{"id":2281,"date":"2010-07-28T13:11:47","date_gmt":"2010-07-28T11:11:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2281"},"modified":"2010-07-28T13:18:49","modified_gmt":"2010-07-28T11:18:49","slug":"ramon-caminals-l%e2%80%99esdevenidor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/ramon-caminals-l%e2%80%99esdevenidor\/","title":{"rendered":"Ramon Caminals: L\u2019esdevenidor"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Catalunya ha tingut temps dificils m\u00e9s enll\u00e0 de la conjutura present al llarg de la seva hist\u00f2ria. La situaci\u00f3 geogr\u00e0fica tant seva, oberta al mar pel sudest i amb els pirineus tancant pel nort, com dels seus ve\u00efns, molt m\u00e9s forts, agoserats, pretensiosos i altaners, l\u2019han fet sovint molt vulnerable. Com tothom tenim el nostre cor ple d\u2019amor per la nostre disortada p\u00e0tria, per\u00f2 resuta que els nostres ve\u00efns i no parlo solament dels castellans, tamb\u00e9 estimen fervorosament la seva terra. Nosaltres ens hem mogut per aix\u00f2 entre el seny i la rauxa i ens ha anat molt millor quan ens hem mogut amb seny. <\/p>\n

La manifest\u00e0ci\u00f3 de l\u2019altre dia va ser un acte arrauxat de reafirmaci\u00f3 de la nostre nacionalitat. Ara, si sabem tornar al seny podrem redre\u00e7ar la nostra actuaci\u00f3 i enfocar correctament l\u2019esdevenidor. Europa no \u00e9s la soluci\u00f3, pensar que podrem assolir la nostre independ\u00e8ncia d\u2019Espanya dins d\u2019Europa, \u00e9s analitzar-ho desassenyadament. Europa \u00e9s un projecte, un cam\u00ed de com\u00fa acord per redre\u00e7ar el mal end\u00e8mic d\u2019aquest rec\u00f3 de m\u00f3n. El segles XVII i XVIII van estar plagats de guerres menors i es va decidir fixar les fronteres i refor\u00e7ar els estats. La conseq\u00fcencia directe el segle XIX van ser les proclames nacionalistes per tot arreu, el naixement dels nacionalismes i dels nacionalsocialismes, que basaven llur for\u00e7a en despertar les passions dels seus pobles. La primera i la segona guerra Mundial del segle XX van ser la conseq\u00fcencia directa dels plantejaments nacionals.<\/p>\n

Aquesta situaci\u00f3 i les especulacions de les monedes europes, van fer aflorar la idea, ben b\u00e0sica, de: la uni\u00f3 fa la for\u00e7a. Estats Units, a l\u2019altra banda de l\u2019atl\u00e0ntic, i despr\u00e9s del seu proc\u00e9s d\u2019independ\u00e8ncia va conseguir la idea de la uni\u00f3 i dur-la a terme bo i patint una guerra civil. Europa mentre tant abandonava com a motor hist\u00f2rtic la idea dels estats per anar creant la idea de la Uni\u00f3 Europea. Per\u00f2 estem molt lluny o a mig cam\u00ed, de una Europa \u00fanica. Encara som una suma d\u2019estats. En aquesta situaci\u00f3 cada cop que avancem cap a la Uni\u00f3 anem aconseguin fites hist\u00f2riques en aquest sentit: L\u2019area Shenguen, l\u2019abolici\u00f3 de les Fronteres, els Erasmus o dret a estudiar i treballar arreu de la Uni\u00f3 i el pla Bol\u00f3nia per unificar els criteris educatius i la moneda \u00fanica: l\u2019Euro. Per\u00f2 quan s\u2019ha tractat d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 en la p\u00e8rdua de poder dels estats, ha estat i segueix essent molt dif\u00edcil. P\u00e8rdua de poder en el pl\u00e0 legislatiu, econ\u00f2mic i normatiu, per anar creant una Europa forta i amb una \u00fanica veu per enfocar els reptes hist\u00f2rics. Ho hem vist en els temes terroristes, d\u2019inmigraci\u00f3, de politques d\u2019actuaci\u00f3 contra la droga, o simplement d\u2019actuaci\u00f3 al costat de les altres pot\u00e8ncies mundials. No parla Europa sin\u00f3 cada un dels seus estats.<\/p>\n

En aquesta situaci\u00f3 voler exaltar el nostre patriotisme reclamant la independ\u00e8ncia, va directament contra la idea d\u2019Europa. Si nosaltres onegem el nostre nacionalisme, podem pretendre que els altres no onejarant el seu?. Ho hem vist en el llarg cam\u00ed de la tramitaci\u00f3 de l\u2019Estatut. Hem onejat el nostre nacionalisme, els altres han onejat el seu. O potser ens pensem que estem sols en el m\u00f3n?<\/p>\n

Crec honestament que hem de tornar al nostre tarann\u00e0 assenyat. Pactar el que sigui necessari i \u00e9s pugui, i sobre tot treballar per anar enfortint la nostra p\u00e0tria, que \u00e9s el que hist\u00f2ricament ens ha anat m\u00e9s b\u00e9. Les d\u00e8ries independentistes no s\u00f3n sin\u00f3 aix\u00f3: d\u00e8ries. Per\u00f2 com que toquen la fibra del nostre amor per la p\u00e0tria, crean el miratge impossible. Sempre que hem anat per aquest cam\u00ed hist\u00f2ricament hem fet un retroc\u00e9s tamb\u00e9 hist\u00f2ric.<\/p>\n

D\u2019altra banda i en aquesta situci\u00f3 s\u2019ha q\u00fcestionat la redacci\u00f3 de l\u2019Estatut. No tan sols pel fet de que l\u2019Estatut de Sau es va redactar abans de la restauraci\u00f3 de la Generalitat, pel fet tamb\u00e9 que l\u2019an\u00e0lisi sobre l\u2019actuaci\u00f3 ens portava a la necessitat de redre\u00e7ar algunes coses, sin\u00f3 pel fet que quedava impl\u00edcit en l\u2019Estatut de Sau que un cop densenvolupat calia una nova redacci\u00f3. Era necessari per actualitzar plantejaments i modernitzar redaccions. Per\u00f2 va ser un punt d\u2019inflexi\u00f3 nacionaliste i \u00e9s evident que va comportar una inflexi\u00f3 nacionaliste del centrlisme. Hem arribat fins on hem pogut. Cal reafirmar els pactes i treure\u2019n tot el possible. Creure que podr\u00e9m rescatar d\u2019alguna manera el que s\u2019ens ha negat, \u00e9s no solament enganyar sin\u00f3 perdre temps i esforso en batalles in\u00fatils. No es tracta de peix al cove. Sin\u00f3 d\u2019esfor\u00e7 i treball per fer de Catalunya un lloc on viure millor. Tot anir\u00e0 b\u00e9 si deixem els ardors nacionalistes al terreny esportiu. Que no ho sap tothom que la base i l\u2019estil de joc de la \u201cRoja\u201d ha estat, la base i l\u2019estil de joc del Bar\u00e7a?. Ho saben encara que no vulguin reconeixer-ho.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Catalunya ha tingut temps dificils m\u00e9s enll\u00e0 de la conjutura present al llarg de la seva hist\u00f2ria. La situaci\u00f3 geogr\u00e0fica tant seva, oberta al mar pel sudest i amb els pirineus tancant pel nort, com dels seus ve\u00efns, molt m\u00e9s forts, agoserats, pretensiosos i altaners, l\u2019han fet sovint molt vulnerable. Com tothom tenim el nostre …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2281","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2281","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2281"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2281\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2289,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2281\/revisions\/2289"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2281"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2281"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2281"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}