Aquest article \u00e9s purament preventiu, ja que fins al setembre no comen\u00e7ar\u00e0 a funcionar la taula de di\u00e0leg entre els governs de Catalunya i Espanya. Sempre he cregut que els conflictes pol\u00edtics com el que tenim aqu\u00ed nom\u00e9s es poden resoldre en una taula de negociaci\u00f3, no per la for\u00e7a o amb la confrontaci\u00f3 permanent. No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 puc dir que no sempre \u00e9s possible arribar a bon port si no es donen algunes condicions b\u00e0siques. Si no hi s\u00f3n, el que toca \u00e9s crear-les, fer-les apar\u00e8ixer. La passivitat i la resignaci\u00f3 mai porten transformacions.<\/p>\n\n\n\n
Quan analitzem a fons unes negociacions pol\u00edtiques, podem mirar fins a un centenar de variables que incideixen en la seva evoluci\u00f3 i en el resultat final. Tenen a veure amb les actituds i comportaments, les regles del joc i la metodologia, les estrat\u00e8gies, l\u2019agenda a negociar, la gesti\u00f3 de les crisis i els bloquejos, els acompanyaments i les garanties. Com que aqu\u00ed no les puc explicar totes, he triat les condicions pr\u00e8vies que em semblen m\u00e9s importants, una mena de dec\u00e0leg did\u00e0ctic que ens ajudar\u00e0 a veure si els actors estan o no en disposici\u00f3 de comen\u00e7ar una negociaci\u00f3, i que pugui tenir un cert \u00e8xit. Al meu parer, les deu condicions s\u00f3n les seg\u00fcents: ple convenciment de la necessitat de negociar, actitud col\u00b7laborativa, capacitat dial\u00f2gica, flexibilitat en les posicions, descartar sortides de suma zero (uns guanyen i els altres perden), regles del joc clares i consensuades, el reconeixement del contradictor com a interlocutor v\u00e0lid, la capacitat per diluir les \u201cl\u00ednies vermelles\u201d, tenir una \u00fanica veu en la defensa de l\u2019agenda pr\u00f2pia, i la capacitat per evitar els rebentadors (els\u00a0spoliers<\/em>).<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u00a0Mirem, doncs, i abans que comencin les negociacions, quina quantitat d\u2019aquests factors ja estan plenament integrats en cada una de les parts, \u00e9s a dir, si estem en condicions de comen\u00e7ar amb bon peu. Encara que la valoraci\u00f3 sigui subjectiva, jo diria que la part catalana va molt mal encarrilada, ja que no compleix bona part d\u2019aquestes condicions. Per part del govern central tamb\u00e9 hi ha mancances, per\u00f2 crec que menys. Nom\u00e9s que fallin dos o tres factors, la negociaci\u00f3 pot fracassar amb facilitat. En resum, i ho dic amb temps, si no canvien molts comportaments, actituds i estrat\u00e8gies, la taula tindr\u00e0 poc recorregut. I donat que tant aqu\u00ed com all\u00e0 hi ha moltes institucions o grups que desitgen que la taula fracassi, uns podran acabant dient all\u00f2 de \u201cja ho d\u00e8iem\u201d<\/em>, i els altres, \u201cque les den morcilla\u201d<\/em>. Convido, per tant, totes les parts a ser responsables respecte al que ens hi juguem en aquestes negociacions, perqu\u00e8 el futur pol\u00edtic i social de Catalunya dependr\u00e0, en bona part, de com es jugui la partida.<\/p>\n\n\n\n A Catalunya, en els propers mesos caldr\u00e0 canviar moltes coses a escala pol\u00edtica i en relaci\u00f3 amb el dec\u00e0leg esmentat, en especial entre els dos partits que hauran de seure a la taula. Cal omplir totes les caselles buides d\u2019aquests punts, ja que, en cas contrari, perdrem una oportunitat que potser no es repetir\u00e0 en molts anys. Si no es dona el temps suficient, no es t\u00e9 cintura pol\u00edtica, no s\u2019\u00e9s flexible i no es cerquen m\u00e9s suports, veig un panorama molt incert. Les posicions inicials de cada part ja fa molt de temps que es coneixen i s\u00f3n for\u00e7a incompatibles. Per tant, si no es t\u00e9 la capacitat de modular (no anul\u00b7lar) l\u2019agenda, abans d\u2019acabar aquest any crec que ens trobarem en un carrer\u00f3 sense sortida. Dit aix\u00f2, i encara que no ho sembli, hi ha for\u00e7a espai per canviar la situaci\u00f3 i per formular les demandes en altres termes, en el que anomenem l\u2019ombrejat semi\u00f2tic. Un bon negociador sempre ha de dur a la motxilla un diccionari de sin\u00f2nims. Ho explicar\u00e9 d\u2019aqu\u00ed uns mesos, i amb propostes concretes. Ara toca pensar el que anem a fer i com volem fer-ho. Les sortides sempre s\u00f3n m\u00e9s f\u00e0cils de trobar si no es porta una bena als ulls.<\/p>\n\n\n\n