{"id":22646,"date":"2021-07-14T09:28:33","date_gmt":"2021-07-14T07:28:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22646"},"modified":"2021-07-14T09:29:00","modified_gmt":"2021-07-14T07:29:00","slug":"gabriel-colome-nomes-un-91-dels-que-estan-a-favor-de-la-independencia-creuen-que-es-possible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/gabriel-colome-nomes-un-91-dels-que-estan-a-favor-de-la-independencia-creuen-que-es-possible\/","title":{"rendered":"Gabriel Colom\u00e9: \u201cNom\u00e9s un 9,1% dels que estan a favor de la independ\u00e8ncia creuen que \u00e9s possible\u201d"},"content":{"rendered":"\n

L\u2019Institut de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials (ICPS<\/strong>) ha publicat l\u2019informe \u201cQuan el proc\u00e9s es top\u00e0 amb la pand\u00e8mia<\/em>\u201d. S\u2019hi analitza com la pand\u00e8mia de la Covid-19 ha influ\u00eft en el proc\u00e9s independentista, a partir del sondeig d\u2019opini\u00f3 realitzat la tardor de l\u2019any passat i de sondejos anteriors. Les investigadores Luc\u00eda Medina<\/strong> i Maria<\/strong> Freixanet<\/strong> conclouen, entre altres q\u00fcestions, que la pand\u00e8mia ha fet perdre centralitat a la q\u00fcesti\u00f3 nacional en el debat pol\u00edtic i ha desmotivat i desmobilitzat m\u00e9s als partidaris de la independ\u00e8ncia que als que no en s\u00f3n. Parlem d\u2019aquest informe amb Gabriel Colom\u00e9<\/strong>, professor de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, director del Centre d\u2019Estudis d\u2019Opini\u00f3 de la Generalitat entre els anys 2005<\/strong> i 2011<\/strong> i actual director acad\u00e8mic i de recerca de l\u2019ICPS<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s aix\u00ed? La pand\u00e8mia ha fet perdre centralitat a Catalunya al debat independentisme S\u00ed-independentisme No?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed. El sistema de partits del 1977<\/strong> fins al 2012<\/strong> estava clarament definit en els eixos del sentiment de pertinen\u00e7a i ideol\u00f2gic: esquerra-dreta i catal\u00e0-espanyol. Tothom estava situat al seu espai. El processisme<\/em> fa una fusi\u00f3, assimilant espanyol i Espanya a dreta i catal\u00e0 a esquerra. \u201cEls catalans som d\u2019esquerres i els espanyols s\u00f3n de dretes<\/em>\u201d. Els partits constitucionalistes \u2013PP<\/strong>, Ciutadans<\/strong> i PSC<\/strong>– s\u00f3n de dretes, i els altres \u2013Junts<\/strong>, ERC<\/strong> i CUP<\/strong>– s\u00f3n d\u2019esquerres. En lloc de tenir dos eixos i, per tant, pluralitat de partits, el que fa el proc\u00e9s \u00e9s una dicotomia: blanc o negre. \u00c9s el que busquen. Independ\u00e8ncia, s\u00ed, independ\u00e8ncia, no. Tu ets de dretes i jo s\u00f3c d\u2019esquerres. S\u2019ent\u00e9n aix\u00ed que Jordi S\u00e1nchez<\/strong> i Junts<\/strong> decideixen que Junts<\/strong> \u00e9s d\u2019esquerres quan totes les dades diuen que aix\u00f2 no \u00e9s veritat. En teoria haurien d\u2019estar posicionats al seu espai hist\u00f2ric, a la dreta. Quan li preguntes a la gent de Junts<\/strong> on s\u2019ubica, et diu que a l\u2019esquerra. Han aconseguit fer aix\u00f2 cre\u00efble per ells. Han fusionat els dos eixos i tenir la percepci\u00f3, el convenciment que els independentistes s\u00f3n d\u2019esquerres. Gent que ha votat Converg\u00e8ncia<\/strong> tota la vida i que viu a Sant Gervasi o Pedralbes diu que \u00e9s d\u2019esquerres. Usen argumentaris que venen de la l\u00f2gica irlandesa. Som els republicans; ells s\u00f3n els unionistes. Quan parlen de confrontaci\u00f3 i superar l\u2019Estat no poden fer-ho per la viol\u00e8ncia, per\u00f2 s\u00ed per altres mecanismes. Un dels elements importants \u00e9s el llenguatge. Ells s\u00f3n els progres<\/em>, d\u2019esquerres, catalans, republicans i els altres s\u00f3n espanyols, de dretes i unionistes. Qu\u00e8 fa la pand\u00e8mia? A les eleccions del 14 de febrer fa que el relat que havia estat la l\u00f2gica des del 2015<\/strong> fins al 2020<\/strong> canvi\u00ef. La pand\u00e8mia torna a situar el debat en un espai social i no en un espai identitari. La pand\u00e8mia t\u00e9 efectes sobre el treball, l\u2019economia,\u2026 La independ\u00e8ncia no \u00e9s la prioritat. \u201cEstic tancat a casa, qu\u00e8 m\u2019est\u00e0s explicant? La rep\u00fablica?<\/em>\u201d. La pand\u00e8mia situa de nou el debat en l\u2019eix social que ha existit sempre per\u00f2 l\u2019estrat\u00e8gia dels independentistes ha estat sempre de situar el debat en els espais identitari i dicot\u00f2mic: esquerra igual a Catalunya, dreta igual a Espanya, independ\u00e8ncia s\u00ed, independ\u00e8ncia no. Per aquest motiu, el 2021 guanyen els dos partits moderats en els seus espais \u2013els socialistes i ERC<\/strong> (Illa<\/strong> i Aragon\u00e9s<\/strong>)- enfront del 2017<\/strong>, quan havien guanyat els dos partits m\u00e9s polaritzats, de m\u00e9s tensi\u00f3: Ciutadans<\/strong> i Junts<\/strong>. (Arrimadas<\/strong> i Puigdemont<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/a>
\u201cEls joves ja no s\u00f3n majorit\u00e0riament independentistes\u201d | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La pand\u00e8mia afecta la cohesi\u00f3 de l\u2019independentisme?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La pand\u00e8mia, m\u00e9s el cansament, fa que el bloc independentista comenci a desagregar-se. Aquest bloc, que havia estat cohesionat i homogeni fins al juliol del 2019<\/strong>, es trenca per primavera vegada quan ERC<\/strong> s\u2019abst\u00e9 en la primera investidura de Pedro S\u00e1nchez<\/strong> i Junts<\/strong> vota en contra. ERC<\/strong> ha entrat ja en la l\u00f2gica de separar-se de Junts<\/strong>. \u00c9s el que se\u2019n diu ser pragm\u00e0tics. Tot aix\u00f2 porta als 650.000<\/strong> vots menys el 14 de febrer.<\/p>\n\n\n\n

Que ning\u00fa no s\u2019esperava<\/strong><\/p>\n\n\n\n

No s\u2019esperava per\u00f2 estava aqu\u00ed. Els joves ja no s\u00f3n majorit\u00e0riament independentistes. El que havia estat una U hist\u00f2rica, joves i persones de m\u00e9s de 60-65<\/strong> anys majorit\u00e0riament independentistes, ja no existeix, es difumina. Els joves que havien estat un dels suports m\u00e9s importants de l\u2019independentisme ara li posen dist\u00e0ncia. Els 1.350.000<\/strong> de vots \u00e9s el nucli dur de l\u2019independentisme. A l\u2019altre costat, 750.000<\/strong> vots tamb\u00e9 es van quedar a casa. Aquests ja passaven de tot. El bloc constitucionalista, si no est\u00e0 tensat, com el 2017<\/strong>, no va a votar perqu\u00e8 no hi ha perill. El 2017<\/strong> s\u00ed que hi havia un perill que els independentistes, despr\u00e9s del 155<\/strong>, tinguessin una majoria clara. Aix\u00f2 ja no passa. \u00c9s evident. El 12 de juliol del 2020<\/strong> hi va haver eleccions al Pa\u00eds Basc i Gal\u00edcia. A Gal\u00edcia va anar a votar el 48%<\/strong>. Al Pa\u00eds Basc, una mica m\u00e9s del 50%<\/strong>. La gent no va anar a votar perqu\u00e8 sabia que guanyarien Feijoo<\/strong> i Urkullu<\/strong>. Aqu\u00ed, quan es dissol el Parlament, una enquesta d\u2019El Peri\u00f3dico<\/em><\/strong> diu que Illa<\/strong> guanyaria les eleccions. La reacci\u00f3 de l\u2019independentisme va ser dir que fer eleccions el febrer no era segur i van intentar, sense sortir-se\u2019n, passar-les al maig. Van crear un clima d\u2019inseguretat sanit\u00e0ria a l\u2019hora de votar per desincentivar els altres, conven\u00e7uts que els seus anirien tots a fer-ho. Van ser tan convincents que van conv\u00e8ncer els seus i els altres que no anessin a votar. Els dos blocs van perdre molta gent.<\/p>\n\n\n\n

I la fatiga del proc\u00e9s, si n\u2019hi ha, ha pesat en l\u2019augment de l\u2019abstencionisme independentista?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

N\u2019hi ha. Primer perqu\u00e8 s\u2019ha trencat la unitat. Tot el proc\u00e9s estava basat en la cohesi\u00f3 i la unitat del projecte. \u00c9s el 2015<\/strong>, amb Junts pel S\u00ed<\/strong> que s\u2019inicia. \u00c9s el 2017<\/strong>, quan es fa campanya pels damnificats pel 155<\/strong>. Polaritzen el sistema. Per\u00f2 el 2021<\/strong> ja no van junts. Es trenca la unitat d\u2019acci\u00f3 Hi ha una part d\u2019aquest electorat que no els tornar\u00e0 a votar perqu\u00e8 descobreixen que el projecte no \u00e9s la independ\u00e8ncia i la rep\u00fablica sin\u00f3 que \u00e9s la guerra interna per veure qui t\u00e9 l\u2019hegemonia i qui es queda amb la presid\u00e8ncia de la Generalitat. Hi havia un b\u00e9 superior, la independ\u00e8ncia, per\u00f2 una bona part del seu electorat descobreix que \u00e9s nom\u00e9s governar la Generalitat. I s\u2019abst\u00e9. I no tornar\u00e0 a votar fins que no es posin d\u2019acord de nou. El pare de la llei de la transpar\u00e8ncia del Canad\u00e0, St\u00e9phane Dion<\/strong>, l\u2019any 2013<\/strong>, va explicar en un acte de Federalistes d\u2019Esquerres<\/strong> que els independentistes havien vingut per quedar-se i que el sistema hauria de conviure amb ells. Va preguntar quants independentistes hi havia. En aquell moment, les enquestes deien que eren un 48%<\/strong>. El 2006<\/strong>, eren nom\u00e9s un 14%<\/strong>. Dion<\/strong> va dir que calia preguntar-se perqu\u00e8 s\u2019havia passat del 14%<\/strong> al 48%<\/strong>. I aquesta pregunta, Rajoy<\/strong> no la va respondre. Per qu\u00e8 es feien independentistes? La resposta, segons les enquestes, era que un 66%<\/strong> ho era, b\u00e0sicament, per un tema econ\u00f2mic. La percepci\u00f3 de maltractament que tenia una part dels que es van fer independentistes: Espanya ens roba, el d\u00e8ficit fiscal<\/em>,\u2026 Nom\u00e9s un 10%<\/strong> volia de veritat la independ\u00e8ncia pol\u00edtica. Per Dion<\/strong>, els independentistes estructurals s\u00f3n entre el 20%<\/strong> i el 25%<\/strong>. I va concloure que el que s\u2019havia de fer era recuperar els independentistes conjunturals per l\u2019espai constitucional. Fem pol\u00edtica ficci\u00f3: si Rajoy<\/strong> hagu\u00e9s llegit b\u00e9 les enquestes i hagu\u00e9s donat un espai econ\u00f2mic, el pacte fiscal, el que fos, el problema s\u2019hauria acabat. Per\u00f2 en la primera trobada amb Artur Mas<\/strong> va dir no al pacte fiscal i Mas<\/strong> ho va aprofitar per convocar eleccions. Una part d\u2019aquests 650.000<\/strong> abstencionistes del 14F<\/strong> s\u00f3n conjunturals i la pregunta \u00e9s com se\u2019ls pot recuperar perqu\u00e8, en el fons, governar\u00e0s en un espai constitucional pel 75%<\/strong> de la poblaci\u00f3. Has d\u2019intentar incloure el 25% <\/strong>d\u2019independentistes per\u00f2 aquests sempre voldran la independ\u00e8ncia. T\u2019has de preocupar que una part d\u2019aquest 75%<\/strong> o 80%<\/strong> no se\u2019n vagi de nou a l\u2019independentisme. Si arribes a acords i incorpores una part de l\u2019independentisme al govern i les institucions, seria un \u00e8xit per la conviv\u00e8ncia. Aix\u00f2 \u00e9s el que s\u2019est\u00e0 intentant fer amb la mesa de di\u00e0leg.<\/p>\n\n\n\n

TV3 ha treballat a fons per cohesionar l\u2019independentisme<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Hi ha espais que cohesionen. L\u2019espai de cohesi\u00f3 m\u00e9s important s\u00f3n els mitjans de comunicaci\u00f3. No nom\u00e9s TV3<\/strong>, tamb\u00e9 Catalunya R\u00e0dio<\/strong> i RAC1<\/strong>. S\u00f3n els que mantenen cohesionat aquest 1.350.000-1.400.000<\/strong> d\u2019independentistes. TV3<\/strong> \u00e9s l\u2019\u00fanica televisi\u00f3 que veuen. No tenen contrast. Quan es fa la broma de FOX3<\/strong> no \u00e9s una broma. Recomano la s\u00e8rie La voz m\u00e1s alta<\/em> a Movistar, sobre la creaci\u00f3 de Fox News<\/strong>. El seu director fundador, Roger Ailes<\/strong>, explica que no han de crear un canal que faci informaci\u00f3 i competeixi amb la CNN<\/strong> sin\u00f3 un canal que cre\u00ef opini\u00f3 i doni arguments als conservadors i als republicans. \u00c9s evident que els mitjans p\u00fablics catalans tenen una l\u00f2gica de Fox News<\/strong>. El que fan \u00e9s opinar, donar arguments, cohesionar el seu espai. \u00c9s FOX3<\/strong>. Qui dona la vict\u00f2ria electoral a Bush<\/strong> fill a les eleccions del 2000<\/strong>? Fox<\/strong> News<\/strong>. Diu que Florida \u00e9s de George Bush<\/strong>. Que ha guanyat. Qui ho decideix? Roger Ailes<\/strong>. Quan tens uns mitjans p\u00fablics amb aquesta concepci\u00f3, \u00bfon cohesionen l\u2019espai social independentista? Als informatius? No nom\u00e9s. Als programes de la tarda, als esports, a l\u2019espai del Temps. Tots els programes estan fent opini\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/a>
\u201cFem pol\u00edtica ficci\u00f3: si Rajoy hagu\u00e9s llegit b\u00e9 les enquestes i hagu\u00e9s donat un espai econ\u00f2mic, el pacte fiscal, el que fos, el problema s\u2019hauria acabat\u201d | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Darrerament, a TV3 li plouen les cr\u00edtiques des del sector proper a JxCat acusant-la de beneficiar ERC<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed, per\u00f2 continuen intentant mantenir cohesionat l\u2019espai independentista a trav\u00e9s dels mitjans. D\u2019aqu\u00ed la gran batalla de qui controla qu\u00e8. Quan eren un bloc el control no era una q\u00fcesti\u00f3. Ara ho ser\u00e0. <\/p>\n\n\n\n

Caldr\u00e0 veure si d\u2019una vegada per totes s\u2019aplica la Llei aprovada per unanimitat al Parlament que regula la Corporaci\u00f3 Catalana de Mitjans Audiovisuals i que vol evitar el control pol\u00edtic de TV3 i Catalunya R\u00e0dio<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Alfons Quint\u00e0<\/strong> va crear una TV3<\/strong> que volia que fos igual que les televisions homologables (France 2<\/strong>, la BBC<\/strong>,\u2026), que no fos regional. Va crear una xarxa de corresponsals, amb informatius, relativament plural\u2026 Aix\u00f2 queda totalment destru\u00eft el 2012<\/strong>, despr\u00e9s que el tripartit sort\u00eds del govern. Aleshores entrem en la l\u00f2gica de \u201cnecessito una televisi\u00f3 i una r\u00e0dio que cohesioni el meu espai<\/em>\u201d. Recuperar aix\u00f2 vol dir tenir un director o directora que no sigui partidista, de consens, que els directors d\u2019informatius tamb\u00e9 siguin de consens, que la redacci\u00f3 assumeixi que no estan fent pol\u00edtica sin\u00f3 que estan fent periodisme. Per tant, tornar a una televisi\u00f3 que recuperi el share<\/em> dels que l\u2019han abandonat.<\/p>\n\n\n\n

El mal ja est\u00e0 fet<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El mal ja est\u00e0 fet. \u00c9s molt dif\u00edcil tornar enrere. Per\u00f2 cal intentar-ho.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019informe diu que la tardor de l\u2019any passat, un 51,3% dels catalans volien formar part d\u2019Espanya i un 41,8% eren partidaris de la independ\u00e8ncia. \u00c9s una difer\u00e8ncia gran comparada amb altres sondejos<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La difer\u00e8ncia ha anat creixent. Si mirem les s\u00e8ries hist\u00f2riques, entre el 2013<\/strong> i el 2018<\/strong>, la independ\u00e8ncia \u00e9s superior a formar part d\u2019Espanya. A poc a poc el predomini del \u201cvull anar-me\u2019n<\/em>\u201d va decreixent fins a la difer\u00e8ncia actual. Per\u00f2 hi ha hagut moments en qu\u00e8 \u201cmantenir-se a Espanya<\/em>\u201d cau. Quan preguntes \u201cvost\u00e8 qu\u00e8 creu que hauria de ser Catalunya?<\/em>\u201d, la resposta \u2018un estat independent<\/em>\u2019 continua tenint un 30%<\/strong>. Hist\u00f2ricament, comunitat aut\u00f2noma estava en el 60%<\/strong>, la independ\u00e8ncia estava en el 14%<\/strong> i l\u2019estat federal, en el 15%<\/strong>. Han canviat moltes coses. El concepte \u201cfederal<\/em>\u201d, que fa 10<\/strong> anys ning\u00fa ni se\u2019l plantejava, est\u00e0 ara al 25%<\/strong>. Aquella idea que abans hi haur\u00e0 la independ\u00e8ncia que el federalisme. Les dades ens diuen que el futur ser\u00e0 federal.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019hi diu que, si hi hagu\u00e9s un refer\u00e8ndum, un 44,4% votaria a favor de la independ\u00e8ncia i un 33,3% ho faria en contra mentre que un 18,5% no aniria a votar. Es podria produir la circumst\u00e0ncia que la majoria dels catalans no vulguin la independ\u00e8ncia. per\u00f2 que en un refer\u00e8ndum guanyessin els que en s\u00f3n partidaris?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les preguntes dicot\u00f2miques s\u00f3n de blanc o negre, no descriuen la pluralitat d\u2019una societat. Vost\u00e8 en cas d\u2019un refer\u00e8ndum, qu\u00e8 votaria? S\u00ed o No? Jo tinc una teoria sobre aquest tipus de resposta. Hi ha molta gent que diria que S\u00ed sabent que \u00e9s una resposta sense conseq\u00fc\u00e8ncies. Per\u00f2 una altra cosa \u00e9s si el refer\u00e8ndum estigu\u00e9s convocat per d\u2019aqu\u00ed a dos mesos. Aleshores, seria una cosa tangible. En canvi avui, quina conseq\u00fc\u00e8ncia t\u00e9 que jo digui que votaria S\u00ed o No? Cap. \u00c9s un debat virtual. No \u00e9s real. Puc dir S\u00ed avui, dir No d\u2019aqu\u00ed un mes i tornar a dir S\u00ed m\u00e9s tard. No t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies el que jo digui. Li est\u00e0s demanant a la gent que es defineixi sobre un sup\u00f2sit. En canvi, quan preguntes \u201cvost\u00e8 qu\u00e8 creu que ha de ser Catalunya?<\/em>\u201d, l\u2019estat independent cau i nom\u00e9s queden els estructurals. Si sumes comunitat aut\u00f2noma, federalistes i regionalistes tens el 70%<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Els ciutadans volen un refer\u00e8ndum? <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dels que estan a favor de la independ\u00e8ncia nom\u00e9s un 9,1%<\/strong> creuen que \u00e9s possible. El S\u00ed \u00e9s una prefer\u00e8ncia, en canvi, el que val \u00e9s la creen\u00e7a. L\u2019any 1999<\/strong>, a la campanya de Pasqual Maragall<\/strong>, les enquestes deien que els electors preferien que fos president Maragall<\/strong> per\u00f2 quan preguntaves qui creien que ho seria, deien que Pujol<\/strong>. Les enquestes mai van donar una resposta majorit\u00e0ria que cregu\u00e9s que Maragall<\/strong> seria president. Ara passa amb la independ\u00e8ncia. La pregunta S\u00ed-No s\u2019ha de situar en aquesta l\u00f2gica. Prefereixo la independ\u00e8ncia, per\u00f2 no ho crec possible.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/a>
\u201cL\u2019hegemonia en l\u2019independentisme es jugar\u00e0 a la Catalunya interior, a la Catalunya carlina\u201d | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Els independentistes acceptarien un refer\u00e8ndum amb una pregunta diferent o amb diverses opcions?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El 9%<\/strong> que \u00e9s el nucli dur, no. La gran majoria dels ciutadans volen m\u00e9s autogovern. Ni els independentistes creuen que la independ\u00e8ncia sigui possible. Europa ha dit que no. Espanya ha dit que no. Com diu Puigdemont<\/strong> aix\u00f2 \u00e9s un mur, una paret. No l\u2019ha superada. Quan va tenir l\u2019oportunitat no la va aprofitar. L\u2019oportunitat va ser el 10 d\u2019octubre, aquells vuit segons. Mai havia vist el passeig de davant del Parlament tan ple de televisions. Aquell dia el m\u00f3n s\u00ed que ens estava mirant. I aquell dia va deixar de mirar-nos. El missatge va ser: \u201cho prefereixo per\u00f2 no m\u2019ho crec<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

A les xarxes dona la sensaci\u00f3 que l\u2019independentisme \u00e9s molt majoritari. Aquest 9% s\u2019hi fa notar molt<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 est\u00e0 molt ben estructurat, constru\u00eft. Quan jo era regidor em seguien a Twitter i cada vegada que feia un missatge m\u2019atacaven autom\u00e0ticament, em contraprogramaven constantment. \u00c9s una estrat\u00e8gia molt ben dissenyada. No ho critico. Alg\u00fa va pensar que calia controlar les xarxes. I realment les controlen. \u00c9s un espai cohesionat, amb un relat, amb missatges. L\u2019altre costat continua sent un sistema de partits plural, on cadasc\u00fa \u00e9s cadasc\u00fa. I cadasc\u00fa lluita sol. Aquesta \u00e9s la gran difer\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Darrerament, per\u00f2, a les xarxes tamb\u00e9 hi ha ball de bastons entre els independentistes<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els independentistes estan entrant a la bronca entre ells. L\u2019hegemonia de l\u2019independentisme es jugar\u00e0 a les eleccions municipals de 2023<\/strong>. La campanya electoral ja ha comen\u00e7at en aquest espai. S\u2019estan posicionant. Han de guanyar al territori. Hauran de fer una pol\u00edtica jesu\u00edtica on cap paraula o concepte pugui ser interpretat de manera que perdin una part del seu electorat.<\/p>\n\n\n\n

I veure cap on van els joves<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019informe diu que la majoria no \u00e9s independentista. Aix\u00f2 no era aix\u00ed abans. Tamb\u00e9 cal analitzar el territori. L\u2019hegemonia en l\u2019independentisme es jugar\u00e0 a la Catalunya interior, el que en podem anomenar la Catalunya carlina.<\/p>\n\n\n\n

I els catalans, en el seu conjunt, cap on creuen que anir\u00e0 ara aquest proc\u00e9s?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Abans que una idea cristal\u00b7litzi a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica, pr\u00e8viament s\u2019ha de construir un clima d\u2019opini\u00f3, un ambient. Fa vint anys, quan parl\u00e0vem de federalisme molts se\u2019n reien. A poc a poc s\u2019ha anat creant el clima, l\u2019ambient que el federalisme \u00e9s una alternativa. Ara som el 25%.<\/strong> Cal molta paci\u00e8ncia. Tenim dos anys, potser tres o quatre. Dep\u00e8n de com s\u2019estructuri l\u2019alternativa al refer\u00e8ndum d\u2019autodeterminaci\u00f3. Per exemple, l\u2019Estatut de 2006<\/strong>, que t\u00e9 m\u00e9s compet\u00e8ncies que molts lands<\/em> alemanys i que no est\u00e0 activat en tota la seva pot\u00e8ncia. Dels 246<\/strong> articles que t\u00e9, el Tribunal Constitucional en va esmenar uns 40<\/strong>. En molts casos es tractava de matisos i alguns articles eren realment inconstitucionals. Artur Mas<\/strong> va dir que l\u2019Estatut era intocable per\u00f2 se\u2019n va anar a Madrid, per negociar per la porta del darrere qu\u00e8 s\u2019esmenava amb el president del govern. El mal ja est\u00e0 fet perqu\u00e8 es va crear un clima determinat molt negatiu. En quatre anys, la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional<\/strong> no va ajudar i el PP<\/strong> va fer una campanya terrible i un recurs que no va ajudar. \u00c9s igual, \u00e9s passat. Mirem el futur. Qu\u00e8 diu el nostre informe? Que un 45,2%<\/strong> voldria que el proc\u00e9s acab\u00e9s amb un acord amb Espanya per dotar Catalunya de m\u00e9s autogovern i que un 42,2% <\/strong>creu que acabar\u00e0 aix\u00ed mentre que nom\u00e9s un 9,1%<\/strong> creu que s\u2019aconseguir\u00e0 la independ\u00e8ncia. El clima ja el tens. Ara el que cal fer \u00e9s que aquest clima es converteixi en opini\u00f3 p\u00fablica. Saps que el 9,1%<\/strong> dir\u00e0 que no per\u00f2 tu has de governar per la resta. Volem votar? Doncs votem. Sobre qu\u00e8? Ampliar l\u2019autogovern com a pregunta o anem directament a \u2018revotar<\/em>\u2019 l\u2019Estatut del 2006<\/strong>, amb les millores que toquin per adaptar-lo el 2021<\/strong> o el 2023<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

I vost\u00e8 qu\u00e8 creu que passar\u00e0?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Crec que votarem. El mantra \u00e9s que el 80%<\/strong> vol votar. Aix\u00f2 \u00e9s una enquesta, crec recordar, de Feedback<\/em>, a La Vanguardia<\/em><\/strong>, el 2013<\/strong>. I es van quedar amb aquest 80%<\/strong>. Despr\u00e9s les enquestes han indicat un descens fins al 39%<\/strong>, per\u00f2 els independentistes segueixen amb la imatge del 80%<\/strong>. L\u2019independentisme \u00e9s molt h\u00e0bil. S\u2019ha de recon\u00e8ixer que s\u00f3n uns grans cracks<\/em> de la comunicaci\u00f3. S\u2019inventen un llenguatge especial: mandat democr\u00e0tic, embat democr\u00e0tic, dret a decidir,\u2026 Qu\u00e8 van dir la nit electoral? \u201cSom el 52%<\/em>\u201d. El n\u00famero real \u00e9s el 27%<\/strong> del cens electoral! Per\u00f2 venen que s\u00f3n el 52%<\/strong>, ho expliquen per tot arreu. Juguen a qu\u00e8 l\u2019altre costat es cansi. I al final acabes ni discutint. No hi ha una estrat\u00e8gia conjunta dels no independentistes que cada vegada que diguin que s\u00f3n el 52%<\/strong> contestar que s\u00f3n el 27%<\/strong>. I a veure qui guanya.<\/p>\n\n\n\n

ERC aguantar\u00e0 la pressi\u00f3 de Junts perqu\u00e8 es <\/strong>tiri al monte<\/strong><\/em>?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les municipals de 2023<\/strong> ens ho diran. <\/p>\n\n\n\n

I abans?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Abans han de passar coses<\/p>\n\n\n\n

Tornar\u00e0 Puigdemont?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Puigdemont<\/strong> no tornar\u00e0. El Tribunal de la Uni\u00f3 ha de respondre una pr\u00e8via prejudicial i la resposta a aquesta pr\u00e8via tindr\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies sobre la just\u00edcia belga que ha fet una cosa que no est\u00e0 prevista a les euroordres: un judici paral\u00b7lel.<\/p>\n\n\n\n

Hi haur\u00e0, doncs, un refer\u00e8ndum, per\u00f2 no sobre independ\u00e8ncia S\u00ed\/independ\u00e8ncia No<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 va passar el 2010<\/strong>? La sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional no \u00e9s, com diuen, l\u2019inici de l\u2019independentisme. T\u00e9 un element molt m\u00e9s greu del qual ning\u00fa no en parla, qu\u00e8 \u00e9s que la sent\u00e8ncia \u00e9s, en el fons, el trencament del pacte fundacional del 1978<\/strong>. El 78<\/strong>, hi ha un pacte de consens, de conviv\u00e8ncia, d\u2019encaix. Un col\u00b7lega meu diu que Catalunya es va autodeterminar el 6 de desembre de 1978<\/strong> quan va decidir votar la Constituci\u00f3. El pacte sentimental, emocional, es trenca amb la sent\u00e8ncia. En aquell moment, una part dels ciutadans del pa\u00eds senten que s\u2019ha trencat alguna cosa entre \u201cells<\/em>\u201d i \u201cnosaltres<\/em>\u201d. Vaig titular un article meu sobre el proc\u00e9s \u201cCr\u00f2nica sentimental d\u2019un desamor<\/em>\u201d, seguint una mica V\u00e1zquez Montalb\u00e1n<\/strong>. Tot el que ens est\u00e0 passant \u00e9s perqu\u00e8 no ens sentim estimats per Espanya. El que hav\u00edem estat \u2013Jocs Ol\u00edmpics, disseny, refer\u00e8ncia,\u2026-, que Espanya ens mirava amb admiraci\u00f3, es trenca el 2010<\/strong>. Necessitem m\u00e9s \u201ccarinyo\u201d<\/em>. Em va fer molta gr\u00e0cia que Pedro S\u00e1nchez<\/strong> acab\u00e9s la seva intervenci\u00f3 al Liceu dient \u201cCatalunya, catalans, catalanes, us estimem<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/a>
Gabriel Colom\u00e9 i Siscu Baiges, durant l\u2019entrevista. | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Si Pedro S\u00e1nchez deixa de ser president del govern espanyol, aquests plantejaments que explica se\u2019n van en orris<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Pedro S\u00e1nchez<\/strong> continuar\u00e0. El refer\u00e8ndum segurament ser\u00e0 possible quan Pedro S\u00e1nchez<\/strong> revalidi la majoria. Abans no passar\u00e0. No \u00e9s possible. No cal provocar l\u2019electorat abans de les eleccions generals amb aquest tema. Primer la pand\u00e8mia i l\u2019economia, despr\u00e9s la soluci\u00f3 catalana. A m\u00e9s, Espanya presideix la Uni\u00f3 Europea el segon semestre de 2023<\/strong>. S\u2019esgotar\u00e0 la legislatura i les eleccions es convocaran pel 2024<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Descarta que PP i Vox puguin fer caure el govern espanyol i fer-se amb el poder abans?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aznar<\/strong>, l\u2019any 1989<\/strong>, t\u00e9 a la seva dreta una fragmentaci\u00f3 de petits partits que ja no existeixen \u2013Uni\u00f3 Valenciana<\/strong>, PAR<\/strong>, UPN<\/strong>,\u2026 \u2013 que no li permetia guanyar. Qu\u00e8 fa? Ho fagocita tot. El PP<\/strong> per guanyar necessita que no hi hagi fragmentaci\u00f3 al seu espai, que des del centre a l\u2019extrema dreta tot sigui PP<\/strong>. A partir del 2006<\/strong> comen\u00e7a a tenir compet\u00e8ncia amb Ciutadans<\/strong> i despr\u00e9s amb Vox<\/strong>. Vox<\/strong> \u00e9s el mateix fenomen que Podemos<\/strong>. La crisi econ\u00f2mica dona dos partits nous: un a l\u2019esquerra, que \u00e9s Podemos<\/strong>, que \u00e9s la reacci\u00f3 de l\u2019electorat socialista front al canvi d\u2019estrat\u00e8gia econ\u00f2mica de Rodr\u00edguez<\/strong> Zapatero<\/strong>, i l\u2019altre Vox<\/strong>, que \u00e9s la reacci\u00f3 front l\u2019actitud del govern del PP<\/strong> amb els independentistes. Ja veurem quins volums electorals tenen. Podemos<\/strong> aconsegueix, el 2015<\/strong>, 69<\/strong> diputats, que \u00e9s una barbaritat de 0<\/strong> a 69<\/strong>, i Vox<\/strong> n\u2019obt\u00e9 24<\/strong> i incrementa a 52<\/strong> perqu\u00e8 Ciutadans<\/strong> s\u2019enfonsa i per l\u2019efecte de la ciutat cremada de Barcelona postsent\u00e8ncia. \u00c9s un creixement fals, emocional. La dreta no t\u00e9 els diputats per poder fer govern.<\/p>\n\n\n\n

Algunes enquestes els donen majoria al Congr\u00e9s<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ni cas. Els electors s\u00f3n els que s\u00f3n i les estructures de les circumscripcions s\u00f3n les que s\u00f3n. L\u2019oposici\u00f3 mai guanya unes eleccions, les perd el govern.<\/p>\n\n\n\n

Que s\u2019avanci en un acord est\u00e0 i estar\u00e0, doncs, en mans de Pedro S\u00e1nchez<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed. I de Pere Aragon\u00e8s<\/strong>. Per ballar calen dues persones. I Aragon\u00e8s<\/strong> necessita consolidar-se com a president. La nit del 14 de febrer, la conclusi\u00f3 \u00e9s que qui havia perdut les eleccions de veritat era Puigdemont<\/strong>. Havia perdut la iniciativa pol\u00edtica, ja no era el primer partit, ja no podia nomenar un president vicari i, per tant, deixava de ser el president \u201cleg\u00edtim<\/em>\u201d. Tota la batalla que va muntar per veure com podia influir sobre el govern de la Generalitat la va perdre. Va ser una gran derrota. Com m\u00e9s es consolidi Pere Aragon\u00e8s<\/strong>, menys poder de decisi\u00f3 i influ\u00e8ncia tindr\u00e0 Puigdemont<\/strong>. En dos anys veurem com acaba la guerra en l\u2019espai sobiranista.. <\/p>\n\n\n\n

Que Pere Aragon\u00e8s es consolidi seria bo per una soluci\u00f3 a aquest contenci\u00f3s?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Clar\u00edssim.<\/p>\n\n\n\n

Entrevista de Siscu Baiges<\/strong>
Catalunya Plural<\/a><\/strong>, 13 de juliol de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019Institut de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials (ICPS) ha publicat l\u2019informe \u201cQuan el proc\u00e9s es top\u00e0 amb la pand\u00e8mia\u201d. S\u2019hi analitza com la pand\u00e8mia de la Covid-19 ha influ\u00eft en el proc\u00e9s independentista, a partir del sondeig d\u2019opini\u00f3 realitzat la tardor de l\u2019any passat i de sondejos anteriors. Les investigadores Luc\u00eda Medina i Maria Freixanet conclouen, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22652,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,127,1],"tags":[],"class_list":["post-22646","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-entrevistes","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22646","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22646"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22646\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22651,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22646\/revisions\/22651"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22652"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22646"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22646"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22646"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}