{"id":22613,"date":"2021-06-28T12:46:07","date_gmt":"2021-06-28T10:46:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22613"},"modified":"2021-06-28T12:46:09","modified_gmt":"2021-06-28T10:46:09","slug":"ramon-maiz-raons-per-a-loblit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/ramon-maiz-raons-per-a-loblit\/","title":{"rendered":"Ram\u00f3n M\u00e1iz: Raons per a l’oblit"},"content":{"rendered":"\n

La noci\u00f3 de patriotisme c\u00edvic o constitucional, aix\u00f2 \u00e9s, la hip\u00f2tesi que resulta possible formular una idea de \u00abp\u00e0tria<\/em>\u00bb que no tingui res a veure amb la de \u00abnaci\u00f3<\/em>\u00bb i els seus inevitables excessos \u00abnacionalistes<\/em>\u00bb, constitueix un escull intel\u00b7lectual i pol\u00edtic contuma\u00e7 per abordar els problemes que planteja la conviv\u00e8ncia pactada en un Estat plurinacional com l\u2019espanyol, prescindint dels deliris teologicopol\u00edtics del mite de la \u00absobirania<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

El problema, en la seva versi\u00f3 espanyola, no \u00e9s solament que aquest concepte de \u00abpatriotisme<\/em>\u00bb deturpa el concepte habermasi\u00e0 original (silenciant-hi la centralitat de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica). La seva patologia principal rau en el fet que retalla el debat necessari sobre els apressants desafiaments culturals, nacionals i territorials de l\u2019Espanya del segle XXI<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

En el que segueix, proposem algunes raons, sempre a prova d\u2019un argument millor, per descartar d\u2019una vegada un concepte que no solament resulta in\u00fatil, sin\u00f3 tamb\u00e9 absolutament nociu per al di\u00e0leg pol\u00edtic inajornable a l\u2019entorn d\u2019una nova idea d\u2019\u00abEspanya<\/em>\u00bb plural i inclusiva.<\/p>\n\n\n\n

En primer lloc<\/strong>, perqu\u00e8 postula una \u00abfugida de la naci\u00f3<\/em>\u00bb insostenible i fomenta el miratge que resulta factible construir una societat democr\u00e0tica tenint nom\u00e9s en compte la relaci\u00f3 entre els ciutadans singulars i l\u2019Estat, mitjan\u00e7ant els mecanismes, irrenunciables, de l\u2019Estat constitucional i del dret. D\u2019aquesta manera, es pret\u00e9n donar per resolt\u00a0a priori\u00a0<\/em>el problema substantiu i irreductible de la naci\u00f3 que \u00e9s subjacent inevitablement a tot Estat, ja que, com ho han mostrat fins a no poder m\u00e9s les ci\u00e8ncies socials, qualsevol proc\u00e9s de\u00a0state-building\u00a0<\/em>ho \u00e9s tamb\u00e9 de\u00a0nation-building<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Per contra, aquesta perspectiva individualista liberal abandona la doble tasca del debat democr\u00e0tic en aquest \u00e0mbit, a saber: reformular la democr\u00e0cia per acomodar el pluralisme cultural i nacional de la nostra societat; revisar a fons la idea de naci\u00f3 heretada del segle XIX<\/strong>, trufada d\u2019essencialisme organicista. Sembla com si es tingu\u00e9s la v\u00e0cua esperan\u00e7a d\u2019haver-la exorcitzat pel simple fet de no esmentar-la: \u00abNaci\u00f3 feli\u00e7, sens dubte, la que no alberga cap pensament sobre si mateixa<\/em>\u00bb.<\/a><\/p>\n\n\n\n

En segon lloc<\/strong>, perqu\u00e8 desconeix que tota naci\u00f3 consisteix en una articulaci\u00f3 espec\u00edfica, inextricable, d\u2019elements culturals i c\u00edvics, que resulta impossible d\u2019escindir mitjan\u00e7ant la dicotomia, tan gastada com fal\u00b7la\u00e7, entre \u00abpatriotisme c\u00edvic<\/em>\u00bb i \u00abnacionalisme<\/em> \u00e8tnic<\/em>\u00bb. De cap manera els suposats patriotismes c\u00edvics, fins i tot republicans i no diguem constitucionals, s\u00f3n completament aliens als components culturals, ling\u00fc\u00edstics, hist\u00f2rics, institucionals, miticosimb\u00f2lics, en rigor: nacionals. Ni tots els nacionalismes culturals sorgeixen d\u2019un fons fosc natural i org\u00e0nic que condueix irremeiablement al\u00a0descensus ad inferos\u00a0<\/em>del racisme i la xenof\u00f2bia.<\/p>\n\n\n\n

El desafiament pendent, a hores d\u2019ara, no resideix a ocultar la naci\u00f3 sota l\u2019ala de la p\u00e0tria, potenciant una invisibilitat que impedeix examinar-la en profunditat, sin\u00f3 a donar compte cr\u00edticament de les seves assumpcions indiscutides, de la seva her\u00e8ncia hipotecada del passat, de les seves mancances presents davant d\u2019un m\u00f3n canviant i complex. Cal treure a la llum els seus postulats m\u00e9s rec\u00f2ndits, discutir-los, crear i imaginar alternatives, perqu\u00e8 la democr\u00e0cia no consisteix tan sols en representaci\u00f3, sin\u00f3 en deliberaci\u00f3 i inclusi\u00f3, en codeterminaci\u00f3 <\/em>i interdepend\u00e8ncia<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Tasca democr\u00e0tica pendent<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Cal analitzar, en suma, quina s\u00edntesi espec\u00edfica d\u2019elements civicoculturals es postula, expl\u00edcitament o impl\u00edcitament, com a constitutiva del que \u00e9s nacionalpopular; quina majoria o grup ha imposat el seu relat de naci\u00f3 (des de l\u2019Estat o contra l\u2019Estat); en definitiva, qu\u00e8 resulta impresentable avui dia i ha de ser porgat sense cap enyoran\u00e7a. Apel\u00b7lar al \u00abpatriotisme constitucional<\/em>\u00bb no resol el problema, perqu\u00e8 no solament obvia aquesta tasca democr\u00e0tica pendent, sin\u00f3 que encobreix que la Constituci\u00f3 mateixa desborda d\u2019elements particularistes, extraconstitucionals i preconstitucionals: nacionalitats i regions, drets hist\u00f2rics, monarquia, religi\u00f3 cat\u00f2lica\u2026 que tenen poc o res a veure amb una lectura juridicoformalista de la ciutadania si no \u00e9s, precisament, a trav\u00e9s de la idea, molt q\u00fcestionable, de naci\u00f3 espanyola que sustenten.<\/p>\n\n\n\n

En tercer lloc<\/strong>, perqu\u00e8 ens impedeix entendre la naci\u00f3 i l\u2019Estat no com un fet que ens ve donat per endavant, una identitat cristal\u00b7litzada en la nit dels temps, sin\u00f3 com el resultat, contingent, obert i contestat, d\u2019un proc\u00e9s hist\u00f2ric bigarrat. Un proc\u00e9s de construcci\u00f3 nacional que continua en els nostres dies, que t\u00e9 lloc en els ordres m\u00e9s diversos, en la Constituci\u00f3, les institucions, per\u00f2 tamb\u00e9 en la cultura, la hist\u00f2ria, la llengua, la literatura, el cinema, la m\u00fasica, els mites i els s\u00edmbols.<\/p>\n\n\n\n

Ser conscients d\u2019aquest proc\u00e9s complex, moltes vegades desapercebut, sempre inacabat, sovint disputat, resulta vital per sotmetre a un escrutini cr\u00edtic i normatiu permanent els trets amb els quals es configura el \u00abnosaltres<\/em>\u00bb que s\u2019esgrimeix enfront de l\u2019\u00abells<\/em>\u00bb, qui i per quines raons s\u00f3n \u00abels altres<\/em>\u00bb, qu\u00e8 \u00e9s \u00abdiferent<\/em>\u00bb, qu\u00e8 es considera \u00abpropi<\/em>\u00bb i qu\u00e8 \u00abali\u00e8<\/em>\u00bb o \u00ab\u00e8tnic<\/em>\u00bb (\u00abm\u00fasica \u00e8tnica<\/em>\u00bb?). Resulta que darrere dels valors universals de la Constituci\u00f3 s\u2019hi amaguen sovint uns \u00abvalors dels espanyols<\/em>\u00bb molt particulars, que darrere del llenguatge dels drets s\u2019entreveu la filosofia r\u00e0ncia que afirma que \u00abaqu\u00ed fem les coses aix\u00ed<\/em>\u00bb o \u00abnosaltres som m\u00e9s i ja hi \u00e9rem abans\u00bb<\/em>. Per aix\u00f2 cal llevar el vel universalista que encobreix la identitat nacional, evitar la nit agra\u00efda del patriotisme constitucional en la qual tots els gats s\u00f3n negres, per esmolar la nostra mirada sobre el proc\u00e9s constitutiu de les nostres identitats col\u00b7lectives, sempre plurals, encavalcades, jerarquitzades i, gaireb\u00e9 sempre, conflictives.<\/a><\/p>\n\n\n\n

Pluralitat irreductible<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En quart lloc<\/strong>, perqu\u00e8 ens veta atendre la pluralitat irreductible que palpita sota els patriotismes c\u00edvics de la \u00abRep\u00fablica indivisible, laica, democr\u00e0tica i social<\/em>\u00bb (Fran\u00e7a, art. 1<\/strong> de la Constituci\u00f3); del \u00abpoble unit, que prov\u00e9 dels mateixos avantpassats, parla el mateix idioma, professa la mateixa religi\u00f3 i est\u00e0 lligat als mateixos principis de govern<\/em>\u00bb (EUA,\u00a0El Federalista\u00a0<\/em>n\u00fam. 2<\/strong>); en definitiva, de la \u00abunitat indissoluble de la naci\u00f3 espanyola<\/em>\u00bb (art. 2<\/strong> de la Constituci\u00f3 espanyola). Pluralisme que afecta, en primer lloc, l\u2019autonomia territorial i personal: ens referim aqu\u00ed no solament a l\u2019exist\u00e8ncia inq\u00fcestionable d\u2019estats plurinacionals, sin\u00f3 a la transpar\u00e8ncia inversemblant del postulat monista: un territori, una llengua, una naci\u00f3, una hist\u00f2ria\u2026 tant si es formula des de l\u2019Estat nacional com en contra seva, des del principi de les nacionalitats.<\/p>\n\n\n\n

Hem d\u2019assumir l\u2019evid\u00e8ncia, negada una vegada i una altra, que tota naci\u00f3 \u2013amb Estat o sense Estat\u2013 constitueix un conjunt heterogeni de majories i minories identit\u00e0ries, culturals o ling\u00fc\u00edstiques. Per\u00f2, en segon lloc, no s\u2019ha d\u2019oblidar el pluralisme pol\u00edtic intern de projectes nacionals que competeixen en el si de la mateixa naci\u00f3, les diferents lectures de la seva hist\u00f2ria, la seva cultura i la seva llengua, la pres\u00e8ncia d\u2019interpretacions antag\u00f2niques (nacionalistes o no nacionalistes) de la identitat col\u00b7lectiva, a partir dels mateixos fets diferencials, la lluita sempre oberta per l\u2019hegemonia del que \u00e9s nacionalpopular.<\/p>\n\n\n\n

En cinqu\u00e8 lloc<\/strong>, perqu\u00e8 l\u2019apel\u00b7laci\u00f3 unilateral als principis de la Constituci\u00f3 i el dret \u00e9s deutora d\u2019una tosca assumpci\u00f3 hiperracionalista, molt desactualitzada cient\u00edficament, que desfigura d\u2019arrel la visi\u00f3 de la pol\u00edtica subjacent. Perqu\u00e8 desat\u00e9n el paper cabdal que exerceixen les emocions en\u00a0qualsevol\u00a0<\/em>proc\u00e9s pol\u00edtic, especialment en la identificaci\u00f3 i la mobilitzaci\u00f3 democr\u00e0tica de la ciutadania. Segons aquesta preconcepci\u00f3, la p\u00e0tria c\u00edvica constituiria una mena de\u00a0topos uranos\u00a0<\/em>ser\u00e8 de les idees, un Olimp de la ra\u00f3, mentre que la naci\u00f3 esdevindria, de manera inevitable, una mena de tolla enfangada per les passions m\u00e9s funestes.<\/p>\n\n\n\n

Avui sabem, gr\u00e0cies a les neuroci\u00e8ncies i la psicologia social, que la ra\u00f3 resulta inseparable de l\u2019emoci\u00f3, que la pol\u00edtica consisteix en una interacci\u00f3 complexa de principis, interessos i emocions. No hi ha menys pes emocional en unes eleccions que en un refer\u00e8ndum, en un debat parlamentari que en una manifestaci\u00f3 al carrer. L\u2019atenci\u00f3 s\u2019ha de situar, m\u00e9s enll\u00e0 de la pretensi\u00f3 quim\u00e8rica de bandejar la dimensi\u00f3 afectiva del que \u00e9s pol\u00edtic mitjan\u00e7ant una imatgeria mecanicista de divisi\u00f3 de poders i contrapesos, en l\u2019avaluaci\u00f3 cr\u00edtica de quines emocions resulten compatibles amb una societat democr\u00e0tica basada en el respecte igual per a comunitats i ciutadans iguals i solidaris (empatia, solidaritat, esperan\u00e7a), i quines la fan impossible (ressentiment, aversi\u00f3, odi, menyspreu).<\/p>\n\n\n\n

Proves d\u2019assimilaci\u00f3 nacional<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En sis\u00e8 lloc<\/strong>, perqu\u00e8 la idea de patriotisme c\u00edvic o constitucional roman eloq\u00fcentment muda davant d\u2019un fet singular: que el procediment d\u2019adquisici\u00f3 de la ciutadania es basi en la nacionalitat i no en la resid\u00e8ncia. Aix\u00f2 \u00e9s, en el criteri \u00e8tnic de l\u2019ius sanguinis\u00a0<\/em>i no en el c\u00edvic\u00a0ius solis\u00a0<\/em>que caldria esperar. Nom\u00e9s els connacionals s\u00f3n ciutadans: en els nostres pa\u00efsos guiats pel patriotisme c\u00edvic i constitucional, per obtenir la ciutadania cal nacionalitzar-se. I per \u00abnaturalitzar-se<\/em>\u00bb cal superar una s\u00e8rie de proves d\u2019assimilaci\u00f3 nacional que s\u00f3n cada cop m\u00e9s dures.<\/a><\/p>\n\n\n\n

Pertot arreu, als requisits tradicionals de nacionalitzaci\u00f3, resid\u00e8ncia i transcurs del temps, s\u2019hi afegeixen noves exig\u00e8ncies nacionalitzadores, ocultes sota la vestimenta de la \u00abintegraci\u00f3 c\u00edvica\u00bb<\/em>: culturals (proves de llengua i cultura, tests de valors nacionals, nivell educatiu), econ\u00f2miques (contracte de treball, qualificaci\u00f3 laboral), simb\u00f2liques (declaracions d\u2019adhesi\u00f3 nacional), i fins i tot penals (abs\u00e8ncia de condemnes per delictes o faltes).<\/p>\n\n\n\n

En set\u00e8 lloc<\/strong>, en definitiva, perqu\u00e8 l\u2019apriorisme que la naci\u00f3 resulta essencialment aliena a la democr\u00e0cia, un mer assumpte de nacionalistes, ens deixa inermes, mancats d\u2019arguments pol\u00edticament idonis i espec\u00edfics davant dels nacionalismes d\u2019Estat i contra l\u2019Estat. Si el llenguatge de la democr\u00e0cia parla nom\u00e9s, com es reitera una vegada i una altra, de drets i llibertats individuals, de Constituci\u00f3, de divisi\u00f3 de poders, la dimensi\u00f3 nacional esdev\u00e9, en si mateixa, dejuna de tota reflexi\u00f3 substantiva. Per\u00f2 darrere de l\u2019ombra de la p\u00e0tria s\u2019al\u00e7a ominosa l\u2019ombra de la naci\u00f3 essencial, l\u2019\u00abEspanya dels balcons<\/em>\u00bb, i en no haver-nos-hi enfrontat cr\u00edticament, entre protestes fervoroses de patriotisme, es corre el risc cert de practicar nacionalisme d\u2019Estat, a l\u2019estil d\u2019aquell Jourdan<\/strong>, el burg\u00e8s gentilhome de Moli\u00e8re<\/strong>, que feia quaranta anys que parlava en prosa sense saber-ho.<\/p>\n\n\n\n

Orfes d\u2019una idea alternativa<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest nacionalisme espanyol, que alguns somiaven haver redu\u00eft a mera an\u00e8cdota des del 1978<\/strong>, ara es \u00abtrumpitza<\/em>\u00bb, extreu totes les conclusions de les premisses que durant anys hem deixat passar sense discutir-les, absorts en el nacionalisme \u00abdels nacionalistes<\/em>\u00bb, i irromp com a nacionalpopulisme autoritari acompanyat de milions de vots, amb un poder insospitat de contaminaci\u00f3 i xantatge. I ens troba orfes d\u2019una idea alternativa i democr\u00e0ticament mobilitzadora tant d\u2019Espanya com de l\u2019Estat espanyol. D\u2019Espanya, perqu\u00e8 des d\u2019aquestes premisses \u00abconstitucionalistes<\/em>\u00bb resulta impossible entreveure la dif\u00edcil construcci\u00f3 inclusiva d\u2019una \u00abnaci\u00f3 de nacions\u00bb. De l\u2019Estat espanyol, perqu\u00e8 l\u2019ablaci\u00f3 del que \u00e9s nacional d\u00f3na p\u00e0bul a una interpretaci\u00f3 \u00abcooperativa<\/em>\u00bb, recentralitzadora de l\u2019Estat de les autonomies, que impedeix avan\u00e7ar cap a un federalisme plurinacional.<\/p>\n\n\n\n

Paradoxa singular: fugint de la construcci\u00f3 d\u2019una nova idea de naci\u00f3 pluralista d\u2019Espanya, proporcionem espai addicional als nacionalismes d\u2019Estat i contra l\u2019Estat, i dilatem\u00a0sine die\u00a0<\/em>la necess\u00e0ria reforma federal, no solament de la nostra Constituci\u00f3 sin\u00f3 de la nostra cultura pol\u00edtica. I abandonem, il\u00b7lusos, el terreny mateix en el qual es ventila la lluita pol\u00edtica per l\u2019hegemonia.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Pol\u00edtica &Prosa<\/a><\/strong>, 31 de maig de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La noci\u00f3 de patriotisme c\u00edvic o constitucional, aix\u00f2 \u00e9s, la hip\u00f2tesi que resulta possible formular una idea de \u00abp\u00e0tria\u00bb que no tingui res a veure amb la de \u00abnaci\u00f3\u00bb i els seus inevitables excessos \u00abnacionalistes\u00bb, constitueix un escull intel\u00b7lectual i pol\u00edtic contuma\u00e7 per abordar els problemes que planteja la conviv\u00e8ncia pactada en un Estat plurinacional …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":20910,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[263,15,1],"tags":[],"class_list":["post-22613","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-analisidocuments","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22613","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22613"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22613\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22619,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22613\/revisions\/22619"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20910"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22613"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22613"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22613"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}