{"id":22836,"date":"2021-10-22T20:34:08","date_gmt":"2021-10-22T18:34:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22836"},"modified":"2021-10-22T20:34:10","modified_gmt":"2021-10-22T18:34:10","slug":"joan-esculies-el-pensament-tarradellista-una-sintesi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-esculies-el-pensament-tarradellista-una-sintesi\/","title":{"rendered":"Joan Esculies: El pensament tarradellista, una s\u00edntesi"},"content":{"rendered":"\n

A difer\u00e8ncia de molts altres estadistes, Josep Tarradellas<\/strong> no va entretenir-se a elaborar una s\u00edntesi del seu pensament pol\u00edtic per deixar-ne const\u00e0ncia en un assaig. El president de la Generalitat no era un te\u00f2ric, per\u00f2 a partir, sobretot, de la seva experi\u00e8ncia pol\u00edtica va configurar uns par\u00e0metres b\u00e0sics que determinaven la seva actuaci\u00f3. Un marc que en l\u2019inici de la d\u00e8cada dels anys seixanta \u2013quan en feia sis de la seva elecci\u00f3\u2013 es trobava ja dibuixat i que va arrodonir durant els quinze anys seg\u00fcents.<\/p>\n\n\n\n

El president va arribar, doncs, l\u2019any 1975<\/strong> amb uns manaments que eren f\u00e0cilment recognoscibles encara que no estiguessin teoritzats al marge de la seva ingent correspond\u00e8ncia i en els successius missatges adre\u00e7ats als catalans. La manca d\u2019un text doctrinal que aplegu\u00e9s aquestes directrius i posicionaments, per\u00f2, ha perm\u00e8s a amics i enemics d\u2019inventar mantres tarradellistes a conveni\u00e8ncia per criticar un moment \u2013per exemple la Transici\u00f3\u2013 a trav\u00e9s de la seva figura, o per cercar el seu aval extemporani a una determinada pol\u00edtica del present.<\/p>\n\n\n\n

La dilatada traject\u00f2ria pol\u00edtica de Tarradellas<\/strong> \u20131930<\/strong>–1988<\/strong>\u2013 permet espigolar a conveni\u00e8ncia frases seves per refor\u00e7ar una posici\u00f3. O, al contrari, per enfangar la seva imatge, com fou el cas d\u2019El president Tarradellas en els seus textos, 1954-1988 <\/em>(1992) en qu\u00e8, des del m\u00e9s profund ressentiment, Josep Benet<\/strong> va presentar una compilaci\u00f3 d\u2019escrits i declaracions del pol\u00edtic per fixar la idea \u2013cosa que, en bona mesura, va aconseguir\u2013 que Tarradellas<\/strong> es movia segons bufava el vent.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019advocat va fer en aquesta ocasi\u00f3 de fiscal per sostenir que el president de pensament pol\u00edtic no en tenia cap, nom\u00e9s voluntat de surar en l\u2019escuma pol\u00edtica i, sobretot, de manar. I, si b\u00e9 aquests dos darrers elements s\u00f3n innegables i el president tampoc no els negava \u2013\u00abno em refio mai dels pol\u00edtics que diuen no tenir ambici\u00f3\u00bb, deia\u2013, tamb\u00e9 ho \u00e9s que Tarradellas<\/strong> havia elaborat el seu propi marc te\u00f2ric. Es pot comprovar, per exemple, en el seu discurs de presa de possessi\u00f3 com a president de la Generalitat restaurada el 24<\/strong> d\u2019octubre de 1977<\/strong> i en el del 8<\/strong> de maig de 1980<\/strong> en l\u2019acte del seu relleu i presa de possessi\u00f3 de Jordi Pujol.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per a Tarradellas<\/strong>, Catalunya \u00e9s una naci\u00f3 i li reconeix, com a tal, una llengua i una cultura pr\u00f2pies que conformen una societat particular. El president assumeix que Catalunya a l\u2019edat mitjana i moderna era un estat i que un tret diferencial b\u00e0sic de la seva poblaci\u00f3 al llarg dels segles \u00e9s que t\u00e9 voluntat d\u2019autogovernar-se.<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019anhel de llibertat dels catalans <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tarradellas<\/strong> beu del pensament cl\u00e0ssic del nacionalisme catal\u00e0 que tra\u00e7a un fil amb un origen molt m\u00e9s lluny\u00e0 que el de l\u2019inici del catalanisme pol\u00edtic a finals del segle XIX i que lliga la contemporane\u00eftat amb els reis de la corona d\u2019Arag\u00f3. Aquest fil li serveix, d\u2019una banda, per refermar aquesta voluntat d\u2019autogovern i, de l\u2019altra, per fer valdre i reclamar el govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya. El fet de voler comptar amb aquestes institucions pr\u00f2pies, per a les quals reclama fidelitat, Tarradellas<\/strong> el defineix com \u00abl\u2019anhel de llibertat<\/em>\u00bb dels catalans.<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019\u00e0mbit de Catalunya endins, Tarradellas<\/strong> reclama la m\u00e0xima unitat social i pol\u00edtica dels catalans entorn de les seves institucions i, de manera l\u00f2gica, del president de la Generalitat. Considera que Catalunya nom\u00e9s progressa i aconsegueix els seus prop\u00f2sits d\u2019autogovern quan hi ha una unitat, quan el gruix de la societat camina en una direcci\u00f3 i d\u00f3na suport a unes demandes determinades. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 veu Catalunya amb unes dimensions massa redu\u00efdes per a obtenir i mantenir l\u2019autogovern respecte a Espanya \u2013entesa com a Castella\u2013 sense aquesta unitat interna. \u00abS\u00f3n m\u00e9s i ens guanyaran<\/em>\u00bb, repeteix sovint.<\/p>\n\n\n\n

Per a Tarradellas<\/strong> les cotes d\u2019autogovern no tenen l\u00edmit. En el seu plantejament Catalunya ha d\u2019aspirar a responsabilitzar-se del m\u00e0xim de compet\u00e8ncies, sense sostre, per\u00f2 no vol \u2013fins i tot refusa fer-ho\u2013 posar un nom a aquesta demanda. \u00c9s a dir, el president no parla de federalisme, ni de confederalisme, ni de separatisme, ni d\u2019independentisme. Sovint considera que aquestes etiquetes perjudiquen m\u00e9s que no afavoreixen l\u2019objectiu final.<\/p>\n\n\n\n

Si Catalunya pot aconseguir quatre compet\u00e8ncies, millor que dues, i si en pot aconseguir sis, millor que no pas quatre. El seu plantejament pol\u00edtic demana obtenir \u00e0mbits d\u2019autogovern i demostrar que aquests es poden gestionar amb garanties des de la Generalitat. I, sobre aquesta base, demanar-ne i obtenir-ne m\u00e9s de qui \u2013d\u2019acord amb all\u00f2 que prefiguren els successius estatuts\u2013 les ostenta, que \u00e9s el govern d\u2019Espanya.<\/p>\n\n\n\n

Per a realitzar aquesta pol\u00edtica Tarradellas<\/strong> planteja que les negociacions es facin d\u2019instituci\u00f3 a instituci\u00f3 \u2013entre els governs d\u2019Espanya i de Catalunya i els seus respectius presidents\u2013, no a trav\u00e9s de la negociaci\u00f3 entre partits. Els partits catalans, a m\u00e9s, han de ser de disciplina catalana. \u00c9s a dir, no han de ser branques o sucursals de formacions d\u2019implantaci\u00f3 estatal, sin\u00f3 que han de ser \u00fanicament catalans i totes les seves decisions s\u2019han de prendre a Catalunya. El president ent\u00e9n que d\u2019aquesta manera l\u2019obedi\u00e8ncia ser\u00e0 nom\u00e9s catalana i que, per tant, la seva prioritat ser\u00e0 la consolidaci\u00f3 i millora de l\u2019autogovern.<\/p>\n\n\n\n

Aquests partits catalans, d\u2019altra banda, no han d\u2019anar per lliure pactant amb partits no catalans o participant en plataformes pol\u00edtiques d\u2019\u00e0mbit espanyol, perqu\u00e8 en fer-ho condicionen la seva actuaci\u00f3 a Catalunya. L\u2019exemple m\u00e9s reiterat en aquest sentit \u00e9s la lectura que fa Tarradellas<\/strong> dels fets d\u2019octubre de 1934<\/strong>, en qu\u00e8 assumeix que l\u2019aleshores president Llu\u00eds Companys<\/strong> va supeditar la seva estrat\u00e8gia pol\u00edtica als interessos del segment revolucionari del socialisme espanyol. Es va, per tant, jugar l\u2019autonomia apostant per una opci\u00f3 pol\u00edtica espanyola en comptes de situar-la al marge de la disputa entre partits espanyols.<\/p>\n\n\n\n

Tarradellas defensa contribuir a la llibertat de la resta de pobles d\u2019Espanya, per\u00f2 sobretot respectar les seves decisions i no involucrar-s\u2019hi. Per al president, Catalunya ha de mantenir un tracte bilateral amb el govern d\u2019Espanya al marge de la resta de territoris, s\u2019organitzin com s\u2019organitzin. Una de les falsedats m\u00e9s reiterades sobre Tarradellas<\/strong> \u00e9s dibuixar-lo com un autonomista. El president no ho va ser mai. Si en els anys vuitanta va acceptar l\u2019Espanya de les autonomies, va fer-ho com a mal menor i per la for\u00e7a dels fets.<\/p>\n\n\n\n

Una \u00abpaella valenciana\u00bb <\/strong><\/p>\n\n\n\n

D\u2019entrada considerava que un estat amb moltes autonomies seria car i una olla de grills \u2013una \u00abpaella valenciana<\/em>\u00bb, deia. Tampoc no va comprendre mai que determinats territoris sense cap mena de tradici\u00f3 d\u2019autogovern reclamessin l\u2019autonomia. Ni tan sols trobava que Gal\u00edcia o el Pa\u00eds Basc poguessin equiparar les seves demandes a les de Catalunya. Tampoc no era favorable a la configuraci\u00f3 dels Pa\u00efsos Catalans. Era partidari de col\u00b7laborar amb les Balears i el Pa\u00eds Valenci\u00e0 a tot nivell, per\u00f2 respectant els ritmes de cadasc\u00fa perqu\u00e8 entenia que cada territori tenia les seves especificitats.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta cosmovisi\u00f3 d\u2019Espanya es va configurar a partir de l\u2019estructura de l\u2019Estat que ell havia viscut durant el primer ter\u00e7 de segle XX i en els anys trenta amb nom\u00e9s un poder pseudoaut\u00f2nom, la Mancomunitat, i aut\u00f2nom, la Generalitat republicana, en el marc d\u2019una Espanya, a m\u00e9s, unit\u00e0ria. De nou, bevent de la imatge cl\u00e0ssica de la uni\u00f3 de corones de Castella i Arag\u00f3, per a Tarradellas<\/strong> amb dos poders, un a Madrid i un altre a Barcelona, n\u2019hi havia prou. Entre aquests dos poders, la relaci\u00f3 s\u2019havia de basar en all\u00f2 que definia, segons ell, el catalanisme i que trobava que tan b\u00e9 havia explicat Jaume Vicens Vives: el pactisme. Un pactisme que tamb\u00e9 implicava la dimensi\u00f3 president-ciutadania.<\/p>\n\n\n\n

Per a Tarradellas<\/strong>, per\u00f2, la Generalitat era Estat a Catalunya. Aix\u00f2 volia dir que si una compet\u00e8ncia s\u2019exercia des de Barcelona no calia que exist\u00eds una duplicitat des de Madrid. Que el president de la Generalitat era el representant de l\u2019Estat a Catalunya i que aix\u00f2 implicava uns deures envers el govern d\u2019Espanya, per\u00f2 que a la vegada els representants d\u2019aquest poder tamb\u00e9 en tenien envers la Generalitat. En ess\u00e8ncia, doncs, imaginava un nivell de col\u00b7laboraci\u00f3 i en cap cas que les institucions de Catalunya fossin un contrapoder al govern de l\u2019Estat.<\/p>\n\n\n\n

Conviccions republicanes <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Un altre dels continuats errors en la definici\u00f3 del tarradellisme ha estat considerar que el president havia acabat per ser mon\u00e0rquic. Un suposat canvi de camisa que refermaria la idea que Tarradellas no tenia cap principi m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019ell mateix. La prova definitiva d\u2019aquest argument seria que el rei Joan Carles I<\/strong> li hagu\u00e9s atorgat el marquesat. Un t\u00edtol pel qual en privat es referia, en to de befa, a si mateix com el \u00abmarqu\u00e8s de l\u2019ensa\u00efmada<\/em>\u00bb \u2013com li deien al cantant mallorqu\u00ed Bonet de San Pedro<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

El president tota la vida va tenir conviccions republicanes, afermades d\u2019inici com molts dels seus amics en el seu pas pel Marroc durant el servei militar i en comprovar la p\u00e8ssima situaci\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit d\u2019Alfons XIII, s\u00edmbol d\u2019un r\u00e8gim corcat. La monarquia era, en la seva experi\u00e8ncia i la d\u2019altres companys com Josep Andreu Abell\u00f3<\/strong>, incompatible amb una veritable autonomia catalana com s\u2019havia pogut comprovar durant la Restauraci\u00f3. \u00c9s per aix\u00f2 que d\u2019entrada hi era refractari.<\/p>\n\n\n\n

Una vegada implementada per Franco<\/strong> en la figura de Joan Carles I<\/strong>, Tarradellas<\/strong> va donar una oportunitat a la monarquia, entenent que si aquesta mantenia un r\u00e8gim parlamentari a l\u2019estil brit\u00e0nic, per exemple, la demanda d\u2019una rep\u00fablica persistiria a Catalunya, per\u00f2 no seria un casus belli. Va arribar a practicar, per tant, a partir de 1976<\/strong> un accidentalisme quant al r\u00e8gim, en la mateixa tradici\u00f3 d\u2019altres figures i corrents del catalanisme. L\u2019essencial per a Tarradellas<\/strong> era l\u2019obtenci\u00f3 i el respecte per l\u2019autogovern de Catalunya, no si Espanya era una rep\u00fablica o una monarquia \u2013vista com una rep\u00fablica coronada.<\/p>\n\n\n\n

En s\u00edntesi, Josep Tarradellas <\/strong>defensava una Catalunya concebuda com a naci\u00f3, amb voluntat d\u2019autogovern, sense m\u00e9s sostre competencial que el de la pr\u00f2pia capacitat gestora. Un autogovern obtingut a partir de la unitat i del pacte entre els mateixos catalans i dels seus partits pol\u00edtics de disciplina catalana, i a trav\u00e9s del pacte amb l\u2019Estat per mitj\u00e0 de les seves institucions \u2013la Generalitat i el Parlament. Una Catalunya a l\u2019empara d\u2019un r\u00e8gim que li permet\u00e9s desenvolupar i ampliar l\u2019autogovern i que mantingu\u00e9s una relaci\u00f3 bilateral amb el govern d\u2019Espanya, bo i assumint com a part integrant d\u2019aquest Estat els seus deures, per\u00f2 que se n\u2019esperava a la vegada el reconeixement dels seus drets.<\/p>\n\n\n\n

Pol\u00edtica&Prosa<\/strong><\/a>, setembre de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A difer\u00e8ncia de molts altres estadistes, Josep Tarradellas no va entretenir-se a elaborar una s\u00edntesi del seu pensament pol\u00edtic per deixar-ne const\u00e0ncia en un assaig. El president de la Generalitat no era un te\u00f2ric, per\u00f2 a partir, sobretot, de la seva experi\u00e8ncia pol\u00edtica va configurar uns par\u00e0metres b\u00e0sics que determinaven la seva actuaci\u00f3. Un marc que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22841,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-22836","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22836","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22836"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22836\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22840,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22836\/revisions\/22840"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22841"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22836"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22836"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22836"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}