{"id":22940,"date":"2021-12-02T14:36:29","date_gmt":"2021-12-02T13:36:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22940"},"modified":"2021-12-03T08:03:24","modified_gmt":"2021-12-03T07:03:24","slug":"jordi-font-una-obra-herculia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-una-obra-herculia\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Bohigas, una obra herc\u00falia"},"content":{"rendered":"\n

Oriol Bohigas<\/strong> \u00e9s un d\u2019aquells noms que, covats entre la breu experi\u00e8ncia republicana i la llargu\u00edssima i s\u00f2rdida postguerra, va saber fer, de la interminable espera, un temps d\u2019aprenentatge a fons, d\u2019acumulaci\u00f3 de coneixement, d\u2019enlla\u00e7 amb els moviments m\u00e9s innovadors de fora, d\u2019elaboraci\u00f3 pacient i rigorosa de la represa, del futur desitjat, de les noves metes democr\u00e0tiques i transformadores. En recuperar-se la democr\u00e0cia, Bohigas<\/strong> sobreeixia d\u2019idees i de projectes, tenia Barcelona al cap, amb tots els diagn\u00f2stics enllestits i amb l\u2019instrumental esmolat i a punt. <\/p>\n\n\n\n

De la m\u00e0 de Narc\u00eds Serra<\/strong> i de Pasqual Maragall<\/strong>, conduiria l\u2019urbanisme de Barcelona cap a un nou paradigma, que esdevindria realitat en un termini extraordin\u00e0riament breu, el que havia de cloure\u2019s amb el vol de la fletxa que encendria el peveter ol\u00edmpic de l\u2019estadi Llu\u00eds Companys<\/strong>. D\u2019aquesta manera, la Barcelona ven\u00e7uda i escarnida del franquisme sortiria del pou, recuperaria el seu pols i guanyaria un lloc de primera l\u00ednia en el sistema de ciutats del m\u00f3n. Va ser la Barcelona que, per fi, es girava i mirava al mar, amb unes grans i insospitades platges. Va ser la Barcelona intercomunicada, endins i enfora, per les noves \u201crondes<\/em>\u201d. Va ser una ciutat que es volia igualit\u00e0ria i horitzontal, en el millor \u201cesperit Cerd\u00e0<\/strong><\/em>\u201d, i que dotava la seva perif\u00e8ria, malmesa pel d\u00e8ficit de serveis i l\u2019especulaci\u00f3 urban\u00edstica, de parcs, arbrat, places, avingudes i equipaments, aix\u00ed com d\u2019elements simb\u00f2lics que en feien espais de nova centralitat (\u201cMonumentalitzar la perif\u00e8ria\u201d<\/em>). Ampl\u00edssim sectors de poblaci\u00f3, sense moure\u2019s,  van passar de viure en un medi extremadament degradat a fer-ho en un medi de gran qualitat, veient de passada com pujava exponencialment el valor del seu humil patrimoni. S\u2019ha dit que Oriol<\/strong> Bohigas<\/strong> \u00e9s la persona que, despr\u00e9s d\u2019Ildefons Cerd\u00e0<\/strong>, m\u00e9s  influ\u00e8ncia ha tingut en l\u2019ordenaci\u00f3 urban\u00edstica de Barcelona. \u00c9s exacte. Entre ells, hi ha una evident i substancial continu\u00eftat. No en va Cerd\u00e0<\/strong> havia estat un \u201csocialista ut\u00f2pic<\/em>\u201d de la revoluci\u00f3 democr\u00e0tica, un \u201cicari\u00e0<\/em>\u201d (partidari, amb Abd\u00f3 Terradas<\/strong>, Narc\u00eds Monturiol<\/strong>, Anselm Clav\u00e9<\/strong>…, de la Ic\u00e0ria igualit\u00e0ria dibuixada per \u00c9tienne Cabet<\/strong>) i no en va Bohigas<\/strong> ha estat un socialista modern, un catalanista de pedra picada, un republic\u00e0 del morro fort.<\/p>\n\n\n\n

No puc deixar de fer esment del seu posterior pas per la regidoria de cultura, entre 1991<\/strong> i 1994<\/strong>. Va comportar una inflexi\u00f3 important. Ven\u00edem de debatre\u2019ns entre les velles supl\u00e8ncies sota el franquisme, respecte del Govern de la Generalitat, pel que fa als grans equipaments nacionals, de capitalitat (MENAC, Liceu, Orquestra…) i les noves pol\u00edtiques industrials, m\u00e9s pr\u00f2pies dels governs de l\u2019Estat i la Generalitat. Bohigas<\/strong>, tot posant el focus en les obligacions d\u2019aquests dos governs envers els grans equipaments de capitalitat, va posar l\u2019accent en all\u00f2 que era espec\u00edfic de tot ajuntament, en el sistema d\u2019equipaments de proximitat i, dins d\u2019aquests, en una vella assignatura pendent: el sistema de lectura p\u00fablica o de les \u201cbiblioteques populars<\/em>\u201d. Ja feia uns anys que era en curs, a altres municipis, de la m\u00e0 de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, la implantaci\u00f3 de les exitoses \u201cbiblioteques de nova generaci\u00f3<\/em>\u201d, espaioses, amb tots els suports de la informaci\u00f3, amb un imperatiu essencial de concertaci\u00f3 social.  El Ple de l\u2019Ajuntament no aprovaria el seu Pla de Biblioteques fins el 1998<\/strong> i el Consorci amb la Diputaci\u00f3 fins al 2000<\/strong>, per\u00f2 Oriol Bohigas va ser qui va comen\u00e7ar a fer el tomb. El \u201cPrograma Bohigas<\/strong><\/em>\u201d, que ell va intitular \u201cGr\u00e0cies i desgr\u00e0cies culturals de Barcelona<\/em>\u201d, contemplava, entre altres novetats ordenadores, un primer esb\u00f3s de pla bibliotecari. De les escasses i envellides divuit biblioteques d\u2019aleshores, Barcelona ha passat a tenir, avui, una xarxa de biblioteques estructurada per districtes i barris, composada per una quarantena d\u2019equipaments moderns i subjectes a est\u00e0ndards homologats, vinculats al teixit social, plens de gent de totes les edats.    <\/p>\n\n\n\n

Pel seu \u201cseny ordenador<\/em>\u201d, podria dir-se que Oriol Bohigas<\/strong> ha estat un noucentista, fill de Pere Bohigas<\/strong> (noucentista de la primera fornada), deixeble de l\u2019Institut-Escola del Parc (la quinta ess\u00e8ncia del noucentisme), \u00e0nima del despatx MBM, amb Josep M\u00aa Martorell<\/strong> i David Mackay<\/strong>, factoria d\u2019arquitectura racionalista, funcional, austera, continguda… hereva del noucentisme. En qualsevol cas, Bohigas<\/strong> ha estat un noucentista de maneres modernistes: expansiu i desinhibit, a voltes iconoclasta i provocador, sense concessions enfront de cap beateria, sense un sol p\u00e8l a la llengua. El seu propi perfil, la seva expressivitat, eren modernistes o molt poc noucentistes: des dels seus mitjons i camises de colors llampants fins al seu verb i la seva gesticulaci\u00f3 contundents o la seva propensi\u00f3 noct\u00e0mbula. <\/p>\n\n\n\n

El recordo una nit, despr\u00e9s d\u2019un sopar de grup on, el bon vi i alguna evocaci\u00f3 del passat m\u2019havien dut a explicar i entonar l\u2019Himne de Riego <\/em>amb la lletra contra \u201cel cametes<\/em>\u201d (Alfons XIII<\/strong>) que havia cantat la meva \u00e0via, com tot el baix poble barcelon\u00ed dels anys vint. A l\u2019Oriol<\/strong> li va encantar i, en sortir del restaurant, que era al costat de la \u201cJefatura<\/em>\u201dde Via Laietana, ens va obsequiar, davant del fam\u00f3s edifici, el puny al\u00e7at i posat trinxeraire, amb un solo de la can\u00e7oneta, mentre a la resta se\u2019ns encongia el melic: \u201cEl rei vol la corona, \/ corona li darem. \/ Que vingui a Barcelona, \/ que el coll li tallarem\u201d. <\/em>No era de maneres noucentistes.<\/p>\n\n\n\n

Era proverbial el seu gust per la conversa sense l\u00edmit horari, sempre divertida, sempre irreverent amb tota mena de sacralitat. El recordo a la seva espaiosa casa de la Pla\u00e7a Reial, amb la Beth Gal\u00ed<\/strong>, en Jordi<\/strong> Coca<\/strong>, en Miquel Lumbierres<\/strong>…, en havent sopat, amb una energia interminable, gaudint de la companyia fins a la darrera gota. Tocades totes les hores, quan els invitats comen\u00e7\u00e0vem a defallir, ell seguia tan fresc i faceci\u00f3s, amb el puro a la boca i la copa a la m\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Ens ha deixat un homenot amb una obra colossals, herc\u00falia, que ha canviat la cara de Barcelona i a millorat la vida de molta gent. I que ho ha fet sense empegueir-se m\u00e9s del compte ni deixar-se atrapar per cap ortod\u00f2xia, preservant sempre la mirada lliure del nen entremaliat que duia a dins.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Oriol Bohigas \u00e9s un d\u2019aquells noms que, covats entre la breu experi\u00e8ncia republicana i la llargu\u00edssima i s\u00f2rdida postguerra, va saber fer, de la interminable espera, un temps d\u2019aprenentatge a fons, d\u2019acumulaci\u00f3 de coneixement, d\u2019enlla\u00e7 amb els moviments m\u00e9s innovadors de fora, d\u2019elaboraci\u00f3 pacient i rigorosa de la represa, del futur desitjat, de les noves metes democr\u00e0tiques i transformadores. En recuperar-se la democr\u00e0cia, Bohigas sobreeixia d\u2019idees i de projectes, tenia Barcelona al cap, amb tots els diagn\u00f2stics enllestits i amb l\u2019instrumental esmolat i a punt.  De …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22945,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-22940","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22940","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22940"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22940\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22946,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22940\/revisions\/22946"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22945"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22940"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22940"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22940"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}