Amb un nou govern tot just estrenat i amb perm\u00eds de la pand\u00e8mia a l\u2019espera de la seva evoluci\u00f3 despr\u00e9s del nou ensurt estiuenc s\u2019inicia, amb el nou curs pol\u00edtic, la segona part de la legislatura. A l\u2019agenda pol\u00edtica hi destaquen dos temes principals que en determinaran el desenlla\u00e7: la q\u00fcesti\u00f3 catalana i la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n
La q\u00fcesti\u00f3 catalana es presenta amb el front pol\u00edtic m\u00ednimament encarrilat, per\u00f2 amb un front judicial enrevessat que pot arribar a condicionar el di\u00e0leg entre els governs d\u2019Espanya i de la Generalitat. Els preliminars del di\u00e0leg no donen pistes suficients per valorar les possibilitats de progressos en la negociaci\u00f3, ni per albirar els termes dels hipot\u00e8tics acords, nom\u00e9s certifiquen una voluntat compartida per transitar un cam\u00ed dif\u00edcil i la convicci\u00f3 que cal guanyar temps per donar-se l\u2019oportunitat de l\u2019acord.<\/p>\n\n\n\n
No \u00e9s f\u00e0cil dilucidar quina \u00e9s l\u2019agenda de l\u2019independentisme, m\u00e9s enll\u00e0 de les proclames sobre l\u2019amnistia i el refer\u00e8ndum d\u2019autodeterminaci\u00f3, tenint en compte la profunda diverg\u00e8ncia estrat\u00e8gica entre els partits que formen part del govern de coalici\u00f3 presidit per Pere Aragon\u00e8s<\/strong>. Una diverg\u00e8ncia que afecta no tan sols el m\u00e8tode de la negociaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 els objectius reals a assolir.<\/a><\/p>\n\n\n\n Tampoc, a hores d\u2019ara, \u00e9s di\u00e0fana l\u2019agenda del Govern d\u2019Espanya, m\u00e9s enll\u00e0 del recordatori obligat dels l\u00edmits acotats per la legalitat constitucional. La coneguda i reiterada aposta per una soluci\u00f3 federal impulsada per Miquel Iceta<\/strong> ha de fer el seu cam\u00ed i concretar-se en propostes viables i que suscitin amplis acords. El 40\u00e8 Congr\u00e9s Federal del PSOE que se celebrar\u00e0 a mitjan octubre es presenta com una oportunitat d\u2019or per a solemnitzar aquestes propostes, especialment a la vista de l\u2019abast pol\u00edtic de la remodelaci\u00f3 governamental.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 des d\u2019una perspectiva m\u00e9s realista no es pot esperar que el resultat principal del di\u00e0leg i la negociaci\u00f3 sigui un acord sobre les grans q\u00fcestions relatives a l\u2019autogovern de Catalunya i la seva articulaci\u00f3 en el marc espanyol. \u00c9s molt m\u00e9s probable que un acord d\u2019aquesta envergadura, si ha d\u2019arribar, ho faci precedit d\u2019una s\u00e8rie d\u2019acords parcials, concrets, pr\u00e0ctics sobre les pol\u00edtiques p\u00fabliques, amb un impacte real i efectiu en la vida de la ciutadania. Nom\u00e9s des de la confian\u00e7a generada i la constataci\u00f3 dels progressos pas a pas es podr\u00e0 pensar en les reformes institucionals de gran abast.<\/p>\n\n\n\n Tanmateix, la solidesa dels possibles acords dependr\u00e0 del di\u00e0leg intern a Catalunya que trenqui la polaritzaci\u00f3 cristal\u00b7litzada en els anys del proc\u00e9s<\/em>, com reclama amb insist\u00e8ncia el l\u00edder de l\u2019oposici\u00f3 Salvador Illa<\/strong>. Potser \u00e9s l\u2019hora de fixar-se m\u00e9s en el model tarradellista de relaci\u00f3 pol\u00edtica amb les institucions de l\u2019Estat, basat en la unitat de les forces catalanes, que en el model pujolista que ara sembla voler imitar Esquerra Republicana.<\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda, la solidesa i profunditat dels acords futurs dependr\u00e0 de l\u2019actitud que adopti el Partit Popular que no t\u00e9 cap incentiu per deixar d\u2019agitar la q\u00fcesti\u00f3 catalana en compet\u00e8ncia directa amb Vox, en tant que recull r\u00e8dits electorals substanciosos a la resta d\u2019Espanya. Per\u00f2 els populars farien b\u00e9 de no oblidar que quan ha pogut governar amb comoditat \u00e9s quan ha obtingut bons resultats electorals a Catalunya, on tot apunta que hi seguir\u00e0 sent irrellevant.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 on de deb\u00f2 se jugar\u00e0 la sort de la legislatura \u00e9s en les pol\u00edtiques orientades a la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica, i aix\u00ed sembla haver-ho ent\u00e8s Pedro S\u00e1nchez,<\/strong> tal com es dedueix de la remodelaci\u00f3 governamental que ha dut Nadia Calvi\u00f1o<\/strong> a la vicepresid\u00e8ncia primera, comen\u00e7ant per la gesti\u00f3 de la fase final de la pand\u00e8mia i seguint per la gesti\u00f3 dels fons europeus i per les reformes econ\u00f2miques i socials vinculades. \u00c9s precisament en aquest \u00e0mbit on s\u2019obren m\u00e9s possibilitats de col\u00b7laboraci\u00f3 i acord entre els governs d\u2019Espanya i de la Generalitat, on pot ser especialment rellevant la col\u00b7laboraci\u00f3 en la gesti\u00f3 dels fons europeus.<\/p>\n\n\n\n Assumint d\u2019antuvi que tindran efectes positius per a l\u2019economia espanyola, aquest no ha de ser nom\u00e9s un m\u00e8rit que s\u2019atribueixi el govern central de cara a exhibir-lo en solitari en la perspectiva de les properes eleccions generals. La gesti\u00f3 dels fons ha de poder comptar amb la participaci\u00f3 i amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de totes les administracions implicades, des de les comunitats aut\u00f2nomes fins als governs locals. Perqu\u00e8 el que no \u00e9s coherent \u00e9s que, si la gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia va tenir una naturalesa federal i el govern va traslladar bona part de la responsabilitat a les autonomies per prendre decisions doloroses, ara aquestes mateixes administracions es vegin relegades o, en el millor dels casos, obligades a exercir un discret segon pla.<\/a><\/p>\n\n\n\n Si el Govern d\u2019Espanya est\u00e0 conven\u00e7ut de la necessitat d\u2019un gir federal, aquesta pot ser una bona oportunitat per assajar la l\u00f2gica cooperativa basada en la confian\u00e7a i en la lleialtat que permeti avan\u00e7ar en la cogovernan\u00e7a. Potser aix\u00ed, fins i tot aquells sectors que s\u00f3n hostils a plantejaments federalistes, tant a Catalunya com a la resta d\u2019Espanya, els puguin veure com un bon mecanisme per repartir i gestionar el poder en sistemes multinivell i plurinacionals com l\u2019espanyol.<\/p>\n\n\n\n No ser\u00e0 gens f\u00e0cil en el que queda de legislatura restablir la confian\u00e7a i acabar amb l\u2019extrema polaritzaci\u00f3 en qu\u00e8 es troba immersa la pol\u00edtica espanyola. Aix\u00f2 exigeix responsabilitat, lucidesa i generositat per part de tothom, esperant que els interessos partidistes i personals no s\u2019acabin imposant i es perdi una altra oportunitat per assajar el nou consens que requereix el redre\u00e7ament econ\u00f2mic, social i institucional de Catalunya i Espanya. <\/p>\n\n\n\n