{"id":23093,"date":"2022-05-03T14:07:00","date_gmt":"2022-05-03T12:07:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=23093"},"modified":"2022-05-04T14:10:57","modified_gmt":"2022-05-04T12:10:57","slug":"lluis-rabell-el-federalisme-dels-fets","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-rabell-el-federalisme-dels-fets\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Rabell: El federalisme dels fets"},"content":{"rendered":"\n

Despr\u00e9s de dos anys de pand\u00e8mia, la guerra a Ucra\u00efna, la incertesa econ\u00f2mica, la ira social i la crisi ambiental, les institucions democr\u00e0tiques desacreditades, l’extrema dreta trucant a les portes de l\u2019Elisi \u2026 els esdeveniments se succeeixen a un ritme vertigin\u00f3s i ens impedeixen mirar m\u00e9s enll\u00e0 d’un present angoix\u00f3s. I, tanmateix, res \u00e9s tan necessari en aquests moments com considerar els temps llargs<\/em> de la hist\u00f2ria, entendre les forces motrius que, al llarg del darrer segle, han modelat aquest m\u00f3n que avui ens apareix convuls i amena\u00e7ador. A aix\u00f2 ens invita Raimon Obiols<\/strong>, hist\u00f2ric dirigent socialista, amb el seu llibre, publicat recentment, “El temps esquerp” (Arc\u00e0dia). Son, com diu el seu autor, “Dotze apunts contra la decepci\u00f3 pol\u00edtica<\/em>“. Tot i que aquest enunciat sembla curt quan ens submergim en unes reflexions que resulten de la destil\u00b7laci\u00f3 d’una dilatada experi\u00e8ncia pol\u00edtica, degotejant de l\u2019ala buc d\u2019una vasta cultura liter\u00e0ria i art\u00edstica. Hi ha llibres que es llegeixen amb un merescut inter\u00e8s. I n\u2019hi ha que es degusten. “El Temps Esquerp<\/em>” pertany a aquesta \u00faltima categoria. Deia Josep Pla<\/strong> que, a difer\u00e8ncia del castell\u00e0, llengua propicia a les circumlocucions i les el\u00b7lipsis, la llengua catalana operava d\u2019una manera directa i univoca: “La porta \u00e9s verda<\/em>“. subjecte, verb, predicat i punt. I afegia el mestre empordan\u00e8s que, encara que el propi interessat ho ignor\u00e9s, Azor\u00edn<\/strong> escrivia en catal\u00e0. Obiols<\/strong> escriu amb un catal\u00e0 elegant i limpid. Tant de bo s\u2019animi a llegir-lo un cercle m\u00e9s ampli que de costum! Per les planes del seu llibre desfilen nombrosos personatges. Per\u00f2, sobretot, ens trobem amb una nodrida galeria de fil\u00f2sofs, assagistes i novel\u00b7listes, la vida i els escrits dels quals, com les successives pinzellades d’una pintura impressionista, dibuixen els contorns del m\u00f3n en qu\u00e8 vivim, revelant al mateix temps els entrellats de la condici\u00f3 humana. (No en va el pare de Raimon Obiols era pintor. D\u2019ell ha heretat el gust per l’observaci\u00f3 dels detalls, que “nom\u00e9s \u00e9s possible sota una mitja llum<\/em>“). Victor Serge<\/strong>, George Orwell<\/strong>, Albert O. Hirschman<\/strong>, Eugenio Colorni<\/strong>, Max Aub,<\/strong> Adelbert von Chamisso<\/strong> \u2026 i, per descomptat, Hannah Arendt<\/strong>, Walter<\/strong> Benjamin<\/strong>, Carl Schmitt<\/strong>, Isaiah Berlin<\/strong>, Max Weber<\/strong> \u2026 La llista seria molt llarga, i inclou refer\u00e8ncies a alguns “c\u00f2mplices<\/em>” del grup d’opini\u00f3 Pr\u00f2leg<\/strong>, constitu\u00eft despr\u00e9s de la tardor de 2017<\/strong> per promoure espais de di\u00e0leg abans de la gravetat de la crisi territorial catalana: Jordi Amat<\/strong>, Vict\u00f2ria Camps<\/strong>, Joan<\/strong> Subirats<\/strong>, Oriol Nel\u00b7lo<\/strong>, Joan Coscubiela<\/strong> \u2026 No obstant, crida l\u2019atenci\u00f3 l’atracci\u00f3 que manifesta l’autor per la figura de l’escriptor Robert Musil<\/strong> (1880-1942), que va pronunciar una c\u00e9lebre confer\u00e8ncia “Sobre l\u2019estupidesa<\/em>” a Viena, un any abans de l\u2019Anschluss<\/em>. S’intueix una mena de fratria intel\u00b7lectual. La Viena de Musil<\/strong> va ser la ciutat cosmopolita i lluminosa de Stefan Zweig<\/strong>, en els caf\u00e8s de la qual es podien llegir els principals diaris europeus i on es podia abra\u00e7ar una cultura i respirar un aire de progr\u00e9s que bufava per tot el continent. Un m\u00f3n perdut, empassat pel remol\u00ed de la guerra. No va ser l’\u00fanic, a Europa de l’Est, al nord d’\u00c0frica o al Pr\u00f2xim Orient, a ser arrossegat per les furies desencadenades del segle XX. Per\u00f2 Raimon Obiols<\/strong> no \u00e9s un nost\u00e0lgic del passat. \u00c9s un home profundament europe\u00edsta, amb un marcat tint mediterrani i un i dissimulat amor per It\u00e0lia, laboratori de tantes idees, bones i funestes, i lloc d\u2019inefables tresors art\u00edstics. Per aix\u00f2, els ecos d’aquella Europa que hauria pogut ser i no va ser reverberen en el seu pensament. No amb accents melanc\u00f2lics, com un lament, sin\u00f3 com una il\u00b7luminaci\u00f3 que ajuda a entendre all\u00f2 que passa i empeny a l\u2019acci\u00f3. Sense mem\u00f2ria no hi ha futur. Sense pensament transformador no hi ha canvi. La postmodernitat ens ha submergit en present empantanegat del que ens costa desempellagar-nos. Cal sortir de la boira posant les llums llargues. \u00c9s aquest desig d’abra\u00e7ar tot all\u00f2 de noble i creatiu que han produ\u00eft les nacions el que batega en el cor del catalanisme pol\u00edtic<\/em> que professa Obiols<\/strong> -una manera europea i federal de pensar Espanya i de concebre la pr\u00f2pia conviv\u00e8ncia a Catalunya, que havia d\u2019oposar-lo al nacionalisme de Jordi<\/strong> Pujol<\/strong> i a l’aventura secessionista d’aquests \u00faltims anys.
Son molts els passatges del llibre que mereixen ser llegits i meditats: sobre el nacionalisme, la naturalesa dels moviments populistes que assetgen les democr\u00e0cies liberals, el repte ecol\u00f2gic, les evolucions del capitalisme tecnificat i el repte que significa avan\u00e7ar cap a una governan\u00e7a democr\u00e0tica de la globalitzaci\u00f3 \u2026 Ni \u00e9s possible sintetitzar-los en una nota de lectura, ni es tracta de fer aqu\u00ed un spoiler<\/em>. Valgui dir, simplement, que les dotze meditacions constitueixen una ferma reivindicaci\u00f3 de la pol\u00edtica en un moment en qu\u00e8 aquesta sembla impotent o \u00e9s interessadament vilipendiada: “Per rehabilitar i revitalitzar la pol\u00edtica – objectiu imprescindible del nostre temps -, hem de prestar m\u00e9s atenci\u00f3 als nostres problemes col\u00b7lectius i aplicar uns quants principis, discriminants i normatius. Els hem de defensar, aquests principis, contra la barroca pl\u00e8tora de valors individualitzats que imposen els mercats<\/em>.” Perqu\u00e8 “les nostres democr\u00e0cies han emmalaltit de desatenci\u00f3, individualisme, emotivitat i malfian\u00e7a<\/em>. Podrien morir d\u2019intrascend\u00e8ncia, cedir als nous autoritarismes, avalats per les majories acovardides i irritades per les crisis (\u2026)<\/em>\u201d. I, en aquest sentit,”la necessitat m\u00e9s urgent \u00e9s mantenir o crear agregacions pol\u00edtiques actives i permanents. D\u2019aquestes agregacions en diem \u2018partits pol\u00edtics\u2019, una realitat deteriorada. Aquests col\u00b7lectius s\u2019han de transformar, si volem que les alternatives vencin la partida als \u2018fets alternatius\u2019<\/em>. Els processos democr\u00e0tics no poden ser el simple joc contingent i vers\u00e0til dels sentiments, les emocions i les ranc\u00fanies del moment\u201d. Per\u00f2, probablement, s\u00f3n les p\u00e0gines dedicades a reflexionar sobre els or\u00edgens del “proc\u00e9s<\/em>” i la possible sortida federal que Obiols<\/strong> proposa a la q\u00fcesti\u00f3 catalana les que acabin suscitat el major inter\u00e8s del p\u00fablic. En elles es contraposa la Catalunya concebuda com a \u00e0gora (Maragall<\/strong>) a la naci\u00f3 sacralitzada com a temple (Pujol<\/strong>), el pa\u00eds com a projecte col\u00b7lectiu o com a drama hist\u00f2ric. Les esquerres ‘apostaren des de la transici\u00f3, per la primera opci\u00f3. Aquest va ser el sentit del catalanisme popular que impularen les forces progressistes, amb la recuperaci\u00f3 d’una Generalitat de legitimitat republicana, la defensa de la llengua i la cultura maltractades per la dictadura i la ferma voluntat de forjar la unitat civil d’una societat mestissa, en plena transformaci\u00f3 despr\u00e9s de successives ones migrat\u00f2ries. Per a Jordi Pujol<\/strong>, per\u00f2, la q\u00fcesti sempre fou el perill existencial que amena\u00e7ava a Catalunya, la p\u00e0tria en risc d’una extinci\u00f3 volguda pels seus enemics seculars. “Fins que arrib\u00e0 el moment en que els seus hereus, sota el pes combinat de la crisi econ\u00f2mica de 2008, la involuci\u00f3 aznarista d’Espanya, els esc\u00e0ndols i les retalladess, van optar per una fugida endavant, a la desesperada\u2026 <\/em>“.
Les conseq\u00fc\u00e8ncies de tot aix\u00f2 s\u00f3n prou conegudes. Les seves r\u00e8mores – les ferides de la societat catalana i les friccions amb l’Estat -, per b\u00e9 que submergides per les noves sacsejades de la situaci\u00f3 mundial, segueixen aqu\u00ed, latents, pendents d’un tractament adequat. Per Obiols<\/strong> es tracta de fer plans de futur. Quelcom que exigeix imaginaci\u00f3 i no fantasia, ens diu. Ni Catalunya desapareixer\u00e0 com a naci\u00f3, dilu\u00efda en un magma que subsumeixi la diversitat dels pobles d’Espanya – com voldrien una bona part de la dreta i d’una extrema dreta que ha declarat la guerra en el t\u00edtol VIII de la Constituci\u00f3-, ni cap rep\u00fablica catalana “seur\u00e0 al Consell Europeu<\/em>“. “El projecte d’una Catalunya plural, unida i civil<\/em>\u201d- conclou – \u201ci d\u2019una evoluci\u00f3 federal a Espanya i a Europa constitueix, al meu entendre, l’alternativa desitjable i possible despr\u00e9s de tants sotracs; implica avan\u00e7ar simult\u00e0niament per dues vies paral\u00b7leles, i que s’alimentin l\u2019una a l\u2019altra: la d’un” federalisme dels fets” inspirat en el m\u00e8tode dels pares fundadors de la Uni\u00f3 Europea (funcionalisme, cogovernan\u00e7a, projectes compartits, aliances reformadores, lleialtat rec\u00edproca) i la del camp de les idees i les sensibilitats, del di\u00e0leg, del reconeixement, del respecte<\/em>“. “En la pol\u00edtica\u201d<\/em>, ens recorda alg\u00fa que porta sis d\u00e8cades immers en ella, \u201cla realitat no son nom\u00e9s els fets, sin\u00f3 una barreja estranya, un teixit dens de fets, opinions i sentiments<\/em>“.<\/p>\n\n\n\n

Llu\u00eds Rabell<\/a><\/strong>, 16 d\u2019abril de 2022 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Despr\u00e9s de dos anys de pand\u00e8mia, la guerra a Ucra\u00efna, la incertesa econ\u00f2mica, la ira social i la crisi ambiental, les institucions democr\u00e0tiques desacreditades, l’extrema dreta trucant a les portes de l\u2019Elisi \u2026 els esdeveniments se succeeixen a un ritme vertigin\u00f3s i ens impedeixen mirar m\u00e9s enll\u00e0 d’un present angoix\u00f3s. I, tanmateix, res \u00e9s tan …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":21354,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-23093","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23093","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23093"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23093\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23098,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23093\/revisions\/23098"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21354"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23093"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23093"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23093"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}