El debat sobre el creixement arriba a la vegada en el pitjor i en el millor moment. En el millor, perqu\u00e8 \u00e9s temps d’interrogar-nos sobre les finalitats del nostre model econ\u00f2mic. En el pitjor, perqu\u00e8 el nostre debat p\u00fablic \u00e9s incapa\u00e7 de suportar el menor mat\u00eds. Per\u00f2 \u00e9s justament de mat\u00eds que caldr\u00e0 armar-nos si volem evitar el carrer\u00f3 sense sortida al que ens condueix l’oposici\u00f3 entre creixement verd i decreixement.<\/p>\n\n\n\n
D’una banda, els partidaris del decreixement ens expliquen que \u00e9s urgent \u00abdecr\u00e9ixer<\/em>\u00bb pel fet de la correlaci\u00f3 entre creixement i emissions de gasos d\u2019efecte hivernacle. Si tenen ra\u00f3 en el diagn\u00f2stic, negligeixen massa la manera com el seu discurs pot ser percebut. <\/p>\n\n\n\n En efecte, per un bon nombre de persones, la refer\u00e8ncia al decreixement crea un rebuig, comporta una imatge de privaci\u00f3. Els seus detractors no desaprofiten l\u2019ocasi\u00f3 de caricaturitzant-lo com un retorn for\u00e7at a les espelmes. Un discurs particularment efica\u00e7, perqu\u00e8 hem estat col\u00b7lectivament condicionats per l\u2019import\u00e0ncia del creixement i la por a que desaparegui. <\/p>\n\n\n\n Dificil, d\u2019altra banda, parlar de reducci\u00f3 del consum a persones que mai no han pogut totalment tastar-lo. I si aix\u00f2 \u00e9s cert en el nostre, no parlem dels pa\u00efsos que no han tingut acc\u00e9s a les mateixes possibilitats de desenvolupament, perqu\u00e8 els hem privat del seu \u00abdret a contaminar\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda, els que parlen de creixement verd ens expliquen que seria possible desvincular emissions de gas i creixement, altrament dit produir m\u00e9s contaminant menys, i aix\u00f2 gr\u00e0cies al progr\u00e9s t\u00e8cnic. Malgrat unes innovacions certes, la promesa de la desvinculaci\u00f3 perm\u00e8s per una ruptura tecnol\u00f2gica segueix en estat de quimera.<\/p>\n\n\n\n L\u2019Ag\u00e8ncia europea del medi ambient estima que la desvinculaci\u00f3 sembla \u00abpoc<\/em> probable<\/em>\u00bb, recorda que \u00abcap consens cient\u00edfic no ha sorgit al llarg dels anys<\/em>\u00bb i que, per assolir els nostres objectius clim\u00e0tics, estarem obligats a deixar el creixement de costat.<\/p>\n\n\n\n Apostar per la duplicaci\u00f3 seria doncs irresponsable, quan tota la comunitat cient\u00edfica coincideix en la urg\u00e8ncia d\u2019actuar per a limitar l\u2019impacte de la perturbaci\u00f3 clim\u00e0tica. Per\u00f2 no es pot per aquest motiu desqualificar en bloc la l\u00f2gica subjacent en aquest discurs, \u00e9s a dir la por a renunciar a la prosperitat. Per\u00f2 creixement i prosperitat encara van junts? Res no \u00e9s menys segurl quan observem, en les nostres economies desenvolupades, una separaci\u00f3 entre l\u2019evoluci\u00f3 del PIB i la del benestar, des de fa m\u00e9s de quaranta anys. <\/p>\n\n\n\n Intentem replantejar els termes del debat: un indicador serveix per a indicar si les pol\u00edtiques p\u00fabliques van en el bon sentit. Ara b\u00e9, en el cor del debat sobre el creixement se sit\u00faa la q\u00fcesti\u00f3 del producte interior brut (PIB<\/strong>), un indicador instaurat als EUA despr\u00e9s de la crisi de 1929<\/strong> per tal de mesurar la reactivaci\u00f3 de Roosevelt<\/strong> i mesurar la producci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El PIB<\/strong> agrega elements a la vegada positius i negatius per a la societat. D\u2019ac\u00ed el fam\u00f3s discurs de Robert Kennedy<\/strong>, que va dir del PIB que comptabilitza positivament la destrucci\u00f3 dels boscos, la fabricaci\u00f3 d\u2019armes, per\u00f2 deixa de costat la salut i l\u2019educaci\u00f3 dels nostres fills. El PIB<\/strong> dona una visi\u00f3 parcial, fins deformada, de la realitat. Mesurant sols els fluxos, pot donar-nos l’institutl\u00b7lusi\u00f3 d’enriquir-nos, mentre que al mateix temps destru\u00efm el nostre patrimoni natural. El problema \u00e9s que ha esdevingut molt m\u00e9s que un indicador. <\/p>\n\n\n\n La seva generalitzaci\u00f3, l’endem\u00e0 de la segona guerra mundial, coincideix amb l’inici d’una era de desenvolupament material sense precedent. \u00c9s l’inici del consum de massa, l’acc\u00e9s d’una gran part de la poblaci\u00f3 a l’aigua corrent, a la calefacci\u00f3 central… El PIB<\/strong> esdev\u00e9 sin\u00f2nim de prosperitat i de plena ocupaci\u00f3. Un objecte fetitxe al que estem lligats de manera quasi afectiva. <\/p>\n\n\n\n Si \u00e9s necessari acceptar que el PIB<\/strong> representa tot aix\u00f2 en l’imaginari col\u00b7lectiu, ens cal entendre el rebuig que suposa. Per a tota una generaci\u00f3, el creixement significa posar en perill la nostra exist\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n Aquest debat no \u00e9s, aix\u00f2 no obstant, insuperable. Oposant el decreixement al creixement verd, \u00e9s continua mantenint el PIB en el centre de les nostres reflexions. En canvi, el repte, avui, ja no \u00e9s el desenvolupament material de les nostres societats sin\u00f3 la transici\u00f3 ecol\u00f2gica i social. Passar de cada vegada m\u00e9s a millor. De compartir les riqueses m\u00e9s que perseguir un creixement sense f\u00ed que alimenta les desigualtats. <\/p>\n\n\n\n Caldr\u00e0 aix\u00ed decr\u00e9ixer en certs sectors contaminants i encoratjar a la vegada el desenvolupament d’activitats d’impacte positiu en mat\u00e8ria ecol\u00f2gica i social. Per aconseguir-ho, necessitem indicadors socials i ambientals que puguin orientar les nostres pol\u00edtiques. Ens caldr\u00e0 tamb\u00e9 estudiar les conseq\u00fc\u00e8ncies pr\u00e0ctiques d’un canvi de model: amb qu\u00e8 reempla\u00e7ar el PIB<\/strong> en les negociacions col\u00b7lectives i el vot dels pressupostos? Com finan\u00e7ar el nostre model social? Qu\u00e8 passa amb els mercats financers, l’exist\u00e8ncia mateixa dels quals est\u00e0 intr\u00ednsecament lligada a un creixement perpetu?<\/p>\n\n\n\n Aquesta tria d’indicador no \u00e9s ni an\u00e8cdotica ni tecn\u00f2cratica. Ens remet a una veritable tria de societat i ens du a interrogar-nos sobre all\u00f2 que compta veritablement. A repensar la nostra relaci\u00f3 amb la naturalesa, a la idea de l\u00edmit. A reflexionar sobre com i amb qu\u00e8 reempla\u00e7ar all\u00f2 que Ivan Illich<\/strong> anomena el nostre “ethos d’insaciabilitat<\/em>“. I, d’una manera m\u00e9s \u00e0mplia, a redefinir la nostra visi\u00f3 de la prosperitat. S\u00f3n tantes gran q\u00fcestions que no ens haurien de fer-nos perdre en falsos debats ni de fer-nos aparentar que no ens comprenem. <\/p>\n\n\n\n