{"id":22819,"date":"2021-10-07T12:10:34","date_gmt":"2021-10-07T10:10:34","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22819"},"modified":"2021-10-07T12:12:29","modified_gmt":"2021-10-07T10:12:29","slug":"oriol-bartomeus-el-que-ha-passat-a-la-uab","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bartomeus-el-que-ha-passat-a-la-uab\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: El que ha passat a la UAB"},"content":{"rendered":"\n

El que va passar ahir a la pla\u00e7a c\u00edvica de la Aut\u00f2noma no \u00e9s nou. Episodis similars fa temps que passen. Alguns, com el d\u2019ahir, han arribat als mitjans, d\u2019altres han quedat en l\u2019\u00e0mbit de la universitat, sense transcendir. Despr\u00e9s hi ha els happenings<\/em> muntats per alguna figura pol\u00edtica, que transcendeixen precisament perqu\u00e8 estan pensats per a aix\u00f2, instruments de propaganda. Fou el cas de la \u201cconfer\u00e8ncia<\/em>\u201d de Cayetana \u00c1lvarez de Toledo<\/strong>, en plena campanya electoral.<\/p>\n\n\n\n

All\u00f2 d\u2019ahir no fou aix\u00f2, tot i que va ser r\u00e0pidament instrumentalitzat pels de sempre, delerosos de treure suc de qualsevol situaci\u00f3 per confirmar el seu discurs. Val a dir que de vegades aquesta instrumentalitzaci\u00f3 compta amb el consentiment (no s\u00e9 si la col\u00b7laboraci\u00f3 entusiasta) dels protagonistes de les accions, en aquest cas una associaci\u00f3 d\u2019estudiants.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 cal dir que la publicitat d\u2019aquestes accions (i el benefici que se\u2019n deriva de la seva retransmissi\u00f3) no seria possible sense el concurs (entusiasta tamb\u00e9) dels seus contraris, actors imprescindibles per a qu\u00e8 la l\u00f2gica de la provocaci\u00f3 funcioni.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, m\u00e9s enll\u00e0 de les accions de propaganda de figures i partits, des de fa temps que a la Aut\u00f2noma es van succeint situacions d\u2019una certa naturalesa, protagonitzades per associacions d\u2019estudiants o per individus a\u00efllats, algunes m\u00e9s tenses que d\u2019altres, per\u00f2 totes amb certs denominadors comuns.<\/p>\n\n\n\n

Al llarg dels \u00faltims anys he pogut parlar d\u2019aquestes situacions, a l\u2019aula i fora de l\u2019aula (al bar de la c\u00edvica, principalment), amb estudiants d\u2019una i altra banda. N\u2019he discutit les raons, he escoltat els arguments, i n\u2019he extret algunes idees, que van m\u00e9s enll\u00e0 dels fen\u00f2mens concrets, perqu\u00e8 el que passa a l\u2019Aut\u00f2noma no \u00e9s sin\u00f3 un reflex de la societat. No \u00e9s que aqu\u00ed siguem especials ni que es doni una situaci\u00f3 \u00fanica, com si el campus fos un espai on passen coses que no tenen res a veure amb el que passa m\u00e9s enll\u00e0 dels seus l\u00edmits.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s la primera idea, que em sembla important recalcar: l\u2019Aut\u00f2noma serveix de mirall d\u2019una realitat general, que \u00e9s tensa i a estones violenta. No tant f\u00edsicament com verbal. El to de la conversa general des de fa uns anys t\u00e9 quelcom de violent, de tens, com si tot estigu\u00e9s sempre a un mil\u00b7l\u00edmetre d\u2019esclatar.<\/p>\n\n\n\n

Una altra idea. El que passa a l\u2019Aut\u00f2noma no \u00e9s fruit del proc\u00e9s<\/em>, o no nom\u00e9s. El propi proc\u00e9s<\/em> \u00e9s una expressi\u00f3 de la tensi\u00f3 general, no n\u2019\u00e9s la causa, tot i que acaba funcionant com a motor, com a dinamo de la viol\u00e8ncia soterrada. Atribuir el que ha passat exclusivament al proc\u00e9s<\/em> forma part de la manipulaci\u00f3 interessada dels fets, que tant agrada a pol\u00edtics i mitjans. No hi ha res millor que la realitat s\u2019adeq\u00fci als teus interessos, i si no ho fa, sempre se la pot retor\u00e7ar fins a fer-los coincidir.<\/p>\n\n\n\n

En el fons del que va passar ahir, i aix\u00f2 crec que \u00e9s l\u2019important, s\u2019hi arrela l\u2019esperit del nostre temps, una idea de com s\u2019ha de governar la societat, de com s\u2019espera que siguin les relacions en un m\u00f3n on la gesti\u00f3 de la pluralitat, de les difer\u00e8ncies, ha canviat.<\/p>\n\n\n\n

1<\/strong>. Davant de tot hi ha una idea de dificultat en la conviv\u00e8ncia, o fins i tot d\u2019impossibilitat d\u2019aquesta, en el sentit que cada cop \u00e9s menys assumible l\u2019acceptaci\u00f3 de l\u2019altre com a igual. Hem viscut (estem vivint?) un proc\u00e9s de creixent estranyament de l\u2019altre, dels que no s\u00f3n com nosaltres, alhora que vivim una eclosi\u00f3 de la pr\u00f2pia identitat com a patr\u00f3 de tot. Primer fou el jo i ara \u00e9s el nosaltres, un nosaltres tancat i elevat a categoria, a regla de mesura. Front a aix\u00f2, a l\u2019assumpci\u00f3 de la pr\u00f2pia identitat com a norma, els que no s\u00f3n com nosaltres s\u00f3n an\u00f2mals, fora de norma, i per tant \u00e9s dif\u00edcil (o directament impossible, fins i tot indesitjable) conviure-hi.<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019altre no se l\u2019ent\u00e9n, se\u2019l combat. Les relacions entre grups d\u2019opinions diferents es plantegen en base a la compet\u00e8ncia, a la lluita. No hi ha intercanvi possible fora del propi grup. Hi ha confrontaci\u00f3. Perqu\u00e8 els altres s\u00f3n tan diferents del \u201cnosaltres<\/em>\u201d, tan allunyats, que \u00e9s impossible plantejar-se un acostament a risc de posar en risc la pr\u00f2pia identitat.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aqu\u00ed que en el debat p\u00fablic (i en el privat, o en aquella frontera que ara \u00e9s m\u00e9s difusa que mai entre l\u2019esfera privada i la p\u00fablica) sovintegin els adjectius grossos, com el tan utilitzat feixista per anomenar qualsevol grup (o individu) que s\u2019interpreta que no comparteix el nostre pensament. Ahir vam tornar a tenir un festival de feixistes, els uns dient-ho dels altres i els altres dels uns, en una cadena infinita.<\/p>\n\n\n\n

2<\/strong>. De la dificultat per a la conviv\u00e8ncia se\u2019n despr\u00e8n un concepte singular de la democr\u00e0cia, basada en l\u2019enfrontament a mort i en el joc de suma zero, que fa que qui guanyi tingui la legitimitat d\u2019imposar-se a l\u2019altre, que ha d\u2019acatar la seva derrota i acceptar el sotmetiment al guanyador. No hi ha pacte possible. Nom\u00e9s hi pot haver vict\u00f2ria o derrota, i ambdues s\u00f3n totals.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aqu\u00ed que es contempli com a leg\u00edtima l\u2019apropiaci\u00f3 de tot all\u00f2 associat a la conquesta del poder: els s\u00edmbols, les institucions i el propi espai f\u00edsic, que han de quedar “lliures<\/em>” de tot s\u00edmbol dels “altres<\/em>“. El que va passar ahir a l\u2019Aut\u00f2noma \u00e9s un exemple d\u2019aix\u00f2: la minoria no pot fer-se present, no pot ocupar un espai, precisament perqu\u00e8 es minoria i el que s\u2019espera d\u2019ella \u00e9s que abandoni l\u2019escena p\u00fablica, que desaparegui.<\/p>\n\n\n\n

\u00d2bviament no es pret\u00e9n que la minoria desaparegui f\u00edsicament com en una dictadura. Senzillament s\u2019espera que no es faci present, que no molesti, que acati el seu paper i deixi a la majoria governar en solitari, com a conseq\u00fc\u00e8ncia (democr\u00e0tica?) de la seva vict\u00f2ria, del seu rol com a majoria. I en el cas de l\u2019Aut\u00f2noma la majoria \u00e9s molt majoria.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha quelcom d\u2019aix\u00f2 en l\u2019esl\u00f2gan de la vomitiva manifestaci\u00f3 (minoritar\u00edssima, per\u00f2 retransmesa abastament) de fa unes setmanes a Chueca: \u201cfuera gays de nuestros barrios<\/em>\u201d. \u00c9s exactament aix\u00f2. Els barris s\u00f3n nostres, per tant desaparegueu, feu-vos fonedissos, aneu all\u00e0 on els vostres siguin majoria. \u00c9s una mena d\u2019apartheid<\/em> identitari, que pret\u00e9n reproduir en la realitat quotidiana el que ja \u00e9s una realitat al m\u00f3n digital: jo i els meus.<\/p>\n\n\n\n

Les paraules de Casado<\/strong> condemnant els fet de l\u2019Aut\u00f2noma s\u00f3n un exemple perfecte de cinisme. El PP<\/strong> fa el mateix all\u00e0 on t\u00e9 (o aspira a tenir) una posici\u00f3 majorit\u00e0ria: eliminar la minoria, a la que es considera il\u00b7leg\u00edtima pel sol fet de ser-ho. Per no parlar de l\u2019apropiaci\u00f3 de s\u00edmbols, institucions i conceptes. Tot i que aix\u00f2 no \u00e9s exclusiu nom\u00e9s del PP, o de Vox (en cas que algun dia pugui a arribar a ser majoritari).<\/p>\n\n\n\n

3<\/strong>. Aquesta idea de la imposici\u00f3 (\u201cdemocr\u00e0tica<\/em>\u201d) de la majoria sobre una minoria il\u00b7leg\u00edtima fa que normalitzi l\u2019assetjament d\u2019aquesta. La vict\u00f2ria de la majoria fa que la minoria derrotada es contempli com una \u201canormalitat<\/em>\u201d obligada a desapar\u00e8ixer. No per sempre, es clar. La minoria podr\u00e0 aspirar a convertir-se en majoria quan sigui el moment, per\u00f2 mentrestant haur\u00e0 de guardar un respectu\u00f3s silenci \u201cdemocr\u00e0tic<\/em>\u201d. Si no ho fa, se li haur\u00e0 de recordar, fins i tot violentament, amb pressi\u00f3 \u201cdemocr\u00e0tica<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquesta idea es deriva que de vegades (ahir a l\u2019Aut\u00f2noma) s\u2019entengui la pres\u00e8ncia p\u00fablica de la minoria com una \u201cprovocaci\u00f3<\/em>\u201d. M\u00e9s enll\u00e0 dels episodis que busquen la reacci\u00f3 per tal de \u201cvendre\u2019ls<\/em>\u201d als mitjans (i que per tant, s\u00f3n provocacions), sovintegen les interpretacions d\u2019aquest estil, que remeten a la idea de l\u2019apropiaci\u00f3 de l\u2019espai per part de la majoria i a la consideraci\u00f3 d\u2019il\u00b7leg\u00edtima de la minoria (per tant, no susceptible de fer-se present), fins i tot quan la pres\u00e8ncia d\u2019aquesta \u00e9s pac\u00edfica i testimonial.<\/p>\n\n\n\n

En aquest cas, el bullying<\/em> es pot arribar a considerar com una acci\u00f3 leg\u00edtima, \u201cdefensiva<\/em>\u201d, que pret\u00e9n preservar l\u2019espai p\u00fablic (o les institucions) d\u2019aquells que no estan facultats per ocupar-lo, precisament per la seva posici\u00f3 minorit\u00e0ria o perqu\u00e8 se\u2019ls considera antidem\u00f2crates. \u00c9s l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019axioma de ser \u201cintolerants amb els intolerants<\/em>\u201d. Evidentment, la decisi\u00f3 de qui \u00e9s intolerant \u00e9s meva. I els intolerants (com l\u2019infern) s\u00f3n sempre els altres.<\/p>\n\n\n\n

Sempre m\u2019ha resultat curi\u00f3s que, quan en una conversa amb un alumne he utilitzat el t\u00edpic argument de qu\u00e8 diries si et fessin a tu el mateix que els fas a ells, la resposta ha estat la mateixa: ho acceptaria, perqu\u00e8 ells haurien guanyat i no em quedaria m\u00e9s remei que acatar-ho.<\/p>\n\n\n\n

La resposta traspua aquesta idea de democr\u00e0cia de suma zero, on el guanyador s\u2019ho emporta tot i el perdedor, conseq\u00fcentment, \u00e9s expulsat. Una democr\u00e0cia de blanc o negre on \u00e9s impossible compartir espais, on l\u2019altre \u00e9s considerat un estrany (un feixista, un antidem\u00f2crata), mentre que un mateix es creu el s\u00fammum de les virtuts, un defensor de la democr\u00e0cia (un \u201cantifeixista<\/em>\u201d), exactament el mateix que es creien els que van assaltar el Capitoli, exactament el mateix que es creuen Casado<\/strong> o Elisenda Paluzie<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

No carregueu contra l\u2019Aut\u00f2noma. En el fons, no \u00e9s m\u00e9s que un s\u00edmbol del que passa, ni m\u00e9s ni menys. I \u00e9s greu, s\u00ed, molt greu, per\u00f2 l\u2019origen no el trobareu al campus. O no nom\u00e9s. \u00c9s a tot arreu. I aix\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s greu.<\/p>\n\n\n\n

La ciutat llunyana<\/a><\/strong>, 6 d’octubre de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El que va passar ahir a la pla\u00e7a c\u00edvica de la Aut\u00f2noma no \u00e9s nou. Episodis similars fa temps que passen. Alguns, com el d\u2019ahir, han arribat als mitjans, d\u2019altres han quedat en l\u2019\u00e0mbit de la universitat, sense transcendir. Despr\u00e9s hi ha els happenings muntats per alguna figura pol\u00edtica, que transcendeixen precisament perqu\u00e8 estan pensats per a …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22828,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-22819","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22819","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22819"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22819\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22826,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22819\/revisions\/22826"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22828"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22819"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22819"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22819"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}