Quan fa aproximadament 10 anys alguns vam tornar a aixecar la bandera del federalisme davant del que aleshores semblava el tsunami independentista, no ho vam fer perqu\u00e8 estigu\u00e9ssim conven\u00e7uts de la vict\u00f2ria de la nostra opci\u00f3 (encara que no v\u00e8iem clara la viabilitat de la secessi\u00f3), ni perqu\u00e8 estigu\u00e9ssim molt acompanyats, sin\u00f3 perqu\u00e8 pens\u00e0vem, encertats o no, que era l\u2019opci\u00f3 m\u00e9s desitjable. La veritat \u00e9s que quan alguns independentistes amb els quals parl\u00e0vem (sobretot els sobrevinguts) ens deien que l\u2019independentisme representava una nova centralitat, o que era b\u00e0sicament l\u2019\u00fanic projecte sobre la taula, malgrat l\u2019exageraci\u00f3 (i que no tenien gaires m\u00e9s arguments), no sab\u00edem massa b\u00e9 qu\u00e8 replicar, a part dels nostres principis i valors.<\/p>\n\n\n\n
Avui seguim sent federalistes per convicci\u00f3. I alguns ho sabem i ho diem amb la boca gran. La novetat \u00e9s que crec que no \u00e9s exagerat afirmar que ara la nova centralitat l\u2019ocupem nosaltres, a Espanya, a Europa i al m\u00f3n. No \u00e9s que un federalista hagi fet el cim i hagi plantat una bandera, sin\u00f3 que l\u2019anomendada co-governan\u00e7a per sortir de la crisi -que ning\u00fa discuteix, els fons europeus amb deute mutualitzat, i els esfor\u00e7os d\u2019harmonitzaci\u00f3 fiscal global, assenyalen una direcci\u00f3 que ning\u00fa combat seriosament, i contrasten amb el frac\u00e0s d\u2019intents sobiranistes (els protagonistes dels quals guarden m\u00e9s o menys dissimuladament les seves apostes rupturistes amb Espanya o Europa en un calaix). Segons les enquestes a Catalunya, el suport a la independ\u00e8ncia entre els joves ha baixat significativament, i quan s\u2019ha preguntat de diverses maneres, resulta que el suport a un refer\u00e8ndum d\u2019autodeterminaci\u00f3 com a soluci\u00f3 nom\u00e9s arriba al 23%. Aix\u00f2 no vol dir que tot sigui de color rosa (Vox i Ayuso han de fer por), i que no ens haguem d\u2019avergonyir de l\u2019encara d\u00e8ficit de federalisme, que avui impedeix per exemple tenir un pla global de vacunaci\u00f3 p\u00fablica tan ambici\u00f3s i efica\u00e7 com el que est\u00e0 desplegant la Uni\u00f3 Europea. O que impedeix fer front a l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica amb un pla global desplegat localment m\u00ednimament ambici\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n
Vivim junts i som interdependents. No hi ha res que li passi a ningu que ens sigui ali\u00e8. Per aix\u00f2, i no per contentar a ning\u00fa, seguim pressionant els que s\u00f3n federalistes amb la boca petita, o els que s\u00f3n federalistes sense saber-ho. En part \u00e9s un problema d\u2019ignor\u00e0ncia (de manca de cultura federal) per\u00f2 en part \u00e9s culpa nostra, perqu\u00e8 potser no ens expliquem b\u00e9, o potser no oferim un federalisme del segle XXI prou ambici\u00f3s i a la vegada tranquil\u00b7litzador per resoldre els problemes de l\u2019estat del benestar i de les crisis associades a la salut i la natura, simult\u00e0niament.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 \u00e9s important saber que som federalistes i dir-ho amb la boca gran, com avui Javier Cercas<\/a> a El Pais Semanal<\/em>. De federalisme amb la boca petita ja n\u2019hi ha hagut massa a Espanya i Europa, i d\u2019aqu\u00ed bona part de les nostres mancances. Nom\u00e9s quan diguem les coses pel seu nom, ens podrem posar com a punt de refer\u00e8ncia els mecanismes de les grans democr\u00e0cies del m\u00f3n, que s\u00f3n federals, estables i pr\u00f2speres (i, per descomptat, no exemptes de problemes i desafiaments).<\/p>\n\n\n\n Les opcions d\u2019avui s\u00f3n dues a grans trets: federalisme ordenat o federalisme desordenat (o salvatge, com va dir un comentarista). No n\u2019hi ha m\u00e9s. Els nacional-populistes ens voldrien portar a arguments del tipus “nosaltres contra ells\u201d, a una \u201cvoluntat del poble\u201d immutable i uniforme (per exemple negant el di\u00e0leg dintre de Catalunya o la pluralitat de la mateixa societat), i a solucions de suma fixa o fins i tot del tipus \u201cel guanyador s\u2019ho emporta tot\u201d. Per\u00f2 aquests arguments han quedat arraconats per la pand\u00e8mia. Poden tenir un \u00e8xit ret\u00f2ric puntual, per\u00f2 no encaixen amb la l\u00f2gica dels temps. La democr\u00e0cia multinivell sobreviur\u00e0, crec, almenys a Europa, per\u00f2 ser\u00e0 ca\u00f2tica i disfuncional si no fem l\u2019esfor\u00e7 d\u2019introduir reformes i innovacions, les m\u00e9s importants amb el m\u00e0xim consens, en la fiscalitat, en el finan\u00e7ament i en la rendici\u00f3 de comptes, com a m\u00ednim.<\/p>\n\n\n\n La devaluaci\u00f3 de les institucions i malversaci\u00f3 de recursos p\u00fablics que hem viscut a Catalunya ha estat possible perqu\u00e8 unes persones en van ser responsables amb la seva frivolitat i oportunisme. Per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 vam viure la nostra pr\u00f2pia \u201ctrahison des clercs\u201d (la traici\u00f3 dels intel\u00b7lectuals), l\u2019incompliment de les seves funcions per part de sectors medi\u00e0tics i acad\u00e8mics acr\u00edtics, que encara avui reverbera, o de la qual alguns prefereixen no parlar-ne. D\u2019acord, mirem endavant i dialoguem, per\u00f2 sense perdre de vista els errors comesos.<\/p>\n\n\n\n No t\u00e9 cap sentit posar el federal\u00f2metre quan hi ha una remodelaci\u00f3 ministerial (que forma part del joc curt-termista de les cada vegada menys rellevants escenes nacionals), i calcul\u00b7lar si dos ministres del PSC sumen m\u00e9s que un ministre de pol\u00edtica territorial. L\u2019important \u00e9s que Espanya i Europa segueixin evolucionant en una direcci\u00f3 federalitzant, com estan fent, per al b\u00e9 del conjunt d’Espanya i Europa, i no nom\u00e9s de Catalunya. I que ho diguem amb la boca gran. I no passa res. Amb calma i tranquil\u00b7litat, sense \u201chibris<\/a>\u201d: amb la seguretat aquesta vegada de tenir el vent de la hist\u00f2ria a favor.<\/p>\n\n\n\n