{"id":22653,"date":"2021-07-16T08:59:38","date_gmt":"2021-07-16T06:59:38","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22653"},"modified":"2021-07-16T08:59:40","modified_gmt":"2021-07-16T06:59:40","slug":"jaume-bellmunt-quan-pensar-en-el-futur-es-un-insult","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jaume-bellmunt-quan-pensar-en-el-futur-es-un-insult\/","title":{"rendered":"Jaume Bellmunt: Quan pensar en el futur \u00e9s un insult"},"content":{"rendered":"\n

Un insult a tots els espanyols, una futurologia que \u00e9s un pur artifici, un conjunt de propostes neoliberals. Aix\u00ed s\u2019han pronunciat, respectivament, el l\u00edder de l\u2019oposici\u00f3, un reputat analista pol\u00edtic i un dels principals dirigents sindicals del pa\u00eds sobre l\u2019exercici de prospectiva \u201cEspa\u00f1a 2050<\/a>\u201d presentat pel Govern d\u2019Espanya. S\u00f3n uns judicis sumar\u00edssims -com tants d\u2019altres- que il\u00b7lustren la dificultat de trobar el to adequat en la conversa i el debat p\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n

Podria considerar-se que aquestes reaccions prim\u00e0ries responen a la discutible pol\u00edtica de comunicaci\u00f3 emanada des de l\u2019Executiu, amb actes tirant a pomposos, anuncis grandiloq\u00fcents i un relat d\u2019un optimisme sovint massa vacu. I probablement tamb\u00e9 a la percepci\u00f3 d\u2019una manca de voluntat real de di\u00e0leg i d\u2019acord. Per\u00f2 no deixa de sorprendre la contradicci\u00f3 d\u2019aquesta cr\u00edtica frontal a un exercici de prospectiva amb les lamentacions reiterades sobre la falta d\u2019una visi\u00f3 i un projecte a llarg termini que superi el tacticisme electoralista de curta volada.<\/p>\n\n\n\n

Sigui com sigui, tenim sobre la taula un estudi de prospectiva elaborat per un organisme governamental i en el que han participat acad\u00e8mics i experts multidisciplinars d\u2019un ampli espectre i que t\u00e9 el prop\u00f2sit de ser el punt de partida d\u2019un debat p\u00fablic que faciliti arribar a una visi\u00f3 compartida dels problemes i de les tend\u00e8ncies que condicionaran i configuraran el futur de la nostra societat. Cal recon\u00e8ixer d\u2019entrada el valor intr\u00ednsec de comptar amb un organisme p\u00fablic dedicat a pensar estrat\u00e8gicament -la Oficina Nacional de Prospectiva y Estrategia de la Presidencia del Gobierno-, del que n\u2019\u00e9s el primer fruit p\u00fablic el document \u201cEspa\u00f1a 2050. Fundamentos y propuestas para una Estrategia Nacional a Largo Plazo<\/a>\u201d.<\/a><\/p>\n\n\n\n

Est\u00e0 per veure si aquest organisme tindr\u00e0 continu\u00eftat m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019actual conjuntura pol\u00edtica i no decaur\u00e0 com ha succe\u00eft amb diversos antecedents, impedint que es consolid\u00e9s una tradici\u00f3 potent d\u2019an\u00e0lisi de prospectiva i de pensament estrat\u00e8gic des de les institucions p\u00fabliques i, particularment, des del nucli del poder executiu. Ho recorda oportunament Andr\u00e9s Ortega <\/strong>(elDiario.es<\/a>, 21-05-21) des de la seva acreditada experi\u00e8ncia, en fer esment al Departament d\u2019Estudis del Gabinet de la Presid\u00e8ncia del Govern creat el 1990. I Esteban Hern\u00e1ndez<\/a> subratlla que \u201cl\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una unitat de Prospectiva a Espanya \u00e9s convenient, necess\u00e0ria i oportuna. Els grans Estats compten amb ella per una simple l\u00f2gica de fortalesa nacional: qualsevol Govern hauria de compaginar les accions urgents i importants amb l\u2019anticipaci\u00f3 i planificaci\u00f3 del mitj\u00e0 termini, ja que les bases per aconseguir resultats es posen sempre molt abans que s\u2019aconsegueixin. Ser capa\u00e7os d\u2019entendre els canvis, i m\u00e9s en una \u00e8poca com la present, permet operar amb un marge de maniobra molt m\u00e9s gran i, at\u00e8s que la pol\u00edtica i l\u2019economia actuals es mouen en un curt termini espant\u00f3s, la posada en marxa d\u2019una unitat, per redu\u00efda que sigui, que pensi en termes d\u2019Estat \u00e9s indispensable, especialment si el poder pol\u00edtic l\u2019assumeix com un instrument \u00fatil<\/em>\u201d (El Confidencial, 20-05-21).<\/p>\n\n\n\n

Manuel Hidalgo<\/a> recorda que l\u2019objectiu de la prospectiva \u00e9s \u201cdefinir estats possibles de la \u2018naturalesa\u2019 i dissenyar mecanismes que ens permetin superar-los, adaptar-nos de forma reeixida als canvis, siguin quins siguin, coneguts o desconeguts. La prospectiva \u00e9s un exercici din\u00e0mic, viu, que es nodreix en el seu llargu\u00edssim termini per segments a mitj\u00e0 i curt termini amb plans estrat\u00e8gics que s\u2019han d\u2019ajustar a cada moment i necessitat. La prospectiva \u00e9s posar els llums llargs i assenyalar el cam\u00ed que volem seguir<\/em>\u201d (vozp\u00f3puli, 24-05-21)<\/p>\n\n\n\n

En el cas que ens ocupa, Espa\u00f1a 2050 proposa un diagn\u00f2stic com a punt de partida que recull el consens central de l\u2019acad\u00e8mia i els experts, i identifica unes tend\u00e8ncies tamb\u00e9 detectades per la majoria d\u2019estudiosos. Podria dir-se que l\u2019estudi \u00e9s representatiu del corrent central de la tecnocr\u00e0cia espanyola. Un consens que pot resumir-se en un balan\u00e7 positiu de l\u2019evoluci\u00f3 del pa\u00eds en els darrers 40<\/strong> anys, per\u00f2 amb problemes importants que no s\u2019han abordat i que condicionen la continu\u00eftat del progr\u00e9s col\u00b7lectiu en un nou context m\u00e9s advers i exigent. Jos\u00e9 Mois\u00e9s Mart\u00edn <\/a>ho sintetitzava aix\u00ed a El Pa\u00eds (23-05-21):   \u201cel pla identifica les principals debilitats de la nostra economia, com ara el capital hum\u00e0, la capacitat innovadora, la deficient implantaci\u00f3 de les noves tecnologies a les petites i mitjanes empreses, i un marc institucional i regulatori poc procliu al dinamisme en els mercats de b\u00e9ns i serveis. Partint d\u2019aquesta an\u00e0lisi, sobre el qual \u00e9s dif\u00edcil estar en desacord, Espanya 2050 proposa una bateria d\u2019orientacions destinades a emprendre canvis en profunditat sobre cadascun d\u2019aquests reptes: incidir en el capital hum\u00e0 i en l\u2019educaci\u00f3 al llarg de tota la vida, estructurar adequadament el sistema d\u2019innovaci\u00f3, fent m\u00e9s efectius els esfor\u00e7os p\u00fablics i afavorint la participaci\u00f3 privada en el desenvolupament i la comercialitzaci\u00f3 de propostes innovadores, incentivar l\u2019adopci\u00f3 tecnol\u00f2gica i millorar la din\u00e0mica empresarial. Addicionalment, el pla inclou una reforma de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica i l\u2019increment de la lluita contra l\u2019economia submergida. En definitiva, grans eixos que s\u2019articulen b\u00e9 amb el pla Next Generation<\/strong>, presentat igualment aquesta primavera, que apunten en la bona direcci\u00f3 i entre els que potser nom\u00e9s faltaria una reflexi\u00f3 sobre la transformaci\u00f3 empresarial pendent\u201d.<\/p>\n\n\n\n

De les primeres cr\u00edtiques solvents a aquest estudi -com les dels citats Esteban Hern\u00e1ndez<\/strong> i Jos\u00e9 Mois\u00e9s Mart\u00edn<\/strong>– destaca la que el considera massa previsible en reflectir el sentit com\u00fa econ\u00f2mic de l\u2019Espanya de 2021<\/strong>, trobant-se a faltar plantejaments m\u00e9s heterodoxos fora del marc mental dominant i que s\u00f3n els que en situar-se en els l\u00edmits s\u00f3n capa\u00e7os de produir les innovacions necess\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n

Una altra cr\u00edtica rellevant -apuntada per Andr\u00e9s Ortega<\/strong>– es refereix a l\u2019abs\u00e8ncia de prospectiva sobre l\u2019evoluci\u00f3 de la q\u00fcesti\u00f3 territorial\/constitucional espanyola, i sobre l\u2019evoluci\u00f3 de la democr\u00e0cia en general i a Espanya en particular, perqu\u00e8 abstreure l\u2019evoluci\u00f3 de les tend\u00e8ncies econ\u00f2miques i socials del seu marc institucional pot convertir l\u2019esfor\u00e7 prospectiu en un exercici en el buit. Aquesta cr\u00edtica resulta del tot pertinent si es t\u00e9 en compte que l\u2019aportaci\u00f3 dels experts no resol els dilemes pol\u00edtics i malament quan els pol\u00edtics s\u2019amaguen darrere de la l\u00f2gica tecnocr\u00e0tica. En el molt recomanable darrer llibre de Bruno Le Maire<\/strong> \u2013L\u2019ange et la b\u00eate. Memoires provisoires<\/a>-, el ministre franc\u00e8s d\u2019Economia i Finances afirma que \u201cel coneixement expert pot esdevenir tant el millor aliat com el pitjor enemic del pol\u00edtic. El pitjor enemic si el saber t\u00e8cnic decideix per nosaltres. El millor aliat si aquest coneixement consolida les nostres decisions i els hi d\u00f3na for\u00e7a i efic\u00e0cia. Per\u00f2 el coneixement no proporciona el sentit. El que \u00e9s propi del treball pol\u00edtic \u00e9s precisament donar sentit\u201d.<\/em><\/a><\/p>\n\n\n\n

En tot cas, sense perdre de vista els riscos de la deriva tecnocr\u00e0tica, la dificultat de governar la complexitat requereix una immersi\u00f3 de la pol\u00edtica en la societat del coneixement per tal de superar -com diu Daniel Innerarity<\/strong> a Pol\u00edtica para perplejos-<\/a> \u201cla incapacitat cr\u00f2nica per comprendre els canvis socials, anticipar els escenaris futurs i formular un projecte per assolir un ordre social intel\u00b7ligent i intel\u00b7ligible<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

El que \u00e9s lamentable, per no dir est\u00fapid, \u00e9s que davant d\u2019an\u00e0lisis complexos i rigorosos com els que hi ha al darrere del Pla de Recuperaci\u00f3 i Resili\u00e8ncia o d\u2019Espa\u00f1a 2050 \u201cla resposta que ha estat destacada en els mitjans i en les xarxes \u00e9s una barreja de garruleria, mofa i hostilitat que aquest pa\u00eds potser no coneixia des del \u2018que inventin ells\u2019 \u2026 El que per a ells resulta rellevant \u00e9s que es tracta de documents excessivament llargs i complexos. Que han estat elaborats a Economia i a La Moncloa, tot i que qui els escriguin siguin excel\u00b7lents funcionaris p\u00fablics de l\u2019Estat o experts independents que han treballat desinteressadament i que no s\u2019han cansat de manifestar que ning\u00fa ha interferit en el seu treball o tractat de manipular-los. El que s\u2019ha criticat \u00e9s que tots dos [documents] s\u2019entestin a treure\u2019ns del somni adolescent que tot el bo \u00e9s possible, sense trade-offs, sense costos i de forma immediata. Volem acabar amb 30 anys d\u2019atur juvenil per sobre del 25% o de contribucions nul\u00b7les de la productivitat total dels factors al creixement de la renda per c\u00e0pita? Volem millorar l\u2019educaci\u00f3, la productivitat i el salari real dels joves? Doncs esclafim els dits i la m\u00e0gia far\u00e0 la resta. Per a qu\u00e8 planificar? Per a qu\u00e8 estimar vies de converg\u00e8ncia als objectius que creiem desitjables i possibles? Res, que inventin ells!<\/em>\u201d (Jos\u00e9 Juan Ruiz<\/a> a El Pa\u00eds, 30-05-21). <\/p>\n\n\n\n

Pol\u00edtica&Prosa<\/a>, <\/strong>16 de juliol de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un insult a tots els espanyols, una futurologia que \u00e9s un pur artifici, un conjunt de propostes neoliberals. Aix\u00ed s\u2019han pronunciat, respectivament, el l\u00edder de l\u2019oposici\u00f3, un reputat analista pol\u00edtic i un dels principals dirigents sindicals del pa\u00eds sobre l\u2019exercici de prospectiva \u201cEspa\u00f1a 2050\u201d presentat pel Govern d\u2019Espanya. S\u00f3n uns judicis sumar\u00edssims -com tants d\u2019altres- …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22658,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[],"class_list":["post-22653","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22653","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22653"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22653\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22659,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22653\/revisions\/22659"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22658"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22653"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22653"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22653"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}