Contra el que pensen alguns, el conflicte catal\u00e0 no \u00e9s un problema que pertanyi exclusivament als catalans i que aquests hagin de resoldre per si mateixos. El proc\u00e9s \u00e9s, per definici\u00f3, una q\u00fcesti\u00f3 d’Estat perqu\u00e8 el que posa en joc \u00e9s la integritat territorial i, al mateix temps, evidencia que en una part d’Espanya un considerable nombre de persones ja no se sent identificada amb un projecte pol\u00edtic i social com\u00fa i aspira a constituir una nova entitat estatal. El que ha passat a Catalunya en els \u00faltims anys t\u00e9 diverses causes, per\u00f2 seria absurd pensar que el seu rerefons no troba la seva explicaci\u00f3 en un sentiment nacional propi compartit per molts ciutadans, cosa que no \u00e9s nou i que tampoc s’ha inventat a conveni\u00e8ncia. Qui no ho reconegui, ser\u00e0 incapa\u00e7 de valorar la veritable naturalesa del problema.<\/p>\n\n\n\n
El proc\u00e9s<\/em> ha creat pol\u00e8mica en la societat espanyola i tamb\u00e9 en la catalana. No nom\u00e9s pel seu objectiu, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la forma en qu\u00e8 les forces pol\u00edtiques independentistes i les institucions catalanes ho van enfocar. Una mala entesa del principi democr\u00e0tic i del valor de la legalitat van portar el proc\u00e9s a un terreny pantan\u00f3s, amb les conseq\u00fc\u00e8ncies que tots coneixem. Va ser un greu error de c\u00e0lcul perqu\u00e8 en un Estat democr\u00e0tic i de dret totes les aspiracions pol\u00edtiques s’han de promoure d’acord amb les regles i condicions que estableix la Constituci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El desenvolupament del proc\u00e9s<\/em> mitjan\u00e7ant l’acci\u00f3 unilateral no nom\u00e9s no va aconseguir el seu objectiu, sin\u00f3 que va propiciar la resposta de l’Estat derivada d’aquella acci\u00f3 unilateral. No \u00e9s la meva intenci\u00f3 valorar aqu\u00ed l’abast d’aquesta resposta, ni la seva proporcionalitat respecte al que realment ha passat, per\u00f2 s\u00ed vull destacar que el judici del proc\u00e9s no nom\u00e9s no ha posat punt final al problema, sin\u00f3 que ha contribu\u00eft a enquistar-lo. Despr\u00e9s dels fets d’octubre de 2017<\/strong> s’han produ\u00eft dues cites electorals a Catalunya i les forces independentistes han revalidat clarament la seva majoria parlament\u00e0ria. I en aquesta fase de post proc\u00e9s la vida pol\u00edtica catalana no sols continua girant al voltant de la independ\u00e8ncia, sin\u00f3 que ha aconseguit sumar a la seva causa el relat de la repressi\u00f3 contra els pol\u00edtics independentistes i crear la imatge, compartida per molta gent, que Espanya no \u00e9s un Estat democr\u00e0tic. Un relat que cada vegada resulta m\u00e9s victimista, que intenta viure de l’aparen\u00e7a i \u00e9s procliu a la manipulaci\u00f3 dels fets.<\/p>\n\n\n\n Em temo que molta gent a Espanya no coneix fins a quin punt molts catalans estan instal\u00b7lats avui en un imaginari que poc t\u00e9 a veure amb la realitat de les coses. I una de les seves principals conseq\u00fc\u00e8ncies \u00e9s la crisi de consentiment i d’acceptaci\u00f3 respecte del sistema constitucional vigent que s’ha instal\u00b7lat sobre \u00e0mplies capes socials, incloses aquelles que no fa molts anys confiaven en una relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya basada en el pacte. Les crisis de consentiment constitucional pot ser que no siguin perilloses quan afecten una petita part de la societat, per\u00f2 aix\u00f2 no passa a Catalunya, on \u00e9s especialment extensa.<\/p>\n\n\n\n S’acaba de formar un nou govern i cal esperar que es generin expectatives respecte a com solucionar el conflicte existent. En aquest punt, cal considerar dos escenaris: el que es presenta a Catalunya amb un independentisme dividit, com \u00e9s ben sabut, i el que s’obre a Espanya davant d’aquesta nova situaci\u00f3 pol\u00edtica. La presid\u00e8ncia de Pere Aragon\u00e8s<\/strong> pot suposar un canvi respecte de la situaci\u00f3 anterior clarament marcada per l’estrat\u00e8gia de la confrontaci\u00f3; per\u00f2, t\u00e9 en contra seva la fiscalitzaci\u00f3 a la qual la sotmetr\u00e0 el seu soci de govern que, en el fons, espera que fracassi la Taula de di\u00e0leg per tornar a imposar el seu relat rupturista. Per la seva banda, Pedro S\u00e1nchez<\/strong> t\u00e9 ara l’oportunitat de moure fitxa amb els indults i establir aix\u00ed unes m\u00ednimes bases de confian\u00e7a per a la negociaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Al meu entendre, estem ara en un moment determinant per sortir de l’actual situaci\u00f3 de bloqueig, tot i que reconec que els passos a donar requereixen molt de coratge per ambdues parts. Aquest coratge passa perqu\u00e8 l’independentisme, o una part d’ell, aterri i assumeixi que la seva estrat\u00e8gia va ser un error. No se li pot exigir que renunci\u00ef al seu projecte, tot i que s\u00ed que el defensi dins d’unes vies que respectin les regles de joc establertes. I tamb\u00e9 passa per que l’Estat assumeixi d’una vegada per totes la naturalesa del problema i proposi als catalans un pacte digne i a l’altura de les expectatives que t\u00e9 una comunitat nacional com \u00e9s Catalunya.<\/p>\n\n\n\n La hist\u00f2ria contempor\u00e0nia d’Espanya posa cruament en relleu, com va dir Ortega y Gasset<\/strong> fa molts anys, que la relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya no anir\u00e0 normalment m\u00e9s enll\u00e0 d’una conllevancia<\/em>, perqu\u00e8 ni Espanya ha aconseguit assimilar a Catalunya, ni Catalunya ha tingut fins ara la for\u00e7a i la capacitat suficients per emancipar-se d’Espanya. El que ha passat amb el proc\u00e9s \u00e9s una bona mostra d’aix\u00f2 i ho haurien de tenir en compte les dues parts. La negociaci\u00f3 i l’acord s\u00f3n imprescindibles per sortir d’una situaci\u00f3 inestable i que encara pot generar sorpreses desagradables si no se soluciona r\u00e0pid. Els que creguin que el conflicte catal\u00e0 es va a desinflar per cansament dels mateixos catalans coneixen poc Catalunya i assumeixen un greu risc.<\/p>\n\n\n\n Fa anys va fer fortuna l’expressi\u00f3 patriotisme<\/em> constitucional<\/em> com a forma de reacci\u00f3 davant de les pulsions nacionalistes. Per\u00f2 crec que va ser un error vincular aquest patriotisme a una idea uniforme d’Espanya quan es tracta d’un pa\u00eds clarament plural en sentit territorial i social. Voler anul\u00b7lar aquesta pluralitat no \u00e9s fer patriotisme, sin\u00f3 tot el contrari. El que ha passat amb el proc\u00e9s hauria de permetre treure conclusions sobre aix\u00f2 i, m\u00e9s important encara, servir per encarar el futur immediat. Molts catalans ja no confien en el pacte amb l’Estat, \u00e9s cert, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s que des de la sent\u00e8ncia de l’Estatut no hi ha hagut cap proposta concreta i no sabem com pot reaccionar molta gent davant alguna cosa tangible despr\u00e9s d’haver vist com la independ\u00e8ncia promesa no ha arribat.<\/p>\n\n\n\n En qualsevol cas, com es diu castissament, \u00e9s l’hora d’agafar el toro per les banyes i confiar que els responsables pol\u00edtics assumeixin riscos tot i que, ara per ara, no sembla f\u00e0cil, ni tampoc que tots estiguin disposats a actuar amb sentit d’Estat i deixar en segon pla els seus interessos partidistes. El tema catal\u00e0 \u00e9s molt llaminer quan es tracta de fer soroll i aix\u00f2 complica molt les coses. No obstant aix\u00f2 no \u00e9s un tema a resoldre nom\u00e9s pel Govern de torn, perqu\u00e8 necessita complicitats, sobretot si es tracta de buscar solucions que permetin trencar el relat del tot o res en qu\u00e8 es parapeta l’independentisme m\u00e9s radical. No hi haur\u00e0 soluci\u00f3 al problema catal\u00e0 mentre els dos principals partits espanyols no assumeixin que han de col\u00b7laborar al respecte.<\/p>\n\n\n\n Segurament serem els catalans els que tinguem de resoldre el nostre problema. Aix\u00f2 nom\u00e9s pot succeir en les urnes perqu\u00e8 tot es recondueix en el fons a la democr\u00e0cia. Per\u00f2 si ning\u00fa s’arrisca i no ofereix res de nou i atractiu ser\u00e0 dif\u00edcil que canvi\u00ef res.<\/p>\n\n\n\n