Mentre el Partit Comunista Xin\u00e8s commemora el seu centenari, els pa\u00efsos occidentals encara malden per definir la seva actitud envers el r\u00e8gim de Pequ\u00edn. Diguem-ho de seguida: la resposta correcta rau en el final de la prepot\u00e8ncia occidental i la promoci\u00f3 d\u2019un nou horitz\u00f3 emancipador i igualitari a escala mundial, una nova forma de socialisme democr\u00e0tic i participatiu, ecol\u00f2gic i post-colonial. Si s\u2019adhereixen a la seva postura habitual de donar lli\u00e7ons i al model hipercapitalista de sempre, els pa\u00efsos occidentals poden tenir grans dificultats per afrontar el repte xin\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n
Autoritari i opressor, el r\u00e8gim de Pequ\u00edn t\u00e9 certament moltes debilitats. Segons el Global Times<\/em>, el diari oficial, la democr\u00e0cia a la xinesa, seria superior al supermercat electoral d\u2019estil occidental, perqu\u00e8 confia els destins del pa\u00eds a una avantguarda motivada i decidida, seleccionada i representativa de la societat (el PCC t\u00e9 90<\/strong> milions de membres, el 10% <\/strong>de la poblaci\u00f3) i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, m\u00e9s profundament implicada al servei de l\u2019inter\u00e8s general que el votant occidental mitj\u00e0, vers\u00e0til i f\u00e0cil d\u2019influir.<\/p>\n\n\n\n A la pr\u00e0ctica, per\u00f2, el r\u00e8gim s\u2019assembla cada vegada m\u00e9s a una dictadura digital perfecta, tan perfecta que ning\u00fa no vol assemblar-si. El model de deliberaci\u00f3 dins del partit \u00e9s tant menys convincent que no deixa rastre a l\u2019exterior, mentre que, al contrari, tothom pot veure cada cop amb m\u00e9s claredat l\u2019establiment d\u2019una vigil\u00e0ncia generalitzada a les xarxes socials, la repressi\u00f3 dels dissidents i les minories, la brutalitzaci\u00f3 del proc\u00e9s electoral a Hong Kong, les amenaces a la democr\u00e0cia electoral a Taiwan. La capacitat d\u2019un r\u00e8gim aix\u00ed per guanyar les opinions d\u2019altres pa\u00efsos (i no nom\u00e9s dels seus l\u00edders) sembla limitada. Cal afegir el fort augment de les desigualtats, l\u2019envelliment accelerat, l\u2019extrema opacitat que caracteritza la distribuci\u00f3 de la riquesa, el sentiment d\u2019injust\u00edcia social que se\u2019n deriva i que no es pot apaivagar eternament amb uns quants fugides d\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n Malgrat aquestes debilitats, el r\u00e8gim t\u00e9 actius s\u00f2lids. Quan es produeixin desastres clim\u00e0tics, no tindr\u00e0 problemes per estigmatitzar les responsabilitats de les antigues pot\u00e8ncies, que malgrat la seva poblaci\u00f3 limitada (al voltant del 15%<\/strong> de la poblaci\u00f3 mundial pel conjunt dels Estats Units, Canad\u00e0, Europa, R\u00fassia, Jap\u00f3), representen gaireb\u00e9 el 80%<\/strong> de emissions acumulades de carboni des de l\u2019inici de l\u2019era industrial.<\/p>\n\n\n\n M\u00e9s en general, la Xina no dubta a assenyalar que s\u2019ha industrialitzat sense rec\u00f3rrer a l\u2019esclavitud i al colonialisme, malgrat que ella mateixa en pat\u00ed el pes. Aix\u00f2 li permet sumar punts davant del que el m\u00f3n percep com l\u2019eterna prepot\u00e8ncia dels pa\u00efsos occidentals, sempre promptes a donar lli\u00e7ons a tot el m\u00f3n en el pla de just\u00edcia i democr\u00e0cia, tot mostrant-se incapa\u00e7os d\u2019enfrontar-se a les desigualtats i discriminacions que els minen i pactant a conveni\u00e8ncia amb tots els potentats i oligarques que els puguin beneficiar.<\/p>\n\n\n\n A nivell econ\u00f2mic i financer, l\u2019Estat xin\u00e8s t\u00e9 uns actius considerables, molt superiors als seus deutes, cosa que li d\u00f3na els mitjans per a una pol\u00edtica ambiciosa, tant a nivell nacional com internacional, en particular pel que fa a inversions en infraestructures i en la transici\u00f3 energ\u00e8tica. Actualment, el poder p\u00fablic t\u00e9 el 30%<\/strong> de tot el que es pot tenir a la Xina (un 10%<\/strong> dels b\u00e9ns immobles, un 50%<\/strong> de les empreses), que correspon a una estructura d\u2019economia mixta que no deixa de tenir una relaci\u00f3 amb la que vam tenir a Occident durant el \u00abTrenta anys gloriosos\u00bb.<\/p>\n\n\n\n Per contra, \u00e9s sorprenent observar fins a quin punt els principals estats occidentals es troben a principis de la d\u00e8cada dels anys 2020<\/strong> amb posicions patrimonials gaireb\u00e9 nul\u00b7les o negatives. Per manca d\u2019equilibrar els seus comptes p\u00fablics (cosa que hauria requerit una implicaci\u00f3 m\u00e9s gran dels contribuents m\u00e9s rics), aquests pa\u00efsos han acumulat deutes p\u00fablics, tot venent una part creixent dels seus actius p\u00fablics, de manera que els primers van acabar superant lleugerament els segons.<\/p>\n\n\n\n Siguem clars: els pa\u00efsos rics s\u00f3n rics, en el sentit que els patrimonis privats mai no han estat superiors; s\u00f3n \u00fanicament els seus estats els que s\u00f3n pobres. Si persisteixen en aquest cam\u00ed, podrien acabar amb una riquesa p\u00fablica cada vegada m\u00e9s en negatiu, que correspondria a una situaci\u00f3 en qu\u00e8 els titulars de t\u00edtols de deute no nom\u00e9s posseeixen l\u2019equivalent de tots els actius p\u00fablics (edificis, escoles, hospitals, infraestructures, etc.). ), per\u00f2 tamb\u00e9 un dret d\u2019aprofitament sobre una part creixent dels impostos dels futurs contribuents. Per contra, seria molt possible, com es va fer a la postguerra, reduir el deute p\u00fablic de manera accelerada drenant els actius privats m\u00e9s alts i, aix\u00ed, donar marge de maniobra al poder p\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s a aquest preu que es reprendr\u00e0 una pol\u00edtica ambiciosa d\u2019inversi\u00f3 en educaci\u00f3, salut, medi ambient i desenvolupament. Tamb\u00e9 \u00e9s urgent alliberar els drets sobre les vacunes, compartir els ingressos de les multinacionals amb els pa\u00efsos del sud i posar les plataformes digitals al servei de l\u2019inter\u00e8s general. De manera m\u00e9s general, hem de promoure un nou model econ\u00f2mic basat en l\u2019intercanvi de coneixement i poder a tots els nivells, tant en empreses com en organitzacions internacionals. El neoliberalisme, cedint el poder als m\u00e9s rics i debilitant el poder p\u00fablic, tant al nord com al sud, en realitat no ha fet altra cosa que enfortir el model xin\u00e8s, aix\u00ed com el pat\u00e8tic neonacionalisme de Trump<\/strong> o Modi<\/strong>. \u00c9s hora de passar a una altra cosa.<\/p>\n\n\n\n