{"id":22899,"date":"2021-11-10T07:59:00","date_gmt":"2021-11-10T06:59:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22899"},"modified":"2021-11-10T12:02:37","modified_gmt":"2021-11-10T11:02:37","slug":"cinto-amat-un-moment-gandhia-per-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/cinto-amat-un-moment-gandhia-per-a-catalunya\/","title":{"rendered":"Cinto Amat: \u00bfUn moment gandhi\u00e0 per a Catalunya?"},"content":{"rendered":"\n

Llegeixo el llibre de Jordi Cuixart<\/strong> que acaba de sortir, \u201cAprenentatges i una proposta\u201d<\/strong><\/em><\/a>.<\/a> <\/em>Em semblen absolutament respectables les reflexions i cites constants que fa a partir de la seva experi\u00e8ncia a la pres\u00f3, diria que en un intent d\u2019explicar-se la situaci\u00f3 i de compartir-la des de les seves conviccions m\u00e9s profundes, humanes i pol\u00edtiques. Em costa trobar la proposta que enuncia el t\u00edtol, segurament perqu\u00e8 com raona ell mateix es tracta d\u2019una proposta que es deriva del conjunt d\u2019experi\u00e8ncies que va desgranant al llarg dels cap\u00edtols. Quasi al final del llibre trobo exposat sint\u00e8ticament el que penso que que \u00e9s el nucli de la seva proposta d\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica per a Catalunya en aquests moments. Cito literalment: (p.236<\/strong>): \u201cPer aix\u00f3 penso que hem d\u2019anar gestant una estrat\u00e8gia de lluita noviolenta organitzada, cada vegada m\u00e9s extensa i decidida, i que ha d\u2019anar passant de la deslegitimaci\u00f3 de l\u2019Estat a empoderar-nos realment. Aix\u00f2 significa din\u00e0miques de desconnexi\u00f3 real i concreta de l\u2019Estat, enfortiment d\u2019estructures c\u00edviques encara m\u00e9s potents i massives de les que tenim, determinaci\u00f3. I alhora tamb\u00e9 assumpci\u00f3 de les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquesta estrat\u00e8gia de lluita noviolenta i desobedi\u00e8ncia civil (\u00e9s a dir, actuar amb consci\u00e8ncia de la repressi\u00f3, no deixar actuar per culpa seva). Tal com hanfet tots el moviments de lluita pels drets civils, sempre i a tot arreu\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

  L\u2019estrat\u00e8gia de lluita noviolenta organitzada remet al que el mateix Jordi Cuixart<\/strong> ja exposava des de la pres\u00f3 de Lledoners l\u2019agost de 2019<\/strong> en el pr\u00f2leg al llibre de Ramin Jahanbegloo<\/strong>,\u201cL\u2019obligaci\u00f3 moral de desobeir\u201d<\/strong><\/em>:<\/strong> \u201cDavant la forta opressi\u00f3 sempre sorgeixen els mecanismes m\u00e9s s\u00f2lids de resist\u00e8ncia. I estic conven\u00e7ut que, units en la diversitat, sabrem projectar el moment gandhi\u00e0 de Catalunya <\/strong>per assolir totes i cadascuna de les conquestes que ens proposem\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

  M\u00e9s enll\u00e0 dels dubtes i la discussi\u00f3 que podria suscitar la pretensi\u00f3 de situar la figura de Gandhi<\/strong> en el nostre moment hist\u00f2ric concret, penso que la proposta de Cuixart<\/strong>, que parteix de les doctrines de la desobedi\u00e8ncia civil i de la no-viol\u00e8ncia organitzada,mediatitzades per diferents autors de refer\u00e8ncia, s\u2019hauria d\u2019analitzar tenint en compte tant els fonaments i els l\u00edmits d\u2019aquestes doctrines, que no deixen de ser teories pol\u00edtiques que es proposen objectius concrets, com la conveni\u00e8ncia i eventual efic\u00e0cia de la seva aplicaci\u00f3 com a eix vertebrador de la pol\u00edtica catalana ara i aqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

  Entre els mesos de maig i<\/strong> octubre de 2.019<\/strong> el fil\u00f2sof i professor Josep Maria Ruiz Simon<\/strong> va publicar a La Vangu\u00e0rdia un seguit de columnes <\/a>que resseguien els fonaments de la teoria-doctrina actual sobre la no-viol\u00e8ncia i  la desobedi\u00e8ncia civil, en paral.lel als fets que en aquells dates es produ\u00efen a casa nostra. Qui les vagi seguir amb un m\u00ednim d\u2019atenci\u00f3 va poder explorar les bases d\u2019aquestes doctrines, els seus l\u00edmits, la seva utilitat, els seus prop\u00f2sits i els riscos que comporten per a la conviv\u00e8ncia, en contrast amb la utilitzaci\u00f3 instrumental, interessada, que el proc\u00e9s n\u2019ha vingut fent.<\/p>\n\n\n\n

  Em remeto al que considero m\u00e9s rellevant del que explicava el professor Ruiz Simon<\/strong> en aquelles columnes per entrar de ple en la cr\u00edtica de la proposta de Jordi Cuixart:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

  – <\/strong>L\u2019obra de Gene Sharp,<\/strong> \u201cDe la dictadura a la democr\u00e0cia\u201d <\/strong><\/em>(1993<\/strong>), llibre b\u00e0sic i autor de refer\u00e8ncia d\u2019aquestes doctrines, inclou una llista amb 198<\/strong> m\u00e8todes d\u2019acci\u00f3 no-violenta, que ja havia incorporat en una obra anterior, \u201cPol\u00edtiques d\u2019acci\u00f3 no-violenta\u201d <\/strong>(1973<\/strong>). S\u00f3n m\u00e9todes de car\u00e0cter pragm\u00e0tic que tenen la finalitat de aconseguir la deslegitimaci\u00f3 de l\u2019Estat per diferents vies. Entre elles, la coneguda com \u201cjujitsu pol\u00edtic\u201d<\/strong><\/em>, consistent en aprofitar la reacci\u00f3 violenta de l\u2019Estat contra determinades accions provocades amb la intenci\u00f3 de servir-se del sentiment moral de les persones per sumar-les a la causa, una utilitzaci\u00f3 calculada de la for\u00e7a del rival en benefici propi.<\/p>\n\n\n\n

  – <\/strong>La imatge i la propaganda s\u00f3n la base de l\u2019acci\u00f3 no-violenta segons aquesta doctrina, enteses com instruments efica\u00e7os en les operacionas psicol\u00f2giques orientades a influir en el comportament de els <\/strong>persones. <\/strong>Entre aquestes \u00e9s particularment significativa la utilitzaci\u00f3 de la coneguda \u201dacci\u00f3 dilema\u201d<\/strong><\/em> que obliga al rival a triar entre dues opcions igualment dolentes, cercant eixamplar les bases sobre un tema triat mobilitzant sectors de poblaci\u00f3 que no s\u2019identifiquen amb la causa per\u00f2 que s\u00f3n f\u00e0cilment instrumentalitzables.<\/p>\n\n\n\n

  – <\/strong>Mentre que Gandhi<\/strong> defensava l\u2019\u00fas de la no-viol\u00e8ncia per principi \u00e8tic i moral, les propostes d\u2019acci\u00f3 no-violentes de G. Sharp <\/strong>exclouen expressament les accions que puguin causar danys f\u00edsics a les persones, aix\u00ed com les amenaces de causar-los, per\u00f2 no descarten les accions d\u2019efic\u00e0cia exemplaritzant encara que puguin resultar psicol\u00f2gicament violentes. Tot dep\u00e8n, no d\u2019un principi \u00e8tic o moral, sin\u00f3 d\u2019una t\u00e8cnica, d\u2019un c\u00e0lcul sobre l\u2019efic\u00e0cia dels m\u00e8todes a la pr\u00e0ctica.<\/p>\n\n\n\n

  – <\/strong>L\u2019acci\u00f3 no violenta no fa bones les causes si b\u00e9 ajuda a aconseguir el lloc de la superioritat moral, l\u2019objectiu clau de les propostes de G.Sharp.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

  – <\/strong>Un altre autor de refer\u00e8ncia, S.Popovic<\/strong>, a \u201cCom fer la revoluci\u00f3. Instruments per canviar el m\u00f3n<\/strong><\/em>\u201d, planteja crear causes successives, encara que no tinguin relaci\u00f3 directa amb la causa principal, per tal d\u2019ampliar les bases de mobilitzaci\u00f3. Penso en les causes successives que aqu\u00ed s\u2019han anat creant: dret a decidir, dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3, drets civils i pol\u00edtics, amnistia, lluita contra la repressi\u00f3. Senyala l\u2019autor que \u201csi el motiu que garanteix m\u00e9s suport no coincideix amb l\u2019objectiu real seria un senyal de la precarietat de la causa\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

  – Donat que l\u2019objectiu fonamental d\u2019aquestes teories de la no-viol\u00e8ncia no \u00e9s el canvi o modificaci\u00f3 d\u2019una llei concreta sin\u00f3 el capgirament de les relacions de poder, la t\u00e0ctica a seguir no es pot basar en el \u201cwin-win\u201d<\/strong> sin\u00f3 en el tot o res<\/strong>, orientada a la imposici\u00f3 dels propis principis irrenunciables, descartant per principi tota mena de negociaci\u00f3 que s\u2019ent\u00e9n com una pr\u00e0ctica de risc per al moviment.<\/p>\n\n\n\n

  – Mark i Paul Engler<\/strong>, a \u201cThis is an uprising\u201d<\/strong><\/em>, tradu\u00eft al catal\u00e0 amb el t\u00edtol de \u201cManual de desobedi\u00e8ncia civil\u201d<\/strong><\/em>, proposen l\u2019assoliment del momentum <\/strong>(tan preuat per Quim Torra<\/strong>), utilitzant la imatge f\u00edsica de l\u2019impuls que genera un objecte en moviment, equiparant-lo al moviment creixent de les masses cap al seu objectiu superant tots els obstacles i aprofitant totes les oportunitats. Observa el professor Ruiz Simon<\/strong>: \u201cEl poder de la poblaci\u00f3 mobilitzada per l\u2019estrat\u00e8gia dels l\u00edders no \u00e9s un poder constituent sin\u00f3 un poder merament destituent, que a part de fer que pel cam\u00ed s\u2019avaporin les regles del joc de la democr\u00e0cia, s\u2019evapora ell mateix si els l\u00edders que les planifiquen assoleixen el seu objectiu\u201d.<\/em>Senyalen aquests mateixos autors la utilitat dels moments desencadenants, <\/strong>la creaci\u00f3 de bucles de retroalimentaci\u00f3 i campanyes de teatralitzaci\u00f3 i de tensi\u00f3 creixent de la narratva per tal d\u2019arribar al cl\u00edmax que fa possible donar significaci\u00f3 moral a una causa inicialment percebuda com a pol\u00edtica, provocant ruptures ps\u00edquiques si \u00e9s necessari. <\/em>Les q\u00fcestions que resulten massa complexes per a la majoria es simplifiquen fins al m\u00e0xim, buscant la polaritzaci\u00f3 i la divisi\u00f3 entre bons i dolents com instruments de confrontaci\u00f3 constant.<\/p>\n\n\n\n

  – Si b\u00e9 el terme de desobedi\u00e8ncia civil<\/strong> es troba per primera vegada a l\u2019obra de David Thoreau<\/strong>, fil\u00f2sof nordameric\u00e0 del S.XIX, no conv\u00e9 perdre de vista, com subratlla el professor Ruiz Sim\u00f3n<\/strong>, que en la filosofia pol\u00edtica d\u2019autors cl\u00e0ssics com Rawls i Habermas<\/strong> trobem la definici\u00f3 m\u00e9s consistent del que podem entendre com desobedi\u00e8ncia civil en les democr\u00e0cies liberals. Diu Rawls <\/strong>a \u201cTeoria de la Just\u00edcia\u201d<\/strong>que un acte de desobedi\u00e8ncia civil \u201c\u00e9s un acte p\u00fablic, no violent, conscient i pol\u00edtic, contrari a la llei i fet amb el prop\u00f2sit d\u2019ocasionar un canvi en la llei o en els programes de gove<\/em>rn\u201d. Aquests actes, que no tenen res a veure amb les propostes de G. Sharp<\/strong> i ac\u00f2lits que configuren t\u00e8cniques per a un canvi de r\u00e8gim mitjan\u00e7ant el capgirament global de sistema jur\u00eddic i pol\u00edtic (a Catalunya es va intentar amb la substituci\u00f3 de l\u2019Estatut i la Constituci\u00f3 per una legalitat paralel.la creada el dies 6<\/strong> i 7<\/strong> de setembre de 2017<\/strong> des del propi Parlament), s\u00f3n de car\u00e0cter simb\u00f2lic i es perceben com de resposta a una llei injusta despr\u00e9s d\u2019esgotar totes le vies pr\u00e8vies. La desobedfi\u00e8ncia civil aix\u00ed entesa no posa mai en q\u00fcesti\u00f3 l\u2019obedi\u00e8ncia respecte de l\u2019ordenament jur\u00eddic en el seu conjunt.<\/p>\n\n\n\n

  Veig, doncs, que l\u2019estrat\u00e8gia de lluita no violenta organitzada que proposa Jordi Cuixart<\/strong>, passada pel sed\u00e0s de tota aquesta teoria i metodolgia pol\u00edtica que t\u00e9 al darrere i que cerca el capgirament de la relacions de poder a trav\u00e9s d\u2019una desobedi\u00e8ncia que t\u00e9 m\u00e9s d\u2019incivil que de civil, no ens pot portar a res de bo. \u00c9s m\u00e9s del que ja fa anys que coneixem, un bucle que es retroalimenta amb motivacions successives, ara amb el subterfugi de la lluita contra l\u2019Estat opressor. Un moment gandhi\u00e0 per a Catalunya sota aquestes premisses ens menaria irremissiblement al desastre. <\/p>\n\n\n\n

  Al capdavall, un m\u00ednim de sentit cr\u00edtic dels que es creuen propostes com aquesta els hauria de portar a plantejar-se, com diu Ruiz Simon,<\/strong> \u201c si la irrupci\u00f3 dels procediments del conflicte no-violent en l\u2019escenari de la democr\u00e0cia liberal <\/em>(amb tots els seus defectes i mancances, afegeixo) contribueix a la millora d\u2019aquest r\u00e8gim o n\u2019afavoreix el deteriorament\u201d. <\/em>Els que les proposen ja sabem el que busquen, el deteriorament total.<\/p>\n\n\n\n

Quadern d\u2019en Cinto Amat<\/a><\/strong>, 9 de Novembre de 2021 <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Llegeixo el llibre de Jordi Cuixart que acaba de sortir, \u201cAprenentatges i una proposta\u201d. Em semblen absolutament respectables les reflexions i cites constants que fa a partir de la seva experi\u00e8ncia a la pres\u00f3, diria que en un intent d\u2019explicar-se la situaci\u00f3 i de compartir-la des de les seves conviccions m\u00e9s profundes, humanes i pol\u00edtiques. Em costa trobar la proposta que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22909,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32,1],"tags":[],"class_list":["post-22899","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22899","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22899"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22899\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22908,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22899\/revisions\/22908"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22909"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22899"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22899"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22899"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}