{"id":23019,"date":"2022-03-09T09:23:40","date_gmt":"2022-03-09T08:23:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=23019"},"modified":"2022-03-09T09:23:42","modified_gmt":"2022-03-09T08:23:42","slug":"santiago-sanchez-pages-les-causes-de-la-guerra-de-putin","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/santiago-sanchez-pages-les-causes-de-la-guerra-de-putin\/","title":{"rendered":"Santiago S\u00e1nchez-Pag\u00e9s: Les causes de la guerra de Putin"},"content":{"rendered":"\n

El conflicte \u00e9s un fenomen central a les societats humanes. Pensar el contrari \u00e9s d\u2019il\u00b7lusos. Des de les guerres entre estats a les disputes legals, laborals o de parella, la confrontaci\u00f3 treu el cap sempre que les persones, els clans o els imperis tenen objectius parcialment o completament incompatibles. El conflicte \u00e9s, fins i tot, \u201cla llevadora de l’altruisme<\/em>\u201d. Que la sang arribi al riu \u00e9s, en canvi, menys freq\u00fcent.
\u00c9s aix\u00ed perqu\u00e8 la confrontaci\u00f3 sol tenir enormes costos econ\u00f2mics i humans. Tot i aix\u00f2, abunden en la hist\u00f2ria els conflictes violents i destructius, com estem comprovant tristament aquests dies.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta aparent paradoxa va portar l’economista angl\u00e8s John Hicks<\/strong> a concloure durant la Gran Depressi\u00f3 que les vagues es deuen a errors i al comportament irracional de les parts enfrontades. Aquests dies tamb\u00e9 hi ha qui es pregunta si no ser\u00e0 que Putin<\/strong> \u00e9s un l\u00edder irracional. Tot i aix\u00f2, una fruct\u00edfera literatura en economia i ci\u00e8ncia pol\u00edtica (en la qual jo mateix he treballat) ha plantejat diverses explicacions a la Paradoxa de Hicks<\/strong> utilitzant la teoria de jocs i observacions hist\u00f2riques. A continuaci\u00f3, us ofereixo un rep\u00e0s d’aquesta literatura que crec d\u00f3na una mica de llum sobre els motius, vies i possibles conclusions de la invasi\u00f3 russa d’Ucra\u00efna. Anem-hi.<\/p>\n\n\n\n

Al seu seminal article de Rationalist<\/strong><\/em> explanations for war<\/em><\/strong> (1995<\/strong>), Jim<\/strong> Fearon<\/strong> va plantejar tres causes can\u00f2niques del conflicte; no va ser el primer a esmentar-les, per\u00f2 si el primer a examinar-les simult\u00e0niament: 1)<\/strong> Informaci\u00f3 incompleta, 2) <\/strong>comprom\u00eds imperfecte i 3)<\/strong> indivisibilitats. Hi ha un debat obert sobre si 3) \u00e9s o no una causa comme il faut<\/em>, i per aix\u00f2 la deixarem per al final, centrant-nos abans a les dues primeres, ambdues molt rellevants en el conflicte d’Ucra\u00efna. Per aix\u00f2, i sense cap \u00e0nim descriptiu de la situaci\u00f3 geopol\u00edtica actual, pensem en dos nens disputant-se un past\u00eds apetit\u00f3s. Poden negociar com dividir-lo, per\u00f2 tamb\u00e9 poden barallar-se per ell, destrossant-ne una bona part en el proc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Con\u00e8ixer amb certesa la for\u00e7a del teu rival \u00e9s dif\u00edcil. Els nens poden intentar inferir-la examinant la complexi\u00f3 f\u00edsica del seu rival o el seu llenguatge corporal. A la vida real, els pa\u00efsos amaguen l’abast de les seves forces i tenen tots els incentius per exagerar-les (vegeu, per exemple, l’afici\u00f3 de la propaganda nord-coreana al photoshop). Tampoc \u00e9s f\u00e0cil con\u00e8ixer per endavant els objectius de l’oponent (\u00bfvol tot el past\u00eds o nom\u00e9s una part?), la seva capacitat per absorbir cops, o l’ajuda que pugui rebre d’altres (\u00bfels pares s\u00f3n a prop?). Si un o tots dos nens creuen err\u00f2niament ser molt m\u00e9s forts que l’altre ser\u00e0 impossible trobar una divisi\u00f3 del past\u00eds que satisfaci tots dos i lluitaran, amb el conseg\u00fcent cost. No s\u00f3n irracionals en fer-ho; simplement prenen la millor opci\u00f3 atesa la informaci\u00f3 que tenen. Si, en canvi, un adult els revel\u00e9s de manera cre\u00efble el veritable balan\u00e7 de les seves forces, podrien trobar una manera de repartir-se el past\u00eds que els content\u00e9s i evitarien arribar a les mans.<\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria \u00e9s plena de reis i dictadors massa confiats en la vict\u00f2ria i els camps de batalla de soldats morts per culpa del seu optimisme. R\u00fassia ens ofereix dos exemples. Stalin<\/strong> va iniciar la Guerra d’Hivern de 1939<\/strong> molt segur que l’Ex\u00e8rcit Roig marear\u00eda triomfalment sobre Finl\u00e0ndia. El resultat va ser un empat vergonyant. El tsar Nicolas II<\/strong> per la seva banda tamb\u00e9 estava conven\u00e7ut el 1904<\/strong> que una guerra amb els japonesos els faria desistir de les seves ambicions a la Xina. Tot i aix\u00f2, R\u00fassia acab\u00e0 patint una calamitosa derrota, la primera d’una pot\u00e8ncia europea a mans d’una asi\u00e0tica. Aquests exemples il\u00b7lustren dos punts importants.<\/p>\n\n\n\n

Primer que, com deia l’historiador Geoffrey Blainey, \u201cel combat proporciona el gel punxant de la realitat<\/em>\u201d. Al comen\u00e7ament de l’ofensiva sobre Ucra\u00efna, la resta del m\u00f3n no sabia si Putin<\/strong> buscava ocupar les regions proruses del Donetsk i Lugansk o deposar el govern de K\u00edev. Ara ho tenim una mica m\u00e9s clar. La invasi\u00f3 tamb\u00e9 ha mostrat que Putin<\/strong> no esperava que la resist\u00e8ncia ucra\u00efnesa fos tan ferotge i la reacci\u00f3 internacional tan concertada. Si tot aix\u00f2 hagu\u00e9s estat informaci\u00f3 p\u00fablica abans de la invasi\u00f3, segurament tant Occident com Putin<\/strong> haurien pres decisions molt diferents. El conflicte \u00e9s un canal d’informaci\u00f3 que es pot fer servir per aprendre sobre l’enemic, per\u00f2 tamb\u00e9 per senyalitzar; \u00e9s, com va deixar dit Clausewitz<\/strong>, \u201cla continuaci\u00f3 de la pol\u00edtica per altres mitjans\u201d<\/em>. Com vaig estudiar en aquest article<\/strong>, el conflicte pot facilitar la pau dissolent l’optimisme excessiu, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un instrument que es pot fer servir per extreure concessions del rival, encara que l’optimisme no impedeixi un acord.<\/p>\n\n\n\n

El segon punt \u00e9s que, lamentablement, els r\u00e8gims autoritaris no s\u00f3n gaire bons a l’hora d’incorporar la informaci\u00f3 que transmeten els revessos i les vict\u00f2ries al camp de batalla. Nicolas II<\/strong> va declarar la guerra al Jap\u00f3 motivat en part pel seu racisme (anomenava macacos als japonesos) i en part perqu\u00e8 la seva cadena de comandament no tenia el m\u00e9s m\u00ednim incentiu a dissentir. L’autodeclarat nacionalisme imperial de Putin<\/strong> i el seu control omn\u00edmode sobre el Kremlin suggereixen que l’inici de la invasi\u00f3 fou degut a un optimisme que ning\u00fa al seu entorn es va poder o es va atrevir a posar remei.<\/p>\n\n\n\n

Els l\u00edders autoritaris tampoc no tenen gaires incentius a actualitzar les seves creences sobre el resultat de la guerra perqu\u00e8 en cas de derrota s’enfronten a conseq\u00fc\u00e8ncies molt m\u00e9s dr\u00e0stiques que els l\u00edders democr\u00e0tics. No els espera un canvi pac\u00edfic de govern sin\u00f3 un cop d’estat (com a Salazar<\/strong>), la mort (com a Mussolini<\/strong>) o l’exili (com al k\u00e0iser Guillem II<\/strong>). Aix\u00f2 \u00e9s el que va passar amb els imperis centrals durant la Primera Guerra Mundial, com argumenta Hein Goemans<\/strong>. Per aix\u00f2 mateix, els aut\u00f2crates s\u00f3n molt proclius a \u201capostar per la resurrecci\u00f3\u201d<\/em>, a continuar lluitant malgrat que els seus plans inicials hagin fracassat o pateixin revessos continuats. Aix\u00f2 \u00e9s el que va intentar la junta militar argentina durant la guerra de les Malvines o el mateix Hitler<\/strong>. En altres paraules, la regularitat hist\u00f2rica \u00e9s que els l\u00edders autocr\u00e0tics les guerres dels quals no marxen gaire b\u00e9 s\u00f3n molt perillosos.<\/p>\n\n\n\n

La segona causa principal del conflicte \u00e9s la impossibilitat de comprometre’s. Pensem en els nostres nens en pugna pel past\u00eds durant dos per\u00edodes. Suposem que un \u00e9s m\u00e9s fort que l’altre avui, per\u00f2 sap que l’altre creixer\u00e0 i es far\u00e0 m\u00e9s fort dem\u00e0 o que portar\u00e0 a la colla. Si el nen m\u00e9s feble avui es pogu\u00e9s comprometre de manera cre\u00efble a no fer-se m\u00e9s fort o a no cridar els amics, l’acord seria possible. Per\u00f2 si no es pot comprometre, el nen m\u00e9s fort avui t\u00e9 incentius a atacar de manera preventiva.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha motius per creure que Putin<\/strong> percebia l’evoluci\u00f3 pol\u00edtica d’Ucra\u00efna sota una \u00f2ptica semblant. L’acostament del pa\u00eds a Europa i a l’OTAN, escenificat a l’Euromaidan<\/strong>, suposa per a ell una amena\u00e7a. La ra\u00f3 \u00e9s doble, primer per p\u00e8rdua d\u2019influ\u00e8ncia, segon perqu\u00e8 una Ucra\u00efna democr\u00e0tica i integrada en l\u2019ordre internacional posa en q\u00fcesti\u00f3 el seu propi r\u00e8gim. Sigui com sigui, \u00e9s possible veure una din\u00e0mica de guerra preventiva en la decisi\u00f3 d’envair Ucra\u00efna. L’\u00fanica manera d’haver-ho evitat hauria estat que Ucra\u00efna s’hagu\u00e9s comprom\u00e8s de manera cre\u00efble a no democratitzar-se i no acostar-se a l’OTAN. Ir\u00f2nicament, l’\u00fanica soluci\u00f3 era seguir la din\u00e0mica contr\u00e0ria a la democratitzaci\u00f3 segons Acemoglu<\/strong> i Robinson<\/strong>: Si al segle XIX les elits van acceptar la democr\u00e0cia com a forma cre\u00efble de comprometre’s a cedir el poder i evitar la revoluci\u00f3 de les classes populars, l’\u00fanica manera que Ucra\u00efna tenia d’evitar ser enva\u00efda era revertir la seva democratitzaci\u00f3 i esdevenir una autocr\u00e0cia prorrusa.<\/p>\n\n\n\n

Arribo a la tercera i darrera causa de conflicte: la indivisibilitat. Clarament, si el past\u00eds no es pot partir, els nens no se’l poden dividir de manera que acontenti tots dos. O el t\u00e9 un o el t\u00e9 un altre. En puritat, la indivisibilitat no existeix; \u00e9s possible dividir-se una corona o una ciutat santa ja sigui mitjan\u00e7ant l’alternan\u00e7a o l’atzar o compensacions en una altra dimensi\u00f3, com els 20<\/strong> milions de d\u00f2lars que els Estats Units van pagar a Espanya en compensaci\u00f3 per la p\u00e8rdua de les Filipines a la guerra del 1898<\/strong>. El problema \u00e9s comprometre’s que, si el tema es resol aix\u00ed, ning\u00fa no contest\u00f3 el resultat; per aix\u00f2 molts autors argumenten que el problema de la indivisibilitat \u00e9s en realitat un problema de comprom\u00eds. No obstant aix\u00f2, la indivisibilitat s\u00ed que existeix a la ment de les persones en general i dels l\u00edders en particular. Pot ser que una ciutat santa sigui divisible, o que hi hagi un continu d’alternatives entre pert\u00e0nyer a un estat centralitzat i ser un estat independent. Per\u00f2 si obtenir tres quarts del past\u00eds em sembla tan dolent com tenir-ne la meitat o nom\u00e9s un quart, si les meves prefer\u00e8ncies s\u00f3n \u201ctot o res<\/em>\u201d, no hi ha repartiment possible que em contenti i el conflicte \u00e9s inevitable.<\/p>\n\n\n\n

Una din\u00e0mica que genera indivisibilitats a la ment dels l\u00edders \u00e9s la de l’efecte d\u00f2mino. Per exemple, \u00e9s probable que Lincoln<\/strong> vei\u00e9s a la secessi\u00f3 dels estats del sud una amena\u00e7a per a la Uni\u00f3; deixar-los anar podria precipitar la desintegraci\u00f3 completa del pa\u00eds. Aquesta mateixa din\u00e0mica \u00e9s probable que fos contemplada pels m\u00e9s alts estaments de l’estat espanyol durant el conflicte catal\u00e0 de 2017<\/strong>. I \u00e9s probable que tamb\u00e9 estigu\u00e9s a la ment de Putin<\/strong>, que per la seva pr\u00f2pia admissi\u00f3 no reconeix les fronteres sorgides despr\u00e9s de la caiguda de la URSS. Si Ucra\u00efna, que \u00e9s el pa\u00eds exsovi\u00e8tic m\u00e9s proper a R\u00fassia culturalment, s’allunya de la seva \u00f2rbita, la resta no trigaria a fer-ho tamb\u00e9. Ir\u00f2nicament, la invasi\u00f3 nom\u00e9s ha fet que accelerar aquest proc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

En resum. La pau sempre \u00e9s possible. Els costos d’una guerra, en especial quan hi ha pot\u00e8ncies nuclears en pugna, s\u00f3n enormes. Com m\u00e9s factors coincideixin -problemes d’informaci\u00f3, problemes de comprom\u00eds, indivisibilitats percebudes- m\u00e9s complicat ser\u00e0 assolir-la. A vegades, malauradament, l’enfrontament \u00e9s necessari per aconseguir la pau perqu\u00e8 la diplom\u00e0cia i el conflicte s\u00f3n les cares d’una mateixa moneda. D’aqu\u00ed la import\u00e0ncia d’actuar en totes dues de forma ferma, deliberada i predictible.<\/p>\n\n\n\n

Nada es gratis<\/a><\/strong>, 8 de mar\u00e7 de 2022<\/p>\n\n\n\n

(Santiago Sanchez-Pag\u00e9s<\/strong> \u00e9s professor d\u2019economia al King’s College London i doctor per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El conflicte \u00e9s un fenomen central a les societats humanes. Pensar el contrari \u00e9s d\u2019il\u00b7lusos. Des de les guerres entre estats a les disputes legals, laborals o de parella, la confrontaci\u00f3 treu el cap sempre que les persones, els clans o els imperis tenen objectius parcialment o completament incompatibles. El conflicte \u00e9s, fins i tot, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":23028,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49,1],"tags":[],"class_list":["post-23019","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23019","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23019"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23019\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23027,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23019\/revisions\/23027"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23028"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23019"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23019"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23019"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}