{"id":2275,"date":"2010-07-28T13:03:56","date_gmt":"2010-07-28T11:03:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2275"},"modified":"2010-07-28T13:20:56","modified_gmt":"2010-07-28T11:20:56","slug":"antoni-dalmau-i-el-full-de-ruta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-dalmau-i-el-full-de-ruta\/","title":{"rendered":"Antoni Dalmau: I el full de ruta?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Una de les pancartes de la manifestaci\u00f3 del dia 10 de juliol deia simplement: \u201cI dem\u00e0, qu\u00e8?\u201d. Alguns analistes i mitjans han interpretat que aquest dem\u00e0 que se’ns obre al davant feia refer\u00e8ncia sobretot a la posici\u00f3 dels partits pol\u00edtics en els plens parlamentaris d’aquests darrers dies. Semblava que la q\u00fcesti\u00f3 clau era mantenir la unitat i, doncs, aconseguir algun tipus de declaraci\u00f3 conjunta que recoll\u00eds el clamor multitudinari per\u00f2 tamb\u00e9 plural dels manifestants. La cosa, ja s’ha vist, s’ha salvat pels p\u00e8ls al Parlament i ha fracassat al Congr\u00e9s dels Diputats. I, tanmateix, acomplert aquest tr\u00e0mit enutj\u00f3s, la pregunta de la pancarta torna al primer pla, amb la mateixa insist\u00e8ncia: \u201cI dem\u00e0, qu\u00e8?\u201d.<\/p>\n

Des del meu punt de vista, l’element essencial d’aquest moment pol\u00edtic no \u00e9s necess\u00e0riament la unitat posterior a la manifestaci\u00f3. En primer lloc, perqu\u00e8 la proximitat de les eleccions fa inviable aquesta pretensi\u00f3 unit\u00e0ria: potser seria bonic, per\u00f2 \u00e9s impossible, i ja se sap que, com deia el fil\u00f2sof, els esfor\u00e7os in\u00fatils condueixen a la malenconia. En segon lloc, perqu\u00e8 \u00e9s evident que, m\u00e9s enll\u00e0 del nostre disgust i de la nostra protesta contra la sent\u00e8ncia del TC, cada for\u00e7a pol\u00edtica planteja una recepta diferent. I aqu\u00ed \u00e9s on volia anar a parar: l’important, el m\u00e9s essencial en aquest per\u00edode que resta fins a la celebraci\u00f3 de les eleccions, \u00e9s que coneguem i discutim les receptes o, si ho voleu, els diversos fulls de ruta que Catalunya pot seguir segons qui la governi. Aix\u00ed, doncs, sempre al meu parer, menys literatura, menys vaguetat, menys declaracions formals \u2013unit\u00e0ries o no\u2013, i molta m\u00e9s concreci\u00f3, m\u00e9s guiatge efectiu per a uns ciutadans que, aix\u00f2 s\u00ed, s’allunyen cada cop m\u00e9s d’Espanya i necessiten con\u00e8ixer l’oferta concreta que aspira a seduir-los.<\/p>\n

I, la veritat \u00e9s que, ara com ara, de receptes concretes n’hi ha molt poques. Tothom parla d’un futur esplendor\u00f3s, d’un dem\u00e0 engrescador o almenys millor que aquest present que tenim ara, per\u00f2 gaireb\u00e9 ning\u00fa no diu com arribar-hi. Paradoxalment, l’\u00fanica for\u00e7a pol\u00edtica que concreta la seva proposta \u00e9s la que la situa m\u00e9s en\u00e7\u00e0, la que opta per una via d’estricte realisme pol\u00edtic \u2013cosa que no vol dir necess\u00e0riament m\u00e9s factible\u2013. Parlo, esclar, del PSC. La f\u00f3rmula de resposta a la sent\u00e8ncia i al malestar actual ha estat reiterada aquests dies pel president Montilla, i pot simplificar-se en quatre accions a seguir: no a la modificaci\u00f3 de les lleis catalanes; pol\u00edtica quotidiana de peix al cove; recuperaci\u00f3 del terreny perdut mitjan\u00e7ant l’article 150.2 de la Constituci\u00f3 o l’elaboraci\u00f3 de noves lleis estatals, i, en un termini mitj\u00e0, modificaci\u00f3 de la carta magna. De tot aix\u00f2 en sortiria una Espanya m\u00e9s federal i un autogovern m\u00e9s ampli. \u00c9s una recepta que sembla baixa de sostre per a molts i que, aix\u00ed i tot, exigeix la complicitat dels socialistes espanyols \u2013i tamb\u00e9, despr\u00e9s, d’altres forces pol\u00edtiques\u2013, que no sembla pas que s’ho prenguin amb gaires ganes. Simplificant encara m\u00e9s, podr\u00edem dir que el full de ruta de Montilla presenta quatre notes distintives: (1) \u00e9s clar i concret; (2) apunta a una Espanya federal, i prou; (3) t\u00e9 un trajecte curt o mitj\u00e0, i (4) no t\u00e9 garantits els suports necessaris.<\/p>\n

I els altres? Si parlem del principal grup de l’oposici\u00f3, sembla que la recepta de CiU \u00e9s m\u00e9s ambiciosa en el terreny nacional, per\u00f2 alhora molt m\u00e9s inconcreta. De moment, i he de tornar a simplificar, ho aposta tot a unes eleccions com m\u00e9s aviat millor i a la formaci\u00f3 d’un govern fort, dues coses que, com \u00e9s evident, no tenen per qu\u00e8 anar necess\u00e0riament aparellades. \u00bfI si de les eleccions no en surt cap majoria absoluta? \u00bfPodrem con\u00e8ixer abans les possibles aliances? D’altra banda, un govern fort \u00bfper fer qu\u00e8? Peix al cove sens dubte, per\u00f2 no pas la convocat\u00f2ria d’un refer\u00e8ndum independentista, perqu\u00e8 la fruita no \u00e9s encara prou madura. S\u00ed, en canvi, apostar pel concert econ\u00f2mic, cosa dif\u00edcil que, en tot cas, tamb\u00e9 exigeix l’acord de forces pol\u00edtiques espanyoles. Aix\u00ed doncs, les notes distintives de la recepta de CiU podrien simplificar-se en aquestes: (1) \u00e9s relativament inconcreta; (2) apunta a una Catalunya m\u00e9s lliure per\u00f2 no definida; (3) t\u00e9 un trajecte curt i mitj\u00e0, i (4) no t\u00e9 garantits els suports necessaris i sembla refiar-se, un cop m\u00e9s, d’una correlaci\u00f3 favorable al Congr\u00e9s dels Diputats.<\/p>\n

La brevetat d’un article m’impedeix resumir les altres propostes m\u00e9s minorit\u00e0ries, per\u00f2 no em sembla trair-ne el pensament si dic que, tret de l’absoluta concreci\u00f3 de les forces espanyolistes, tendeixen encara m\u00e9s a la vaguetat i a la indefinici\u00f3. Per exemple, dir que no s’acatar\u00e0 la sent\u00e8ncia i que s’opta ja per la convocat\u00f2ria del refer\u00e8ndum no sembla precisament una concreci\u00f3 m\u00e9s gran, que \u00e9s el problema que, sempre segons el meu parer, presenten les altres alternatives de car\u00e0cter independentista.<\/p>\n

En definitiva, crec que resulta molt dif\u00edcil dissenyar el futur de Catalunya si no deixem en segon terme el discurs m\u00e9s o menys abrandat i l’abstracci\u00f3 \u2013o, si es vol, l’anunci del pa\u00eds que tindrem dem\u00e0 passat\u2013, i apostem d’un cop per la definici\u00f3 del full de ruta, del cam\u00ed que hem de seguir en el futur m\u00e9s immediat. Estem d’acord a voler un edifici m\u00e9s gran, m\u00e9s ventilat i m\u00e9s lliure, per\u00f2 ara que s’acosten eleccions tenim dret a demanar amb quins pl\u00e0nols i amb quins maons voldria construir-lo cadasc\u00fa, amb quin pressupost i amb quins paletes. No fos cas que, com deia l’altre fil\u00f2sof, i com a llevantins que som, l’est\u00e8tica ens ofegu\u00e9s un altre cop…<\/p>\n

Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una de les pancartes de la manifestaci\u00f3 del dia 10 de juliol deia simplement: \u201cI dem\u00e0, qu\u00e8?\u201d. Alguns analistes i mitjans han interpretat que aquest dem\u00e0 que se’ns obre al davant feia refer\u00e8ncia sobretot a la posici\u00f3 dels partits pol\u00edtics en els plens parlamentaris d’aquests darrers dies. Semblava que la q\u00fcesti\u00f3 clau era mantenir la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[9],"class_list":["post-2275","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","tag-estatut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2275","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2275"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2275\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2291,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2275\/revisions\/2291"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2275"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2275"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2275"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}