\u00c9s encoratjador constatar que, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la qualitat dels seus investigadors, les nostres universitats i centres de recerca tenen un impacte per sobre del que es podria esperar pel volum de recursos de qu\u00e8 disposen. Una bona not\u00edcia per\u00f2 alhora indicativa de fragilitat. \u00c9s necessari consolidar i enfortir, una cosa que nom\u00e9s podrem assolir amb un bon alineament de les pol\u00edtiques cient\u00edfiques catalanes, espanyoles i europees. En aquest article em referir\u00e9 a les espanyoles.<\/p>\n\n\n\n
Sorprenentment, el president S\u00e1nchez<\/strong> ha prescindit de Pedro Duque<\/strong> com a ministre de Ci\u00e8ncia. No es veia venir. Duque va ser un bon fitxatge i combinava un comprom\u00eds vocacional amb l\u2019\u00e0mbit cient\u00edfico-tecnol\u00f2gic, un tarann\u00e0 tranquil per\u00f2 persistent i un cap ben preparat per a la tasca ministerial. Tots tindrem una idea o altra del que ha fet b\u00e9. Jo voldria destacar-ne dos aspectes. Un, dissenyar amb habilitat una traject\u00f2ria pressupost\u00e0ria que utilitza els fons europeus en els anys que venen per fer inevitable i sostenible l\u2019anhelat, i tant de temps pendent, 2%<\/strong> del PIB<\/strong> en despesa en R+D<\/strong>. L\u2019altre, actuar amb intel\u00b7lig\u00e8ncia i fermesa en les negociacions europees sobre temes de la seva compet\u00e8ncia: no s\u2019ha deixat arraconar.<\/p>\n\n\n\n Sigui benvinguda la nova ministra i, com amb Duque<\/strong>, estiguem ben disposats a col\u00b7laborar en un objectiu molt compartit: situar la recerca m\u00e9s al centre de la pol\u00edtica econ\u00f2mica espanyola i contribuir aix\u00ed a evitar que Espanya es consolidi, en el context europeu, com un pa\u00eds subsidiari.<\/p>\n\n\n\n La nova ministra era alcaldessa de Gandia. Amb aquesta excusa formular\u00e9 una proposta que lliga amb les pol\u00edtiques de desconcentraci\u00f3 proposades per la Generalitat Valenciana amb el suport acad\u00e8mic de l\u2019IVIE<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n La pol\u00edtica cient\u00edfica d\u2019un pa\u00eds s\u2019expressa a trav\u00e9s de dos grans instruments: finan\u00e7ament de projectes i establiment d\u2019infraestructures. En un horitz\u00f3 d\u2019increments pressupostaris (pel creixement natural de l\u2019economia i perqu\u00e8 cal arribar al 2%<\/strong>), els recursos estatals canalitzats pels dos instruments hauran d\u2019anar augmentant. Pel que fa a projectes, el cam\u00ed a seguir \u00e9s de continu\u00eftat i millora: mantenir i refinar la pol\u00edtica d\u2019assignaci\u00f3 competitiva utilitzant la metodologia provada d\u2019avaluaci\u00f3 per parells. \u00c9s el que ja fa l\u2019Ag\u00e8ncia Estatal d\u2019Investigaci\u00f3. Ara b\u00e9, respecte a infraestructures -centres de recerca o grans equipaments- hi ha un aspecte important, el de la implantaci\u00f3 territorial, en qu\u00e8 la continu\u00eftat no \u00e9s gens recomanable. <\/p>\n\n\n\n En contrast amb la pol\u00edtica de projectes, la decisi\u00f3 d\u2019establir un centre de recerca ha estat sempre discrecional per part de l\u2019autoritat p\u00fablica. Dic \u201cestablir<\/em>\u201d perqu\u00e8 per a centres ja establerts tenim a Espanya excel\u00b7lents programes competitius de refor\u00e7 institucional, com el Severo Ochoa<\/strong> (SO<\/strong>) o el Mar\u00eda de Maeztu<\/strong> (MM<\/strong>), que \u00e9s fonamental mantenir i enfortir.<\/p>\n\n\n\n El resultat de la discrecionalitat pel que fa a la incid\u00e8ncia territorial ha estat, ras i curt, una desproporcionada concentraci\u00f3 a Madrid. Fixem-nos en dos instituts multicentres estatals: el CSIC<\/strong> i l\u2019Instituto<\/strong> de Salud Carlos III<\/strong>. El CSIC<\/strong> t\u00e9 centres dispersos per tot el territori i assenyala aquest fet com una fortalesa en el seu pla estrat\u00e8gic. Ho \u00e9s, per\u00f2 aix\u00ed i tot el 2018<\/strong> el 43%<\/strong> del seu personal era a Madrid (17%<\/strong> a Andalusia, 15%<\/strong> a Catalunya, 8%<\/strong> a Val\u00e8ncia). En canvi, el Carlos III <\/strong>t\u00e9 tot el seu personal i tots els seus centres a Madrid, i en el seu pla estrat\u00e8gic no s\u2019esmenta aix\u00f2 com una debilitat. Ans el contrari, es valora molt positivament el desenvolupament d\u2019un nou campus a Majadahonda o el llan\u00e7ament d\u2019un Centro Nacional de Terapias Avanzadas que disposar\u00e0 el 2023<\/strong> d\u2019una seu de nova construcci\u00f3. Imagineu on. <\/p>\n\n\n\n Tot aix\u00f2 que he dit est\u00e0 en contradicci\u00f3 amb qualsevol pol\u00edtica sensata d\u2019equilibri territorial i suggereix que haur\u00edem d\u2019aprofitar el context d\u2019augment de recursos per impulsar el reequilibri.<\/p>\n\n\n\n Heus aqu\u00ed una proposta: assegurar per llei que, per exemple, en un horitz\u00f3 de 15<\/strong> anys, las assignacions anuals de recursos estatals per al finan\u00e7ament basal (corrent, no competitiu) de centres de recerca o grans instal\u00b7lacions tenen una distribuci\u00f3 territorial alineada amb la distribuci\u00f3 del PIB<\/strong>. Fora \u00f2ptim, a m\u00e9s, que aix\u00f2 passes en un esperit de bona col\u00b7laboraci\u00f3 amb les autonomies. <\/p>\n\n\n\n Al meu entendre, aquesta proposta per a la configuraci\u00f3 d\u2019un mapa de centres i la complement\u00e0ria de refor\u00e7ar l\u2019enfortiment institucional competitiu (congelar, com s\u2019ha fet, els pressupostos dels programes SO<\/strong> i MM<\/strong> \u00e9s la direcci\u00f3 equivocada) serien les dues potes d\u2019una pol\u00edtica estatal de centres intel\u00b7ligent i avan\u00e7ada.<\/p>\n\n\n\n