Ser\u00e0 la UE capa\u00e7 de desplegar i liderar un nou ordre verda global?<\/p>\n\n\n\n
Vivim en un m\u00f3n desconfigurat en qu\u00e8 la majoria de les certeses que han guiat la pol\u00edtica, l’economia i la societat de l’m\u00f3n globalitzat de les \u00faltimes d\u00e8cades han quedat obsoletes. Europa, en altre temps centre de el m\u00f3n i una inequ\u00edvoca pot\u00e8ncia global, busca el seu nou lloc en el m\u00f3n. D’una banda, la Uni\u00f3 Europea tem de la puixan\u00e7a d’una Xina -encara que \u00e9s igualment depenent d’ella- cada vegada m\u00e9s omnipresent al llarg i ample de la planeta, fins i tot en importants sectors estrat\u00e8gics europeus com les telecomunicacions. De l’altra, intenta treure l’agressiva dial\u00e8ctica i la pol\u00edtica internacional proteccionista de l’Administraci\u00f3 Trump<\/strong> que ha pertorbat el comer\u00e7 internacional i el multilateralisme esperant que l’arribada de Joe Biden<\/strong> a la presid\u00e8ncia dels EUA permeti tornar als “good old times<\/em>“.<\/p>\n\n\n\n La Uni\u00f3 Europea necessita un nou relat en el m\u00f3n davant la p\u00e8rdua progressiva de pes pol\u00edtic, econ\u00f2mic i una demografia minvant. No pot fer-ho, per\u00f2, sobre les bases del seu posicionament tradicional. Igual que el m\u00f3n ha canviat, la UE tamb\u00e9 ho ha fet i ha de recompondre la forma en qu\u00e8 es projecta en l’esfera global. El lideratge europeu, el seu pes internacional i una bona part de la seva reputaci\u00f3 estaven fortament ancorades sobre els seus valors fundacionals. El primer, una inequ\u00edvoca defensa per la pau i el respecte als drets humans al m\u00f3n. El segon, la defensa l’Estat de dret i de les institucions democr\u00e0tiques. La tercera, la protecci\u00f3 d’una economia mundial oberta amb unes regles comercials conegudes i respectades per tots.<\/p>\n\n\n\n Avui, alguns d’aquests pilars s’han erosionat notablement, no nom\u00e9s per l’acci\u00f3 de tercers com les pol\u00edtiques proteccionistes de l’ “America<\/em> First<\/em>” de Trump<\/strong> o el Brexit, sin\u00f3 per la gesti\u00f3 d’una Europa cada vegada m\u00e9s complexa i contradict\u00f2ria. La UE, en altre temps paradigma de la igualtat i de l’Estat de benestar, \u00e9s escenari igualment d’una creixent desigualtat que ha estat el tel\u00f3 de fons de la contestaci\u00f3 social i el descontentament d’importants grups de les classes mitjanes empobrides. Alguns d’ells amb trets violents com ha estat el cas de les armilles grogues a Fran\u00e7a que van posar a Macron<\/strong> contra les cordes. I \u00e9s que el vell continent no \u00e9s ali\u00e8 a la convulsi\u00f3 global que vivim. A m\u00e9s de la p\u00e8rdua objectiva de pes econ\u00f2mic, pol\u00edtic i de centralitat de l’vell continent en el m\u00f3n globalitzat, el seu lideratge i reputaci\u00f3 ha patit un notable deteriorament.<\/p>\n\n\n\n D’una banda, la democr\u00e0cia europea s’ha debilitat. En institucions com el Consell Europeu, s’asseu algun Cap d’Estat i de Govern -com el primer ministre d’Hongria V\u00edktor Orb\u00e1n<\/strong>– que promou obertament pol\u00edtiques que van en contra dels principis fonamentals de la UE davant la impot\u00e8ncia de la resta de socis europeus per posar-li l\u00edmit. Aix\u00ed mateix, els valors europeus de defensa dels drets fonamentals han patit un cop dur amb les imatges dels \u00faltims anys en qu\u00e8 diversos pa\u00efsos europeus han constru\u00eft tanques, murs o camps d’internament en un intent de segellar les fronteres amb pany i clau davant l’arribada desesperada de milers de refugiats que fugen de la guerra o de la mis\u00e8ria i que moren per milers al mar en el seu desesperat intent. Una Europa a la defensiva que mira m\u00e9s cap a si mateixa que cap a la resta de l’m\u00f3n renunciant a un lideratge global en el moment que m\u00e9s es necessita.<\/p>\n\n\n\n La gesti\u00f3 d’aquesta creixent complexitat, tant europea com global, requereix dissenyar noves coher\u00e8ncies i un relat que sigui capa\u00e7 de mobilitzar nou anhels i voluntats. La Uni\u00f3 Europea no pot exercir el seu lideratge en el terreny militar o econ\u00f2mic. Tampoc pot mostrar-se com un exemple en l’econ\u00f2mic amb creixement an\u00e8mic en els \u00faltims anys previs a la pand\u00e8mia. No obstant aix\u00f2, s\u00ed que pot constituir-se en un nou poder emergent verd que promogui i lideri un futur m\u00e9s sostenible donant coher\u00e8ncia i sentit als Acords de les diferents Cimeres de Clima. Per a aix\u00f2, part del full de ruta ja est\u00e0 tra\u00e7ada amb el Green New Deal<\/em><\/strong> o nou ‘pacte verd’<\/em> europeu per assolir la neutralitat clim\u00e0tica i reactivar l’economia des d’una perspectiva que relegui l’\u00fas dels combustibles f\u00f2ssils. Un ambici\u00f3s pla complementat amb la iniciativa Next Generation EU<\/em><\/strong> que t\u00e9 com a objectiu aconseguir la transici\u00f3 ecol\u00f2gica de l’economia europea. Un nou full de ruta amb un gran paquet d’iniciatives legislatives i nous mecanismes i inversions per aconseguir arribar tant el 55%<\/strong> de retallada d’emissions en 2030<\/strong> com els ambiciosos objectius per aconseguir la neutralitat clim\u00e0tica en 2050<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 atenci\u00f3, Europa no est\u00e0 sola en aquesta carrera. La Xina, principal emissor de CO2 a nivell mundial, va anunciar per sorpresa que se sumava a la “revoluci\u00f3 verda<\/em>“. El president del gegant asi\u00e0tic, Xi Jinping<\/strong>, es va comprometre davant l’Assemblea de l’ONU al setembre de 2020<\/strong> a aconseguir la neutralitat clim\u00e0tica per 2060<\/strong>, \u00e9s a dir, deu anys despr\u00e9s de la UE. Un anunci que obrir\u00e0 probablement una fren\u00e8tica carrera per desenvolupar una nova competici\u00f3 industrial i tecnol\u00f2gica verd a la que els EUA i la nova Administraci\u00f3 Biden<\/strong> no voldran quedar-se enrere i donar un nou impuls a la ind\u00fastria americana. Una nova din\u00e0mica que inaugura un nou ordre econ\u00f2mic, geopol\u00edtic i social que constitueix una nova oportunitat per projectar a Europa en l’esfera global si \u00e9s capa\u00e7 d’aprofitar els seus actius.<\/p>\n\n\n\n Les companyies europees ja han internalitzat que han de repensar els seus productes i serveis, els seus models de negoci, els processos de fabricaci\u00f3 i gesti\u00f3, la gesti\u00f3 de l’talent dels col\u00b7laboradors i fins a una nova forma de relacionar-se amb l’entorn i els seus grups d’inter\u00e8s per seguir sent competitives. Aquelles que no transitin cap a models de negoci que apostin pel desenvolupament sostenible, estaran sotmeses a riscos tant regulatoris com de reputaci\u00f3 que poden comprometre greument la seva competitivitat i fins i tot viabilitat. El nou ordre verda global suposar\u00e0 un vector de canvi de l’entorn de negocis.<\/p>\n\n\n\n Si aix\u00f2 \u00e9s una realitat en el terreny dels negocis, tamb\u00e9 ho ser\u00e0 a nivell pol\u00edtic i institucional. La resili\u00e8ncia clim\u00e0tica, en les seves diferents vessants, marcar\u00e0 una bona part de l’agenda pol\u00edtica global dels propers lustres. La UE ha d’interpretar i anticipar els senyals que s’emeten des d’importants regions com \u00c0frica, Am\u00e8rica Llatina o el Carib per construir noves aliances que puguin oferir respostes eficients i viables als reptes de l’impacte de la crisi clim\u00e0tica en aquestes zones del m\u00f3n. Per fer-ho coherent, la Uni\u00f3 ha de alinear els valors de la sostenibilitat en les seves relacions pol\u00edtiques, acords comercials i pol\u00edtiques de desenvolupament. Cada vegada m\u00e9s pa\u00efsos i regions es mostren vulnerables als efectes del clima i requereixen de noves coher\u00e8ncies allunyades dels models econ\u00f2mics extractius o neocolonials que han caracteritzat les relacions pol\u00edtiques i econ\u00f2miques de les \u00faltimes d\u00e8cades. Brussel\u00b7les t\u00e9 aix\u00ed una oportunitat de reposicionar i influir de nou en el m\u00f3n desplegant una nova intel\u00b7lig\u00e8ncia pol\u00edtica, econ\u00f2mica i social que projecti un nou lideratge global basat en l’aposta per la sostenibilitat. Una nova diplom\u00e0cia verda que desborda el treball de les institucions pol\u00edtiques i que no pot basar-se nom\u00e9s en grans inversions. Dinamarca, principal productor europeu de petroli despr\u00e9s de la sortida del Regne Unit \u00e9s un bon exemple. En una decisi\u00f3 hist\u00f2rica, ha decidit posar fi a l’explotaci\u00f3 de petroli al mar de nord. Per 2050<\/strong> hi haur\u00e0 detingut per complet l’extracci\u00f3 de combustibles f\u00f2ssils i cancel\u00b7lar la seva convocat\u00f2ria de llic\u00e8ncies per a l’explotaci\u00f3 d’hidrocarburs. Una decisi\u00f3 que marca el cam\u00ed i posa pressi\u00f3 a altres productors com Noruega. Dinamarca vol projectar-se com un pa\u00eds verd i la seva capital Copenhaguen t\u00e9 un pla per convertir-se en la ciutat m\u00e9s sostenible del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n Aquest nou ordre que emergeix requereix noves formes de governan\u00e7a pol\u00edtica. Un nou multilateralisme verd en qu\u00e8 Europa part amb un millor posicionament que la Xina o els EUA, per\u00f2 que requereix de l’acci\u00f3 concertada dels actors institucionals, privats i de la societat civil per saber aprofitar-lo i convertir-lo en un renovat lideratge global. En aquest sentit, l’Agenda 2030<\/strong> i els Objectius per al Desenvolupament Sostenible<\/strong> estan generant noves din\u00e0miques i aliances com les anomenades B Corps<\/strong>, corporacions que compleixen amb els m\u00e9s alts est\u00e0ndards d’acompliment social i ambiental, transpar\u00e8ncia p\u00fablica i responsabilitat empresarial per equilibrar el benefici amb el prop\u00f2sit. Una redefinici\u00f3 de l’\u00e8xit empresarial que aposta per construir una economia m\u00e9s inclusiva i sostenible en el qual les empreses europees tenen una oportunitat per liderar la nova forma de fer negocis al m\u00f3n. La naturalesa de la competici\u00f3 geopol\u00edtica de el m\u00f3n d’avui i de dem\u00e0 ja est\u00e0 basada en la reputaci\u00f3, la competitivitat i la sostenibilitat per obrir i consolidar relacions, atraure turisme, incentivar negocis i inversions o millorar la capacitat exportadora dels productes i serveis de les nostres empreses.<\/p>\n\n\n\n Avui cotitzen a l’al\u00e7a els atributs intangibles com la reputaci\u00f3 i el posicionament en les cadenes de valor global. El territori i les fronteres han deixat de ser la base sobre la qual se sustenta el poder. Al m\u00f3n postCOVID, la qualitat de les relacions i les connexions o el posicionament en les noves cadenes de valor global s\u00f3n les armes per gestionar una nova forma d’influ\u00e8ncia. El poder pol\u00edtic i econ\u00f2mic es reconfigura en influ\u00e8ncia, i emergeixen nous poders que ja no s\u00f3n f\u00edsics sin\u00f3 digitals i emocionals en el qual la sostenibilitat \u00e9s un valor en al\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n El nou lideratge d’Europa \u00e9s molt m\u00e9s que una o diverses campanyes de comunicaci\u00f3. \u00c9s, sobretot, una promesa de valor tant cap al si de la Uni\u00f3 com per a la resta de m\u00f3n. Ha traduir-se en una nova pol\u00edtica que va associada a una s\u00e8rie d’expectatives que estan relacionades amb les creences compartides que s\u00f3n les que conformen la reputaci\u00f3 i a les que la UE ha de ser capa\u00e7 de respondre de forma satisfact\u00f2ria. Projectar lideratge i confian\u00e7a requereix desplegar de forma coherent els valors i atributs de la nova Europa verda mitjan\u00e7ant una delicada estrat\u00e8gia d’optimitzaci\u00f3 i coordinaci\u00f3 d’esfor\u00e7os. Els europeus hem de deixar de ser percebuts com una gran pot\u00e8ncia declarativa i exercir com una nova pot\u00e8ncia verda global. Per fer-ho realitat, hem de demostrar-ho a trav\u00e9s dels fets i de les accions del trinomi “Institucions-Empreses-Ciutadans<\/em>“. Ja no n’hi ha prou amb proclamar o projectar uns valors en boniques declaracions o Cimeres de Caps d’Estat i de Govern, reunions ministerials o aprovant cartes de drets que no es tradueixen en pol\u00edtiques o accions. El lideratge s’exerceix i \u00e9s reconegut pels altres impactant amb accions i resultats per anar molt m\u00e9s enll\u00e0 de l’capital simb\u00f2lic i exercir-lo de forma efectiva. Per a aix\u00f2, Europa ha d’apostar per la formaci\u00f3 d’un nou talent i lideratge verd. Una nova generaci\u00f3 de l\u00edders pol\u00edtics, econ\u00f2mics i socials que es posi al capdavant d’aquesta nova (re)evoluci\u00f3 a nivell global. El moviment Fridays for Future<\/em><\/strong> impulsat per la jove activista sueca Greta<\/strong> Thunberg<\/strong> que ha aconseguit un gran impacte mundial \u00e9s un exemple de l’potencial creatiu de les noves generacions erasmus europees.<\/p>\n\n\n\n En definitiva, Europa ha de treballar tant en el terreny de les expectatives com de les possibilitats, amb innovaci\u00f3 i intel\u00b7lig\u00e8ncia per projectar els nostres valors de manera positiva al m\u00f3n. La imatge, la transpar\u00e8ncia, la credibilitat, la integritat i la contribuci\u00f3 s\u00f3n els pilars de la reputaci\u00f3 que el polit\u00f2leg nord-americ\u00e0 Joseph Nye <\/strong>defin\u00eds com poder tou o soft power. De la nostra intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva i de les nostres accions per desplegar una nova intel\u00b7lig\u00e8ncia verda dependr\u00e0 que siguem capa\u00e7os de desenvolupar una nova diplom\u00e0cia i lideratge global que retorni a Europa la seva influ\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n