{"id":22892,"date":"2021-11-10T08:55:55","date_gmt":"2021-11-10T07:55:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22892"},"modified":"2021-11-10T15:53:36","modified_gmt":"2021-11-10T14:53:36","slug":"raimon-obiols-per-a-un-temps-nou","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-per-a-un-temps-nou\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Per a un temps nou (un article a l\u2019Ara)"},"content":{"rendered":"\n<p>(Publiquem alguns fragments d\u2019<a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/opinio\/temps-nou-pais-raimon-obiols_129_4176452.html\">un article de Raimon Obiols, publicat a l\u2019Ara, que trobareu aqu\u00ed<\/a>). <\/p>\n\n\n\n<p>\u00abEl setembre del <strong>1837<\/strong>, <strong>Stendhal<\/strong>, que era a Perpiny\u00e0, segons escriu a <em>M\u00e9moires d\u2019un touriste<\/em>, va decidir \u00ab<em>anar a passar vint-i-quatre hores a Barcelona<\/em>\u00bb. \u00ab<em>Em vaig passejar per la ciutat gaudint del delici\u00f3s plaer de veure coses que mai no havia vist<\/em>\u00bb, afegeix. I anota despr\u00e9s una observaci\u00f3 interessant. En plena guerra carlista, <strong>Stendhal<\/strong> explica el seg\u00fcent: \u00ab<em>Entre les cinc o sis companyies de la mil\u00edcia nacional de Barcelona (\u00abl\u00e9gions de la garde nationale\u00bb, en diu) n\u2019hi ha una, formada per obrers, que fa por a totes les altres. Quan els carlistes s\u2019apropen, tots es reconcilien amb aquesta companyia, els membres de la qual porten brusa i es diu que s\u00f3n efica\u00e7os a l&#8217;hora de disparar. Per\u00f2 quan ja no es t\u00e9 por dels carlistes, busquen brega als de la brusa i els acusen de jacobins<\/em>\u00bb.\u00bb<\/p>\n\n\n\n<p>\u00abAquesta anotaci\u00f3 de <strong>Stenhal<\/strong> t\u00e9 una resson\u00e0ncia actual. Salvant les dist\u00e0ncies, que s\u00f3n molt\u00edssimes, retrata una pauta que s\u2019ha repetit en altres moments de la nostra hist\u00f2ria, sobretot en els m\u00e9s cr\u00edtics (la Setmana Tr\u00e0gica, el <strong>18<\/strong> de Juliol); i que ha tornat a apar\u00e8ixer. Aquests darrers dies, una an\u00e8cdota m\u00ednima per\u00f2 il\u00b7lustrativa -a prop\u00f2sit del <strong>50\u00e8<\/strong> aniversari de l\u2019<strong>Assemblea de Catalunya<\/strong>-, n\u2019ha fet sentir de nou l\u2019eco\u00bb. <\/p>\n\n\n\n<p>\u00abEls sindicalistes i els militants de l\u2019esquerra comunista i socialista no \u00e9ren, a l\u2019Assemblea de Catalunya, una companyia d\u2019entre cinc o sis com a la Barcelona de <strong>1837<\/strong> (suposant que el recompte de <strong>Stendhal<\/strong> fos correcte). Eren, clar\u00edssimament, una majoria que no s\u2019ha vist reflexada, \u00e9s el m\u00ednim que es pot dir, en les rememoracions institucionals de mig segle despr\u00e9s\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>\u00ab<\/strong>Sovint la pol\u00edtica desobeeix les lleis de la f\u00edsica per\u00f2, com a contrap\u00e8s, el Principi d\u2019<strong>Arqu\u00edmedes<\/strong> (qui tracta de submergir un cos en un l\u00edquid es troba amb una for\u00e7a de baix cap a dalt igual al pes del volum del l\u00edquid que\u00a0desallotja) sol acabar posant les coses al seu lloc\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p>(\u2026)<\/p>\n\n\n\n<p>\u00abD\u2019entre les fitxes dels interrogatoris dels <strong>113<\/strong> a la Brigada Pol\u00edtico-Social (BPS), que la revista <em><strong>S\u00e0piens<\/strong><\/em> va reproduir, una de les m\u00e9s interessants \u00e9s la d\u2019un enlla\u00e7 sindical de <strong>Siemens<\/strong>.&nbsp; Va declarar que en la reuni\u00f3 \u201d<em>se hablaba en catal\u00e1n, \u00e9l no entend\u00eda nada e intent\u00f3 marcharse<\/em>\u201d. Es tractava, esclar, d\u2019un exutori per a reduir pres\u00f3 i multa. Per\u00f2 no deixa de ser una significativa i inquietant premonici\u00f3. Si volem sortir del risc de dislocaci\u00f3 i recuperar un clima m\u00e9s equilibrat i benigne, si volem evitar que les difer\u00e8ncies socials i pol\u00edtiques derivin en una separaci\u00f3 etnoling\u00fcista que alguns, per motius antag\u00f2nics, volen crear,&nbsp; haur\u00edem d\u2019ajudar <strong>Arqu\u00edmedes<\/strong>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p>\u00ab<strong>Paul Val\u00e8ry <\/strong>va escriure que tots tenim en el cervell un conjunt de capses amb diferents etiquetes: \u00ab<em>A estudiar en un dia favorable. No pensar-hi mai. In\u00fatil aprofundir-hi. Contingut no examinat. Aventura sense sortida. Tresor conegut que nom\u00e9s es podria abordar en una segona exist\u00e8ncia. Urgent. Perill\u00f3s. Delicat. Impossible. Abandonat. Reservat. Deixar-ho als altres!, El meu fort.\u00a0 Dif\u00edcil, etc.<\/em>\u00bb\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p>\u00abSi som sincers, tots haur\u00edem d\u2019admetre que les nostres idees, opinions i sentiments sobre la situaci\u00f3 a Catalunya les tenim dipositades en unes o altres d\u2019aquestes capses mentals. N\u2019hauriem de crear dues de noves, amb aquestes inscripcions:\u00a0 \u00ab<em>A no empitjorar<\/em>\u00bb\u00a0 i \u00ab<em>A millorar<\/em>\u00bb. I omplir-les\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p>(\u2026)<\/p>\n\n\n\n<p>Text complet, a l\u2019<strong><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/opinio\/temps-nou-pais-raimon-obiols_129_4176452.html\">Ara<\/a><\/strong> del 10 de novembre de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>(Publiquem alguns fragments d\u2019un article de Raimon Obiols, publicat a l\u2019Ara, que trobareu aqu\u00ed). \u00abEl setembre del 1837, Stendhal, que era a Perpiny\u00e0, segons escriu a M\u00e9moires d\u2019un touriste, va decidir \u00abanar a passar vint-i-quatre hores a Barcelona\u00bb. \u00abEm vaig passejar per la ciutat gaudint del delici\u00f3s plaer de veure coses que mai no havia &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22897,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-22892","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22892","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22892"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22892\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22918,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22892\/revisions\/22918"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22897"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22892"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22892"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22892"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}