\u00e0ncia i les exclusions, alhora que ens obliga a reconsiderar l’aparent irreductibilitat de la \u201cforma naci\u00f3<\/em>\u201d com a m\u00e0xima refer\u00e8ncia per a la definici\u00f3 dels agents hist\u00f2rics.\u00a0 El b\u00e0ndol ucra\u00efn\u00e8s est\u00e0 clarament animat per l’esperit d’unitat i autonomia “nacional<\/em>“, que es pot anomenar “nacionalisme<\/em>” -no hi ha altre terme.\u00a0 Tanmateix, no podem tra\u00e7ar simplement una l\u00ednia d’equival\u00e8ncia amb el discurs \u201cnacionalista<\/em>\u201d rus: no es tracta nom\u00e9s del desequilibri de forces i de les posicions asim\u00e8triques respecte al dret internacional (que sacralitza la \u201csobirania<\/em>\u201d de les nacions-estats;sempre que siguin reconeguts internacionalment, cosa que dep\u00e8n de moltes conting\u00e8ncies).\u00a0 Es tracta del seu tenor pol\u00edtic: la propaganda russa, aprofitant la realitat d’alguns grups extremistes que van tenir un paper actiu en la pol\u00edtica ucra\u00efnesa des de la independ\u00e8ncia, aix\u00ed com l’imaginari de la “Gran guerra<\/em>” contra el nazisme despr\u00e9s de 1941<\/strong>, est\u00e0 presentant el r\u00e8gim ucra\u00efn\u00e8s\u00a0 com una resurrecci\u00f3 del \u201cnazisme<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 de fet \u00e9s l’actual r\u00e8gim rus el que presenta car\u00e0cters totalitaris, que van des de la repressi\u00f3 violenta dels oponents pol\u00edtics, fins al desenvolupament d’un discurs imperial centrat en la missi\u00f3 hist\u00f2rica i el valor superior del “poble rus<\/em>” representat com el  “dominant<\/em>“.  D’on en derivo dos axiomes correlatius: en primer lloc, que no existeix una  cosa tal com una “naci\u00f3<\/em>” sense nacionalisme; i que, per tant, un rebuig absolut del nacionalisme com a ideologia reaccion\u00e0ria per se<\/em> no t\u00e9 sentit, tret que decidim que la pr\u00f2pia forma de naci\u00f3 s’ha de rebutjar (cosa que de fet era la posici\u00f3 d’un gran corrent en la tradici\u00f3 socialista).  Per\u00f2, en segon lloc, que les fluctuacions del nacionalisme i els avatars de la forma-naci\u00f3 en diferents llocs i moments de la hist\u00f2ria s\u00f3n rec\u00edprocs.  La hist\u00f2ria de les nacions (determinada en gran part per les guerres en qu\u00e8 estan involucrades) genera canvis dram\u00e0tics en el sentit i el tenor de les ideologies nacionalistes, que al seu torn empenyen les nacions en direccions oposades.  O, millor dit, el que importa pol\u00edticament s\u00f3n les proporcions canviants, els equilibris desiguals de formes antit\u00e8tiques de \u201cnacionalisme<\/em>\u201d sota un mateix nom.  En altres termes, no hem d’intentar donar resposta a una pregunta del tipus: \u201cqu\u00e8 \u00e9s el nacionalisme ucra\u00efn\u00e8s?<\/em>\u201d, sin\u00f3 en qu\u00e8 s’est\u00e0 convertint<\/em> en el curs d’aquesta guerra. <\/p>\n\n\n\n

De nou, s\u00f3c conscient que les hip\u00f2tesis que presentar\u00e9 s\u00f3n molt fr\u00e0gils.  Podrien ser refutades molt r\u00e0pidament.  Per\u00f2 potser val la pena considerar-les tanmateix.  Crec que la q\u00fcesti\u00f3 neur\u00e0lgica, al voltant de la qual gira l’orientaci\u00f3 pol\u00edtica del nacionalisme ucra\u00efn\u00e8s i els seus efectes pol\u00edtics, es refereix a l’estatus del \u201cmulticulturalisme<\/em>\u201d (comen\u00e7ant pel multiling\u00fcisme) a les institucions de l’estat-naci\u00f3 ucra\u00efn\u00e8s. Manllevant categories que ara s\u00f3n \u00e0mpliament acceptades per la sociologia pol\u00edtica pel que fa a l’oposici\u00f3 del demos<\/em> vs l’etnos<\/em>, plantejar\u00e9 un escenari \u201coptimista<\/em>\u201d vinculat als personatges de la resist\u00e8ncia patri\u00f2tica actual, que suggereix que Ucra\u00efna i la seva identitat ideal es mouen d’una “naci\u00f3 \u00e8tnica<\/em>” en direcci\u00f3 a una “naci\u00f3 c\u00edvica<\/em>“, o una prevalen\u00e7a del demos<\/em> sobre l’\u00e8tnia.  Aix\u00f2 resultaria del fet remarcable que \u2013contr\u00e0riament a les expectatives de l’invasor\u2013 les dues \u201ccomunitats ling\u00fc\u00edstiques<\/em>\u201d existents a Ucra\u00efna, que, no hem d’oblidar, se superposen en gran part (\u00e9s a dir que la majoria dels ucra\u00efnesos s\u00f3n biling\u00fces) s’han unit en l’\u00e0mbit de la  resist\u00e8ncia patri\u00f2tica i identificat amb la idea d’un estat-naci\u00f3 ucra\u00efn\u00e8s independent.  Aquest sembla ser un fet decisiu, tot i que \u00e9s evident que tamb\u00e9 treballen forces oposades en diferents punts del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed cal fer una consideraci\u00f3 r\u00e0pida sobre les pautes del discurs ideol\u00f2gic. En el costat imperialista rus, que nega que pugui existir una naci\u00f3 ucra\u00efnesa, hi ha algunes contradiccions (que no impedeixen que els ide\u00f2legs corresponents s’uneixin).\u00a0 Un discurs se centra en la idea que existeix un \u00fanic \u201cm\u00f3n rus<\/em>\u201d, amb una genealogia arrelada a la hist\u00f2ria religiosa i ling\u00fc\u00edstica de la qual els ucra\u00efnesos i la seva llengua s\u00f3n nom\u00e9s una branca cont\u00ednuament lligada a les altres, marcada simb\u00f2licament per la \u201ctransfer\u00e8ncia<\/em>\u201d\u00a0 de la metr\u00f2poli de K\u00edev a Moscou.\u00a0 Un altre, m\u00e9s semblant als discursos colonials d’altres parts del m\u00f3n, presenta l'”ucra\u00efn\u00e8s<\/em>” com una llengua, i la poblaci\u00f3 que el parla, en termes de rang inferior, de “poble sense hist\u00f2ria<\/em>“, excepte per la seva incorporaci\u00f3 i educaci\u00f3 en\u00a0 el marc de l’imperi.\u00a0 Els dos discursos expliquen com, a contrario<\/em>, es va construir la narrativa nacionalista a Ucra\u00efna: com una narraci\u00f3 de la cont\u00ednua exist\u00e8ncia del poble\/naci\u00f3 ucra\u00efn\u00e8s que \u00e9s substancialment id\u00e8ntica a la seva resist\u00e8ncia a la destrucci\u00f3 de la seva identitat col\u00b7lectiva perseguida sobretot per l’imperi rus.\u00a0 Aquesta narraci\u00f3 construeix una continu\u00eftat m\u00edtica entre un regne medieval anomenat Rus<\/em>‘, la capital del qual era K\u00edev, i un renaixement nacional contemporani, malgrat la total heterogene\u00eftat i discontinu\u00eftat d’aquestes formacions socials, per\u00f2 amb manifestacions simb\u00f2liques interm\u00e8dies (els principats \u201ccosacs<\/em>\u201d, la\u00a0 “Rada<\/em>” republicana durant el per\u00edode revolucionari posterior al 1917<\/strong>).\u00a0 La continu\u00eftat, per descomptat, s\u2019acompnya amb la idea que hi ha una identitat substancial basada en la comunitat ling\u00fc\u00edstica que va resultar impossible d'”eradicar<\/em>” pel poder imperial. El meu objectiu no \u00e9s desqualificar aquesta narraci\u00f3 (molt semblant a altres mitologies nacionals del m\u00f3n), sin\u00f3 indicar per qu\u00e8 el llegat del passat en aquesta regi\u00f3 \u00e9s, de fet, probablement m\u00e9s complex.\u00a0 Com el seu mateix nom indica, Ucra\u00efna (de fronteres flotants al llarg dels segles) \u00e9s una terra fronterera, una borderland,\u00a0<\/em> on la cultura i la \u201cpertinen\u00e7a<\/em>\u201d col\u00b7lectiva estan marcades per la multiplicitat i la hibridaci\u00f3, no mancada de viol\u00e8ncia i conflictes socials, \u00e9s clar, ja que sempre es va dividir entre imperis (o regnes) rivals, sotmeses a particions i incorporacions a sobiranies hegem\u00f2niques, revolucions demogr\u00e0fiques mitjan\u00e7ant deportacions i introducci\u00f3 de pobles estrangers, fins i tot genocidis (dels quals n’hi ha dos al segle XX: l’extermini bolxevic de camperols per fam, i el\u00a0 extermini nazi de jueus mitjan\u00e7ant execucions massives i camps d’extermini)… El fenomen fonamental, com he indicat, \u00e9s el biling\u00fcisme de la majoria de la poblaci\u00f3, que deu molt al sistema escolar sovi\u00e8tic a trav\u00e9s del qual l’actual classe mitjana fou educada. \u00a0<\/p>\n\n\n\n

Aquestes s\u00f3n algunes de les raons per les quals considero que el factor m\u00e9s important en la g\u00e8nesi de l’esperit patri\u00f2tic que dona suport a la capacitat de lluita del poble ucra\u00efn\u00e8s en aquesta guerra no \u00e9s la narraci\u00f3 \u00e8tnica (o no \u00e9s nom\u00e9s aquesta narraci\u00f3), sin\u00f3 la invenci\u00f3 democr\u00e0tica<\/em> de la\u00a0 Revoluci\u00f3 del Maidan, el 2013-2014<\/strong>, que va crear una noci\u00f3 de ciutadania diferent de la comunitat \u00e8tnica.\u00a0 Aquesta invenci\u00f3 democr\u00e0tica, certament, no \u00e9s pura,\u00a0 perqu\u00e8 va estar impregnada de maniobres sect\u00e0ries, i manipulacions d'”oligarques” i pol\u00edtics corruptes, fins i tot provocant enfrontaments violents entre mil\u00edcies armades, per\u00f2 \u00e9s inconfusiblement una insurrecci\u00f3 democr\u00e0tica popular, sobretot vista en el context de les tend\u00e8ncies regionals cap a l’autoritarisme (o a la \u201cpostdemocr\u00e0cia<\/em>\u201d).\u00a0 Aquesta \u00e9s ens dubte,\u00a0 una de les raons per les quals la dictadura russa sota Vladimir Putin<\/strong> ja no va poder tolerar-ho: perqu\u00e8 iniciava una cr\u00edtica a la corrupci\u00f3 i un moviment col\u00b7lectiu cap als valors oficials dels sistemes democr\u00e0tics d’Europa occidental, per “olig\u00e0rquics<\/em>” que puguin ser, per\u00f2 deixant espai al pluralisme pol\u00edtic,\u00a0 i podien representar un model per als ciutadans de la federaci\u00f3 russa.<\/p>\n\n\n\n

Per descomptat, s\u00f3c conscient que altres forces empenyen en la direcci\u00f3 contr\u00e0ria: la m\u00e9s poderosa d’entre elles \u00e9s la guerra mateixa, sobretot perqu\u00e8  for\u00e7a a desencadenar una russof\u00f2bia que apunta no nom\u00e9s a R\u00fassia com a estat, sin\u00f3 a la cultura i la llengua russes, al seu \u00fas i valoraci\u00f3 pels propis ciutadans ucra\u00efnesos.  La gran inc\u00f2gnita de la situaci\u00f3, pol\u00edticament decisiva per al futur, rau en l’evoluci\u00f3 d’aquesta ant\u00edtesi.<\/p>\n\n\n\n

 Geopol\u00edtica i espais supranacionals<\/strong><\/p>\n\n\n\n

 Finalment, vull tornar a la idea que les diverses \u201cguerres<\/em>\u201d que es superposen i es sobredeterminen en la situaci\u00f3 actual es fan intel\u00b7ligibles si adjuntem les seves respectives l\u00f2giques a una consideraci\u00f3 dels espais pol\u00edtics heterogenis que s’entrecreuen sobre la \u201cterra fronterera\u201d<\/em> que \u00e9s Ucra\u00efna.<\/p>\n\n\n\n

Permeteu-me comen\u00e7ar amb una paradoxa fonamental inherent a la situaci\u00f3, i augmentada per la mateixa guerra: les nacions que busquen la seva independ\u00e8ncia, sobretot si lluiten contra un Imperi (o una entitat pol\u00edtica que intenta ressuscitar un imperi passat), estan ansioses d’afirmar la seva sobirania.  Tanmateix, la sobirania nacional (fins i tot per a nacions molt poderoses, m\u00e9s a fortiori<\/em> per a les m\u00e9s petites) va ser sempre una sobirania \u201climitada<\/em>\u201d, basada en el reconeixement per part d’altres nacions i la incorporaci\u00f3 a sistemes d’aliances.  En el moment \u00e0lgid de l‘era imperialista,<\/em> esdevindria una autonomia majorit\u00e0riament formal, ja que el m\u00f3n estava dividit en \u201ccamps<\/em>\u201d rivals, encara que no amb les mateixes modalitats per ambdues parts.  Aquesta situaci\u00f3 es reprodueix avui, o potser haur\u00edem de dir que la \u201cguerra de la independ\u00e8ncia<\/em>\u201d ucra\u00efnesa demostra que no havia desaparegut, nom\u00e9s canviant la seva geografia i sotmesa a diferents relacions de forces geopol\u00edtiques.  El que apareix avui \u00e9s el fet que Ucra\u00efna nom\u00e9s pot defensar-se i salvar-se si s’incorpora a l’alian\u00e7a militar de l’OTAN, \u00e9s a dir, a l’estructura imperialista occidental, hegemonitzada pels EUA al servei dels seus interessos globals, i que pot afirmar i  desenvolupar els seus valors democr\u00e0tics (en sentit liberal), i nom\u00e9s si esdev\u00e9 membre de l’estructura \u201cquasi-federal<\/em>\u201d que \u00e9s la UE.  Els dos processos, que generen  depend\u00e8ncia com a contingut real de la sobirania, estan estretament interconnectats i poden semblar indiscernibles, ja que la pr\u00f2pia guerra augmenta la integraci\u00f3 militar dels estats membres de la UE, que t\u00e9 lloc sota l’egida de la pertinen\u00e7a a l’OTAN, on  els EUA  s\u00f3n aclaparadorament dominants.  El que semblaven evolucions divergents de la pol\u00edtica i la for\u00e7a militar en el passat recent (des del final de la Guerra Freda), tornen a apar\u00e8ixer com a cares bessones d’un sol proc\u00e9s (amb la devastadora conseq\u00fc\u00e8ncia de la reinstal\u00b7laci\u00f3 d’una l\u00f2gica de “camps<\/em>” a  l’arena mundial i posposant indefinidament la resoluci\u00f3 del que he anomenat la “guerra civil europea<\/em>“).<\/p>\n\n\n\n

Refor\u00e7a aquest fenomen la propaganda russa que, des del primer moment, va explicar que la guerra (no anomenada com a tal) era conseq\u00fc\u00e8ncia de les pol\u00edtiques agressives de l’OTAN que intenten “arraconar<\/em>” al rival excomunista (com alguns ide\u00f2legs neoconservadors havien planejat)?  No ho crec, perqu\u00e8 encara que l’OTAN tingu\u00e9s una pol\u00edtica d’\u201cencerclament<\/em>\u201d de l’espai pol\u00edtic eurasi\u00e0tic tradicionalment dominat per R\u00fassia, cosa que sembla innegable, no va atacar militarment R\u00fassia en primer lloc.  Mai podrem oblidar quins ex\u00e8rcits van envair Ucra\u00efna i actualment la destrueixen.  A m\u00e9s, ha de quedar clar que cap comprom\u00eds amb el r\u00e8gim de Putin ni cap rendici\u00f3 a les seves demandes resoldr\u00e0 la paradoxa de l’adquisici\u00f3 de la independ\u00e8ncia a trav\u00e9s de la subjecci\u00f3 a un conjunt m\u00e9s gran, mentre que d\u2019altra banda tamb\u00e9 em queda clar que hi ha  una disimetria total per a un pa\u00eds democr\u00e0tic entre les perspectives de ser pres i engolit de nou per un imperi autocr\u00e0tic endarrerit, i la perspectiva d’incorporar-se a una federaci\u00f3 que crea o perpetua desigualtats, per\u00f2 que ha establert regles per negociar la participaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed cal una discussi\u00f3 sobre les formes i graus d\u2019limperialisme contemporani, que inclou tamb\u00e9 una distinci\u00f3 entre les formes de subjecci\u00f3 que imposen.  El seg\u00fcent pas seria intentar avaluar la probabilitat que, per a Ucra\u00efna i per a la mateixa Europa, la integraci\u00f3 pol\u00edtica que apareixer\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia inevitable de la “guerra d’independ\u00e8ncia<\/em>” dels ucra\u00efnesos, no estigui completament identificada i sotmesa a una integraci\u00f3 militar en un \u201ccamp<\/em>\u201d transatl\u00e0ntic restaurat. Aix\u00f2 dependr\u00e0 dels desenvolupaments estrat\u00e8gics de la mateixa guerra: quant duri, quin b\u00e0ndol \u201cguanya<\/em>\u201d o simplement es troba en una posici\u00f3 favorable per negociar la pau o una treva, quines solucions s\u00f3n recolzades o tolerades per les opinions p\u00fabliques de cada b\u00e0ndol, on tamb\u00e9 s’ha de comptar el poble rus.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 potser ara queda per introduir la consideraci\u00f3 m\u00e9s important.  No hauriem de veure el nivell de conflictes geopol\u00edtics entre les aliances militars i la nova cartografia dels imperialismes globals (on la Xina podria ser l’actor decisiu) com l’\u00faltim aspecte de la discussi\u00f3.  El que he intentat conceptualitzar  com el “car\u00e0cter h\u00edbrid”<\/em> d’una guerra que no \u00e9s tant una “guerra mundial<\/em>” com una “guerra globalitzada<\/em>“, podria portar-nos a una direcci\u00f3 diferent.  Les guerres es lluiten de manera crucial sobre les fronteres i les fronteres, i n’hi ha de diversos tipus i capes: en un nivell, les fronteres nacionals que defineixen les regles d’inclusi\u00f3 i exclusi\u00f3 en una comunitat de conciutadans que normalment determinen els Estats; en un altre nivell, les “l\u00ednies divis\u00f2ries globals\u201d<\/em> que distribueixen el planeta i la poblaci\u00f3 humana com a tal en \u201cregions<\/em>\u201d, que s\u00f3n l’efecte de les hegemonies colonials i postcolonials, del desenvolupament desigual i de la localitzaci\u00f3 de diferents formes de capitalisme.  Pensem en la distribuci\u00f3 dels territoris del m\u00f3n i de la poblaci\u00f3 mundial entre un Nord Global i un Sud Global.  Evidentment, aquesta distribuci\u00f3 juga un paper decisiu en la percepci\u00f3 de la guerra en les diferents parts del m\u00f3n, alimentant especialment la percepci\u00f3, \u00e0mpliament compartida al Sud, que es tracta d’una guerra entre \u201cimperialismes del Nord<\/em>\u201d, potser fins i tot una \u201cguerra subrogada<\/em>\u201d.  Impulsada  per l’imperialisme m\u00e9s poder\u00f3s, \u00e9s a dir, els EUA  (tot i que haur\u00edem de preguntar-nos si aquest \u00e9s encara el m\u00e9s poder\u00f3s).  Per\u00f2 el que vull suggerir \u00e9s el fet que aquesta distribuci\u00f3, tot i que continua sent real (i crucial), tamb\u00e9 s’afegeix a altres fen\u00f2mens \u201cglobals<\/em>\u201d: \u200b\u200bl’escalfament global i la cat\u00e0strofe ambiental s\u00f3n aqu\u00ed determinants.  Aquest \u00e9s un fenomen que canvia i subverteix totes les fronteres del m\u00f3n, especialment les fronteres entre les regions habitables i no habitables, i les “fronteres<\/em>” de les regions explotables a costa d’immenses destruccions dels paisatges naturals.  La guerra hi afegeix un nou fenomen, no menys devastador: la possibilitat o fins i tot la probabilitat d’una escassetat massiva d’aliments i una fam en un futur proper a diverses parts del m\u00f3n, majorit\u00e0riament ubicades al sud, que no t\u00e9 suficients collites ni reserves monet\u00e0ries per a  comprar un recurs esc\u00e0s a preus elevats.  Aquesta \u00e9s una forma concreta de la cat\u00e0strofe a la qual podr\u00edem afegir els efectes ambientals d’una major producci\u00f3 i us de les armes.  En intervencions recents, el fil\u00f2sof franc\u00e8s Bruno Latour<\/strong>, que mant\u00e9 estretes relacions amb els moviments ecologistes, va suggerir que es fan dues guerres al mateix temps, independents l’una de l’altra: la guerra contra la llibertat dels ucra\u00efnesos i la guerra contra la Terra en tant que sistema viu.  Considero que tendencialment s’estan fusionant en un \u00fanic estat de guerra “generalitzat<\/em>“, en el sentit “h\u00edbrid<\/em>“.  Per tant, les perspectives s\u00f3n nefastes i la capacitat de reacci\u00f3 col\u00b7lectiva sembla limitada.<\/p>\n\n\n\n

Realment, no puc treure\u2019n conclusions.  Permeteu-me dir el seg\u00fcent: em situo en la perspectiva del pacifisme en el sentit ampli i hist\u00f2ric que pertany a la tradici\u00f3 d’esquerra, i de l’internacionalisme que \u00e9s part intr\u00ednseca del repertori antiimperialista.  Per\u00f2 el pacifisme es troba atrapat en una situaci\u00f3 d’exig\u00e8ncies contradict\u00f2ries, sobretot des del punt de vista de la ciutadania europea, com ja passa quan es plantegen q\u00fcestions fonamentals de drets humans.  Pel que fa a l’internacionalisme, \u00e9s m\u00e9s necessari que mai, per\u00f2 sembla perillosament desarmat.  Hem de donar suport \u201cincondicionalment<\/em>\u201d a un poble que pateix una invasi\u00f3 criminal i destruccions massives, que t\u00e9 dret a defensar-se i guanyar al seu opressor.  D’altra banda, no hem de renunciar a la idea que el r\u00e8gim de Putin<\/strong> no \u00e9s el mateix que el poble rus (de la mateixa manera que el r\u00e8gim nazi no era el mateix que el poble alemany, que les administracions de Bush<\/strong> o Trump<\/strong> no eren el mateix que el poble americ\u00e0, etc.); per tant, lluita contra la russof\u00f2bia i  m\u00e0xima solidaritat amb els dissidents russos, que resisteixen la invasi\u00f3 des de dins. Hem de reprendre la campanya contra l’armament nuclear i, de manera m\u00e9s general, buscar cada ocasi\u00f3 per recuperar la idea d’un ordre mundial diferent, basat en la independ\u00e8ncia de les nacions i la interdepend\u00e8ncia dels pobles, i en la seguretat col\u00b7lectiva m\u00e9s que en l’armament, la dominaci\u00f3 i les sancions.<\/p>\n\n\n\n

 13 de juny de 2022<\/p>\n\n\n\n

Commons.ua<\/strong><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per a moltes de les preguntes que vull examinar he de confessar que no tinc una resposta.  Pitjor encara: en molts casos, em temo que aquestes respostes no existeixen.  Tanmateix, aix\u00f2 no ens ha d\u2019 impedir buscar aquestes respostes, i abans tractar de formular correctament les preguntes, amb l’ajut de tot all\u00f2 que poguem con\u00e8ixer …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":23194,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,49,1],"tags":[],"class_list":["post-23185","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23185","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23185"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23185\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23201,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23185\/revisions\/23201"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23194"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23185"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23185"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23185"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}