Comencem preguntant: el rebombori creixent que t\u00e9 lloc en l\u2019esfera de la pol\u00edtica els suposa algun cost als qui el protagonitzen? Es diria que per a aquells que m\u00e9s es complauen en l\u2019exabrupte i la crispaci\u00f3, la possibilitat que les seves actituds puguin generar efectes socials lamentables d\u2019alguna mena, o queda del tot exclosa o no els inquieta gens. Per sorprenent que l\u2019afirmaci\u00f3 pugui resultar a primera vista, no s\u2019hauria de descartar que no estiguessin del tot equivocats amb aquesta actitud. La crispaci\u00f3 i l\u2019exabrupte pol\u00edtics s\u2019han incorporat al paisatge quotidi\u00e0 de la nostra societat, sense que aix\u00f2 estigui repercutint en els comportaments de la ciutadania.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 que alguns pol\u00edtics actu\u00efn amb una lleugeresa tan fr\u00edvola, donant per descomptat que la sang (simb\u00f2lica) no arribar\u00e0 al riu perqu\u00e8 la ciutadania en el fons tampoc no es pren gaire seriosament molt del que diuen, no implica que aquesta desafecci\u00f3 ciutadana estigui justificada ni, encara menys, que sigui una bona not\u00edcia. Sobretot si es basa en el convenciment que l\u2019esfera de la pol\u00edtica ha deixat de ser el lloc on resideix realment el poder, com tendia a donar-se per descomptat antigament. De fet, la forma en qu\u00e8 s\u2019ha intentat gestionar la brutal crisi del coronavirus, molt diferent de com es va gestionar la del 2008<\/strong>, hauria de ser prou argument per abandonar un convenciment tan descoratjador i tornar a la idea que la pol\u00edtica pot afectar per a b\u00e9 la vida dels ciutadans.<\/p>\n\n\n\n Tanmateix, no ens falten indicadors que continuen sent molts els que pensen que el poder real es troba en un altre lloc, en general a l\u2019ombra, i que la pol\u00edtica no deixa de ser una mera forma d\u2019espectacle. Probablement \u00e9s aquesta clau la que permet entendre l\u2019enorme difer\u00e8ncia en el tractament que en l\u2019espai p\u00fablic se\u2019ls dedica a uns suposats poderosos (els pol\u00edtics) i a d\u2019altres (els que ocupen el poder econ\u00f2mic, posem per cas). En aquest sentit, la ferocitat cr\u00edtica que alguns profes\u00adsionals de la comunicaci\u00f3 practiquen amb els representants dels ciutadans, lluny de constituir, com els agrada proclamar amb \u00e8mfasi, una prova de la seva irreductible independ\u00e8ncia de criteri i del seu decidit comprom\u00eds amb la llibertat d\u2019expressi\u00f3, el que en realitat reflecteix \u00e9s la seva convicci\u00f3 que no han de t\u00e9mer res d\u2019ells. No nom\u00e9s perqu\u00e8 exerceixin molt menys poder que en un altre temps, sin\u00f3 perqu\u00e8 la mateixa democr\u00e0cia garanteix la seva data de caducitat en c\u00e0rrecs de responsabilitat. En canvi, cal destacar el silenci, quan no la desfermada adulaci\u00f3, que aquells mateixos cr\u00edtics, ferotges amb els anteriors, mantenen davant els poderosos en altres esferes, amb els quals en ocasions fins i tot poden arribar a tenir una relaci\u00f3 laboral.<\/p>\n\n\n\n En cas que aix\u00f2 sigui cert, no tindria res d\u2019estrany l\u2019esc\u00e0s inter\u00e8s d\u2019alguns representants de la ciutadania per introduir seny i assossec en l\u2019esfera pol\u00edtica: potser ells mateixos no se l\u2019han acabat de prendre mai gaire seriosament. A aquest pas, arribar\u00e0 un dia que alguns s\u2019atreviran a reformular la vella afirmaci\u00f3 de Manuel V\u00e1zquez Montalb\u00e1n<\/strong>: \u201cSoc irracional en el futbol per poder ser racional en totes les altres coses<\/em>\u201d, deixant-la plantejada en aquests altres termes: \u201cSoc irracional en pol\u00edtica per poder ser racional en totes les altres coses<\/em>\u201d. Seria realment preocupant que pogu\u00e9ssim acabar parlant aix\u00ed. Si aquest fos el resultat de tant rebombori, sens dubte haur\u00edem fet un pa com unes h\u00f2sties.<\/p>\n\n\n\n