{"id":2313,"date":"2010-08-30T11:23:36","date_gmt":"2010-08-30T09:23:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2313"},"modified":"2010-08-30T11:24:51","modified_gmt":"2010-08-30T09:24:51","slug":"jordi-font-epicament-cap-al-precipici","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-epicament-cap-al-precipici\/","title":{"rendered":"Jordi Font: \u00c8picament, cap al precipici?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El president Montilla ha advertit del perill de fractura de la societat civil catalana segons quines siguin les derives pol\u00edtiques que es produeixin. Tamb\u00e9 Raimon Obiols ha insistit en aquest perill i l’ha referit expl\u00edcitament al prop\u00f2sit assimilador del nacionalisme espanyol sobre Catalunya.<\/p>\n

En efecte, el nacionalisme espanyol sempre ha volgut assimilar-nos. Sempre ha volgut fer d’Espanya una naci\u00f3 homog\u00e8nia, borb\u00f2nica i no austriacista, jacobina i no federal, sobre la base de la matriu castellana, sobre la base del vell somni conqueridor, llan\u00e7at a assimilar les Am\u00e8riques i redu\u00eft a assimilar els germans ib\u00e8rics (catalans, bascs i gallecs). Despr\u00e9s de l’intent m\u00e9s ferotge \u2013el franquisme\u2013, el nacionalisme espanyol va haver d’acceptar l’Estat auton\u00f2mic, en el qual tanmateix va aconseguir difuminar les nacions hist\u00f2riques, que la Constituci\u00f3 reconeixia com a \u201cnacionalitats\u201d. Es tracta, en part, d’un vell designi imperial, at\u00e0vic, irracional, anacr\u00f2nic. Per\u00f2 \u2013alerta!\u2013 no tan sols: tamb\u00e9 es tracta de l’expressi\u00f3 d’interessos vigents i rampants, gestats a l’escalf de l’Estat uninacional (recordem l’opa d’Endesa) i del conseg\u00fcent model de desenvolupament radial. Aquest doble conglomerat es resisteix amb dents i ungles a recular, a assumir la definitiva p\u00e8rdua de posicions de privilegi que comportaria l’evoluci\u00f3 cap a l’Estat plurinacional.<\/p>\n

Cal tenir present, d’altra banda, que el nacionalisme espanyol, d’en\u00e7\u00e0 de la transici\u00f3 democr\u00e0tica, ha estat molt malacostumat. Durant vint-i-tres anys, el pujolisme de la conllevancia va propiciar un status quo, t\u00e0citament acceptat a banda i banda: l’Estat central es disposava a fer concessions circumstancials, mentre el govern catal\u00e0 s’oblidava de la hipot\u00e8tica evoluci\u00f3 plurinacional de l’Estat, cosa que casava a la perfecci\u00f3 amb la calculada manca de projecte espanyol per compte de CiU. Un fet va coronar simb\u00f2licament aquest pacte t\u00e0cit: la solemne concessi\u00f3, a Jordi Pujol, l’any 1984, del t\u00edtol d’Espa\u00f1ol del A\u00f1o per compte de l’Abc de Luis M. Anson, ni m\u00e9s ni menys. Va caldre el govern tripartit de les esquerres catalanistes \u2013com l’any 1931 va caldre el relleu de la Lliga per ERC\u2013 perqu\u00e8 decaigu\u00e9s el pacte del Majestic (CiU-PP) i, amb ell, la barrera que havia impedit l’impuls del nou Estatut i la recuperaci\u00f3 de l’oblidat horitz\u00f3 plurinacional que el pacte constituent de 1978 havia deixat obert.<\/p>\n

Aix\u00f2 explica, en bona part, la brutal reacci\u00f3 de la dreta espanyola \u2013pol\u00edtica, econ\u00f2mica, medi\u00e0tica, judicial\u2013 contra el govern tripartit. Descobrien, d’un dia per l’altre, que el vell pacte t\u00e0cit dequeia, que l’aix\u00f2 no toca pujoli\u00e0 ja no regia. I, esclar, van treure tot el ferro. El ferro de l’exabrupte, per descomptat, per\u00f2 no siguem incautes: tamb\u00e9 el ferro del c\u00e0lcul m\u00e9s fred i m\u00e9s temible, el que apunta a la fractura de la unitat civil del nostre poble, la m\u00e9s gran conquesta col\u00b7lectiva de Catalunya des de la Transici\u00f3 i el gran baluard del qual disposem contra la vella estrat\u00e8gia assimiladora. Van barrinar: \u201cProvocarem primer la radicalitzaci\u00f3 del catalanisme, de manera que deixi de ser denominador com\u00fa de la immensa majoria i es faci estrany a bona part dels qui se senten tamb\u00e9 espanyols. Aleshores, redu\u00eft el catalanisme a un extrem, haur\u00e0 arribat l’hora d’induir la radicalitzaci\u00f3 espanyolista inversa, cosa que generar\u00e0 la din\u00e0mica social que precedeix la decad\u00e8ncia i l’assimilaci\u00f3\u201d. L’amiga Patr\u00edcia Gabancho, des d’aquestes p\u00e0gines, em demanava \u201ctranquil\u00b7litat\u201d. No en podem estar, de tranquils, els qui considerem vital per a Catalunya la preservaci\u00f3 de la unitat civil del nostre poble. Sobretot davant d’algunes euf\u00f2ries, ing\u00e8nues o oportunistes, que tracten de fer-nos cavalcar de dret, \u00e8picament, cap al precipici.<\/p>\n

AVUI<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El president Montilla ha advertit del perill de fractura de la societat civil catalana segons quines siguin les derives pol\u00edtiques que es produeixin. Tamb\u00e9 Raimon Obiols ha insistit en aquest perill i l’ha referit expl\u00edcitament al prop\u00f2sit assimilador del nacionalisme espanyol sobre Catalunya. En efecte, el nacionalisme espanyol sempre ha volgut assimilar-nos. Sempre ha volgut …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[8,187],"class_list":["post-2313","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-catalunya","tag-politica-catalana"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2313","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2313"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2313\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2320,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2313\/revisions\/2320"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2313"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2313"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2313"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}