Governar no nom\u00e9s \u00e9s resistir. El poder, quan es t\u00e9, s\u2019ha de fer servir. Si no, s\u2019evapora. \u00c9s com el p\u00f2quer: si un no aposta en cap jugada, es va arru\u00efnant a poc a poc, perqu\u00e8 per continuar jugant cal anar posant diners. Es pot passar un cop, dos, per\u00f2 no sempre.<\/p>\n\n\n\n
Ara comen\u00e7a un curs que, pol\u00edticament, ser\u00e0 decisiu per dos motius: perqu\u00e8 la recuperaci\u00f3 de la pand\u00e8mia, amb els fons europeus, marcar\u00e0 la legislatura i perqu\u00e8 Pedro S\u00e1nchez<\/strong> haur\u00e0 de mostrar les seves cartes en relaci\u00f3 amb Catalunya.<\/p>\n\n\n\n Els fons europeus s\u00f3n una carta molt favorable per al Govern espanyol, per\u00f2 cal administrar-los b\u00e9. Les recuperacions mai no s\u00f3n iguals per a tothom; poden causar ressentiments i crear ferides. De vegades, la prosperitat relativa \u00e9s m\u00e9s verinosa, pol\u00edticament, que la mis\u00e8ria absoluta. Els grups socials o geogr\u00e0fics que es queden despenjats poden generar moltes tensions.<\/p>\n\n\n\n El Govern de S\u00e1nchez<\/strong> haur\u00e0 de vigilar que el vent favorable de les ajudes europees arribi a tots amb igualtat de condicions i, a la vegada, que sigui efectiu per crear una recuperaci\u00f3 de llarga durada. No \u00e9s tan f\u00e0cil com sembla. Haur\u00e0 de fer equilibris, estar molt pendent de l\u2019equitat territorial i evitar colls de botella que distorsionin la recuperaci\u00f3 i que suposin m\u00e9s complicacions de les inevitables. El cost creixent de l\u2019electricitat pot aigualir l\u2019efecte positiu de la remuntada.<\/p>\n\n\n\n Amb aquest marc, S\u00e1nchez<\/strong> ha d\u2019es\u00adcollir entre dos camins en relaci\u00f3 amb Catalunya, i tots dos s\u00f3n arriscats. El primer \u2013partint de la idea que, amb els indults, ja ha tornat els favors d\u2019ERC<\/strong> de votar a favor de la investidura i dels pres\u00adsupostos\u2013 consisteix a deixar vegetar la taula de di\u00e0leg i, si la Generalitat no estripa les cartes, fer concessions a la comissi\u00f3 bilateral, amb noves transfer\u00e8ncies i amb alguna mostra de generositat pressupost\u00e0ria que permeti a ERC<\/strong> dir que l\u2019estrat\u00e8gia del peix al cove torna a funcionar.<\/p>\n\n\n\n El segon consisteix a buscar f\u00f3rmules per intentar resoldre el conflicte a la taula de di\u00e0leg. De possibilitats no en falten: es pot explorar la idea d\u2019incorporar \u2013quan sigui possible\u2013 una cl\u00e0usula addicional a la Constituci\u00f3 que reconegui drets hist\u00f2rics de Catalunya i blindi les compet\u00e8n\u00adcies de llengua i cultura, es pot negociar un pacte fiscal, es pot parlar d\u2019un nou Estatut i es pot dir que tot aix\u00f2, en el seu \u00admoment, ser\u00e0 sotm\u00e8s a refer\u00e8ndum.<\/p>\n\n\n\n S\u00f3n dos camins diferents. L\u2019un implica esquivar el conflicte, confiant que es dilueixi, i el segon, intentar resoldre\u2019l. El risc de la primera opci\u00f3 \u00e9s que la falta de progr\u00e9s a la taula de di\u00e0leg causi frus\u00adtraci\u00f3 i obligui ERC<\/strong>, per no veure\u2019s desbordada per Junts<\/strong> i la CUP<\/strong>, a apujar el \u00addiapas\u00f3 i a marcar dist\u00e0ncies amb el \u00adGovern central. Aix\u00f2 podria impedir l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019uns nous pressupostos i generar fortes tensions entre el Govern de Pedro S\u00e1nchez<\/strong> i ERC<\/strong> durant el que resta de legislatura.<\/p>\n\n\n\n Com que S\u00e1nchez<\/strong> pot anar prorrogant els pressupostos i governant per decret, aix\u00f2 no seria cap cat\u00e0strofe. Ara: si la taula de di\u00e0leg no dona cap fruit i el PSOE<\/strong> guanya les pr\u00f2ximes eleccions generals per\u00f2 necessita els vots d\u2019ERC<\/strong> per a la investidura, \u00e9s possible que ERC<\/strong>, sentint-se enganyada, li exigeixi un comprom\u00eds firmat amb concessions concretes, entre les quals potser un refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia. Aix\u00f2 podria fer que la investidura fos inviable.<\/p>\n\n\n\n Els perills immediats de la segona opci\u00f3 s\u00f3n m\u00e9s greus. ERC<\/strong> t\u00e9 poc marge de moviment i \u00e9s un soci complicat. Les reunions de la taula de di\u00e0leg poden no anar enlloc, encara que el Govern central estigui disposat a explorar totes les possibilitats existents dintre de la Constituci\u00f3. I si el di\u00e0leg avan\u00e7a, encara pot ser pitjor: es pot crear la sensaci\u00f3 que Pedro S\u00e1nchez<\/strong> ha de fer concessions a l\u2019independentisme per sobreviure. Aix\u00f2 podria fer emergir divisions dintre del PSOE<\/strong> i dificultar que superi el PP<\/strong> a les pr\u00f2ximes eleccions generals.<\/p>\n\n\n\n Ara, si l\u2019aposta sort\u00eds b\u00e9, si S\u00e1nchez<\/strong> demostr\u00e9s que \u00e9s capa\u00e7 d\u2019encarrilar el conflicte i de normalitzar la situaci\u00f3, la recompensa podria ser molt alta. El PSOE<\/strong> es presentaria a les eleccions com l\u2019\u00fanic partit d\u2019\u00e0mbit nacional capa\u00e7 de garantir la conviv\u00e8ncia. Podria assegurar-se un llarg horitz\u00f3 d\u2019entesa amb ERC<\/strong> i \u2013si super\u00e9s el PP<\/strong> en vots\u2013 disposar d\u2019una nova legislatura per consolidar la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica i per acabar de resoldre el conflicte. El PP<\/strong> quedaria fora de joc per uns quants anys, encaixonat entre Vox<\/strong> i un centre dominat pel PSOE<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n La ren\u00fancia del Govern central a reformar el delicte de sedici\u00f3 sembla indicar que prefereix la primera opci\u00f3, i el fiasco de l\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019aeroport deixa un panorama problem\u00e0tic. La inc\u00f2gnita \u00e9s si l\u2019aposta per conservar el poder a curt termini no acabar\u00e0 sent la manera de perdre\u2019l a mitj\u00e0 termini, perqu\u00e8 si S\u00e1nchez no \u00adarriba a les eleccions amb una perspectiva d\u2019acord sobre Catalunya, costa de veure com ERC<\/strong> li podr\u00e0 donar suport per revalidar el Govern, i sense ERC<\/strong> no \u00e9s f\u00e0cil que el PSOE<\/strong> i Podem<\/strong> sumin prou escons per governar.<\/p>\n\n\n\n Molts diran que ara no \u00e9s el moment de pactar res sobre Catalunya, que cal es\u00adperar que el PSOE<\/strong> tingui m\u00e9s for\u00e7a. \u00c9s cert. Per\u00f2 mai no \u00e9s el moment. Un di\u00e0leg real sobre Catalunya, amb voluntat d\u2019arribar a un acord, tindr\u00e0 un cost, ara o quan sigui. Gr\u00e0cies al vent favorable de les ajudes europees i de la recuperaci\u00f3 postcovid, ara aquest cost por ser assu\u00admible, \u00adsobretot perqu\u00e8 encara queda molta legislatura per tal que els ciutadans vegin els efectes positius de les con\u00adcessions que calgui fer. Els bons pol\u00edtics s\u00f3n els que creen el seu propi clima po\u00adl\u00edtic. Amb una aposta decidida, S\u00e1nchez<\/strong> el pot \u00adcrear.<\/p>\n\n\n\n