En les \u00faltimes setmanes ha quedat clar que el cam\u00ed a la descarbonitzaci\u00f3 de les nostres economies no ser\u00e0 f\u00e0cil. Tot i que la poblaci\u00f3 dels pa\u00efsos avan\u00e7ats declara una preocupaci\u00f3 creixent pels problemes del canvi clim\u00e0tic, es multipliquen les protestes davant l’augment dels preus energ\u00e8tics causats per les pol\u00edtiques clim\u00e0tiques i en alguns llocs comen\u00e7a a discutir-se l’accelerada expansi\u00f3 de les renovables. El fenomen, que comen\u00e7a a sentir-se amb for\u00e7a a Espanya, \u00e9s generalitzat; com bot\u00f3 de mostra, el resultat negatiu del refer\u00e8ndum su\u00eds de diumenge passat sobre la llei de canvi clim\u00e0tic, avalada per gaireb\u00e9 totes les forces pol\u00edtiques. Encara que s\u00f3n molts els factors que expliquen la disparitat entre desitjos i praxi de la poblaci\u00f3, sense dubte les q\u00fcestions distributives (qui, aparentment, es beneficia i qui assumeix els costos de la transici\u00f3) juguen un paper fonamental.<\/p>\n\n\n\n
No deixa de sorprendre que la soluci\u00f3 a un problema essencialment distributiu com el canvi clim\u00e0tic, causat per les majors emissions dels m\u00e9s benestants i sofert pels que menys tenen per la seva menor capacitat d’adaptaci\u00f3 (entre pa\u00efsos i dins de cada pa\u00eds), acabi sent obstaculitzada precisament per q\u00fcestions d’equitat. Particularment perqu\u00e8 sabem que els costos de mitigaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic s\u00f3n modestos en conjunt, ja que l’aparici\u00f3 de nous sectors i activitats compensa els danys al teixit productiu actual i, per descomptat, estan molt allunyats dels immensos costos de no afrontar aquest problema i altres fen\u00f2mens ambientals associats a la combusti\u00f3 f\u00f2ssil. Quin \u00e9s l’escull llavors? Tan simple com que aquests favorables c\u00e0lculs agregats amaguen la concentraci\u00f3 dels costos en grups espec\u00edfics, de certs territoris, activitats o nivells de renda.<\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 \u00e9s sorprenent que trobem aquestes pedres al cam\u00ed precisament en la sortida de la crisi pand\u00e8mica, que suposadament anava a ser verda. O no: en aquest moment s’ajunten les ferides del coronavirus que, de nou, ha afectat m\u00e9s als que menys tenen, amb una intensificaci\u00f3 de les pol\u00edtiques clim\u00e0tiques que faci possible el compliment dels ambiciosos objectius acordats a Par\u00eds el 2015<\/strong>. Estem, a la fi, passant de les paraules als fets i per aix\u00f2 comencen a manifestar-se les disrupcions associades a un proc\u00e9s de canvi estructural. Desgraciadament, el marge de maniobra per afrontar el problema clim\u00e0tic i aconseguir els objectius acordats es fa cada vegada m\u00e9s petit i paralitzar ara les pol\u00edtiques correctores que facilitin la transici\u00f3, cosa que hem vist a Espanya durant massa temps, no \u00e9s una opci\u00f3. No ho \u00e9s des del punt de vista ambiental, ni econ\u00f2mic, ni sobretot d’equitat social. No podem permetre que la bola de neu creixi m\u00e9s i faci impossible la seva gesti\u00f3 a uns costos socioecon\u00f2mics raonables.<\/p>\n\n\n\n En aquest context, com dissenyar un full de ruta que salvaguardi la transici\u00f3 i sigui acceptable socialment? En primer lloc, aprofitant el vent favorable de cua: les alternatives de mitigaci\u00f3 clim\u00e0tica -renovables implantades de forma ordenada i sostenible, bateries o productes eficients energ\u00e8ticament- s\u00f3n cada vegada m\u00e9s barates. A m\u00e9s, les grans economies del planeta estan comen\u00e7ant a alinear els seus esfor\u00e7os en la lluita contra el canvi clim\u00e0tic i aix\u00f2 limitar\u00e0 els efectes perniciosos sobre la competitivitat. En segon lloc, \u00e9s imprescindible minimitzar els costos de la pol\u00edtica clim\u00e0tica per aix\u00ed reduir tamb\u00e9 els seus costos distributius. Sabem que opcions descentralitzades, com els preus de carboni, s\u00f3n altament cost-efectives i per aix\u00f2 hem de seguir apostant per elles.<\/p>\n\n\n\n No obstant aix\u00f2, el nus gordi\u00e0 distributiu segueix intacte i impedir\u00e0 la progressi\u00f3 si no prenem mesures addicionals. Probablement sigui necessari, en primer lloc, abandonar el relat rosa de la transici\u00f3 energ\u00e8tica i deixar clar a la ciutadania que ser\u00e0 un cam\u00ed ple d’obstacles per arribar a una situaci\u00f3 substancialment millor en el mitj\u00e0 i llarg termini. Conv\u00e9 subratllar, en aquest sentit, que els impactes econ\u00f2mics i distributius de no actuar des de ja seran molt negatius. En segon lloc, per poder transitar aquest cam\u00ed pedreg\u00f3s, ser\u00e0 necessari dissenyar i aplicar immediatament mesures distributives compensat\u00f2ries per als m\u00e9s afectats pel proc\u00e9s de descarbonitzaci\u00f3. Sota el meu punt de vista, aquestes mesures han de tenir diverses caracter\u00edstiques: han de preservar, no obstaculitzar, l’actuaci\u00f3 correctora de la pol\u00edtica clim\u00e0tica; han de concentrar-se exclusivament sobre els m\u00e9s vulnerables (territoris, sectors i grups de renda); i han de ser capa\u00e7os de revertir \u00edntegrament els efectes negatius en el curt termini i de resoldre el problema distributiu en el mitj\u00e0 termini.<\/p>\n\n\n\n No t\u00e9 sentit, per aix\u00f2, retardar el progr\u00e9s de la transici\u00f3 mantenint artificialment baixos els preus dels productes energ\u00e8tics, en particular els combustibles f\u00f2ssils, per protegir els que menys tenen. Primerament, perqu\u00e8 aix\u00f2 evita que s’adoptin els canvis de comportament i inversi\u00f3 necessaris per a la correcci\u00f3 clim\u00e0tica, engreixant encara m\u00e9s la bola de neu a la qual m\u2019he referit abans. Per si fos poc, aquestes mesures tan grolleres acaben beneficiant, amb l’excusa de protegir certes capes socials, als quals m\u00e9s tenen pels seus elevats consums energ\u00e8tics. Precisament per aix\u00f2 no tenen sentit estrat\u00e8gies compensat\u00f2ries generalitzades, de caf\u00e8 per a tothom, i \u00e9s urgent ser molt selectiu en la seva aplicaci\u00f3. Entre elles destaca el que podr\u00edem anomenar xec verd, una quantitat monet\u00e0ria que serveixi per compensar \u00edntegrament nom\u00e9s a determinats grups pels costos extra ocasionats per l’acci\u00f3 de la pol\u00edtica clim\u00e0tica sense menyscabar els incentius a l’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica o del canvi de combustibles. Ens trobem en aquest cas davant mesures sofisticades, personalitzades, que avui podr\u00edem definir i implantar sense massa dificultats en un pa\u00eds com el nostre.<\/p>\n\n\n\n El xec verd serviria per compatibilitzar una pol\u00edtica clim\u00e0tica efectiva amb la protecci\u00f3 en el curt termini d’aquells especialment perjudicats per la transici\u00f3. Per\u00f2 per resoldre els problemes distributius a mitj\u00e0 termini seria necessari actuar de manera decidida sobre l’origen dels efectes: l’equipament. Molts grups afectats tenen dificultats per reaccionar als impactes de la transici\u00f3 perqu\u00e8 no compten amb els mitjans per renovar, per exemple, el seu vehicle o sistema de calefacci\u00f3. Desafortunadament, els programes p\u00fablics actuals per a substituci\u00f3 d’equipament s\u00f3n manifestament millorables en cobertura i intensitat. No \u00e9s el moment d’aproximacions generals que, de nou, acaben beneficiant els que menys ho necessiten i l’efectivitat ambiental \u00e9s discutible perqu\u00e8 molts dels beneficiaris haurien accedit a el nou equipament sense aquestes ajudes. No obstant aix\u00f2, concentrant aquests programes en determinats grups sectorials, territorials o per nivell de renda, i cobrint gran part de el cost del canvi d’equipament, aconseguir\u00edem tallar veritablement els impactes distributius de les pol\u00edtiques clim\u00e0tiques a mitj\u00e0 termini. No oblidem, a m\u00e9s, que aquestes pol\u00edtiques tindrien un efecte d’arrossegament considerable sobre els nous sectors verds, generant nous llocs de treball, i reduirien encara m\u00e9s el cost de les tecnologies netes. En resum, un cercle virtu\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s el moment, en fi, de donar una accelerada i un cop de volant a les nostres pol\u00edtiques clim\u00e0tiques. Hem de continuar augmentant la seva intensitat i simult\u00e0niament dedicar abundants recursos p\u00fablics, que poden provenir de la pr\u00f2pia aplicaci\u00f3 d’aquestes pol\u00edtiques, a reduir els seus impactes distributius d’una manera selectiva i rotunda.<\/p>\n\n\n\n