{"id":22990,"date":"2022-02-13T10:23:12","date_gmt":"2022-02-13T09:23:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22990"},"modified":"2022-02-14T09:06:01","modified_gmt":"2022-02-14T08:06:01","slug":"josep-puig-pla-diari-de-la-guerra-i-barcelona-viscuda-de-manuel-reventos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-puig-pla-diari-de-la-guerra-i-barcelona-viscuda-de-manuel-reventos\/","title":{"rendered":"Josep Puig-Pla: Diari de la guerra i Barcelona viscuda, de Manuel Revent\u00f3s"},"content":{"rendered":"\n

El brillant intel\u00b7lectual i economista Manuel Revent\u00f3s<\/strong> Bordoy<\/strong>, un home de la burgesia barcelonina il\u00b7lustrada, va viure una \u00e8poca que li va trastocar tots els valors en els quals s\u2019havia format. Uns valors que havia compartit amb altres joves de la seva generaci\u00f3, que aspiraven a influir en la Catalunya del primer ter\u00e7 del segle XX, per millorar-la i modernitzar-la. <\/p>\n\n\n\n

Primer la Dictadura de Primo de Rivera<\/strong>, despr\u00e9s una Rep\u00fablica que feia tombarelles constants i finalment la guerra contra els militars revoltats. Per  acabar-ho d\u2019adobar, la cruenta revoluci\u00f3 social que va commoure Barcelona i Catalunya. Totes aquestes experi\u00e8ncies el van abocar a un pessimisme respecte a la gent, la classe pol\u00edtica i el pa\u00eds en general. A mesura que avan\u00e7aven els mesos de la guerra, passa d\u2019unes esperances primerenques al cansament i l\u2019enuig, i finalment a una decepci\u00f3 gran. Tot plegat, unit a la seva feble salut, el portaran a una mort prematura, als 53<\/strong> anys. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019obra que ha publicat L\u2019Aven\u00e7<\/em> (2021),<\/strong> de la m\u00e0 experta de Josep Maria Mu\u00f1oz<\/strong>, s\u00f3n en realitat dues obres, Diari de la guerra<\/strong><\/em> i Barcelona viscuda<\/strong><\/em>, sorprenentment in\u00e8dites fins avui. Un veritable regal per al lector desapassionat i obert de mires que, lluny de dogmes i de \u201cpartis-pris<\/em>\u201d, agraeix l\u2019autenticitat i el coratge de l\u2019autor en dir les coses com les viu i les pensa. Perqu\u00e8 Revent\u00f3s<\/strong> escriu per a ell i la seva consci\u00e8ncia, i no pas pensant publicar-les. Escrites en calent, sense elaboraci\u00f3, sense concessions per agradar o justificar-se.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019edici\u00f3 de Josep M. Mu\u00f1oz<\/strong> va acompanyada d\u2019unes notes precises i ben definides que ens situen en el context hist\u00f2ric. I que aclareixen dades que al lector actual potser li s\u00f3n necess\u00e0ries. Mu\u00f1oz<\/strong> ha comptat amb la col\u00b7laboraci\u00f3 inestimable de dues netes de l\u2019autor, Anna Moret\u00f3 Revent\u00f3s<\/strong> i Laia Revent\u00f3s Rovira<\/strong>, generadores de la publicaci\u00f3 dels escrits d\u2019aquell avi que no van con\u00e8ixer. Manuel<\/strong> Revent\u00f3s<\/strong> (1888-1942<\/strong>), nascut a Barcelona, on va viure i morir, va ser pare del dirigent socialista Joan Revent\u00f3s Carner<\/strong> i gendre de l\u2019industrial i pol\u00edtic Jaume Carner Romeu.<\/strong>  <\/p>\n\n\n\n

L\u2019home i el seu temps <\/strong><\/p>\n\n\n\n

A Revent\u00f3s<\/strong> l\u2019hem d\u2019emmarcar en la coneguda com a Generaci\u00f3 de 1917<\/strong>, influenciada pel Noucentisme, aquell moviment de civilitat, mesura, ordre, mediterrane\u00eftat, que maldava per una Catalunya culta, endre\u00e7ada i neta. En formarien part gegants com Llu\u00eds Nicolau d\u2019Olwer<\/strong>, Agust\u00ed Calvet<\/strong> (Gaziel<\/strong><\/em>), Ferran Valls Taberner<\/strong> (\u201cFernando<\/strong>\u201d, en el futur franquista), Jordi Rubi\u00f3<\/strong> i tamb\u00e9 uns m\u00e9s joves Josep M. de Sagarra<\/strong> i Carles Riba<\/strong>, grans referents de les lletres catalanes. <\/p>\n\n\n\n

Com la majoria de membres de la seva generaci\u00f3, Revent\u00f3s<\/strong> es va implicar en pol\u00edtica ja des de l\u2019\u00e8poca de la Solidaritat Catalana i el Primer Congr\u00e9s de la Llengua Catalana (1906<\/strong>). Segons Claudi Ametlla <\/strong>es vincul\u00e0 a l\u2019esquerra solid\u00e0ria i m\u00e9s tard entr\u00e0 al partit Acci\u00f3 Catalana amb Rovira i Virgili<\/strong>. Fou un dels signants de la convocat\u00f2ria de la Confer\u00e8ncia Nacional Catalana el 1922<\/strong>. Aquells joves catalanistes que, segons Borja de Riquer<\/strong> en el magn\u00edfic pr\u00f2leg del llibre, \u00abdiscrepaven de la pol\u00edtica imposada per Camb\u00f3<\/strong> a la Lliga Regionalista i al conjunt del catalanisme (…) per esdevenir una for\u00e7a conservadora, mon\u00e0rquica i classista<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

La dictadura de Primo de Rivera<\/strong> expuls\u00e0 el nostre home de professor a l\u2019Escola de Funcionaris i de l\u2019Escola Social, creades per la Mancomunitat. Llavors entr\u00e0 a treballar amb un alt c\u00e0rrec a la Banca Arn\u00fas. Nicolau d\u2019Olwer<\/strong>, ministre d\u2019Economia del primer govern republic\u00e0, el design\u00e0 director general de Comer\u00e7 i Pol\u00edtica Aranzel\u00e0ria el 1931<\/strong>. Dimit\u00ed del c\u00e0rrec en ser nomenat ministre del govern Aza\u00f1a<\/strong> el seu sogre Jaume Carner<\/strong> per evitar aix\u00ed una sensaci\u00f3 de nepotisme. Quina \u00e8tica i quins temps! Tamb\u00e9 ocup\u00e0 un c\u00e0rrec destacat a la financera Cr\u00e8dit & Docks i el curs 1933-1934<\/strong> va exercir de professor d\u2019Economia a la Universitat, llavors Aut\u00f2noma. <\/p>\n\n\n\n

El seu capteniment com a liberal, catalanista i republic\u00e0 (per\u00f2 no de la Rep\u00fablica que viu i pateix en el per\u00edode 1936-1939<\/strong>) neix del seu origen i la seva posici\u00f3 personal i familiar, de burg\u00e8s, culte, il\u00b7lustrat, responsable i comprom\u00e8s. Tots aquests trets es faran palesos en els seus escrits, en el Diari<\/em> que aqu\u00ed tractem i en estudis anteriors. <\/p>\n\n\n\n

Seguint Riquer<\/strong>, Revent\u00f3s<\/strong> analitz\u00e0 en altres treballs \u00abla crisi del liberalisme, la \u201ccorrupci\u00f3 burocratico-electoral\u201d i el desprestigi de la democr\u00e0cia, […] que possibilitaven el sorgiment de nous r\u00e8gims dictatorials<\/em>\u00bb a nivell europeu, com a l\u2019Alemanya que ell havia conegut.  Anunciava aix\u00ed la mort del liberalisme, \u00abde la idea fecunda i consoladora de la llibertat […] que en el camp econ\u00f2mic produ\u00efa harmonia d\u2019interessos i riquesa per a tots<\/em>\u00bb. Veient la marxa dels afers p\u00fablics, en guerra i revoluci\u00f3, la seva lucidesa el far\u00e0 tornar-se cada vegada m\u00e9s esc\u00e8ptic i desenganyat. <\/p>\n\n\n\n

Tot i ser liberal, Riquer<\/strong> el considera l\u2019intel\u00b7lectual de la seva generaci\u00f3 amb m\u00e9s sensibilitat social, com ja havia demostrat amb l\u2019estudi Els moviments socials a Barcelona durant el segle xix<\/strong><\/em>. All\u00ed havia escrit: \u00abLa lluita social \u00e9s condici\u00f3 necess\u00e0ria de la vida moderna i que no ens ha d\u2019espantar excessivament<\/em>\u00bb. Dir\u00edem que Revent\u00f3s<\/strong> era un liberal amb preocupacions socials, de caire centrista, no com els liberalismes (ultra)dretans que hem conegut els darrers temps. El seu amic i exministre d\u2019Hisenda Nicolau d\u2019Olwer<\/strong> el qualific\u00e0 al final de la guerra de \u00abliberal tenyit de laborista<\/em>\u00bb. Seria una bona definici\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

El desengany de la guerra i la revoluci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Viu la guerra, amb incomoditats i estretors, manca d\u2019aliments, fred, la preocupaci\u00f3 pels fills, la malaltia del petit Joan<\/strong>. L\u2019afecta molt la revoluci\u00f3 social, que no ent\u00e9n de cap manera, per les arbitrarietats amb qu\u00e8 es desenvolupa. Com la detenci\u00f3 de persones properes \u2014un fet que el commou profundament\u2014 i per a les quals en alguns casos les \u201cpatrulles de control\u201d<\/em> en demanen un rescat. Denuncia amb fermesa la viol\u00e8ncia de la lluita de classes, que ha portat a \u00ables formes m\u00e9s vils de l\u2019enveja, de la crueltat i de la niciesa<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

No em s\u00e9 estar de reproduir dues frases ben punyents: \u00abLa FAI est\u00e0 grogui, per\u00f2 no tenen m\u00e9s remei que fer la guerra, i com que no tenen ganes de fer-la [volen fer la revoluci\u00f3], aix\u00f2 no t\u00e9 soluci\u00f3<\/em>\u00bb. L\u2019altra: \u00abAra que tenim un ex\u00e8rcit (200.000 homes armats i mig enquadrats), ara s’adonen que no hi ha esperit b\u00e8l\u00b7lic<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Respecte al Pla Tarradellas<\/strong>, les col\u00b7lectivitzacions i les confiscacions monet\u00e0ries, es plany de la p\u00e8rdua del valor del diner i dels valors tradicionals. Defineix els dirigents pol\u00edtics i sindicals com uns ignorants i rebla el clau afirmant que \u00abla <\/strong>ru\u00efna del pa\u00eds \u00e9s la guerra, clar, per\u00f2 molt m\u00e9s que la guerra \u00e9s la revoluci\u00f3 (…) la revoluci\u00f3 \u00e9s la fam<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Denigra Companys<\/strong>, a qui retreu haver armat la FAI, no tenir autoritat i donar ordres que no es compleixen. Es dol de la \u00abdescatalanitzaci\u00f3<\/em>\u00bb que troba, quan afirma que \u00abla revoluci\u00f3 l\u2019han dirigit uns anarquistes, que considera clarament anticatalanistes<\/em>\u00bb i que el dilema pol\u00edtic era \u00abcatalanitat o anarquia<\/em>\u00bb. Es queixa de l\u2019actitud \u00abespanyolitzadora<\/em>\u00bb del govern Negr\u00edn<\/strong>, instal\u00b7lat a la Ciutat Comtal, i de les seves crides a la \u00abunidad nacional<\/em>\u00bb. Tanmateix no estalvia retrets al seu propi partit, Acci\u00f3 Catalana, que troba desbordat pels esdeveniments, fa \u00abolor d\u2019intel\u00b7lectual<\/em>\u00bb i pronuncia discursos \u00abest\u00e8rils<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Una frase seva \u00e9s molt dura i il\u00b7lustrativa: \u00abEls catalans tenim vocaci\u00f3 de su\u00efcides, no servim m\u00e9s que per a la rebentada, l\u2019insult; aix\u00f2 tots, de la Lliga a la FAI<\/em>\u00bb. Com tants altres, espera el final del malson de la guerra, per\u00f2 no \u00e9s optimista pel que vindr\u00e0 quan s\u2019exclama: \u00abAmb els que guanyin no m\u2019hi podr\u00e9 entendre<\/em>\u00bb. Antimilitarista com \u00e9s, ja tremola i deixa anar: \u00abdespr\u00e9s de la FAI haurem de suportar la Falange Espa\u00f1ola. Tot contra l\u2019home europeu lliure<\/em>\u00bb.  <\/p>\n\n\n\n

Persones i llocs de la <\/strong>Barcelona viscuda<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

El barcelonisme profund de Revent\u00f3s<\/strong> es fa patent a Barcelona<\/strong> viscuda<\/strong><\/em>. Un relat delici\u00f3s, on descriu la ciutat en els primers anys del segle, els de la seva infantesa i joventut, amb certa nost\u00e0lgia. Ens condueix, en una passejada, per carrers i cases de la \u201cseva Barcelona<\/em>\u201d \u2014la de Ciutat Vella, la Rambla i l\u2019Eixample\u2014, molt descriptiva fins i tot des del punt de vista arquitect\u00f2nic.  <\/p>\n\n\n\n

Recorda els locals, les institucions i les persones m\u00e9s relacionades amb ell.  Entre aquestes, la Llibreria Catal\u00f2nia i l\u2019editor L\u00f3pez<\/strong> Llaus\u00e0s<\/strong>, les penyes del Zurich i La Punyalada, les tert\u00falies del Caf\u00e8 Continental (les de Camb\u00f3<\/strong>, Guimer\u00e0<\/strong> i Josep Carner<\/strong>, que era la seva, on coincidia amb Xammar<\/strong>, Riba<\/strong>, L\u00f3pez-Pic\u00f3<\/strong> i Obiols<\/strong>). Les biblioteques del Foment del Treball i de l\u2019Ateneu, i d\u2019aquest darrer centre la gran vitalitat intel\u00b7lectual. <\/p>\n\n\n\n

De les personalitats que havia tractat, en fa uns retrats directes i sense embuts. A Camb\u00f3<\/strong> el considera \u00abel primer estadista catal\u00e0… superior al seu temps i al seu poble<\/em>\u00bb, per\u00f2 li retreu \u00abl\u2019escepticisme i una actitud sempre malfiada<\/em>\u00bb, que no hagu\u00e9s vist venir el triomf republic\u00e0 de 1931<\/strong> i la seva alian\u00e7a amb l\u2019anticatal\u00e0 Lerroux<\/strong>. A Prat<\/strong> de la Riba<\/strong>, de qui havia estat a les ordres a la Mancomunitat, el defineix com un governant h\u00e0bil, pragm\u00e0tic i molt efica\u00e7, que va deixar molta obra feta, per\u00f2 que trobava gasiu, venjatiu, \u00abmolt conservador i a qui li repugnava el liberalisme<\/em>\u00bb. Manuel Aza\u00f1a<\/strong> \u00e9s dels pocs a qui respecta, per\u00f2 li retreu el seu pessimisme. <\/p>\n\n\n\n

Tampoc salva els seus amics, companys de generaci\u00f3 i de partit, com Bosch Gimpera<\/strong>, rector de la Universitat Aut\u00f2noma i conseller de Just\u00edcia. De Nicolau d\u2019Olwer,<\/strong> governador del Banc d\u2019Espanya despr\u00e9s de ser ministre d\u2019Hisenda, en blasma una actitud pol\u00edtica ambigua i acomodat\u00edcia els darrers temps. <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s el desengany,\u00a0cru i definitiu,\u00a0de l\u2019home idealista que sent que el seu m\u00f3n s\u2019ha enfonsat.<\/p>\n\n\n\n

(Una versi\u00f3 abreujada d\u2019aquest article s\u2019ha publicat a la revista de la UGT de Catalunya \u201cLes not\u00edcies de Llengua i Treball<\/strong>\u201d, n\u00fam. 53 (desembre de 2021).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El brillant intel\u00b7lectual i economista Manuel Revent\u00f3s Bordoy, un home de la burgesia barcelonina il\u00b7lustrada, va viure una \u00e8poca que li va trastocar tots els valors en els quals s\u2019havia format. Uns valors que havia compartit amb altres joves de la seva generaci\u00f3, que aspiraven a influir en la Catalunya del primer ter\u00e7 del segle XX, per millorar-la i modernitzar-la.  Primer la Dictadura …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22993,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-22990","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22990","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22990"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22990\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22996,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22990\/revisions\/22996"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22993"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22990"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22990"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22990"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}