Al secessionisme m\u00e0gic, que havia de solucionar sense dolor tots els problemes de Catalunya, no cal contraposar-hi un federalisme m\u00e0gic, sin\u00f3 un programa federal seri\u00f3s de reformes i una acci\u00f3 pol\u00edtica clara.<\/p>\n\n\n\n
El conjunt de la societat catalana va assumint a poc a poc que el context en qu\u00e8 vivim \u00e9s el de la federalitzaci\u00f3 d’Espanya i Europa. Espanya \u00e9s ja un Estat compost amb nombroses caracter\u00edstiques federals, amb algunes regions dotades de les compet\u00e8ncies d’un quasi-Estat. Formem part del nucli m\u00e9s integrat de la Uni\u00f3 Europea (la zona euro i l’espai Schengen); una Uni\u00f3 Europea que al Banc Central Europeu i el Parlament Europeu afegeix ara uns importants fons Next Generation<\/strong><\/em> finan\u00e7ats amb deute com\u00fa. Es pot discutir si aix\u00f2 \u00e9s un Moment Hamiltoni\u00e0<\/em>, previ a la federalitzaci\u00f3 definitiva de la UE, per\u00f2 recordem que a l’assumpci\u00f3 del deute dels Estats per part de Hamilton<\/strong> als Estats Units van seguir d\u00e8cades d’evoluci\u00f3 federalista, conflictes i creaci\u00f3 de noves institucions, fins a trobar l’actual configuraci\u00f3 federal d’aquell pa\u00eds. No hi va haver un “moment<\/em>” en qu\u00e8 els nord-americans es fiquessin al llit confederals i es llevessin federals. No cal somiar amb un “federalisme aut\u00e8ntic<\/em>” que es diferenci\u00ef del que tenim com el dia de la nit -Espanya, insisteixo, ja \u00e9s un Estat pre-federal-, sin\u00f3 que cal avan\u00e7ar amb reformes profundes (per la resta ja dissenyades per hisendistes i constitucionalistes) que prenguin com a refer\u00e8ncia les principals federacions del m\u00f3n, que per cert s\u00f3n algunes de les democr\u00e0cies m\u00e9s pr\u00f2speres existents. No hi haur\u00e0 una Declaraci\u00f3 Unilateral de Federalisme (una DUF), ni cal que n’hi hagi, per\u00f2 s\u00ed que hi ha d’haver un esfor\u00e7 rigor\u00f3s per millorar les nostres estructures, conscients de les nostres interdepend\u00e8ncies a Espanya, i les d’aquesta amb la UE.<\/p>\n\n\n\n La gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia en un context de democr\u00e0cia multinivell ens ofereix moltes lli\u00e7ons sobre quina \u00e9s la nostra realitat, i com millorar-la. Les compet\u00e8ncies de gesti\u00f3 de la sanitat (igual que les de gaireb\u00e9 tot l’Estat de benestar) es troben en mans de les comunitats aut\u00f2nomes, i molts experts recomanen complementar aquesta estructuraci\u00f3 amb una ag\u00e8ncia federal de salut p\u00fablica. Altres aconsellen millorar el nostre finan\u00e7ament auton\u00f2mic, entre d’altres raons per impedir que els xocs econ\u00f2mics dificultin prestar serveis p\u00fablics quan aquests es fan m\u00e9s necessaris. Les vacunes s’han administrat de forma planificada i igualit\u00e0ria a tot Europa, per\u00f2 cal estendre aquest proc\u00e9s a nivell global. Podr\u00edem seguir: les lli\u00e7ons s\u00f3n abundants.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 no incorrem en l’error de no anomenar al federalisme pel seu nom, error que, sobretot en l’imaginari col\u00b7lectiu, ens impedeix prendre com a refer\u00e8ncia a les millors democr\u00e0cies del planeta (tot i que ja es faci en molts \u00e0mbits acad\u00e8mics especialitzats, on Espanya \u00e9s considerada com una mena d’Estat federal). El federalisme del segle XXI<\/strong> no \u00e9s el de la primera Rep\u00fablica. Ni \u00e9s un caos, segons la caricatura que difon certa dreta, ni t\u00e9 per qu\u00e8 copiar literalment les receptes de Pi i Margall<\/strong>, per molt sensates (i incompreses) que fossin en la seva \u00e8poca. El federalisme de segle XXI<\/strong> \u00e9s el de Piketty<\/strong>, Verhofstadt<\/strong>, Dion<\/strong>, els fons Next Generation<\/em><\/strong> i la nostra co-governan\u00e7a encara molt millorable en una Europa cada vegada m\u00e9s federal. \u00c9s el de la foto de Von der Leyen<\/strong> amb S\u00e1nchez<\/strong>, les presid\u00e8ncies auton\u00f2miques i la representaci\u00f3 municipal.<\/p>\n\n\n\n El federalisme no \u00e9s en si d’esquerres ni de dretes (com ha recordat recentment l’Associaci\u00f3 per una Espanya Federal<\/strong>), i ja el practiquen diversos presidents de comunitats aut\u00f2nomes fins i tot del PP<\/strong>, potser inconscientment, igual que el personatge de Moli\u00e8re<\/strong> parlava en prosa sense saber-ho. Per\u00f2 el m\u00e9s absurd de tot \u00e9s ser d’esquerres al segle XXI i no ser federalista, perqu\u00e8 avui \u00e9s impossible resoldre els grans problemes socials i ambientals en el marc estret de la sobirania nacional. I per aix\u00f2 hem de dedicar tot el temps necessari a donar la batalla ideol\u00f2gica per aquesta obvietat, at\u00e8s que una part de l’esquerra, i no nom\u00e9s a Catalunya, creu que el sobiranisme \u00e9s el m\u00e9s progressista que existeix, contradient sense anar m\u00e9s lluny al propi Piketty<\/strong>, que en en el seu \u00faltim llibre va mostrar, per si fes falta, que l’independentisme catal\u00e0 est\u00e0 associat als interessos (i al vot) dels sectors m\u00e9s opulents de la societat catalana.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s veritat que el federalisme ent\u00e8s com a govern multinivell \u00e9s una arma de doble tall per frenar cert populisme iliberal: altres governs protegeixen de les seves derives populistes a un d’ells, i aquesta protecci\u00f3 actua com una forma d’asseguran\u00e7a per als propis populistes (una cosa semblant al too big to fail<\/em>), com garantia que altres acabaran rescatant dels seus fracassos, sense que ells arribin a retre comptes. Les nostres institucions han de protegir-nos dels riscos derivats del nacionalpopulisme abans que sigui massa tard i no despr\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n Alguns autoproclamats progressistes creuen o diuen creure que els seus objectius de just\u00edcia social es poden fer realitat en comunitats que no comparteixin la seva sobirania amb les comunitats ve\u00efnes, i en certa mesura amb la resta de m\u00f3n. S’equivoquen del tot: aix\u00ed no li fan ni pessigolles al problema del frau o la compet\u00e8ncia fiscal, del canvi clim\u00e0tic o de la regulaci\u00f3 de les grans multinacionals tecnol\u00f2giques; i no diguem al capitalisme desregulat, que se’n riu de les propostes d’aquests anticapitalistes de sal\u00f3 (suports constants del pitjor capitalisme al Parlament de Catalunya).<\/p>\n\n\n\n El federalisme va contribuir durant el proc\u00e9s<\/em> a frenar la deriva secessionista de part de l’esquerra catalana; per\u00f2 el treball no est\u00e0 ni de bon tros acabat. Mentrestant, el secessionisme no para d’insistir en un discurs progressista fraudulent que serveix de coartada perqu\u00e8 centenars de milers de persones votin amb la consci\u00e8ncia tranquil\u00b7la a un moviment la proposta principal del qual \u00e9s de naturalesa insolid\u00e0ria. La batalla federalista i d’esquerres contra aquesta gran mentida (el suposat progressisme sobiranista) ha de lliurar-se, i amb m\u00e9s for\u00e7a que mai. Si el federalisme s’a\u00eflla en un suposat “eix territorial<\/em>” perdr\u00e0 tota for\u00e7a. Per a les esquerres, el federalisme \u00e9s el complement necessari de l’acci\u00f3 social. El fam\u00f3s “discurs dels dos eixos<\/em>” (el social i el nacional), que gaudeix de tant prestigi a Catalunya, \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia que nom\u00e9s serveix com a excusa per abra\u00e7ar una cosa insolid\u00e0ria. A Catalunya tothom diu compartir els valors progressistes, per\u00f2 la veritat \u00e9s que el progressisme dels l\u00edders secessionistes \u00e9s una enganyifa; el separatisme est\u00e0, diguin el que diguin els seus portaveus, contra els interessos de la majoria social a Catalunya, que no \u00e9s independentista, perqu\u00e8 impedeix que els secessionistes rendeixin comptes d’una gesti\u00f3 molt deficient de les pol\u00edtiques socials, que no beneficia els m\u00e9s febles , ni a ning\u00fa excepte als propis secessionistes. A m\u00e9s, \u00e9s flagrantment insolidari en relaci\u00f3 a la resta dels ciutadans espanyols, quan no obertament xen\u00f2fob, i prioritza el benestar dels catalans i nom\u00e9s dels catalans -\u00a1Catalonia,<\/em> first<\/em>! -, definits aquests de la manera en qu\u00e8 m\u00e9s convingui als separatistes, cosa que acaba sent totalment contraproduent per a tots els catalans.<\/p>\n\n\n\n Davant el separatisme insolidari, reaccionari i divisori, res millor que el federalisme progressista i solidari. Per\u00f2 deixem de banda les solucions m\u00e0giques, i dediquem-nos a estructurar millor les nostres institucions per resoldre els grans problemes col\u00b7lectius.<\/p>\n\n\n\n