{"id":22736,"date":"2021-08-20T11:05:53","date_gmt":"2021-08-20T09:05:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22736"},"modified":"2021-08-20T11:05:55","modified_gmt":"2021-08-20T09:05:55","slug":"jordi-font-nova-etapa-per-avancar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-nova-etapa-per-avancar\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Nova etapa per avan\u00e7ar"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Oriol Junqueras<\/strong>, l\u2019altre dia, reiterava&nbsp;el seu conegut&nbsp;<em>programa m\u00e0xim<\/em>: refer\u00e8ndum d\u2019autodeterminaci\u00f3 i amnistia.&nbsp;I afegia&nbsp;una recomanaci\u00f3:&nbsp;que el govern&nbsp;espanyol&nbsp;faci una proposta&nbsp;que \u201c<em>sigui generosa, perqu\u00e8 si no, \u00e9s molt dif\u00edcil que convenci&nbsp;la societat catalana\u00bb<\/em>. No&nbsp;es referia, suposo,&nbsp;al&nbsp;<em>programa m\u00e0xim<\/em>&nbsp;del PSOE&nbsp;i del socialisme europeu, prou conegut&nbsp;en mat\u00e8ria territorial:&nbsp;el&nbsp;federalisme&nbsp;(sempre forcejant&nbsp;amb l\u2019altra&nbsp;\u00e0nima&nbsp;republicana, la&nbsp;jacobina)&nbsp;com a via de superaci\u00f3 dels plets fronterers que havien assolat Europa i com a via&nbsp;d\u2019articulaci\u00f3&nbsp;pol\u00edtica&nbsp;de la&nbsp;Uni\u00f3 Europea; un federalisme&nbsp;que cal&nbsp;entendre \u201c<em>asim\u00e8tric<\/em>\u201d, en expressi\u00f3 del&nbsp;PSC, capa\u00e7 de recon\u00e8ixer i encaixar la realitat plurinacional de l\u2019Estat&nbsp;espanyol&nbsp;i de&nbsp;propiciar el m\u00e0xim autogovern possible per a Catalunya,&nbsp;en el marc de les&nbsp;creixents&nbsp;interdepend\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n<p>Ja sabem, per\u00f2, que els&nbsp;<em>programes m\u00e0xims<\/em>&nbsp;no s\u00f3n&nbsp;d\u2019\u201d<em>eixe<\/em> <em>m\u00f3n<\/em>\u201d. I, per si no era prou clar,&nbsp;hem pogut verificar&nbsp;durament&nbsp;com&nbsp;la legalitat&nbsp;democr\u00e0tica de&nbsp;l\u2019Estat espanyol no admet&nbsp;la&nbsp;secessi\u00f3&nbsp;i&nbsp;com&nbsp;la&nbsp;Uni\u00f3 Europea&nbsp;no&nbsp;dona&nbsp;empara&nbsp;a cap&nbsp;via&nbsp;unilateral,&nbsp;alhora que&nbsp;resulta&nbsp;impossible&nbsp;la majoria&nbsp;necess\u00e0ria&nbsp;per canviar&nbsp;aquesta legalitat, al menys mentre&nbsp;persisteixi&nbsp;l\u2019actitud&nbsp;troglodita&nbsp;i amena\u00e7adora&nbsp;de la dreta espanyola.&nbsp;D\u2019altra banda, pel que fa a la perspectiva federalista, la cosa no pinta&nbsp;pas&nbsp;millor:&nbsp;tamb\u00e9 sabem impossible, ara com ara,&nbsp;la majoria&nbsp;necess\u00e0ria&nbsp;per&nbsp;a la reforma constitucional&nbsp;que caldria.&nbsp;Tenim, doncs, dos&nbsp;<em>programes m\u00e0xims<\/em>&nbsp;inviables, nom\u00e9s sostenibles com a&nbsp;refer\u00e8ncies tendencials.&nbsp;Tots sabem que la&nbsp;realitat&nbsp;no&nbsp;ser\u00e0 mai&nbsp;el cel&nbsp;dels&nbsp;<em>programes m\u00e0xims<\/em>,&nbsp;sin\u00f3 tan sols&nbsp;el resultat&nbsp;del&nbsp;torcebra\u00e7&nbsp;permanent&nbsp;entre les idees rodones i la correlaci\u00f3 de forces&nbsp;realment&nbsp;existent.&nbsp;En aquest context,&nbsp;benvingudes&nbsp;siguin&nbsp;totes&nbsp;les&nbsp;fitesinterm\u00e8dies o&nbsp;\u201c<em>millors<\/em>\u201d, que&nbsp;comportin&nbsp;algun&nbsp;progr\u00e9s respecte de les&nbsp;fites&nbsp;anteriors.&nbsp;No val atrinxerar-se&nbsp;en&nbsp;les&nbsp;idees rodones, sense&nbsp;fruits tangibles&nbsp;i&nbsp;causants&nbsp;sovint de&nbsp;greus perjudicis&nbsp;col\u00b7lectius. Com tampoc val gronxar-se en l\u2019establert, per confortable que&nbsp;pugui resultar, perpetuant la immobilitat&nbsp;i&nbsp;la conseg\u00fcent decad\u00e8ncia. &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Vull creure&nbsp;que&nbsp;<strong>Junqueras<\/strong> no&nbsp;est\u00e0&nbsp;demanant&nbsp;als socialistes el seu&nbsp;<em>programa m\u00e0xim,&nbsp;<\/em>conegut&nbsp;de&nbsp;tothom, sin\u00f3&nbsp;una proposta&nbsp;en\u00e7\u00e0 de&nbsp;<em>programes m\u00e0xims,&nbsp;<\/em>que<em>&nbsp;<\/em>permeti&nbsp;avan\u00e7ar en el terreny del real, que convenci. \u00c9s&nbsp;el signe de&nbsp;la&nbsp;nova etapa que s\u2019obre pas.&nbsp;\u00c9s l\u2019hora de&nbsp;l\u2019enginyeria pol\u00edtica,&nbsp;congruent amb les idees per\u00f2 lliure d\u2019ideologismes;&nbsp;de&nbsp;les&nbsp;aproximacions&nbsp;racionals&nbsp;i&nbsp;rigoroses,&nbsp;sense&nbsp;partidismes&nbsp;ni oportunismes, sense populismes;&nbsp;dels&nbsp;acords per millorar,&nbsp;discrets&nbsp;i fecunds,&nbsp;en benefici del pa\u00eds i de la seva ciutadania&nbsp;concreta.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019Estatut del <strong>2006<\/strong> volia ser aix\u00f2, al costat de l\u2019<em>euroregi\u00f3<\/em>&nbsp;maragalliana.&nbsp;Ho va ser&nbsp;fins que, el <strong>2010<\/strong>, va caure&nbsp;com una guillotina&nbsp;la&nbsp;sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional.&nbsp;Hav\u00edem introdu\u00eft&nbsp;vies&nbsp;noves&nbsp;per solucionar&nbsp;vells&nbsp;problemes, per\u00f2 la sent\u00e8ncia&nbsp;ho va&nbsp;jugular.&nbsp;Va&nbsp;ser&nbsp;un fet&nbsp;molt&nbsp;greu&nbsp;perqu\u00e8,&nbsp;no tan sols invalidava l\u2019Estatut&nbsp;pactat,&nbsp;aprovat i&nbsp;referendat, sin\u00f3&nbsp;que, amb aix\u00f2,&nbsp;contravenia un&nbsp;designi&nbsp;b\u00e0sic i&nbsp;constitutiu de&nbsp;la democr\u00e0cia&nbsp;espanyola i&nbsp;de l\u2019autogovern&nbsp;catal\u00e0:&nbsp;el que atribu\u00efa la&nbsp;darrera&nbsp;i definitiva&nbsp;paraula sobre l\u2019Estatut a la ciutadania catalana.&nbsp;Cap dubte:&nbsp;calia&nbsp;treure \u201c<em>el sant Cristo gros<\/em>\u201d.&nbsp;Per\u00f2 quin? Per als&nbsp;uns,&nbsp;era obvi, el&nbsp;de sempre:&nbsp;la m\u00e0xima unitat possible&nbsp;al voltant d\u2019un denominador com\u00fa&nbsp;que&nbsp;sum\u00e9s&nbsp;tota la for\u00e7a&nbsp;disponible&nbsp;i&nbsp;que ens&nbsp;consolid\u00e9s&nbsp;internament&nbsp;com a naci\u00f3. Els partits&nbsp;nacionalistes governants, per\u00f2,&nbsp;van considerar que&nbsp;\u201c<em>el&nbsp;sant Cristo gros<\/em>\u201d&nbsp;que pertocava&nbsp;no&nbsp;era&nbsp;la unitat, sin\u00f3&nbsp;la unilateralitat&nbsp;al voltant del seu&nbsp;<em>programa m\u00e0xim<\/em>, per m\u00e9s que aix\u00f2 ens divid\u00eds, potser perqu\u00e8&nbsp;ho exigia la competici\u00f3&nbsp;cega&nbsp;que&nbsp;ja&nbsp;lliuraven entre ells.&nbsp;Un cam\u00ed que&nbsp;ha tocat tots els sostres&nbsp;i que ens ha comportat&nbsp;greus&nbsp;esberles i&nbsp;perjudicis&nbsp;com a naci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Benvinguda\u00a0sigui ara\u00a0la crida de <strong>Junqueras<\/strong>\u00a0perqu\u00e8 el govern de l\u2019Estat\u00a0faci\u00a0propostes, ja no de\u00a0<em>programa m\u00e0xim<\/em>, suposo,\u00a0sin\u00f3\u00a0per avan\u00e7ar\u00a0en el terreny del real.\u00a0Nom\u00e9s que tamb\u00e9 haur\u00edem de fer-les nosaltres, no en va la sortida ser\u00e0 cosa de totes les parts o no ser\u00e0.\u00a0I les haur\u00edem de fer\u00a0per la via de la m\u00e0xima unitat possible,\u00a0reunint\u00a0la ciutadania\u00a0catalana,\u00a0tan\u00a0plural\u00a0i diversa\u00a0com \u00e9s,\u00a0en una\u00a0mateixa\u00a0voluntat compartida, que ens confirmi i ens posi en valor com a naci\u00f3.\u00a0S\u00ed,\u00a0ens calen\u00a0propostes per avan\u00e7ar. Del govern de l\u2019Estat. I tamb\u00e9\u00a0del govern de\u00a0la Generalitat.\u00a0\u00a0<br><br><strong>El Punt Avui<\/strong>,  12 d\u2019agost de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Oriol Junqueras, l\u2019altre dia, reiterava&nbsp;el seu conegut&nbsp;programa m\u00e0xim: refer\u00e8ndum d\u2019autodeterminaci\u00f3 i amnistia.&nbsp;I afegia&nbsp;una recomanaci\u00f3:&nbsp;que el govern&nbsp;espanyol&nbsp;faci una proposta&nbsp;que \u201csigui generosa, perqu\u00e8 si no, \u00e9s molt dif\u00edcil que convenci&nbsp;la societat catalana\u00bb. No&nbsp;es referia, suposo,&nbsp;al&nbsp;programa m\u00e0xim&nbsp;del PSOE&nbsp;i del socialisme europeu, prou conegut&nbsp;en mat\u00e8ria territorial:&nbsp;el&nbsp;federalisme&nbsp;(sempre forcejant&nbsp;amb l\u2019altra&nbsp;\u00e0nima&nbsp;republicana, la&nbsp;jacobina)&nbsp;com a via de superaci\u00f3 dels plets fronterers que havien assolat &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22397,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-22736","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22736","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22736"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22736\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22738,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22736\/revisions\/22738"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22397"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22736"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22736"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22736"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}