{"id":23061,"date":"2022-04-08T12:15:03","date_gmt":"2022-04-08T10:15:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=23061"},"modified":"2022-04-08T12:16:18","modified_gmt":"2022-04-08T10:16:18","slug":"oriol-bartomeus-pura-politica-contemporania","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bartomeus-pura-politica-contemporania\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: Pura pol\u00edtica contempor\u00e0nia"},"content":{"rendered":"\n

Dissabte passat vaig fer un fil de twitter<\/strong> argumentant que en el canvi de posici\u00f3 de Junts<\/strong> respecte de la proposta de modificaci\u00f3 de la llei de normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica la setmana passada podien observar-se alguns elements definitoris de la pol\u00edtica contempor\u00e0nia, que no nom\u00e9s eren aplicables a Junts<\/strong> i que anaven molt m\u00e9s enll\u00e0 de l’episodi en concret. Veient les respostes al fil, vaig pensar que les idees que s’hi expressaven potser mereixien una ampliaci\u00f3. Aqu\u00ed la teniu:<\/p>\n\n\n\n

1. Posicions fluides<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Un dels elements de la pol\u00edtica contempor\u00e0nia \u00e9s el canvi de posicions dels partits, de vegades (com \u00e9s aquest cas de Junts<\/strong>) amb poques hores de difer\u00e8ncia. Els partits (i els l\u00edders) diuen i es desdiuen amb extraordin\u00e0ria facilitat, malgrat que mai no ho acceptin com a tal. Per norma general, els canvis de posici\u00f3 no s\u2019expressen d\u2019aquesta manera, sin\u00f3 que s\u2019acostumen a argumentar en base a elements diversos. El fonament \u00e9s que tot es justifica i tot \u00e9s justificable, perqu\u00e8 en el fons se suposa que res no ser\u00e0 recordat massa temps. La velocitat de la vida comunicativa fa que la coher\u00e8ncia sigui una virtut en evident retroc\u00e9s, perqu\u00e8 el que s\u2019ha dit avui tapa el que es va dir ahir i el c\u00e0stig associat als canvis d\u2019opini\u00f3 cada cop \u00e9s m\u00e9s limitat, tenint en compte que la mem\u00f2ria de l\u2019audi\u00e8ncia \u00e9s cada cop m\u00e9s curta. Fins i tot el recurs a l\u2019hemeroteca acaba sent engolit per aquesta m\u00e0quina de triturar que anomenem actualitat. En un m\u00f3n fluid i vol\u00e0til, tamb\u00e9 la pol\u00edtica apareix com un \u00e0mbit governat per la provisionalitat i el canvi permanent. I el m\u00e9s important: no t\u00e9 c\u00e0stig, o cada dia menys.<\/p>\n\n\n\n

2. Estructura fluida<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els partits pol\u00edtics s\u00f3n entitats que s\u2019adapten, que s\u2019han anat adaptant a la transformaci\u00f3 de l\u2019entorn en el que actuen. Els partits d\u2019avui responen a les caracter\u00edstiques del m\u00f3n actual, fluid, vol\u00e0til, lleuger. Fa temps que les organitzacions opten per estructures aparentment menys fixes i jerarquitzades del que acostumaven a ser els partits tradicionals. \u00c9s una evoluci\u00f3 que s\u2019observa arreu. Fins i tots els partits tradicionals s\u2019han vist arrossegats per aquestes tend\u00e8ncies. Certament, mantenen el disseny estructural de sempre (executives, congressos, comit\u00e8s), per\u00f2 li han incorporat elements nous, com ara l\u2019elecci\u00f3 directa del l\u00edder o la comunicaci\u00f3 de tipus m\u00e9s horitzontal amb la base i el conjunt de l\u2019electorat. Tots aquests elements han provocat una certa desestructuraci\u00f3 en els processos de presa de decisi\u00f3 i una concentraci\u00f3 del poder en la c\u00fapula. Curiosament, les modificacions de les estructures en principi concebudes per fer partits m\u00e9s horitzontals, transparents i \u201cdemocr\u00e0tics<\/em>\u201d, en la realitat generen un tipus d\u2019organitzacions fortament verticalitzades, sense una cadena de comandament clara i molt dependents de les inst\u00e0ncies superiors (sobretot, del lideratge, que ara est\u00e0 investit de la legitimitat directa dels afiliats). El cas de Junts<\/strong> \u00e9s paradigm\u00e0tic, perqu\u00e8 en ser una organitzaci\u00f3 de creaci\u00f3 recent, cont\u00e9 tots els elements propis de la pol\u00edtica nova: estructura fluida, lideratge dif\u00fas (qui mana? Puigdemont<\/strong>? S\u00e0nchez<\/strong>?), ideari boir\u00f3s (llevat d\u2019un o dos punts), penetraci\u00f3 d\u2019elements que no formen part formalment de l\u2019estructura ni de la cadena de comandament.<\/p>\n\n\n\n

3.  Influ\u00e8ncia difusa<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Precisament l\u2019\u00faltim punt mencionat \u00e9s ben visible en el cas que ens ocupa. Tot sembla apuntar que el canvi de posici\u00f3 de Junts<\/strong> ve en part de les cr\u00edtiques rebudes per part d\u2019organitzacions que no formen part del partit, per\u00f2 que hi tenen una influ\u00e8ncia important, fins al punt de for\u00e7ar a desdir-se de l\u2019acord amb la resta de forces. Aquesta mena de relaci\u00f3 entre el dins i el fora del partit obeeix en part a l\u2019afebliment de les pr\u00f2pies organitzacions partid\u00e0ries. Els partits avui s\u00f3n m\u00e9s febles que fa anys, malgrat la seva posici\u00f3 de pr\u00e0ctic monopoli de la representaci\u00f3 pol\u00edtica. Els nostres (tots, no nom\u00e9s Junts<\/strong>) s\u00f3n partits en constant dubte existencial, pendents de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica, entesa com a barem democr\u00e0tic m\u00e0xim. El \u201cpoble<\/em>\u201d no \u00e9s dins dels partits, sin\u00f3 \u201cfora<\/em>\u201d, i des d\u2019aquesta posici\u00f3 externa pressiona. Els anys del proc\u00e9s han estat un exemple clar\u00edssim d\u2019aquesta relaci\u00f3 entre un magma informe d\u2019associacions que s\u2019autotitulaven com a representaci\u00f3 leg\u00edtima de la voluntat popular i uns partits (i una classe pol\u00edtica, en general) perp\u00e8tuament posats en q\u00fcesti\u00f3. Des del \u201cpresident, poseu les urnes<\/em>\u201d fins al \u201cens heu tra\u00eft<\/em>\u201d, els partits estan constantment sotmesos a l\u2019escrutini d\u2019una massa que hi desconfia i no s\u2019hi adhereix, sin\u00f3 que els tracta com els seus servidors. Aquesta idea de \u201cmassa<\/em>\u201d \u00e9s, per\u00f2, falsa, ja que aquest magma organitzat t\u00e9 les seves c\u00fapules i direccions, que molt sovint tenen agendes pr\u00f2pies que no dubten a utilitzar per dirigir el partit des de fora. Tot plegat, tanmateix, no \u00e9s del tot nou. Sempre hi ha hagut espais que han pressionat els partits. La difer\u00e8ncia, potser, \u00e9s que la relaci\u00f3 entre ambd\u00f3s (el m\u00f3n de fora i els partits) mai no havia estat tan desequilibrada en contra dels partits.<\/p>\n\n\n\n

4. Xarxes omnipresents<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest joc desequilibrat de pressi\u00f3 sobre els pol\u00edtics les xarxes socials juguen un paper destacat. En primer lloc, perqu\u00e8 s\u2019han convertit en el medi ideal d\u2019aquest m\u00f3n accelerat. La naturalesa principal de les xarxes \u00e9s la immediatesa i aix\u00f2 les fa molt poderoses. Reaccionen a l\u2019instant i en massa. Les xarxes (twitter<\/strong> especialment) s\u00f3n perfectes per fer creure que existeix una opini\u00f3 massiva a favor o en contra d\u2019alguna cosa. Aquest \u00e9s un element important\u00edssim: el miratge democr\u00e0tic. Les xarxes s\u2019entenen com el mirall de la societat, de manera que el que s\u2019hi diu \u00e9s pres moltes vegades com l\u2019opini\u00f3 del com\u00fa, com si a twitter hi fos tothom i hi opin\u00e9s tothom en igualtat de condicions. Twitter<\/strong>, per alguns, sembla ser la democr\u00e0cia en viu i en directe, d\u2019aqu\u00ed la seva for\u00e7a front uns partits que es q\u00fcestionen constantment la seva legitimitat i estan permanentment escrutant l\u2019opini\u00f3. I l\u2019opini\u00f3 \u00e9s twitter<\/strong>. Vam veure la seva for\u00e7a en un altre moment dram\u00e0tic (molt m\u00e9s dram\u00e0tic que l\u2019actual), quan un sol tuit de Gabriel Rufi\u00e1n <\/strong>va ser suficient per engegar a dida la dissoluci\u00f3 del Parlament que el president Puigdemont<\/strong> havia decidit com a via de sortida de l\u2019atzucac creat per ell mateix en assumir i alhora congelar el \u201cmandat<\/em>\u201d de l\u20191 d\u2019octubre<\/strong>. Aleshores, la simple al\u00b7lusi\u00f3 a les \u201c155<\/strong> monedes de plata<\/em>\u201d va ser suficient per dinamitar-ho tot.<\/p>\n\n\n\n

5. Por al pacte<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Que el m\u00f3n sigui fluid i vol\u00e0til no vol dir que les posicions pol\u00edtiques tamb\u00e9 ho siguin. \u00c9s m\u00e9s aviat el contrari. La polaritzaci\u00f3 \u00e9s la manera com la pol\u00edtica intenta sobreviure en un m\u00f3n vol\u00e0til, perqu\u00e8 les posicions fortes actuen com a ancores per als electors. D\u2019aqu\u00ed que la pol\u00edtica contempor\u00e0nia es basi en la duresa dels plantejaments dels diferents partits i en el blindatge del propi espai com a mesura imprescindible per garantir-se la fidelitat dels propis votants, convertits en hooligans<\/em> de la causa. \u00c9s la futbolitzaci\u00f3. Jo tinc els meus colors que son els meus i que no puc canviar. Pol\u00edtica d\u2019identitat. Una trampa per a la democr\u00e0cia, ja que fa molt dif\u00edcils els acords, sobretot amb els partits amb els que no es comparteixen els elements essencials de la posici\u00f3 (exemple: el pacte de govern a la Generalitat). D\u2019aqu\u00ed que qualsevol partit (qualsevol, no nom\u00e9s Junts<\/strong>) s\u2019ho pensi una i cent vegades abans no aventurar-se al pacte amb els altres. Perqu\u00e8 els altres no nom\u00e9s s\u00f3n rivals, s\u00f3n enemics, i ja se sap que a l\u2019enemic se\u2019l combat, no s\u2019hi pacta. D\u2019aqu\u00ed que sigui tan important el pas que s\u2019ha donat amb l\u2019acord sobre la normalitzaci\u00f3, i d\u2019aqu\u00ed que s\u2019entengui la baixada de Junts<\/strong>, que dels quatre partits \u00e9s el que mant\u00e9 una posici\u00f3 m\u00e9s dura.<\/p>\n\n\n\n

6. El joc electoral per damunt de tot<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No es pot excloure el c\u00e0lcul electoral en el moviment de Junts<\/strong>. Desdient-se del pacte deixa ERC<\/strong> sola amb PSC<\/strong> i els comuns<\/strong> (el tripartit!), a m\u00e9s d\u2019afeblir la posici\u00f3 de la CUP<\/strong>, que havia quedat com l\u2019\u00fanic partit independentista \u201cde deb\u00f2<\/em>\u201d, el que generava un problema per a Junts<\/strong>, perqu\u00e8 fa temps que comparteix amb els cupaires una frontera curiosament porosa. Sortint de l\u2019acord, Junts<\/strong> pot reprendre el seu discurs que es basa en l\u2019atac a ERC<\/strong> (el seu soci al govern) com a for\u00e7a sospitosa de ser poc independentista. Aquest argument ha estat central en el discurs de Junts<\/strong> des del 2015<\/strong> i li ha proporcionat r\u00e8dits electorals importants. Aix\u00f2 \u00e9s molt propi de la pol\u00edtica actual, que \u00e9s electo-c\u00e8ntrica, \u00e9s a dir que acostuma a prendre les decisions (fins i tot les pol\u00edtiques dels governs) exclusivament des del punt de vista de la compet\u00e8ncia electoral, tot buscant situacions d\u2019avantatge que millorin la seva posici\u00f3 a les enquestes en vistes a les eleccions. T\u00e9 quelcom de relaci\u00f3 amb l\u2019afebliment propi de la pol\u00edtica i amb la seva derivada en una acci\u00f3 autoreferencial, que no existeix com a servei al com\u00fa sin\u00f3 m\u00e9s aviat com un \u00e0mbit tancat en si mateix, que es retroalimenta i del qual els ciutadans en s\u00f3n simples espectadors, com si fos un producte de consum m\u00e9s. Tot plegat, mal negoci per a la democr\u00e0cia entesa com a sistema de resoluci\u00f3 de problemes reals.<\/p>\n\n\n\n

7. La pol\u00edtica m\u00e0gica<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La polaritzaci\u00f3 i aquesta naturalesa aut\u00e0rquica de la pol\u00edtica genera posicions i propostes pol\u00edtiques que tenen poc a veure amb la realitat, m\u00e9s aviat responen a un m\u00f3n ideal, pur, sobre el que es construeixen les propostes i les posicions. Certament, la pol\u00edtica sempre s\u2019ha basat en aspiracions ideals, en futurs perfectes als que s\u2019havia de caminar. La difer\u00e8ncia amb la pol\u00edtica actual \u00e9s que aquests m\u00f3ns ja no s\u2019entenen com a futurs als que arribar sin\u00f3 com a presents a preservar, o com a passats (idealitzats) als que cal tornar. Pot ser la R\u00fassia imperial, l\u2019Espanya de la reconquesta, el Regne Unit independent, la Fran\u00e7a cristiana, els Estats Units blancs o la Catalunya monoling\u00fce. No s\u00f3n realitats sin\u00f3 posicions pol\u00edtiques basades en idealitzacions que s\u2019entenen com a possibles no en el futur sin\u00f3 en el present. I a partir d\u2019aquesta idea es plantegen les pol\u00edtiques. La realitat no \u00e9s central, \u00e9s un element evitable, un alternative fact<\/em>, sobretot si contradiu la pintura meravellosa a la que apel\u00b7la la nostra proposta. \u00c9s la realitat virtual traspassada a la pol\u00edtica. Una realitat paral\u00b7lela de la que s\u2019alimenten els fidels, i que \u00e9s l\u2019 element imprescindible per mantenir-ne la fidelitat en aquest m\u00f3n de bombolles autoreferencials. El pitjor que li pot passar a la pol\u00edtica actual \u00e9s que es trenqui l\u2019encanteri, que alg\u00fa assenyali l\u2019emperador i digui que va nu. Cal mantenir el \u201crelat<\/em>\u201d a tota costa, encara que aix\u00f2 suposi prendre decisions que van contra la realitat o fer pol\u00edtiques (o no fer-ne) que tenen com a resultat exactament el contrari del que es defensa i es diu que es proposa. Ah, per\u00f2 en aquest cas sempre es pot trobar un boc expiatori a qui donar les culpes i procedir a cremar a la foguera (tuitera, evidentment).<\/p>\n\n\n\n

La ciutat llunyana<\/a><\/strong>, 30 de mar\u00e7 de 2022<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dissabte passat vaig fer un fil de twitter argumentant que en el canvi de posici\u00f3 de Junts respecte de la proposta de modificaci\u00f3 de la llei de normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica la setmana passada podien observar-se alguns elements definitoris de la pol\u00edtica contempor\u00e0nia, que no nom\u00e9s eren aplicables a Junts i que anaven molt m\u00e9s enll\u00e0 de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[263,32,1],"tags":[],"class_list":["post-23061","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-analisidocuments","category-politica","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23061","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23061"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23061\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23066,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23061\/revisions\/23066"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23061"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23061"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23061"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}