{"id":22850,"date":"2021-10-25T11:06:41","date_gmt":"2021-10-25T09:06:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22850"},"modified":"2021-10-25T11:06:42","modified_gmt":"2021-10-25T09:06:42","slug":"antoni-puigverd-la-cendra-dels-morts","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-la-cendra-dels-morts\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: La cendra dels morts"},"content":{"rendered":"\n<p>Encara que els etarres demanessin perd\u00f3 per tot el mal causat, em costaria molt perdonar els que van matar <strong>Ernest Lluch<\/strong>, el m\u00e9s savi, astut, mel\u00f2man i graf\u00f2man dels meus amics. Em costaria molt perdonar els que van matar el magistrat <strong>Josep M. Lid\u00f3n Corb\u00ed<\/strong>, germ\u00e0 de la meva amiga <strong>Imma<\/strong>, un giron\u00ed educat a Deusto i especialitzat en dret de la inf\u00e0ncia. Tamb\u00e9 em costaria molt\u00edssim perdonar els que van provocar la massacre d\u2019Hipercor. 21 morts i 45 ferits. Un d\u2019aquests ferits va ser <strong>Robert Manrique<\/strong>, durant molts anys portaveu dels afectats, un dels millors tipus que he conegut. V\u00edctima d\u2019ETA, s\u2019ha interessat per moltes altres v\u00edctimes: les de l\u2019atemptat d\u2019Atocha, les de la Rambla de Barcelona i Cambrils. <strong>Manrique<\/strong> s\u2019ajuda ajudant. No s\u2019ha deixat mai instrumentalitzar per aquells que, abanderant les v\u00edctimes, abanderen tamb\u00e9 determinades idees sobre Espanya.<\/p>\n\n\n\n<p>De la ferida causada pel terrorisme basc, encara en brolla sang. Tothom t\u00e9 vincles propers o llunyans amb aquesta trag\u00e8dia. Caldr\u00e0 que passi una generaci\u00f3. Trigarem a aconseguir que aquesta sigui una cicatriu m\u00e9s de la trista hist\u00f2ria d\u2019Espanya. Per edat, he viscut el final de la trag\u00e8dia anterior. Parlo del franquisme, no de la Guerra Civil (el dolor fantasmag\u00f2ric de la qual, repartit en els dos b\u00e0ndols, encara no l\u2019hem volgut reparar). Conec represaliats que van passar molts anys a la pres\u00f3 per les seves idees. Amics i companys meus van ser torturats a les casernes que despr\u00e9s van hostatjar la policia democr\u00e0tica. Em vaig escapar pels p\u00e8ls de ser castigat per dem\u00f2crata, per\u00f2 vaig experimentar en pr\u00f2pia pell, com tots els parlants de les altres lleng\u00fces d\u2019Espanya, la ignom\u00ednia de la prohibici\u00f3 i el menyspreu d\u2019un poder dictatorial que va voler exterminar la meva llengua o reduir-la a usos familiars. Aquella trag\u00e8dia va durar <strong>40<\/strong> anys i la va causar, no pas una for\u00e7a clandestina com ETA, sin\u00f3 una for\u00e7a colossal, poderos\u00edssima: un Estat amb recursos absoluts de car\u00e0cter pol\u00edtic, econ\u00f2mic i judicial encaminats a imposar determinades idees i valors; i a reprimir, silenciar, excloure i condemnar (si calia, a mort) els dissidents.<\/p>\n\n\n\n<p>Formo part de la generaci\u00f3 que va passar p\u00e0gina: amb alegria, generositat i esperan\u00e7a. Molta gent amb anys de pres\u00f3 va perdonar sense retic\u00e8ncia un Estat, un r\u00e8gim i unes forces repressives que no van demanar mai perd\u00f3. Molts torturats han conviscut amb els torturadors. Molts perdedors van haver d\u2019acceptar la posici\u00f3 de for\u00e7a dels que havien prosperat amb el fran\u00adquisme. Policies, jutges, c\u00e0rrecs o funcionaris franquistes no van ser jutjats ni depurats. Ning\u00fa no els va exigir que demanessin perd\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>\u00bfI no podem intentar repetir, amb ETA derrotada, aquell esfor\u00e7 positiu de la transici\u00f3 del franquisme a la democr\u00e0cia? Certament, cal evitar els homenatges als presos. Cal abjurar de la beneitona santificaci\u00f3 catalana d\u2019<strong>Otegi<\/strong> per respecte als massacrats a Vic i a Hipercor. Per\u00f2 amb els abertzales bascos s\u2019hi ha de fer pol\u00edtica. No tan sols perqu\u00e8 esfor\u00e7ar-se a cicatritzar \u00e9s millor que gratar la ferida. No tan sols perqu\u00e8 repetir all\u00f2 que va anar b\u00e9 en la transici\u00f3 \u00e9s m\u00e9s positiu que cultivar el ressentiment. Sin\u00f3 perqu\u00e8 fundar una p\u00e0tria sobre la cendra dels morts, com volen tots els nacionalismes rom\u00e0ntics, \u00e9s la millor manera de preparar nous funerals.<\/p>\n\n\n\n<p><strong><a href=\"http:\/\/tic\u00e8ncia un Estat, un r\u00e8gim i unes forces repressives que no van demanar mai perd\u00f3. Molts torturats han conviscut amb els torturadors. Molts perdedors van haver d\u2019acceptar la posici\u00f3 de for\u00e7a dels que havien prosperat amb el fran\u00adquisme. Policies, jutges, c\u00e0rrecs o funcionaris franquistes no van ser jutjats ni depurats. Ning\u00fa no els va exigir que demanessin perd\u00f3.  \u00bfI no podem intentar repetir, amb ETA derrotada, aquell esfor\u00e7 positiu de la transici\u00f3 del franquisme a la democr\u00e0cia? Certament, cal evitar els homenatges als presos. Cal abjurar de la beneitona santificaci\u00f3 catalana d\u2019Otegi per respecte als massacrats a Vic i a Hipercor. Per\u00f2 amb els abertzales bascos s\u2019hi ha de fer pol\u00edtica. No tan sols perqu\u00e8 esfor\u00e7ar-se a cicatritzar \u00e9s millor que gratar la ferida. No tan sols perqu\u00e8 repetir all\u00f2 que va anar b\u00e9 en la transici\u00f3 \u00e9s m\u00e9s positiu que cultivar el ressentiment. Sin\u00f3 perqu\u00e8 fundar una p\u00e0tria sobre la cendra dels morts, com volen tots els nacionalismes rom\u00e0ntics, \u00e9s la millor manera de preparar nous funerals.\/20211025\/7811802\/cendra-dels-morts.html\">La Vanguardia<\/a><\/strong>, 25 d&#8217;octubre de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Encara que els etarres demanessin perd\u00f3 per tot el mal causat, em costaria molt perdonar els que van matar Ernest Lluch, el m\u00e9s savi, astut, mel\u00f2man i graf\u00f2man dels meus amics. Em costaria molt perdonar els que van matar el magistrat Josep M. Lid\u00f3n Corb\u00ed, germ\u00e0 de la meva amiga Imma, un giron\u00ed educat a &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22854,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,262],"tags":[],"class_list":["post-22850","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22850","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22850"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22850\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22853,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22850\/revisions\/22853"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22854"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22850"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22850"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22850"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}