{"id":22698,"date":"2021-07-20T11:28:04","date_gmt":"2021-07-20T09:28:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22698"},"modified":"2021-07-20T11:46:16","modified_gmt":"2021-07-20T09:46:16","slug":"raimon-obiols-hirschmancolorni-lluch-i-les-petites-idees","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-hirschmancolorni-lluch-i-les-petites-idees\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Hirschman,Colorni, Lluch i les petites idees"},"content":{"rendered":"\n

Ernest Lluch<\/strong> deia que tenia tres \u00abeconomistes preferits\u00bb: Piero Sraffa,<\/strong> Paolo Sylos Labini<\/strong> i Albert O. Hirschman<\/strong>. Quan s\u00e8iem costat per costat en el congr\u00e9s dels diputats em cont\u00e0 an\u00e8cdotes de Sraffa<\/strong> (que, poca broma, fou amic \u00edntim de Keynes<\/strong>, Gramsci<\/strong> i Wittgenstein<\/strong>). La que li feia m\u00e9s gr\u00e0cia, i descrivia amb tota mena de detalls, era una visita que la periodista italiana Maria Antonietta Macciocchi<\/strong>, aleshores en plena febrada maoista, havia fet al gran economista a Cambridge l\u2019any 1973<\/strong>. En el Tor\u00ed de 1917<\/strong>, Sraffa<\/strong> havia estat company de Gramsci<\/strong> i quan aquest fou empresonat per Mussolini<\/strong> fou el seu enlla\u00e7 amb el centre exterior del PCI; una relaci\u00f3 complexa i convulsa.<\/p>\n\n\n\n

Amb fama de tabalot, Macciocchi<\/strong> furgava Sraffa<\/strong> per obtenir detalls d\u2019aquelles eventuals discordances. \u00abFrancament, un \u201ctestimoni\u201d, despr\u00e9s de tants anys de silenci, no crec que sigui realitzable!<\/em>\u00bb deia l\u2019economista, ja anci\u00e0 (que afegia, fent-se l\u2019orni, que amb Gramsci<\/strong> \u00abparlaven poc de pol\u00edtica<\/em>\u00bb). L\u2019Ernest em deia que Sraffa<\/strong>, malgrat la seva timidesa, havia passejat la periodista tot un dia sencer, i no sols en sentit figurat: li f\u00e9u regirar tot el seu petit apartament del Trinity College, que vessava de llibres, carpetes i papers, i arrib\u00e0 a fer-la reptar sota el seu catre monacal, a la recerca d\u2019alguna carta perduda de Gramsci<\/strong>, que naturalment no trob\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Em sembla que Lluch<\/strong>, que f\u00e9u molt per donar a con\u00e8ixer Sraffa<\/strong> i Sylos<\/strong> Labini<\/strong> entre nosaltres, no arrib\u00e0 a tractar-los personalment. De Hirschman<\/strong> fou amic: l\u2019admirava, el tract\u00e0 a Harvard i a Princeton i el convid\u00e0, l\u2019estiu de 1992, a la Men\u00e9ndez y Pelayo, quan n\u2019era rector. La vida de Hirschman<\/strong> ha estat minuciosament escrutada per Jeremy<\/strong> Aldeman<\/strong> en una bona biografia (Worldly Philosopher: The Odyssey of Albert O. Hirschman)<\/em>, tradu\u00efda al castell\u00e0 com El idealista pragm\u00e1tico<\/em>. Fernando Henrique Cardoso<\/strong>, amic de Hirschman<\/strong>, el descrivia com un \u00aboptimista esc\u00e8ptic<\/em>\u00bb. S\u00f3n dues definicions que poden aplicar-se perfectament a Lluch<\/strong>. Hi ha altres trets en com\u00fa: ambd\u00f3s eren m\u00e9s estudiosos de la vida social i de la hist\u00f2ria de les idees que estrictament economistes, combinaven l\u2019erudici\u00f3 amb un ventall calidosc\u00f2pic d\u2019interessos, i compartien una curiositat irrefrenable pels detalls significatius.<\/p>\n\n\n\n

La fascinaci\u00f3 de Lluch<\/strong> (i de molts altres, entre els quals em compto) per Hirschman<\/strong> deriva de diversos factors conjuminats: l\u2019odissea de la seva joventut, per tres continents i tres ex\u00e8rcits; els seus textos erudits sense pedantisme; les seves idees, amb f\u00f3rmules afor\u00edstiques i mnem\u00f2niques (defecci\u00f3, veu i lleialtat; passions i interessos; felicitat p\u00fablica i privada; ret\u00f2riques de la reacci\u00f3; import\u00e0ncia de la decepci\u00f3 en els comportaments col\u00b7lectius, etc.). Totes, com ha remarcat Branko<\/strong> Milanovic<\/strong>, expliquen \u00abcoses que sabem que s\u00f3n les opcions de bona part de la nostra vida\u00bb<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Hirschman<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Nat a Berl\u00edn el 1915, fill d\u2019un cirurgi\u00e0 jueu i batejat protestant, Otto Albert<\/strong> Hirschman<\/strong> estudi\u00e0 en el col\u00b7legi franc\u00e8s de la ciutat i fou membre de les joventuts socialistes. El 1933<\/strong>, amb l\u2019ascens de Hitler<\/strong> al poder, presenci\u00e0 com \u00abs\u2019apagaven els llums dels locals dels partits d\u2019esquerra<\/em>\u00bb. Pocs dies despr\u00e9s de l\u2019incendi del Reichstag i de la mort del seu pare, emigr\u00e0 a Par\u00eds. Tenia 17<\/strong> anys. Visqu\u00e9 de beques i petits treballs, estudi\u00e0 \u2013avorrit\u2013 a l\u2019\u00c9cole des Hautes \u00c9tudes Commerciales, i pass\u00e0 l\u2019any 1935<\/strong> a la London School of Economics.<\/p>\n\n\n\n

Poques setmanes despr\u00e9s del 18<\/strong> de juliol del 1936<\/strong> es plant\u00e0 a Barcelona i combat\u00e9 uns mesos al front d\u2019Arag\u00f3. L\u2019experi\u00e8ncia fou breu: al cap de poc Hirschman<\/strong> era a Trieste, on vivia la seva germana Ursula<\/strong>, casada amb el fil\u00f2sof itali\u00e0 Eugenio Colorni<\/strong>. All\u00e0 f\u00e9u un doctorat i, sobretot, tingu\u00e9 llargues converses amb el seu cunyat. El 1939<\/strong> s\u2019enrol\u00e0 en l\u2019ex\u00e8rcit franc\u00e8s i despr\u00e9s de la dr\u00f4le de guerre<\/em>, l\u2019estiu de 1940<\/strong> era a Marsella amb identitat falsa, fent de bra\u00e7 dret de Varian Fry<\/strong>, del Centre Am\u00e9ricain de Secours, fent sortir de Fran\u00e7a milers de perseguits pels nazis.<\/p>\n\n\n\n

Envejable Hirschman<\/strong>, tan intel\u00b7ligent i tan d\u00e9brouillard<\/em>, malgrat que els seus amics deien que sovint semblava \u00abestar a la lluna<\/em>\u00bb\u2026 A Marsella acab\u00e0 cridant l\u2019atenci\u00f3, no per manca de documents d\u2019identitat sin\u00f3 per tenir-ne massa, \u00abmolts i molt bons<\/em>\u00bb (com un sospit\u00f3s amb un exc\u00e9s de coartades). Es f\u00e9u esc\u00e0pol per Banyuls a Barcelona, que trob\u00e0 transmutada i trista, i despr\u00e9s, amb passaport litu\u00e0, a Lisboa. El gener de 1941<\/strong> arrib\u00e0 a Nova York, per\u00f2 el periple no havia acabat. Quan els EUA entraren en guerra s\u2019enrol\u00e0 en l\u2019ex\u00e8rcit nord-americ\u00e0, pass\u00e0 a Alg\u00e8ria i despr\u00e9s a It\u00e0lia, on f\u00e9u d\u2019int\u00e8rpret del general alemany Anton Dostler<\/strong>, en el judici que el condemn\u00e0 a mort per crims de guerra en un proc\u00e9s que anticip\u00e0 Nuremberg.<\/p>\n\n\n\n

En la biografia d\u2019Adelman<\/strong> sobre Hirschman<\/strong>, tan rica en detalls i testimonis, sobta molt el silenci sobre la seva experi\u00e8ncia espanyola. \u00c9s una zona d\u2019ombra, sense m\u00e9s refer\u00e8ncies que les del mateix Hirschman<\/strong>, que no en volia parlar. Unes m\u00ednimes dades dibuixen un esb\u00f3s: el POUM, el grup Neu Beginnen (que veia en la divisi\u00f3 ca\u00efnita de les esquerres una de les principals raons de l\u2019ascens del nazisme), la columna Ascaso, el front d\u2019Arag\u00f3. \u00c9s un black out <\/em>quasi total, intrigant.<\/p>\n\n\n\n

Es tract\u00e0 d\u2019una defensa davant del maccarthisme? En part, s\u00ed: el seu dossier <\/em>a l\u2019FBI \u00e9s de 168 planes. Per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019una decepci\u00f3. Adelman<\/strong> ho interpreta aix\u00ed: \u00abEls debats sense fi que havia viscut a Berl\u00edn i Par\u00eds sobre les t\u00e0ctiques de les esquerres eren m\u00e9s que una farsa, esdevenien una trag\u00e8dia d\u2019\u00e8piques proporcions<\/em>\u00bb. En tot cas, el seu silenci posterior tenia raons pol\u00edtiques, no personals: en aquest terreny era d\u2019una sinceritat digna del \u00abQuand je me regarde, je me d\u00e9sole<\/em>\u00bb del seu admirat Montaigne<\/strong> (els Essais <\/em>era l\u2019\u00fanic llibre que duia al sarr\u00f3): despr\u00e9s d\u2019un combat es trob\u00e0 amb els pantalons xops i no sab\u00e9 si el l\u00edquid era d\u2019una cantimplora trencada o de collita pr\u00f2pia.<\/p>\n\n\n\n

Les \u2018petites idees\u2019<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A Trieste, Colorni<\/strong> l\u2019indu\u00ed a substituir l\u2019ambici\u00f3 de teories abstractes, visions globals i grans sistemes, per la pr\u00e0ctica constant de l\u2019atenci\u00f3 i l\u2019obtenci\u00f3 de \u00abpetites idees<\/em>\u00bb. Calia observar i observar-se, \u00absans cesse et sans travail<\/em>\u00bb, com deia Montaigne<\/strong>, i nom\u00e9s despr\u00e9s inferir, comparar, generalitzar, i sotmetre les generalitzacions a dubte i revisi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\u00abSartre, L\u00e9vi-Strauss, Foucault s\u00f3n ma\u00eetres \u00e0 penser. Eugenio era exactament l\u2019oposat: un cr\u00edtic constant, indagador, estimulador. El fet que fos al mateix temps un home d\u2019acci\u00f3 i un pensador cr\u00edtic era la seva caracter\u00edstica especial<\/em>\u00bb, deia Hirschman<\/strong>. La seva germana Ursula<\/strong> deia que de Colorni<\/strong> els captiv\u00e0 \u00abla seva manera alegre i irreverent d\u2019atacar tots els tab\u00fas<\/em>\u00bb, per\u00f2 de tal manera que \u00abel comprom\u00eds pol\u00edtic no disminu\u00efa, sin\u00f3 que es refor\u00e7ava, perdent en seguretat dogm\u00e0tica per\u00f2 guanyant immensament en vitalitat<\/em>\u00bb. Calia mostrar en el terreny dels fets que \u00abHamlet estava equivocat<\/em>\u00bb; que el dubte \u00e9s un motor de l\u2019acci\u00f3 si es mant\u00e9 un \u00abbiaix per a l\u2019esperan\u00e7a<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Amb Ernesto Rossi<\/strong> i Altiero Spinelli<\/strong>, Colorni<\/strong> redact\u00e0 el 1941<\/strong> el manifest federalista de Ventotene (\u00abPer una Europa lliure i unida<\/em>\u00bb), fou cap del Centro Interno Socialista, redactor en cap de l\u2019Avanti <\/em>clandest\u00ed i mor\u00ed tirotejat pels feixistes a Roma, pocs dies abans de l\u2019alliberament de la ciutat, el 1944<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

El m\u00e8tode de les \u00abpetites idees<\/em>\u00bb de Colorni<\/strong>, que Hirschman<\/strong> segu\u00ed al llarg de tota la seva obra, i que recorda molt la manera de treballar de Lluch<\/strong>, no sols \u00e9s fecund, sin\u00f3 que pot evitar errors. Oposant-se als que veuen en tot conflicte una font d\u2019inestabilitat i problemes, Hirschman<\/strong>afirmava que la tensi\u00f3 del conflicte pot ser un motor de canvi, innovaci\u00f3 i progr\u00e9s real. El \u00abmiracle democr\u00e0tic<\/em>\u00bb consistia en el fet que, en comptes de ser un element de desagregaci\u00f3 i par\u00e0lisi, el conflicte podia ser un instrument de ciment i de progr\u00e9s. Calia, per\u00f2, \u00abvigilar l\u2019\u00fas de termes dram\u00e0tics per no introduir confusions<\/em>\u00bb, centrar-se en els fets, evitar la grandiloq\u00fc\u00e8ncia sobre identitats essencials, i evitar el recurs victimista al \u00abmal que ens han fet<\/em>\u00bb els altres.<\/p>\n\n\n\n

Hirschman<\/strong> distingia entre \u00abconflictes divisibles<\/em>\u00bb i \u00abno divisibles<\/em>\u00bb: els primers s\u00f3n \u00abconstructius<\/em>\u00bb i els segons \u00abdestructius<\/em>\u00bb; els uns actuen \u00abcom a lligam<\/em>\u00bb, els altres \u00abcom a dissolvent<\/em>\u00bb. Els conflictes no divisibles s\u00f3n destructius per tres raons: s\u00f3n estrictament binaris (\u00abs\u00ed o no<\/em>\u00bb, sense alternativa) i per tant dif\u00edcilment negociables; reforcen els que creuen que la vict\u00f2ria passa per l\u2019agreujament extrem de les contradiccions (el \u00abcom pitjor va, millor<\/em>\u00bb); i creen ferides i cicatrius d\u2019ultratge, incomprensi\u00f3 i decepci\u00f3. Els historiadors de dem\u00e0 hauran de prestar atenci\u00f3 especial a aquests aspectes a l\u2019hora de valorar els anys del proc\u00e9s <\/em>a Catalunya, i en particular a la seva hist\u00f2ria \u00edntima, amb la seva collita de ruptures i frustracions personals.<\/p>\n\n\n\n

La cat\u00e0strofe pr\u00e8via<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Un cas extrem de conflicte no divisible \u00e9s la nostra darrera Guerra Civil, que Carles Card\u00f3<\/strong> va veure venir, el 1933<\/strong>, amb la seva \u00abteoria de la cat\u00e0strofe pr\u00e8via<\/em>\u00bb. L\u2019atribu\u00efa a les dretes espanyoles i a la seva pol\u00edtica d\u2019exclusi\u00f3 total (\u00abo nosaltres o ells<\/em>\u00bb) amb l\u2019objectiu d\u2019un xoc fatal com a soluci\u00f3 expiat\u00f2ria, cat\u00e0rtica i definitiva. Era, deia Card\u00f3<\/strong>, una \u00abfilosofia<\/em> pueril<\/em>\u00bb que excitava els \u00abinstints primaris<\/em>\u00bb i podia dur a la \u00abfollia<\/em> col\u00b7lectiva<\/em>\u00bb. Aix\u00ed fou.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta teoria l\u2019hem vist retornar a Catalunya i exasperar-se a Espanya (del \u00abV\u00e1yase<\/em>\u00bb d\u2019Aznar<\/strong> al \u00abL\u00e1rguese<\/em>\u00bb de Vox). La Transici\u00f3 fou, al contrari, un proc\u00e9s de conflictes divisibles (Lluch<\/strong> fou un arquetip d\u2019aquell enfocament). Sabia que en les democr\u00e0cies, sempre imperfectes i conflictives, les pol\u00edtiques del tot o res creen situacions perilloses, eventualment violentes, i sobretot t\u00f2xiques (perill, viol\u00e8ncia i toxicitat no s\u00f3n sin\u00f2nims). <\/p>\n\n\n\n

La Transici\u00f3 es verific\u00e0 en un context perill\u00f3s i m\u00e9s violent que no es diu, per\u00f2 salubre. Els conflictes s\u2019abordaren de manera divisible i el sentit transaccional domin\u00e0 tant en les opinions del ciutad\u00e0 del carrer com en la majoria dels centres de poder. Aquell esperit derivava, tristament, del record de la Guerra Civil i dels llargs anys del franquisme. Les excepcions foren aleshores el \u00abbunker\u00bb franquista i ETA, que f\u00e9u un mal immens, no \u00fanicament pel sofriment de tantes morts \u2013entre les quals, la de Lluch<\/strong>\u2013, sin\u00f3 perqu\u00e8 tend\u00ed a amalgamar el reconeixement plurinacional amb la idea d\u2019un conflicte indivisible i tr\u00e0gic.<\/p>\n\n\n\n

Les pol\u00edtiques catalanistes, amb les seves difer\u00e8ncies i matisos, coincidiren aleshores a evitar sistem\u00e0ticament el cul-de-sac maximalista. Es volia modificar una relaci\u00f3 hist\u00f2ricament injusta amb una l\u00f2gica constructiva, divisible: l\u2019assoliment i l\u2019expansi\u00f3 progressiva de l\u2019autogovern, la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, la unitat civil, l\u2019emulaci\u00f3 i l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia, el reconeixement plurinacional, una maduraci\u00f3 federalista a Espanya i a Europa. Ten\u00edem la confian\u00e7a que anir\u00edem produint canvis, tant en les situacions reals com en les percepcions i els sentiments, que augmentarien els beneficis comuns i garantirien el respecte rec\u00edproc.<\/p>\n\n\n\n

La involuci\u00f3 de les dretes espanyoles i la torrentada del proc\u00e9s <\/em>han interromput, no s\u00e9 fins quan, aquelles estrat\u00e8gies de temps llarg. Ens conv\u00e9 que retornin, amb enfocaments com els de Colorni<\/strong>(\u00abNo t\u2019amaguis darrere de conceptes transcendentals, no diguis que el teu fet personal no importa<\/em>\u00bb), de Hirschman<\/strong> (\u00abPer qu\u00e8 no se\u2019ls va oc\u00f3rrer a Mahoma i a la muntanya trobar-se a mig cam\u00ed?<\/em>\u00bb), o de Lluch<\/strong> (\u00abS\u00f3c \u2018equidistant\u2019 d\u2019ambd\u00f3s nacionalismes i, per tant, adversari si no enemic d\u2019ambd\u00f3s<\/em>\u00bb). <\/p>\n\n\n\n

Pol\u00edtica&Prosa<\/a><\/strong>, juliol-agost de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ernest Lluch deia que tenia tres \u00abeconomistes preferits\u00bb: Piero Sraffa, Paolo Sylos Labini i Albert O. Hirschman. Quan s\u00e8iem costat per costat en el congr\u00e9s dels diputats em cont\u00e0 an\u00e8cdotes de Sraffa (que, poca broma, fou amic \u00edntim de Keynes, Gramsci i Wittgenstein). La que li feia m\u00e9s gr\u00e0cia, i descrivia amb tota mena de detalls, era una visita que la periodista italiana Maria Antonietta Macciocchi, aleshores …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22701,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,7],"tags":[266],"class_list":["post-22698","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-espaisocialista","tag-notes-de-campanya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22698","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22698"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22698\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22700,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22698\/revisions\/22700"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22701"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22698"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22698"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22698"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}