{"id":23077,"date":"2022-05-04T09:40:07","date_gmt":"2022-05-04T07:40:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=23077"},"modified":"2022-05-04T09:44:10","modified_gmt":"2022-05-04T07:44:10","slug":"gustau-munoz-el-temps-esquerp-de-raimon-obiols","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/gustau-munoz-el-temps-esquerp-de-raimon-obiols\/","title":{"rendered":"Gustau Mu\u00f1oz: El temps esquerp, de Raimon Obiols"},"content":{"rendered":"\n<p>L\u2019editorial Arc\u00e0dia ha publicat -amb un gust editorial remarcable- llibres d\u2019autors com <strong>Richard Sennett<\/strong>, <strong>Peter Sloterdijk<\/strong>, <strong>Zygmunt Bauman<\/strong>, <strong>Ramin<\/strong> <strong>Jahanbegloo<\/strong>, <strong>George Steiner<\/strong>, <strong>Judith Butler<\/strong>, <strong>Mary Beard<\/strong> o <strong>Avishai<\/strong> <strong>Margalit<\/strong>.\u00a0Diria que s\u00f3n t\u00edtols imprescindibles per a qui vulga estar al cas de l\u2019aventura del pensament actual, i \u00e9s un goig i una aportaci\u00f3 cabdal que puguem trobar-los en catal\u00e0. Ara acaba d\u2019incloure al seu cat\u00e0leg un nou t\u00edtol:\u00a0<em><strong><a href=\"https:\/\/www.arcadia-editorial.com\/llibres\/el-temps-esquerp\/\">El temps esquerp. Dotze apunts contra la decepci\u00f3 pol\u00edtica<\/a><\/strong><\/em>, de <strong>Raimon<\/strong> <strong>Obiols<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquest \u00e9s un llibre apassionat que, paradoxalment, o no tant, cerca de desapassionar els esperits en un temps convuls, \u201c<em>esquerp<\/em>\u201d. <strong>Raimon Obiols<\/strong> diu que no ha escrit un llibre sobre \u201c<em>el Proc\u00e9s<\/em>\u201d, per\u00f2 aquest magma que ha dominat la vida catalana (i de retop l\u2019espanyola) al llarg d\u2019un decenni llarg n\u2019\u00e9s el cor, el nucli, en un triple sentit: perqu\u00e8 s\u2019aproxima a la genealogia o arqueologia del Proc\u00e9s, als estralls que ha generat i a les vies possibles per a superar l\u2019imp\u00e0s.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Les tesis del llibre -les idees de fons- son f\u00e0cils de discernir. El nacionalisme ha de ser rebutjat -tots els nacionalismes. La idea d\u2019un Estat, una naci\u00f3; i una naci\u00f3, un Estat, \u00e9s falsa i perillosa. Espanya no es trencar\u00e0, Catalunya no s\u2019asseur\u00e0 al Consell d\u2019Europa. Cal superar \u201c<em>la trampa fatal de les obsessions identit\u00e0ries<\/em>\u201d, que tant de rendiment donen als il\u00b7luminats messi\u00e0nics i als aprofitats. Espanya no assimilar\u00e0 Catalunya. No la far\u00e0 entrar en un motlle indiferenciat. L\u2019angoixa existencial, essencialista, de totes dues parts \u00e9s una font de perill. La soluci\u00f3 passa pel federalisme dels fets i el reconeixement mutu.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019argumentaci\u00f3 del llibre, tanmateix, \u00e9s rica, frondosa. Si les idees clau son f\u00e0cilment discernibles, el doll d\u2019arguments directes i indirectes no es deixa circumscriure sense deformar-lo amb f\u00f3rmules sum\u00e0ries. &nbsp;L\u2019aparell intel\u00b7lectual, els referents culturals, els petits apunts i digressions -mai tan allunyades del prop\u00f2sit central del llibre- son d\u2019una certa entitat: evocacions i citacions de <strong>Robert Musil<\/strong>, <strong>Paul Val\u00e9ry<\/strong>, <strong>Albert O. Hirschman<\/strong>, <strong>Pierre Bourdieu<\/strong>, <strong>Hermann Broch<\/strong>, <strong>Jank\u00e9levich<\/strong>, <strong>Ernest Gellner<\/strong> i molt\u00edssims m\u00e9s, de diversos camps del pensament, l\u2019art i la literatura. Per\u00f2 sempre de manera pertinent i sense exhibicions d\u2019erudici\u00f3 fora de lloc.<\/p>\n\n\n\n<p>Pel que fa a l\u2019arqueologia del Proc\u00e9s, hi troba elements precursors en el pujolisme, per la seua obsessi\u00f3 identit\u00e0ria i pr\u00e0ctica excloent del poder. D\u2019alguna manera -que no acaba d\u2019explicar massa b\u00e9- d\u2019all\u00f2 vingu\u00e9 aix\u00f2&#8230; Per b\u00e9 que deixa ben clar que \u201c<em>l\u2019origen del conflicte actual \u00e9s degut, en bona mesura, a la insensata pol\u00edtica del PP des del govern d\u2019Espanya<\/em>\u201d. Per\u00f2 el pujolisme -al qual <strong>Raimon Obiols<\/strong> s\u2019enfront\u00e0 com a cap de l\u2019oposici\u00f3 i l\u00edder del PSC durant anys, sense gaire \u00e8xit- va sembrar una llavor que amb el temps, en la seua \u201c<em>etapa superior<\/em>\u201d, arran dels fets ben coneguts, en una conjuntura infausta, va desencadenar el Proc\u00e9s. Crida una mica l\u2019atenci\u00f3, tanmateix, la projecci\u00f3 de futur que dona al pujolisme, com si no hagueren existit els dos tripartits. El judici sobre <strong>Pujol<\/strong> -el seu gran adversari- \u00e9s dur: \u201c<em><strong>Pujol<\/strong> exerc\u00ed el poder des de la idea imperiosa d\u2019identitat, en detriment del bon govern, un desequilibri que ha quedat com una deixa<\/em>\u201d. L\u2019al\u00b7lusi\u00f3 a la \u201c<em>deixa<\/em>\u201d \u00e9s transparent. D\u2019altra banda, fa un gran elogi de <strong>Prat de la Riba<\/strong> i la Mancomunitat, com a exemple de bon govern tot i les grans limitacions quant a compet\u00e8ncies i recursos.<\/p>\n\n\n\n<p>A hores d\u2019ara, contempla amb estupor els estralls d\u2019una aventura pol\u00edtica que no va preveure les conseq\u00fc\u00e8ncies que podria arrossegar: \u201c<em>avui tenim un pa\u00eds dislocat, amb esquerdes, i podem arribar a una Catalunya indefinidament escindida per raons de llengua, cultura i emocions; partida en comunitats etnoling\u00fc\u00edstiques separades per sentiments impermeables d\u2019identitat<\/em>\u201d. Mala pe\u00e7a al teler.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Obiols<\/strong> defensa el catalanisme, i la via federalista, el pacte, el di\u00e0leg, la transacci\u00f3, les reformes. S\u2019estima m\u00e9s les petites idees i els avan\u00e7os pr\u00e0ctics que no la gran ret\u00f2rica, les grans idees, la megalomania dels il\u00b7luminats, que a la fi provoca daltabaixos i causa ferides dif\u00edcils de guarir. La transici\u00f3 democr\u00e0tica li sembla que fou un moment favorable de pacte i transacci\u00f3, que va donar bons rendiments. A la fi tot es va esquerdar, i l\u2019autor tampoc aprofundeix massa en el per qu\u00e8. Algunes pistes, s\u00ed que en dona: \u201c<em>els centres de poder espanyols<\/em>\u201d -ni diu quins- ho acceptaren amb \u201c<em>respostes m\u00e9s aviat t\u00e0ctiques, de retic\u00e8ncia, m\u00e9s que no de voluntat veritablement transformadora<\/em>\u201d.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>El llibre d\u2019altra banda insereix el cas catal\u00e0 en un context m\u00e9s ampli, el del nacional-populisme, el victimisme i l\u2019expansi\u00f3 de \u201c<em>tend\u00e8ncies<\/em> <em>antidemocr\u00e0tiques que recolzen en sentiments d\u2019inseguretat, insatisfacci\u00f3 i ressentiment<\/em>\u201d.&nbsp;Segons <strong>Obiols<\/strong>, vivim un d\u2019aquests moments. Ra\u00f3 de m\u00e9s per anar amb compte. Crida l\u2019atenci\u00f3 sobre els nacionalismes de petites nacions que es basen en l\u2019etnicitat, que responen a situacions compromeses marcades per la por existencial: les petites nacions del centre i est d\u2019Europa que va analitzar <strong>Istv\u00e1n Bib\u00f3<\/strong>, un autor que li va donar a con\u00e8ixer <strong>Ernest<\/strong> <strong>Lluch<\/strong> i que caldria traduir. Tot aquest apartat, suggeridor, mereixeria en qualsevol cas una an\u00e0lisi detallada. <strong>Obiols<\/strong> defuig el victimisme, no vol aprofundir en les mostres de catalanof\u00f2bia que ell mateix ha viscut. \u00c9s del tot conscient de la for\u00e7a inercial, anorreadora, del nacionalisme d\u2019estat espanyol, per\u00f2 tampoc l\u2019analitza massa. Potser hi trobaria algunes fonts de l\u2019angoixa existencial que observa, m\u00e9s enll\u00e0 de les obsessions identit\u00e0ries del pujolisme i de les seues seq\u00fceles. Perqu\u00e8 el quid de la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que ell mateix &#8211;<strong>Raimon Obiols<\/strong>&#8211; resultaria sospit\u00f3s i inacceptable -enemic a abatre- per als \u201c<em>centres de poder espanyol<\/em>\u201d a data d\u2019avui&#8230;<\/p>\n\n\n\n<p>Cal llegir aquest llibre, que \u00e9s intel\u00b7ligent, culte, subtil. Farcit d\u2019idees i de refer\u00e8ncies, trena una argumentaci\u00f3 m\u00e9s complexa del que \u00e9s habitual. No agradar\u00e0 gens els grans simplificadors. T\u00e9 el m\u00e8rit de contemplar la realitat sense autoenganys. Per\u00f2 la premissa de la seua argumentaci\u00f3 \u00e9s la ren\u00fancia davant la for\u00e7a major. La for\u00e7a de la hist\u00f2ria o l\u2019amena\u00e7a de la for\u00e7a en el present. I aix\u00f2 no deixa de causar desassossec, perqu\u00e8 en principi quan hi ha un conflicte la via de soluci\u00f3 m\u00e9s id\u00f2nia \u00e9s la del vot. Per\u00f2 sembla que \u00e9s una vida barrada. L\u2019acceptaci\u00f3 dels fets consumats, no q\u00fcestiona la idea mateixa de la \u201c<em>democr\u00e0cia<\/em>\u201d? Potser, en algun sentit. Per\u00f2 evita mals majors. I al cap i a la fi, segons <strong>Obiols<\/strong>, a Catalunya tampoc li ha anat tan malament -tot i els problemes que no amaga- comparada amb altres realitats mediterr\u00e0nies, que convida a repassar (de Marsella a Alexandria o Alger, passant per N\u00e0pols, etc.).<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Raimon Obiols<\/strong> t\u00e9 vuitanta-dos anys i una llarga traject\u00f2ria pol\u00edtica al darrere. \u00c9s fill del pintor noucentista <strong>Josep Obiols<\/strong>. Ha estat diputat, candidat a la presid\u00e8ncia de la Generalitat de Catalunya, primer secretari del PSC i eurodiputat. No \u00e9s el primer llibre que escriu. Un pol\u00edtic molt civilitzat, amb un carisma limitat o molt peculiar. La seua neboda <strong>Clara<\/strong> <strong>Ponsat\u00ed<\/strong> &nbsp;(al seu llibre de mem\u00f2ries&nbsp;<em>Molts i ning\u00fa<\/em>, La Campana, 2022) el descriu com a molt seri\u00f3s, callat i poc expansiu en les trobades familiars: \u201c<em>mai no contava res<\/em>\u201d. Aix\u00f2 del carisma \u00e9s intrigant. Sembla que \u00e9s condici\u00f3 per a reeixir en pol\u00edtica, per\u00f2 cal demanar-se: dep\u00e8n nom\u00e9s de la idiosincr\u00e0sia personal o tamb\u00e9 del projecte que hom defensa? \u00bfEs pot temperar la visceralitat, l\u2019exhibicionisme i la loquacitat que sovint hi van associats amb una bona dosi de pragmatisme democr\u00e0tic, voluntat d\u2019entesa i disposici\u00f3 al pacte i a la cerca de punts de trobada?&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Allunyat de l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica \u201c<em>per raons d\u2019edat i geogr\u00e0fiques<\/em>\u201d, ha escrit aquest llibre que es fa llegir i que inclou apunts no directament (per\u00f2 diria que s\u00ed indirectament) lligats al tema central, que conformen veritables assaigs breus, de molt bona factura, sobre q\u00fcestions diverses: un cert tipus de perdedors de la hist\u00f2ria (<strong>Victor Serge<\/strong>, <strong>Orwell<\/strong>, <strong>Salvador Segu\u00ed<\/strong>) -apunt que inclou un calbot al simplisme de <strong>Jon Juaristi<\/strong>; la par\u00e0bola d\u2019una revista que va fer \u00e8poca:&nbsp;<em><strong>Les Temps Modernes<\/strong><\/em>; els llibres dels pol\u00edtics i els seus autors reals o llogats; <strong>Robert Musil<\/strong>, els dimonis i l\u2019estupidesa -per cert, no fa constar que del text de qu\u00e8 tracta, \u201c<em>Sobre l\u2019estupidesa<\/em>\u201d, de <strong>Musil<\/strong>, n\u2019hi ha traducci\u00f3 al catal\u00e0 a la revista&nbsp;<em>L\u2019Espill<\/em>&nbsp;12 (2002), i nom\u00e9s assenyala que est\u00e0 disponible en castell\u00e0&#8230;; <strong>Donald Trump<\/strong>, el feixisme i els nacional-populismes; <strong>Albert O. Hirschman<\/strong>, economista i pensador admirat, del qual se\u2019n poden aprendre tantes coses i que pondera adequadament; i uns quants m\u00e9s. Uns textos realment estimulants i ben informats.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/www.eldiario.es\/comunitat-valenciana\/notes-de-lectura\/temps-esquerp-raimon-obiols_132_8918016.html\">elDiario<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L\u2019editorial Arc\u00e0dia ha publicat -amb un gust editorial remarcable- llibres d\u2019autors com Richard Sennett, Peter Sloterdijk, Zygmunt Bauman, Ramin Jahanbegloo, George Steiner, Judith Butler, Mary Beard o Avishai Margalit.\u00a0Diria que s\u00f3n t\u00edtols imprescindibles per a qui vulga estar al cas de l\u2019aventura del pensament actual, i \u00e9s un goig i una aportaci\u00f3 cabdal que puguem &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":23090,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,7,1],"tags":[],"class_list":["post-23077","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23077","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23077"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23077\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23092,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23077\/revisions\/23092"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23090"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23077"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23077"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23077"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}