{"id":22966,"date":"2022-01-17T13:16:30","date_gmt":"2022-01-17T12:16:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22966"},"modified":"2022-01-17T13:16:32","modified_gmt":"2022-01-17T12:16:32","slug":"oriol-bartomeus-la-llengua-altre-cop","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bartomeus-la-llengua-altre-cop\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: La llengua, altre cop"},"content":{"rendered":"\n

Vam acabar 2021<\/strong> amb una nova pol\u00e8mica sobre la llengua i el model d\u2019escola, arran de dues sent\u00e8ncies judicials. Un apunt: es constata que les decisions judicials s\u00f3n, hores d\u2019ara, l\u2019\u00fanic que pot mantenir viva la flama del proc\u00e9s<\/em>, malgrat que la capacitat mobilitzadora de l\u2019independentisme no sigui avui tan forta com fou (hem de tornar a la tardor de 2019<\/strong> per veure l\u2019\u00faltima gran mobilitzaci\u00f3… arran d\u2019una decisi\u00f3 judicial).<\/p>\n\n\n\n

Aquesta pol\u00e8mica es pot entendre com un dels molts episodis que han anat sovintejant al llarg del desplegament de les pol\u00edtiques de normalitzaci\u00f3 des de principis de la d\u00e8cada dels vuitanta. Per\u00f2 no nom\u00e9s. \u00c9s cert que hi ha elements repetits: l\u2019espanyolisme que denuncia el model d\u2019escola en nom d\u2019una suposada defensa del biling\u00fcisme, quan les dades demostren (ho han demostrat sempre) que ha estat precisament el sistema d\u2019immersi\u00f3 el que permet que els catalans i les catalanes de menys de cinquanta anys siguin avui completament biling\u00fces. Aqu\u00ed la prova:<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Per\u00f2 \u00e9s que la q\u00fcesti\u00f3 no va (no ha anat mai) d\u2019aprenentatge i de domini de les lleng\u00fces. Ha anat sempre de pol\u00edtica. I l\u2019espanyolisme s\u2019ha valgut del \u201cbiling\u00fcisme<\/em>\u201d per atacar el sistema que precisament garantia aix\u00f2 al que ells deien aspirar. En el fons, no era aix\u00f2. En el fons aquest discurs sempre ha perseguit (des de Lerroux<\/strong>) recloure el catal\u00e0 en la part de la societat que el t\u00e9 com a llengua materna, deixar que qued\u00e9s redu\u00eft a una mena de patois<\/em> familiar.<\/p>\n\n\n\n

La difer\u00e8ncia del que ha passat amb els episodis anteriors \u00e9s que una part del nacionalisme ha seguit l\u2019espanyolisme en aquest objectiu d\u2019empetitir el catal\u00e0. Aquesta \u00e9s la novetat. No havia passat mai abans, com a m\u00ednim no des que es va aprovar la llei de 1983.<\/p>\n\n\n\n

Certament, no \u00e9s la primera vegada que el nacionalisme catal\u00e0 conservador utilitza la llengua pol\u00edticament. La llei de pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica de 1998<\/strong>, que succe\u00ed la de normalitzaci\u00f3, promoguda pel govern Pujol<\/strong> en minoria, perseguia un objectiu pol\u00edtic, no ling\u00fc\u00edstic. CiU va utilitzar la llei per fer-se perdonar el pacte del Majestic que havia perm\u00e8s investir Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar<\/strong> per primer cop (1996<\/strong>). Davant de les cr\u00edtiques i de la puixan\u00e7a d\u2019ERC, a Pujol<\/strong> no se li va acudir cap altra cosa que posar damunt la taula una proposta de llei que \u201csuper\u00e9s<\/em>\u201d la de 1983<\/strong>. Tenia sentit des d\u2019un punt de vista ling\u00fc\u00edstic? No gens. Per\u00f2 \u00e9s que no era aix\u00f2 el que es buscava. L\u2019objectiu era un altre, i era completament pol\u00edtic, com ha escrit Jordi<\/strong> Argelaguet<\/strong>. No seria l\u2019\u00faltima vegada que CiU faria la mateixa jugada. Ho torn\u00e0 a fer amb la reforma estatut\u00e0ria de 2005<\/strong>, altre cop amb el mateix objectiu: combatre ERC. El resultat ja el sabem.<\/p>\n\n\n\n

Amb el proc\u00e9s<\/em>, una una part del nacionalisme nostrat ha abandonat manifestament el suport al model ling\u00fc\u00edstic que es va pactar a finals dels setanta i principis dels vuitanta. Fa temps se succeeixen les declaracions i els manifestos que reclamen \u201csuperar<\/em>\u201d l\u2019actual model per avan\u00e7ar cap a un de nou, on nom\u00e9s el catal\u00e0 sigui llengua oficial (manifest Koin\u00e9<\/strong>), tot deixant el castell\u00e0 com una opci\u00f3 residual<\/a> i estrictament familiar. Els sona?<\/p>\n\n\n\n

Com ha deixat escrit Albert Branchadell<\/strong><\/a>, el model d\u2019immersi\u00f3 no tenia com objectiu la substituci\u00f3 d\u2019una llengua (el castell\u00e0) per una altra (el catal\u00e0). Els que defensen aix\u00f2 no defensen la immersi\u00f3, per m\u00e9s que vagin a concentracions on se suposa que es defensa el model catal\u00e0 d\u2019escola. El problema de fons \u00e9s que aquesta nova lectura sobre la immersi\u00f3 que fa cert independentisme acaba afeblint el catal\u00e0, malgrat que l\u2019objectiu que persegueix sigui eliminar el castell\u00e0 de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

El que ha fet aquest sector de l\u2019independentisme \u00e9s desaprendre el que van aprendre els nostres pares i mares, plasmat en la llei de 1983<\/strong>: el catal\u00e0 nom\u00e9s se salvar\u00e0 si \u00e9s acollit com a propi per la part castellanoparlant de la societat catalana. Nom\u00e9s amb el biling\u00fcisme efectiu, \u00e9s a dir, fent que tots (catalanoparlants i castellanoparlants) s\u00e0piguen parlar, llegir i escriure en catal\u00e0, el catal\u00e0 podr\u00e0 sobreviure com a llengua social i no com un residu sentimental.<\/p>\n\n\n\n

La llarga nit del franquisme ens va ensenyar que intentar prohibir una llengua converteix els seus parlants en resistents. La superviv\u00e8ncia del catal\u00e0 a la dictadura hauria de fer entendre a alguns que quan tu ataques una llengua, quan la vols reduir, esborrar de l\u2019\u00e0mbit social i recloure-la al dom\u00e8stic, no est\u00e0s atacant una entel\u00e8quia, un concepte dif\u00fas, sin\u00f3 que ataques l\u2019ess\u00e8ncia d\u2019una comunitat, l\u2019element constitutiu d\u2019un poble.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, quan ataques el castell\u00e0, com fan els que promouen la seva degradaci\u00f3 a llengua no oficial, no ataques una llengua opressora i colonitzadora, franquista. Est\u00e0s atacant uns parlants. Est\u00e0s atacant la meitat dels catalans en all\u00f2 que ells consideren no un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 global, sin\u00f3 la part m\u00e9s pregona de la seva identitat, la llengua en qu\u00e8 parlen amb els seus pares, la llengua en la que van aprendre a parlar, t\u2019agradi m\u00e9s o menys. Com pretens que aquestes persones, a les que els negues la seva llengua (els dir\u00e0s que \u201cparlin en cristi\u00e0<\/em>\u201d?), abracin el catal\u00e0? A garrotades? O potser \u00e9s que s\u2019espera d\u2019ells que s\u2019entornin \u201cal seu poble<\/em>\u201d, com a bons \u201ccolons<\/em>\u201d, com si fossin pied-noirs<\/em>despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia d\u2019Alg\u00e8ria?<\/p>\n\n\n\n

Potser \u00e9s aix\u00f2, perqu\u00e8 nom\u00e9s fent fora la meitat dels catalans \u00e9s possible una Catalunya monoling\u00fce en catal\u00e0. Per\u00f2 abans que passi aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s probable la situaci\u00f3 contr\u00e0ria, la d\u2019una Catalunya on el catal\u00e0 recula i on les pol\u00edtiques de normalitzaci\u00f3 troben cada cop m\u00e9s resist\u00e8ncies, i no nom\u00e9s d\u2019uns jutges impresentables i salva p\u00e0tries, sin\u00f3 dels propis catalans castellanoparlants.<\/p>\n\n\n\n

La situaci\u00f3 del catal\u00e0 ja \u00e9s prou complicada a nivell global, per efecte de les xarxes socials on la seva pres\u00e8ncia \u00e9s testimonial, com per afeblir-la en l\u2019arena dom\u00e8stica fent-la apar\u00e8ixer com una llengua imposada per la for\u00e7a (quina for\u00e7a?), antip\u00e0tica, per als catalans que tenen el castell\u00e0 com a llengua pr\u00f2pia. L\u2019estrat\u00e8gia de la confrontaci\u00f3 entre un petit i un gran sempre acaba amb la derrota estrepitosa del petit. I aqu\u00ed ja sabem qui \u00e9s el petit, per m\u00e9s que els pesi als milhomes. Acceptar la realitat no \u00e9s ser covard, \u00e9s ser intel\u00b7ligent.<\/p>\n\n\n\n

El catal\u00e0 nom\u00e9s es pot salvar si s\u2019actua en una doble via. A casa i a fora. En primer lloc, tornant als consensos, a les velles ensenyances del catalanisme hist\u00f2ric: tots som catalans, parlem el que parlem, i el catal\u00e0 \u00e9s de tots. I en segon lloc, avan\u00e7ant en una nova direcci\u00f3 que fins ara no s\u2019ha explorat i que la recent llei de l\u2019audiovisual apunta. Fins ara el catal\u00e0, com les altres lleng\u00fces cooficials de l\u2019estat, ha estat monopoli del govern de la Generalitat, que l\u2019ha preservat com un tresor, com el seu jard\u00ed privat. Ja va sent hora que el poder central tamb\u00e9 s\u2019impliqui en la seva defensa i promoci\u00f3, ja va sent hora que compleixi el que diu l\u2019article 3.3 <\/strong>de la constituci\u00f3 (\u201cla riquesa de les diferents modalitats ling\u00fc\u00edstiques d\u2019Espanya \u00e9s un patrimoni cultural que ser\u00e0 objecte d\u2019especial respecte i protecci\u00f3<\/em>\u201d). El principal camp de batalla per a la superviv\u00e8ncia del catal\u00e0 se situa a l\u2019\u00e0mbit global i all\u00e0 no hi arriba el govern de la Generalitat, per\u00f2 s\u00ed el govern central i s\u2019ha d\u2019aconseguir que aquest assumeixi la defensa de la \u201criquesa ling\u00fc\u00edstica<\/em>\u201d com un element constitutiu d\u2019un estat plural (mal que pesi a alguns). En el fons, com va escriure Antoni Pugiverd<\/strong><\/a>, Espanya ha de decidir si el catal\u00e0 i les dem\u00e9s lleng\u00fces cooficials s\u00f3n tamb\u00e9 lleng\u00fces espanyoles. I actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

La ciutat llunyana<\/a><\/strong>, 13 de gener de 2022<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vam acabar 2021 amb una nova pol\u00e8mica sobre la llengua i el model d\u2019escola, arran de dues sent\u00e8ncies judicials. Un apunt: es constata que les decisions judicials s\u00f3n, hores d\u2019ara, l\u2019\u00fanic que pot mantenir viva la flama del proc\u00e9s, malgrat que la capacitat mobilitzadora de l\u2019independentisme no sigui avui tan forta com fou (hem de tornar …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22897,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,18,1],"tags":[],"class_list":["post-22966","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22966","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22966"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22966\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22971,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22966\/revisions\/22971"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22897"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22966"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22966"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22966"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}