{"id":22855,"date":"2021-10-30T09:28:50","date_gmt":"2021-10-30T07:28:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22855"},"modified":"2021-10-30T09:28:51","modified_gmt":"2021-10-30T07:28:51","slug":"jose-antonio-gonzalez-casanova-que-vol-dir-sobira","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jose-antonio-gonzalez-casanova-que-vol-dir-sobira\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Antonio Gonz\u00e1lez Casanova: \u00bfQu\u00e8 vol dir sobir\u00e0?"},"content":{"rendered":"\n

Superior, suprem o sobir\u00e0 s\u00f3n uns vocables amb la mateixa arrel filol\u00f2gica, indicadors del poder m\u00e9s gran de tots, el que s\u2019imposa a qualsevol altre. Per aix\u00f2 es va aplicar als monarques absoluts i, per error, als reis en democr\u00e0cia, que gaireb\u00e9 no s\u00f3n monarques (o jerarques suprems \u00fanics) i que han deixat de ser sobirans. La burgesia ascendent va acabar, al segle XVIII<\/strong>, amb la sobirania r\u00e8gia i va traslladar el concepte a la naci\u00f3, \u00e9s a dir, a l\u2019Estat. La sobirania va deixar de ser un atribut personal i es va convertir en una abstracci\u00f3 aplicada a una altra abstracci\u00f3 (naci\u00f3, poble). D\u2019aquesta manera s\u2019escamotejava a la democr\u00e0cia (r\u00e8gim odiat pels burgesos) la seva principal conquista, el sufragi universal: un home (o una dona), un vot. En el seu lloc es va parlar de la sobirania nacional i, fins i tot, de la sobirania popular, per\u00f2 ni les nacions ni el poble existeixen m\u00e9s que com a ens de ficci\u00f3. La seva sobirania \u00e9s tan ret\u00f2rica com les seves respectives identitats. Existeixen les persones, els habitants, els ciutadans. Ells s\u00f3n els portadors de deures i drets. Aquests s\u00f3n els \u00fanics sobirans en una democr\u00e0cia entesa com el procediment d\u2019aconseguir unes majories que exerceixin el dret a decidir respecte de les minories.<\/p>\n\n\n\n

A Espanya va ser Pi i Margall<\/strong> qui va acusar de trampa antidemocr\u00e0tica la suposada sobirania nacional. L\u2019article 42<\/em> del projecte constitucional de la Primera Rep\u00fablica (Estat federal) deia aix\u00ed: \u00abLa sobirania resideix en tots els ciutadans<\/em>\u00bb. El socialista Besteiro<\/strong>, en el debat del frustrat Estatut catal\u00e0 de 1918, veia antiquat discutir sobre si la sobirania corresponia a Catalunya o a Espanya: \u00abLa llibertat ens correspon a tots i la sobirania a cap<\/em>\u00bb. La Constituci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica (1931<\/strong>) ja ni tan sols esmenta la sobirania nacional o la popular. Es limita a proclamar que tots els poders de l\u2019Estat emanen del poble. L\u2019actual Constituci\u00f3 recull la idea que s\u00f3n els ciutadans els \u00fanics que poden ser considerats en una democr\u00e0cia com el poder primari i suprem (articles 23.1<\/strong> i 168.3<\/strong>). Per\u00f2 es contradiu quan afirma que \u00abla sobirania nacional resideix en el poble espanyol\u00bb<\/em>. Els constituents van recon\u00e8ixer que la f\u00f3rmula \u00e9s decimon\u00f2nica i no vol dir res, per\u00f2 el temor de les dretes a una \u00absobirania nacional<\/em>\u00bb de les nacionalitats els va fer caure amb gust en aquesta fictio iuris<\/em> del vell ideari burg\u00e8s antidemocr\u00e0tic. No obstant, la ideologia democr\u00e0tica de les esquerres va imposar, en la pr\u00e0ctica, un Estat federant, que respon a un esquema organitzatiu horitzontal basat en la compet\u00e8ncia, enfront del vertical i jer\u00e0rquic del centralisme autoritari.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019article 2<\/strong>, al recon\u00e8ixer el dret a l\u2019autonomia de les nacionalitats, reconeix als seus ciutadans un poder sobir\u00e0 per poder decidir i gestionar totes les compet\u00e8ncies que considerin convenients per al seu autogovern territorial. \u00c9s fals i interessat mantenir que l\u2019autonomia no \u00e9s sobirania, com pensen els nacionalistes espanyols i catalans. El senador progressista Villar Arregui<\/strong> va defensar enfront de la dreta que ni la naci\u00f3 espanyola ni les nacionalitats eren sobiranes en sentit metaf\u00edsic i abstracte, sin\u00f3 que totes compartien, per acord o pacte (foedus<\/em>) constitucional, una mateixa sobirania concreta a l\u2019exercir conjuntament poders pol\u00edtics d\u2019Estat (les comunitats aut\u00f2nomes s\u00f3n Estat) i unes compet\u00e8ncies determinades en els seus estatuts.<\/p>\n\n\n\n

\u00bfCom es pot ser sobir\u00e0 si nom\u00e9s s\u2019\u00e9s aut\u00f2nom? El sobiranisme catal\u00e0 comparteix amb el nacionalisme sobiranista espanyol una id\u00e8ntica confusi\u00f3 conceptual sobre un vocable que ja no significa, en democr\u00e0cia, el que significava sense aquesta. Els catalans que van aprovar el projecte de l\u2019Estatut vigent van ser sobirans al seu Parlament i van tornar a ser- ho (aquesta vegada amb altres ciutadans de l\u2019Estat no catalans) en la seva aprovaci\u00f3 definitiva a les Corts Generals. La decisi\u00f3 sobirana de Catalunya o d\u2019Espanya no existeix. La de la ciutadania majorit\u00e0ria d\u2019una o l\u2019altra, s\u00ed. I no t\u00e9 m\u00e9s l\u00edmit que el tra\u00e7at per l\u2019article 150.2 <\/strong>de la Constituci\u00f3: les compet\u00e8ncies materials de titularitat estatal que \u00abper la seva mateixa naturalesa\u00bb no siguin susceptibles de transfer\u00e8ncia o delegaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Res, avui, m\u00e9s variable que el feix competencial de l\u2019Estat. No es queda en els ossos per transferir compet\u00e8ncies a les comunitats aut\u00f2nomes, sin\u00f3 que augmenta la seva corpul\u00e8ncia real i concreta al responsabilitzar els ciutadans de cada una. Nom\u00e9s llavors la ficci\u00f3 d\u2019una sobirania nacional resident en el poble espanyol tindr\u00e0, encara que \u00f2bvia i redundant, certa semblan\u00e7a amb la realitat. I la no menys fict\u00edcia sobirania de Catalunya no necessitar\u00e0 ser invocada per constituir un Estat en propietat. \u00c9s m\u00e9s factible, tot i ser lent i dif\u00edcil, rebaixar l\u2019actual que no que aquest pugui acceptar una secessi\u00f3. Els catalans hem decidit sobiranament que el creat el 1978<\/strong> ens resulta propi. Hi seguirem mentre la majoria dels nostres conciutadans ho considerin apropiat.<\/p>\n\n\n\n

El Peri\u00f3dico de Catalunya, 8 de mar\u00e7 de 2010<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Superior, suprem o sobir\u00e0 s\u00f3n uns vocables amb la mateixa arrel filol\u00f2gica, indicadors del poder m\u00e9s gran de tots, el que s\u2019imposa a qualsevol altre. Per aix\u00f2 es va aplicar als monarques absoluts i, per error, als reis en democr\u00e0cia, que gaireb\u00e9 no s\u00f3n monarques (o jerarques suprems \u00fanics) i que han deixat de ser …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22859,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-22855","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22855","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22855"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22855\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22860,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22855\/revisions\/22860"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22859"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22855"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22855"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22855"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}