{"id":2310,"date":"2010-08-30T11:18:55","date_gmt":"2010-08-30T09:18:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2310"},"modified":"2010-08-30T11:24:42","modified_gmt":"2010-08-30T09:24:42","slug":"joaquim-coll-el-repte-de-la-barcelona-federal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joaquim-coll-el-repte-de-la-barcelona-federal\/","title":{"rendered":"Joaquim Coll: El repte de la Barcelona federal"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Amb l’inici del setembre entrarem en una carrera desbocada de propostes i promeses electorals. El balan\u00e7 raonat de la presid\u00e8ncia de Jos\u00e9 Montilla ser\u00e0 en aquest context impossible. S’haur\u00e0 d’esperar un temps encara m\u00e9s llarg per treure a la llum tot el que ha donat de si la suma dels set anys de governs tripartits, marcats des del principi fins al final per la maledicci\u00f3 de l’Estatut. \u00c9s cert que la f\u00f3rmula inaugurada el 2003 ha quedat greument perjudicada, fins al punt que \u00e9s improbable la seva reedici\u00f3. Amb tot, quan mirem amb perspectiva el que s’ha fet durant aquest per\u00edode veurem que en molts temes s’han fet passos decisius. Penso, per exemple, en la llei de barris, en la sisena hora educativa a l’escola p\u00fablica, en la construcci\u00f3 de centres sanitaris o guarderies, en la pol\u00edtica d’aigua o en els plans d’ordenaci\u00f3 territorial. Per\u00f2 les expectatives i les exig\u00e8ncies han estat tan altes que gaireb\u00e9 tot ha semblat poc o que arribava tard. O, pitjor fins i tot, gaireb\u00e9 res del que s’ha fet ha pogut sumar.<\/p>\n

Per aix\u00f2 em sembla interessant l’exercici que va fer, a finals de juliol al CCCB, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, amb l’objectiu d’establir un balan\u00e7 del que havia fet, del que est\u00e0 en curs i, sobretot, del que queda per fer des del punt de vista dels interessos barcelonins i metropolitans. No oblidem que els 23 anys de governs de CiU van estar marcats per una greu desavinen\u00e7a entre la Generalitat i els ajuntaments, particularment amb Barcelona, fins al punt que el pujolisme va construir l’autogovern catal\u00e0 al marge de la capital. El canvi de din\u00e0mica aquests anys ha estat radical.<\/p>\n

Hereu viu avui les seves hores pol\u00edtiques m\u00e9s baixes, tot i que el seu primer rival, Xavier Trias, tampoc desperta entusiasme. La seva principal promesa \u00e9s \u00abmantenir tot el que des de l’ajuntament es fa b\u00e9 i canviar all\u00f2 que no funciona\u00bb si aconsegueix l’alcaldia. El que no se sap \u00e9s si es tracta d’un programa de m\u00ednims o de m\u00e0xims, o senzillament un intent per apar\u00e8ixer com un candidat neutre que tan sols aspira a aprofitar-se del desgast de 32 anys d’alcaldes socialistes i, sobretot, de la cr\u00edtica implacable a qu\u00e8 ha estat sotm\u00e8s el govern municipal per part de la premsa conservadora de la ciutat. Des del primer dia, alguns mitjans van veure en Hereu la baula feble del socialisme catal\u00e0 i han anat a mata-degolla, sense contemplacions. L’enorme dificultat de l’actual alcalde per aconseguir un lideratge pol\u00edtic, per acabar amb certs problemes de civisme al centre de la ciutat i la magnificaci\u00f3 d’alguns errors propis, com la consulta sobre la Diagonal, han fet la resta. Si finalment el PSC perd l’alcaldia de Barcelona, tot i poder esgrimir una de les millors transformacions urbanes d’Europa i el desenvolupament de pol\u00edtiques culturals i de promoci\u00f3 econ\u00f2mica d’incontestable \u00e8xit, podrem donar per bona aquella afirmaci\u00f3 que diu que les eleccions no les guanya gaireb\u00e9 mai l’oposici\u00f3 sin\u00f3 que, si de cas, les perd el Govern.<\/p>\n

La citada intervenci\u00f3 d’Hereu va tenir un discret ress\u00f2, ja que segu\u00edem atrapats en la discussi\u00f3, una mica metaf\u00edsica, sobre l’abast de la retallada estatut\u00e0ria. No obstant, crec que l’alcalde va fer un exercici interessant per delimitar el que \u00e9s rellevant i substancial de l’acci\u00f3 p\u00fablica d’all\u00f2 que \u00e9s accessori. Va estar encertat a l’aixecar acta de les exig\u00e8ncies de Barcelona davant el pr\u00f2xim Govern de la Generalitat. No va dubtar abans a subratllar el salt d’escala fet aquests anys en inversions en el conjunt de l’\u00e0rea metropolitana, per exemple, en la construcci\u00f3 de m\u00e9s quil\u00f2metres de metro, en vivenda protegida o en pol\u00edtiques socials.<\/p>\n

Despr\u00e9s va passar a enumerar els continguts del que ell denomina \u00abagenda Barcelona 2020\u00bb, o sigui, la concreci\u00f3 de les necessitats de la ciutat, en la seva dimensi\u00f3 metropolitana i en un escenari a mitj\u00e0 termini, a partir d’una s\u00e8rie d’enunciats que ho inclouen tot, des de la cohesi\u00f3 social, la seguretat ciutadana, la promoci\u00f3 econ\u00f2mica i l’ocupaci\u00f3, els equipaments, la formaci\u00f3 professional, els campus universitaris, el metro i les rodalies, fins al corredor mediterrani, el port i l’aeroport.<\/p>\n

Hereu va fer b\u00e9 a l’exigir un doble nivell de lleialtat a Barcelona des d’una l\u00f2gica federal. Del Govern de Catalunya envers la seva capital, que exerceix a m\u00e9s altres capitalitats a Europa i al Mediterrani, i tamb\u00e9 del Govern d’Espanya per una ciutat que t\u00e9 llum pr\u00f2pia en el mapa de la globalitzaci\u00f3 i que, per tant, pot exercir un lideratge a nivell espanyol en molts temes. Per aix\u00f2, l’alcalde va reclamar que la ciutat aculli m\u00e9s organismes estatals.<\/p>\n

Nom\u00e9s l’assumpci\u00f3 plena d’una l\u00f2gica federal entre Barcelona, Catalunya i Espanya assentar\u00e0 una din\u00e0mica positiva de suma, de cooperaci\u00f3. La vocaci\u00f3 cosmopolita de Barcelona sorgeix precisament de la voluntat de ser referent, des de la seva catalanitat, per\u00f2 tamb\u00e9 des del seu estret vincle amb la hispanitat en l’escenari europeu i mundial. I \u00e9s que Barcelona no vol escapar-se del debat Catalunya\/Espanya, perqu\u00e8 \u00e9s part de la seva soluci\u00f3, necess\u00e0riament federal. Guanyi qui guanyi, aquest segueix sent el repte.<\/p>\n

El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb l’inici del setembre entrarem en una carrera desbocada de propostes i promeses electorals. El balan\u00e7 raonat de la presid\u00e8ncia de Jos\u00e9 Montilla ser\u00e0 en aquest context impossible. S’haur\u00e0 d’esperar un temps encara m\u00e9s llarg per treure a la llum tot el que ha donat de si la suma dels set anys de governs tripartits, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[69,106],"class_list":["post-2310","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-barcelona","tag-federalisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2310","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2310"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2310\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2319,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2310\/revisions\/2319"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2310"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2310"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2310"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}