{"id":2294,"date":"2010-07-28T13:10:00","date_gmt":"2010-07-28T11:10:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2294"},"modified":"2010-07-30T10:29:18","modified_gmt":"2010-07-30T08:29:18","slug":"oliver-klein-catalunya-i-espanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oliver-klein-catalunya-i-espanya\/","title":{"rendered":"Oliver Klein: Catalunya i Espanya"},"content":{"rendered":"<p><em><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/12\/gentcaminant.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-1417\" title=\"gentcaminant\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/12\/gentcaminant-300x199.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"199\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/12\/gentcaminant-300x199.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/12\/gentcaminant.jpg 800w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>\u201cFinalment en el meu interior vaig decidir dir \u2018no\u2019 a aquella \u00e8poca, i d\u2019aquesta manera, alhora havia aconseguit trobar el \u201cs\u00ed\u201d a mi mateix\u201d<\/em><\/p>\n<p>(Stefan Zweig, a El m\u00f3n d\u2019ahir)<\/p>\n<p>Fa temps que vaig aprendre que, en les coses realment importants i transcendents, des de la intel.lig\u00e8ncia pr\u00e0ctica, no \u00e9s recomanable d\u2019optar per una soluci\u00f3 extrema, donat que segurament el preu del respectiu sacrifici resultar\u00e0 a la fi massa elevat i irrecuperable. Es tracta doncs de fer l\u2019exercici de la balan\u00e7a, on cal escollir el bra\u00e7 m\u00e9s lleuger per\u00f2 sense deixar caure l\u2019altra m\u00e0niga perqu\u00e8 acabi funcionant tot l\u2019invent.<!--more--><\/p>\n<p>Jo no s\u00f3c independentista, \u00e9s clar, com tampoc s\u00f3c nacionalista catal\u00e0 ni nacionalista espanyol. No es tracta de ser m\u00e9s espanyol o m\u00e9s catal\u00e0, pensant que s\u00f3n coses que no es poden complementar o veure\u2019s de forma diversa com tantes persones interpretin el seu \u201cpenso, doncs existeixo\u201d. Com a qu\u00e8?, ens podr\u00edem preguntar. Doncs dep\u00e8n. La resposta no seria mai universal (i no m\u2019agrada gaire parlar del que no \u00e9s universal, o sigui subjectiu), ans tot el contrari \u00e9s massa singular, i no en podem treure lectures obligat\u00f2ries per tots els habitants d\u2019un determinat territori. L\u2019\u00fanic universal, aix\u00f2 s\u00ed, \u00e9s l\u2019esser hum\u00e0, no tan sols de Salses a Guardamar, sin\u00f3 del Pol Nord al Pol Sud passant per Lisboa, New York i Vladivostok.<\/p>\n<p>Durant molt de temps ho he estat pensant i analitzant, llegint i escoltant, en profunditat, i encara avui penso que la independ\u00e8ncia de Catalunya versus l\u2019Estat Espanyol no comportaria m\u00e9s progr\u00e9s ni desenvolupament als meus conciutadans. Cap dels arguments sobre la hip\u00f2tesi separatista m\u2019han semblat prou convincents o en tot cas aquests pesen bastant menys que els de la banda que defensa un projecte que respecti la uni\u00f3 fonamental des del respecte a la difer\u00e8ncia que existeix en qualsevol societat humana complexa. I aix\u00f2, senyores i senyors, \u00e9s el federalisme que ens manca. Per\u00f2 que \u00e9s possible, si volem.<\/p>\n<p>He llegit recentment qui q\u00fcestionava el discurs de la \u201cidentitat m\u00faltiple\u201d d\u2019Amin Maalouf, i qui ho feia, us ho dic de veritat, no li arriba ni a la sola de la sabata a l\u2019intel.lectual liban\u00e8s. Doncs jo s\u00f3c precisament de la identitat m\u00faltiple i li observo les grans avantatges possibles en el marc de la era de la globalitzaci\u00f3 que representa el Segle XXI. Vull reprovar el fet de facilitar altaveus tan poderosos a persones amb tanta poca capacitat racional, que tendeixen a confondre els seus desitjos personals amb la garantia d\u2019estabilitat i projecci\u00f3.<\/p>\n<p>Nom\u00e9s observant aquests dies els carrers de les ciutats m\u00e9s properes podem arribar a acordar que potser estem vivint en dos pa\u00efsos dintre d\u2019un mateix, o aquesta pot ser la percepci\u00f3 de moltes de les persones de bona fe que ens envolten passejant senyeres i samarretes futbol\u00edstiques gaireb\u00e9 al mateix temps. Per qu\u00e8 no es troba b\u00e9 aquesta ambival\u00e8ncia que sorgeix de forma quasi natural. No es tracta doncs de seguir donant patents de cors o d\u2019anar posant etiquetes. Tots som catalans, o tots som els que ens doni la gana de ser, com molts poden sentir-se tamb\u00e9 espanyols. I cal aqu\u00ed recordar un concepte b\u00e0sic que, com a m\u00ednim, els universitaris haurien d\u2019acceptar i entendre: es pot ser una naci\u00f3, nacionalitat o poble, i compartir la construcci\u00f3 d\u2019un projecte pol\u00edtic com\u00fa, que pot ser l\u2019Estat Espanyol, en aquest cas m\u00faltiple i divers. La dita de qu\u00e8 \u201cla uni\u00f3 fa la for\u00e7a\u201d sempre ha estat v\u00e0lida, per\u00f2 m\u00e9s en el temps que corre i amb el grau de compet\u00e8ncia internacional que existeix i que s\u2019espera encara.<\/p>\n<p>Hi ha qui ha volgut comparar-ho tot plegat amb els matrimonis: doncs sembla obvi que el que s\u2019ha constru\u00eft durant tant de temps no ho podem enviar a pastar tant a la lleugera i tirar-ho per la borda a la primera de canvi, m\u00e9s quan la relaci\u00f3 ha donat llavors i fruits. El fet de mantenir la paci\u00e8ncia, que \u00e9s la mare de la ci\u00e8ncia, resulta tan fonamental com aprovar que el temps futur pot ser millor que el passat, sempre que es vulgui i ens posem mans a l\u2019obra. No s\u2019enfonsar\u00e0 el m\u00f3n pel que pugui passar m\u00e9s amunt o m\u00e9s avall dels Pirineus o del riu Ebre, ni aconseguiran amargar-nos la nostra exist\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Trobo necessari parlar de sentiments, basats moltes vegades en l\u2019antropologia, cultura i hist\u00f2ria, en la mateixa mesura que proporcionalment s\u2019ha de parlar de criteris jur\u00eddics i politol\u00f2gics. Molt r\u00e0pidament, despr\u00e9s de con\u00e8ixer i repassar la \u2018meva hist\u00f2ria\u2019, observo que avui dia, malgrat la male\u00efda crisi financera del sistema capitalista que ha repercutit arreu, gaudim d\u2019un dels nivells m\u00e9s elevats de llibertat p\u00fablica, desenvolupament econ\u00f2mic i benestar social mai abans aconseguits, malgrat que res \u00e9s perfecte, efectivament, i amb totes les queixes leg\u00edtimes que hi puguin haver. Qui pot assegurar un parad\u00eds com a estat \u00faltim de la nostra exist\u00e8ncia? Ning\u00fa. Menys els que separen i posen l\u2019\u00e8mfasi en la difer\u00e8ncia sota un llit de promeses molt dif\u00edcils de dur a terme. Segueixo: segurament tenim m\u00e9s coses en com\u00fa els pobles que habitem la pen\u00ednsula ib\u00e8rica, que les coses que ens diferencien. Si es pod\u00e9s apostar ho faria conven\u00e7ut de qu\u00e8 hi guanyaria, no per creen\u00e7a sin\u00f3 per dades materials amb qu\u00e8 compto. Pel que respecta al constitucionalisme i a la ci\u00e8ncia pol\u00edtica, per anar al gra, estaria en un espai molt c\u00f2mode, intermedi i alimentat pels comentaris extrets dels articles publicats a la premsa (no els m\u00e9s destacats, per\u00f2 s\u00ed els que m\u00e9s a mi m\u2019han interessat) per part dels catedr\u00e0tics Miquel Caminal Badia i Jos\u00e9 Antonio Gonz\u00e1lez Casanova. Per\u00f2 no vull entrar a discutir les virtuts o defectes del nou Estatut. Es tracta de la mar de fons que ens envolta i de la voluntat d\u2019existir d\u2019una manera o d\u2019una altra.<\/p>\n<p>Diuen que parlar clar \u00e9s parlar catal\u00e0: doncs em sembla definitivament que Espanya, l\u2019Estat Espanyol, no em fa f\u00e0stic ni ang\u00fania. M\u00e9s fort puc dir, fins i tot, que Espanya em pot arribar a caure simp\u00e0tica i m\u2019agrada. No parlo d\u2019una construcci\u00f3 administrativa est\u00e0tica, centralista i\u00a0 \u00fanica, sin\u00f3 que parlo de la uni\u00f3 en un mateixa direcci\u00f3 de catalans, bascos, aragonesos, gallecs, madrilenys&#8230; Espanya no \u00e9s un \u00e9sser maligne, de veres, sin\u00f3 que \u00e9s un Estat com a suma de moltes sensibilitats entre les quals hi caben la catalana. Volent superar les dictadures i els per\u00edodes poc respectuosos amb la hist\u00f2ria particular dels catalans, s\u00e9 que hi ha federalistes progressistes republicans, que poden estar a favor d\u2019una reforma de la Constituci\u00f3 que suposi un pas endavant en l\u2019estructura pol\u00edtica d\u2019aquesta uni\u00f3 d\u2019interessos que intento descriure.<\/p>\n<p>La meva actitud personal resulta intentar, doncs, buscar solucions i no procurar generar m\u00e9s problemes, doctrina que he vist que s\u2019imposava incr\u00e8dulament per part d\u2019alguns. Segons el meu criteri, el bo i el just per a la situaci\u00f3 complicada que tenim davant de nosaltres \u00e9s el federalisme, com ja he repetit en tant\u00edssimes ocasions.<\/p>\n<p>M\u00e9s arguments perqu\u00e8 pugueu arribar a entendre encara una mica m\u00e9s el meu posicionament. En primer lloc, dir-vos que s\u00f3c dels que no m\u2019agrada que em diguin que estic sent maltractat, enva\u00eft i menystingut. Mai de la vida ho acceptaria. Per qu\u00e8 hi ha qui es sent tan perjudicat? Qu\u00e8 feble! Quin inter\u00e8s es pot arribar a tenir per donar a entendre que tot \u00e9s dolent i que tot va malament, que dins d\u2019Espanya no hi ha soluci\u00f3? Jo tinc la meva resposta: l\u2019aspiraci\u00f3 nacionalista i independentista sempre busca trencar amb el tot m\u00e9s gran per fer-se el tim\u00f3 d\u2019alguna de les porcions petites; i aix\u00f2 es pura ideologia pol\u00edtica, aspirar a construir una nova frontera, el que gaireb\u00e9 mai es diu \u00e9s qu\u00e8 hi ha darrera i com es far\u00e0.<\/p>\n<p>En segon lloc, posats a escollir, i si diem con\u00e8ixer la complexa societat catalana, m\u2019identifico m\u00e9s amb personatges com en Joan Manel Serrat, Pau Gasol, Dani Pedrosa, Xavi Hern\u00e1ndez o Maruja Torres, que no pas amb d\u2019altres com en Llu\u00eds Llach, Oleguer Preses, Patricia Gabancho, Joel Joan o M\u00f2nica Terribas. No \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de \u201ccollons\u201d, ni molt menys. I m\u2019hagu\u00e9s agradat estalviar-me aquest comentari sin\u00f3 fos per la provocaci\u00f3 realitzada per uns quants, alguns dels quals mitjans de comunicaci\u00f3 p\u00fablics (l\u2019altra cara de la \u201ccaverna medi\u00e1tica espa\u00f1ola\u201d; igual de dolents i poc professionals) que tendeixen a dividir no nom\u00e9s els pa\u00efsos sin\u00f3 tamb\u00e9 les persones, segons els hi s\u00f3n m\u00e9s o menys afins. Sempre comento que abans de ser de dretes o d\u2019esquerres, m\u00e9s o menys nacionalista, es pot ser m\u00e9s o menys imb\u00e8cil, i tenir m\u00e9s o menys mala baba.<\/p>\n<p>En tercer lloc, com a mig germ\u00e0nic que s\u00f3c, amb tot el bo i el dolent que aix\u00f2 pugui comportar, vull fer refer\u00e8ncia a la responsabilitat individual que puc sentir a l\u2019hora d\u2019observar com l\u2019orgull i l\u2019egoisme patri en molts d\u2019aquests moments enlluernen d\u00f2cils fam\u00edlies catalanes. No considero bonic ni \u00e8tic aprofitar-se de la seva baixa forma i recent por adquirida respecte els temps que puguin arribar. Alguna cosa falla, i segurament greu, quan un poble no pot retre homenatge a cap escriptor, artista o erudit d\u2019un altre pa\u00eds que considera enemic. No puc suportar el sentiment de pertinen\u00e7a a un ramat de bens que pot arribar a anul.lar la llibertat individual a dir el que es pensa sota el paraig\u00fces del no-respecte i la intoler\u00e0ncia. Despreciar el que es considera ali\u00e8 resulta amodern i prehist\u00f2ric en l\u2019\u00e8poca daurada del mestissatge i la fusi\u00f3.<\/p>\n<p>He decidit seguir parlant del tema tan suggestiu de la relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya amb certes condicions que ara passo a fer p\u00fabliques: a) exigeixo m\u00e9s seny i menys rauxa en aquest debat; b) recomanaria menys discursos historicistes (la hist\u00f2ria \u00e9s per aprendre el passat per\u00f2 no vull que em dictin la hist\u00f2ria del present) i estaria a favor de m\u00e9s voluntat sociol\u00f2gica en el sentit de buscar alguna sortida que satisfaci al major nombre de catalans; c) no penso parlar des del romanticisme del s\u00edmbols i s\u00ed vull preocupar-me del futur dels meus fills en pau i s\u00f2lida conviv\u00e8ncia; d) no comen\u00e7ar\u00e9 a rebatre la independ\u00e8ncia si no se\u2019m diu quin model pol\u00edtic, econ\u00f2mic, social i, en definitiva, ideol\u00f2gic, hi ha darrera del seu impuls (en cap cas vull una Catalunya carlista, feixista, comunista o tradicionalista&#8230; amb els mateixos errors que serveixen per criticar models ve\u00efns); e) finalment, desestimo discutir amb persones que\u00a0 juguen a ser pol\u00edtics des de l\u2019atalaia teatral que els ajuda a difondre els instints m\u00e9s baixos i el nerviosisme col.lectiu sempre tan poc grat. En definitiva, demano fer pol\u00edtica des de la serenor, i no en base a crits. Precisament s\u00f3c incapa\u00e7 de deixar el meu\u00a0 pa\u00eds en mans de Laporta, Carretero, Puigcerc\u00f3s o Colom, ni Uriel Beltran ni L\u00f3pez Tena. Hi ha altra gent per qui pot estar guardat el goig de governar el nostre territori des del sentit com\u00fa, cosa que es pot demostrar m\u00e9s amb els fets que amb les paraules endutes pel vent. Tamb\u00e9 hi ha altres joves i altres professionals que mereixen ser tinguts m\u00e9s en compte.<\/p>\n<p>Tornant a esmentar a Stefan Zweig, jo s\u00f3c dels que vol formar part, no pas de cap naci\u00f3 en particular, sin\u00f3 de l\u2019esperit de la conciliaci\u00f3 en particular, tot rebutjant qualsevol exaltaci\u00f3 agressiva i excloent, ja sigui des del centre o des de la perif\u00e8ria. Humanista, s\u00ed humanista. Catal\u00e0 i encara espanyol. Quan jo vaig ser nat, Franco moria. Molts membres de la meva generaci\u00f3 volem deixar d\u2019arrastrar el llegat dels desitjos incomplerts d\u2019una altra dinastia que ens precedeix i que ja va fer prou en global en aprovar un nou marc de relacions democr\u00e0tic i inclusiu. Nosaltres el podem refer en positiu, sense cap mena de dubte, mirant al futur, per millorar-lo, per\u00f2 deixant a banda les ranc\u00fanies in\u00fatils que ens porten a la desesperan\u00e7a.<\/p>\n<p><em>\u201cEl sol brillaba con plenitud y fuerza. Mientras regresaba a casa, de pronto observ\u00e9 mi sombra ante m\u00ed, del mismo modo que ve\u00eda la sombra de la otra guerra detr\u00e1s de la actual. Durante todo ese tiempo, aquella sombra ya no se apart\u00f3 de m\u00ed; se cern\u00eda sobre mis pensamientos noche y d\u00eda; quiz\u00e1 su oscuro contorno se proyecta tambi\u00e9n sobre muchas p\u00e1ginas de este libro. Pero toda sombra es, al fin y al cabo, hija de la luz y s\u00f3lo quien ha conocido la claridad y las tinieblas, la guerra y la paz, el ascenso y la ca\u00edda, s\u00f3lo \u00e9ste ha vivido la verdad<\/em>\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u201cFinalment en el meu interior vaig decidir dir \u2018no\u2019 a aquella \u00e8poca, i d\u2019aquesta manera, alhora havia aconseguit trobar el \u201cs\u00ed\u201d a mi mateix\u201d (Stefan Zweig, a El m\u00f3n d\u2019ahir) Fa temps que vaig aprendre que, en les coses realment importants i transcendents, des de la intel.lig\u00e8ncia pr\u00e0ctica, no \u00e9s recomanable d\u2019optar per una soluci\u00f3 &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2294","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2294","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2294"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2294\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2299,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2294\/revisions\/2299"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2294"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2294"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2294"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}