{"id":22919,"date":"2021-11-11T11:11:24","date_gmt":"2021-11-11T10:11:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22919"},"modified":"2021-11-11T11:11:26","modified_gmt":"2021-11-11T10:11:26","slug":"rafael-jorba-la-llengua-dels-altres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/rafael-jorba-la-llengua-dels-altres\/","title":{"rendered":"Rafael Jorba: La llengua dels altres"},"content":{"rendered":"\n

Els indicadors sobre l’\u00fas del catal\u00e0 preocupen el Govern, sobretot a l’escola: si l’any 2006<\/strong> el 67,8%<\/strong> dels alumnes deien que les activitats de grup les feien en catal\u00e0 sempre o gaireb\u00e9 sempre, ara nom\u00e9s el 21,4%<\/strong> manifesten que utilitzen aquesta llengua. La d\u00e8cada prodigiosa del proc\u00e9s no ha corregit aquesta tend\u00e8ncia. Constato, d’entrada, que no deixa de ser paradoxal que, si en la meva adolesc\u00e8ncia parl\u00e0vem en castell\u00e0 a classe i en catal\u00e0 al pati, ara \u2013amb la immersi\u00f3\u2013 la tend\u00e8ncia \u00e9s sovint la contr\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s innegable que les noves onades migrat\u00f2ries han afegit m\u00e9s complexitat a la societat catalana, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s que la tensi\u00f3 identit\u00e0ria ha trencat el consentiment social que es va forjar als anys de la Transici\u00f3 entre els castellanoparlants. Ara, coincidint amb el 50\u00e8<\/strong> aniversari de l’Assemblea de Catalunya, s’ha recordat que es va construir un imaginari col\u00b7lectiu que unia els drets nacionals i els drets socials a partir d’una idea motriu: \u201cCatalunya, un sol poble<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta fallida del consentiment es va produir pel pas del catalanisme pol\u00edtic, ent\u00e8s com el denominador com\u00fa de la majoria de forces pol\u00edtiques, al sobiranisme. No \u00e9s estrany que alguns dels fills i n\u00e9ts d’aquella generaci\u00f3 que va abra\u00e7ar l’esl\u00f2gan unificador de l’Assemblea de Catalunya \u2013Llibertat, amnistia, Estatut d’Autonomia\u2013 s’hagin refugiat ara en la llengua dels pares. La ruptura del consentiment ajuda a entendre aquesta tend\u00e8ncia, sobretot entre una nova generaci\u00f3 formada en la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica.<\/p>\n\n\n\n

Fa una d\u00e8cada vaig analitzar aquests riscos, que ara es confirmen, al meu llibre \u2018La mirada de l\u00b4\u2018altre. Manifest per l’alteritat\u201d<\/em><\/strong> (RBA, 2011<\/strong>). En resumeixo algunes reflexions. Cal no oblidar un fet elemental: el catal\u00e0 \u00e9s estatut\u00e0riament la llengua pr\u00f2pia de Catalunya, per\u00f2 enlloc no est\u00e0 escrit que el castell\u00e0 sigui una llengua impr\u00f2pia o estranya. La complexitat catalana, que va ser vista com un fre, pot ser un valor afegit. Les societats del segle XXI seran m\u00e9s complexes, m\u00e9s plurals; tamb\u00e9 m\u00e9s conflictives.<\/p>\n\n\n\n


El biling\u00fcisme no \u00e9s un d\u00e8ficit, sin\u00f3 un super\u00e0vit. Aprenem des de petits que el nom de les coses no es confon amb les coses \u2013una ‘taula<\/em>‘ \u00e9s tamb\u00e9 una ‘taula<\/em>‘\u2013 i, alhora que aprenem a llegir i a escriure, aprenem a tenir una visi\u00f3 plural, pluridimensional, de la realitat. La normalitzaci\u00f3 del catal\u00e0 hauria d’anar m\u00e9s lligada al foment de valors freds \u2013els drets i els deures de ciutadania\u2013 que al dels valors calents \u2013identitaris i simb\u00f2lics\u2013. L\u2019eix d\u2019aquest pacte de ciutadania, que inclou el deure de con\u00e8ixer la llengua catalana, \u00e9s el model social que s\u2019ofereix als ciutadans.<\/p>\n\n\n\n

No hem de caure en la temptaci\u00f3 de lligar el futur del catal\u00e0 a la sort d’una aposta pol\u00edtica determinada ni acotar el seu dest\u00ed als l\u00edmits d’un sostre institucional determinat. La societat catalana \u00e9s biling\u00fce i la pol\u00edtica de normalitzaci\u00f3 ha d’integrar aquesta realitat. El Govern d’Espanya tamb\u00e9 ha de promoure el catal\u00e0 com a llengua espanyola, a partir d’un doble principi: hi ha lleng\u00fces que s”aprenen<\/em>‘, com el catal\u00e0 a Catalunya, i lleng\u00fces que es ‘comprenen<\/em>‘: el catal\u00e0 i la seva cultura, igual que les altres lleng\u00fces i cultures espanyoles, al conjunt d’Espanya.<\/p>\n\n\n\n


Aix\u00ed, davant de la temptaci\u00f3 d’afavorir un model monoling\u00fce, recordava unes reflexions de l’escriptor flamenc Stefan Hertmans<\/strong>, a ‘Le Monde<\/em>‘ [18-V-2009<\/strong>]: “Enlloc del m\u00f3n, la insist\u00e8ncia en el dret de parlar de manera exclusiva la seva pr\u00f2pia llengua afavoreix la integraci\u00f3, nom\u00e9s suscita l’aversi\u00f3 i la incomprensi\u00f3 (\u2026) B\u00e8lgica nom\u00e9s es podr\u00e0 salvar amb una cosa: per mitj\u00e0 d’una pol\u00edtica de respecte mutu, i aquest respecte comen\u00e7a per un gest cultural: aprendre la llengua de l\u00b4\u2018altre i parlar-la per respecte i per convicci\u00f3 democr\u00e0tica<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\u201cAquell que vol una cultura uniling\u00fce, que rebutja parlar una segona llengua en aquest pa\u00eds, ja \u00e9s separatista, b\u00e9 sigui franc\u00f2fon o neerland\u00f2fon (\u2026). En un passat lluny\u00e0, el cardenal Mercier<\/strong>, primat de B\u00e8lgica, havia dit: \u201cB\u00e8lgica ser\u00e0 llatina o no ser\u00e0\u201d. La hist\u00f2ria l’ha desmentit: B\u00e8lgica ser\u00e0 pol\u00edglota o no ser\u00e0<\/em>\u201d. El respecte a la llengua dels altres \u00e9s l’intangible de tota pol\u00edtica de normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. Aix\u00ed a B\u00e8lgica com a Catalunya i al conjunt d’Espanya.<\/p>\n\n\n\n

El Peri\u00f3dico<\/a><\/strong>, 10 de novembre de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els indicadors sobre l’\u00fas del catal\u00e0 preocupen el Govern, sobretot a l’escola: si l’any 2006 el 67,8% dels alumnes deien que les activitats de grup les feien en catal\u00e0 sempre o gaireb\u00e9 sempre, ara nom\u00e9s el 21,4% manifesten que utilitzen aquesta llengua. La d\u00e8cada prodigiosa del proc\u00e9s no ha corregit aquesta tend\u00e8ncia. Constato, d’entrada, que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22928,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-22919","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22919","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22919"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22919\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22927,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22919\/revisions\/22927"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22928"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22919"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22919"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22919"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}