{"id":2249,"date":"2010-07-21T10:36:30","date_gmt":"2010-07-21T08:36:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2249"},"modified":"2010-11-21T14:29:08","modified_gmt":"2010-11-21T12:29:08","slug":"d%e2%80%99on-venim-on-som-on-anem-la-posicio-de-nou-cicle-davant-del-moment-actual-a-catalunya-i-a-espanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/d%e2%80%99on-venim-on-som-on-anem-la-posicio-de-nou-cicle-davant-del-moment-actual-a-catalunya-i-a-espanya\/","title":{"rendered":"D\u2019on venim, on som, on anem: La posici\u00f3 de Nou Cicle davant del moment actual a Catalunya i a Espanya"},"content":{"rendered":"<p><em>El febrer de 2010, <strong>Nou Cicle<\/strong> va difondre un document que comen\u00e7ava dient: \u201cCatalunya no est\u00e0 fatigada. Est\u00e0 desorientada\u201d. Creiem que la manifestaci\u00f3 del 10 de juliol, amb la mobilitzaci\u00f3 d\u2019un mili\u00f3 de ciutadans i ciutadanes, ha confirmat que la nostra primera afirmaci\u00f3 era correcta. Tamb\u00e9 pensem que les discussions d\u2019abans i de despr\u00e9s de la manifestaci\u00f3 mostren que la segona (\u201cCatalunya est\u00e0 desorientada\u201d) s\u2019acosta a la realitat. <\/em><\/p>\n<p><em>Hi ha moments en la vida col\u00b7lectiva dels pobles que demanen una reflexi\u00f3 de conjunt amb la m\u00e0xima claredat possible. Aquest \u00e9s un d\u2019ells. <\/em><\/p>\n<p><em>\u00c9s necessari que aclarim quin cam\u00ed col\u00b7lectiu hem de seguir d\u2019ara endavant.\u00a0 Necessitem recordar d\u2019on venim, veure en quina situaci\u00f3 ens trobem, concretar quins objectius de futur hem de perseguir, qu\u00e8 hem de fer per assolir-los. No pretenem tenir resposta a totes aquestes q\u00fcestions, per\u00f2 volem\u00a0 fer p\u00fabliques les nostres reflexions i propostes com a\u00a0 aportaci\u00f3 a una necess\u00e0ria clarificaci\u00f3 col\u00b7lectiva. <\/em><\/p>\n<p><em><br \/>\n<\/em><\/p>\n<p><em> <\/em><\/p>\n<p><em> <\/em><\/p>\n<p><strong>1. D\u2019on venim<\/strong><em> <\/em><\/p>\n<p><strong> <\/strong><\/p>\n<p>No va ser casual que Franco design\u00e9s com a primer governador civil de Barcelona a un home que era, a la vegada, botx\u00ed i\u00a0 intel\u00b7lectual. Wenceslao Gonz\u00e1lez Oliveros, un fervent admirador de Hitler que ha estat definit com \u201c<em>uno de los ma\u00b4ximos ejecutores de la poli\u00b4tica represiva del re\u00b4gimen<\/em>\u201d,\u00a0 era tamb\u00e9 catedr\u00e0tic de filosofia del dret. En ocupar el c\u00e0rrec, l\u2019agost de 1939, va deixar clara la missi\u00f3 que tenia encomanada:<\/p>\n<p>\u201c<em>Cuarenta a\u00f1os de progresiva desespa\u00f1olizaci\u00f3n de Catalu\u00f1a exigen un esfuerzo inmediato y cont\u00ednuo de signo contrario. En la reespa\u00f1olizaci\u00f3n de Catalu\u00f1a espero poner lo principal de mi empe\u00f1o<\/em>.\u201d<\/p>\n<p>\u201c<em>Os anuncio yo, castellano cien por cien, riberen~o del Duero, que a esa amable y admirable Catalun~a infalsificada, si se la pone en condiciones de consumar fisiolo\u00b4gicamente el proceso de su liberacio\u00b4n y rectificacio\u00b4n internas, y de acelerar el pequen~o ocaso de sus pequen~os dioses fracasados, pronto reanudara\u00b4 su antigua y egregia colaboracio\u00b4n al Idioma Nacional, en tal medida que podra\u00b4 deci\u00b4rsele sin reticencia, zozobra ni disgusto, antes bien con el mismo amplio gesto acogedor y fraternal que a Galicia y Asturias: \u201cGermans espanyols de Catalunya: parleu tambe\u00b4\u00a0 ca\u00b4tal\u00e1, si us plaut (sic)\u201d<\/em>.\u201d<\/p>\n<p>Malgrat la sinistra comicitat de la seva ret\u00f2rica, aquell perdonavides, les vides no les perdonava. A Barcelona excel\u00b7l\u00ed: l\u2019historiador Sol\u00e9 i Sabat\u00e9 ha comptat que en el seu mandat, de juliol de 1939\u00a0 a desembre de 1940, es produ\u00efren el 85 per cent de les execucions de la postguerra, entre elles la del president Companys. Fou premiat amb la presid\u00e8ncia del \u201c<em>Tribunal Nacional de Responsabilidades Pol\u00edticas<\/em>\u201d a Madrid, on continu\u00e0 la seva tasca.<\/p>\n<p>Ens vol\u00eden liquidar i no ho van aconseguir. Si ho evoquem no \u00e9s per un afany de reobrir velles ferides, sin\u00f3 a causa de la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l\u2019Estatut i del que creiem que hi ha al darrere.<\/p>\n<p>El cam\u00ed de l\u2019assimilaci\u00f3 que pret\u00e9n el nacionalisme de la dreta espanyola passa per crear una divisi\u00f3 i una ruptura interna a Catalunya. Pret\u00e9n trencar els consensos b\u00e0sics de la societat i de la pol\u00edtica catalanes. Ho han intentat en el passat, de diverses maneres: des dels segles de monarquia absoluta, passant per la maniobra f\u00e8tida del lerrouxisme, fins a la \u201cCruzada\u201d contra els \u201crojoseparatistas\u201d, la dictadura franquista i la repressi\u00f3 de quatre d\u00e8cades contra Catalunya, les seves llibertats, la seva llengua i la seva cultura.<\/p>\n<p>Contra aquestes temptatives sempre hi ha hagut la resist\u00e8ncia del poble de Catalunya, especialment dels sectors populars. En els moments m\u00e9s durs i dif\u00edcils, les organitzacions pol\u00edtiques i socials de l\u2019esquerra han protagonitzat les respostes del catalanisme popular. En contraposici\u00f3 amb bona part d\u2019una burgesia, que ha combinat un nacionalisme instrumental i la complicitat amb els opressors segons li ha convingut, les esquerres catalanes han estat al servei del poble; amb encerts i errors, per\u00f2 sempre fidels a la causa comuna de Catalunya.<\/p>\n<p>Ara, de nou, som \u00a0en un moment cr\u00edtic. El nacionalisme espanyol pret\u00e9n aprofitar-se de la complexitat de la societat catalana per tal d\u2019afeblir el nostre autogovern i generar confrontacions i ruptures, en el desplegament del nostre autogovern, en el terreny de la llengua i del sistema educatiu,\u00a0 en els sentiments d\u2019identitat dels ciutadans i ciutadanes, en les formes d\u2019integraci\u00f3 i socialitzaci\u00f3 de la nova immigraci\u00f3.<\/p>\n<p>Ning\u00fa a Catalunya els hi hauria de fer el joc. \u00c9s vital mantenir la unitat civil del poble de Catalunya, sotmesa avui a una provocaci\u00f3 que busca polaritzar i dividir la nostra societat.<\/p>\n<p><em> <\/em><\/p>\n<p><strong>2. El moment actual<\/strong><\/p>\n<p><strong> <\/strong><\/p>\n<p>No pretenem\u00a0 equiparar els magistrats que han votat la sent\u00e8ncia sobre l\u2019Estatut amb els botxins del passat. Per\u00f2 s\u00ed que creiem que \u00e9s \u00fatil la comparaci\u00f3, per tal de comprendre on som i qu\u00e8 hem de fer d\u2019ara endavant.<\/p>\n<p>Pels franquistes de 1939 els catalans \u00e9rem uns tra\u00efdors de lesa p\u00e0tria que calia perseguir i assimilar brutalment. No se\u2019n van sortir.<\/p>\n<p>Per aquests magistrats del 2010 i pel nacionalisme espanyol que tenen al darrere, \u00a0els catalans som uns espanyols que ens hem equivocat i que cal corregir. \u00c9s un objectiu in\u00fatil i una p\u00e8rdua de temps. Per\u00f2 est\u00e0 comen\u00e7ant a generar una din\u00e0mica plena de perills per Catalunya i Espanya.<\/p>\n<p>Corregint l\u2019Estatut, pretenen esmenar la plana al\u00a0 poble de Catalunya i als seus representants democr\u00e0tics. Pretenen modificar\u00a0 restrictivament\u00a0 el pacte que v\u00e0rem establir amb l\u2019executiu i el legislatiu espanyol i que ratific\u00e0rem en refer\u00e8ndum.<\/p>\n<p>Per\u00f2 no sols volen corregir l\u2019Estatut. Volen corregir Catalunya. Ens volen corregir perqu\u00e8 ens veuen com una anomalia molesta, una indisciplina, un error, una amena\u00e7a. I ens plantegen dr\u00e0sticament\u00a0 un ultim\u00e0tum separador:<\/p>\n<p><em>\u201cO acceptes que la \u00fanica naci\u00f3 \u00e9s Espanya o est\u00e0s fora de la Constituci\u00f3.\u201d <\/em><\/p>\n<p>Amb una reiteraci\u00f3 obsessiva de les refer\u00e8ncies a la unitat i indivisibilitat d\u2019Espanya, la sent\u00e8ncia\u00a0 \u00e9s una humiliaci\u00f3 volguda, una amena\u00e7a a la nostra identitat, un gran obstacle en el cam\u00ed d\u2019un possible desenvolupament de l\u2019Estat en un sentit federal i respectu\u00f3s de la realitat\u00a0 plurinacional dels seus pobles. Que ens diguin que aquesta no era la pitjor de les sent\u00e8ncies possibles no fa sin\u00f3 confirmar la nostra oposici\u00f3 radical al que veiem com \u00a0una ofensiva\u00a0 del nacionalisme espanyol assimilista i anticatal\u00e0. \u00c9s una sent\u00e8ncia frontalment hostil a qualsevol lectura federalizant i pluralista de la Constituci\u00f3 espanyola.<\/p>\n<p>El car\u00e0cter de provocaci\u00f3 freda i deliberada d\u2019aquesta sent\u00e8ncia \u00e9s espectacular. Despr\u00e9s de quatre anys de plena normalitat en la vig\u00e8ncia i aplicaci\u00f3 del nou Estatut, un Tribunal Constitucional dividit i deslegitimat, despr\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s pen\u00f3s,\u00a0 an\u00f2mal i degradat, ha creat, d\u2019una manera totalment artificial i irresponsable, una situaci\u00f3 molt greu de confrontaci\u00f3.<\/p>\n<p>Durant aquests quatre anys, el nou Estatut no ha generat cap problema rellevant, ni en els drets ciutadans,\u00a0 ni en el funcionament de les institucions i dels serveis p\u00fablics, ni en les relacions entre les nostres institucions nacionals i les de l\u2019Estat central.<\/p>\n<p>En aquestes circumst\u00e0ncies, la sent\u00e8ncia \u00e9s una agressi\u00f3 que pot generar all\u00f2 que el nacionalisme espanyol ha estat perseguint durant els darrers anys, de manera calculada.<\/p>\n<p>El nacionalisme espanyol vol crear una confrontaci\u00f3 dins del conjunt de l\u2019Estat entre radicalismes antag\u00f2nics: catalanof\u00f2bia contra hispanof\u00f2bia, alimentant-se mutuament. \u00a0Per aix\u00f2 el PP va presentar el recurs contra l\u2019Estatut, va fer campanya per a recollir signatures contra l\u2019Estatut, organitz\u00e0 boicots contra productes i empreses catalanes, estimula de manera insistent la catalanof\u00f2bia.<\/p>\n<p>Per aix\u00f2 Rajoy y Aznar han felicitat el Tribunal Constitucional que \u201c<em>ha sentenciado que en Espa\u00f1a hay una \u00fanica naci\u00f3n, la naci\u00f3n espa\u00f1ola<\/em>\u201d.\u00a0 Per aix\u00f2 Fraga Iribarne ha exclamat &#8220;<em>Ese Estatuto no vale. \u00a1Viva Espa\u00f1a!<\/em>&#8221;<\/p>\n<p>En segon lloc, el nacionalisme espanyol vol dividir la societat catalana,\u00a0 fabricant pol\u00edtiques de confrontacions identit\u00e0ries que es retroalimentin.<\/p>\n<p>Davant d\u2019aquesta situaci\u00f3, afirmem que el car\u00e0cter hist\u00f2ric m\u00e9s positiu del catalanisme popular ha estat la seva gran capacitat de producci\u00f3 de sentiments de pertinen\u00e7a comuna, no sols respectuosos sin\u00f3 valoritzadors i protectors de les identitats d\u2019origen. \u00a0El repte fonamental \u00a0que es planteja a la Catalunya del segle XXI no \u00e9s redu\u00efble a una q\u00fcesti\u00f3 identit\u00e0ria, sin\u00f3 que consisteix en garantir un sentiment de pertinen\u00e7a com\u00fa de tots els seus ciutadans i ciutadanes, hagin nascut on hagin nascut i tinguin la llengua materna que tinguin. D\u2019aix\u00f2 n\u2019hem dit la Catalunya gresol: la Catalunya de tots i de totes, la Catalunya mestissa, de ciutadans i ciutadanes vinguts de tots els horitzons. Aix\u00f2 \u00e9s el que el nacionalisme de la dreta espanyola no pot suportar.<\/p>\n<p>Enfront de les seves agressions i maniobres, all\u00f2 que ens cal garantir en tot moment s\u00f3n dues coses:<\/p>\n<ul>\n<li>Un sentiment \u00e0mpliament majoritari de pertinen\u00e7a a una societat comuna; \u00e9s a dir, la unitat civil del poble de Catalunya, la seva consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva, la seva voluntat democr\u00e0tica comuna, la seva idenitificaci\u00f3 de Catalunya amb uns objectius de llibertat i de just\u00edcia;<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li>I, en segon lloc, que aquest sentiment de pertinen\u00e7a comuna permeti que la col\u00b7lectivitat estableixi lliurement, sense manipulacions i divisions,\u00a0 la seva identitat col\u00b7lectiva, de manera cohesionada, unida, igualit\u00e0ria, democr\u00e0tica i pluralista.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Aquest \u00e9s el refer\u00e8ndum del que som partidaris: el plebiscit permanent del poble, sense\u00a0\u00a0 l\u00b4excitaci\u00f3, la instrumentalitzaci\u00f3 i les confrontacions dels nacionalismes identitaristes antag\u00f2nics i excloents.<\/p>\n<p>El risc que es planteja a la Catalunya d\u2019avui \u00e9s una eventual centrifugaci\u00f3 multicultural i civil, el perill d\u2019un deteriorament produ\u00eft per una progressiva confrontaci\u00f3 d\u2019identitarismes, en un marc de disgregaci\u00f3 social, cultural i pol\u00edtica.<\/p>\n<p>Quan proposem el federalisme no ens referim \u00fanicament, ni tan sols priorit\u00e0riament, a la necess\u00e0ria modernitzaci\u00f3 (potser seria m\u00e9s adequat dir normalitzaci\u00f3) plurinacional de l\u2019Estat espanyol. Ens referim a la necessitat imperiosa de federar permanentment els ciutadans i ciutadanes de Catalunya entre ells, formant un sol poble unit, cohesionat i lliure.<\/p>\n<p>D\u2019una manera antag\u00f2nica, l\u2019assimilisme nacionalista espanyol aposta per un escenari diametralment oposat,\u00a0 de confrontaci\u00f3 i disgregaci\u00f3. Volen la interrupci\u00f3 del proc\u00e9s de fusi\u00f3 col\u00b7lectiva de la societat catalana, de la \u201cCatalunya de tots\u201d, del \u201csom i serem un sol poble\u201d. Volen una consolidaci\u00f3 \u201cmulticultural\u201c a Catalunya, amb la separaci\u00f3 d\u00b4identitats est\u00e0tiques i contraposades, en la que la espanyola de matriu castellana esdevingu\u00e9s dominant, i la catalana acab\u00e9s convertint-se en una \u201cminoria nacional\u201d dins mateix de Catalunya. Volen la progressiva desaparici\u00f3 de la unitat col\u00b7lectiva de Catalunya, sobre la base de la divisi\u00f3 permanent d\u2019identitats en el seu si. Cal estar atents a la realitat actual del Pa\u00eds Valenci\u00e0 que d\u00f3na bones pistes interpretatives en aquest sentit.<\/p>\n<p>Aquest no \u00e9s \u00fanicament un problema catal\u00e0. Els dem\u00f2crates de la resta de l\u2019Estat han de comprendre que mantenir-se neutrals o acceptar t\u00e0citament aquesta ofensiva nacionalista i neofranquista seria no sols una tremenda injust\u00edcia sin\u00f3 una irresponsabilitat absoluta; significaria fer-se c\u00f2mplices de les aventures, extremadament perilloses, d\u2019un nacionalisme espanyol que afirma que cal eradicar el \u201cproblema catal\u00e0\u201d i el \u201cproblema basc\u201d, per\u00f2 es nega a admetre que el problema fonamental a resoldre \u00e9s el \u201cproblema espanyol\u201d, la negativa recalcitrant a una modernitzaci\u00f3 definitiva de l\u2019Estat i a una pacificaci\u00f3 que sols ser\u00e0 possible amb el ple reconeixement de la pluralitat nacional dels seus pobles.<\/p>\n<p>Si aquesta situaci\u00f3 es perpetu\u00e9s, o augment\u00e9s el proc\u00e9s involutiu, el pacte constitucional de la transici\u00f3 entraria en una crisi profunda.\u00a0 Els ciutadans i ciutadanes de la resta de l\u2019Estat han de comprendre que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya v\u00e0rem votar i\u00a0 acceptar majorit\u00e0riament el marc constitucional de 1978 perqu\u00e8 no ens obligava\u00a0 a ser menys catalans del que som i perqu\u00e8 esper\u00e0vem que l\u2019Estat respect\u00e9s i defens\u00e9s la nostra identitat co\u00b7lectiva, la nostra llengua, el nostre autogovern, la nostra perviv\u00e8ncia i el nostre futur com a vella naci\u00f3 europea.<\/p>\n<p>No voliem cap privilegi sin\u00f3 just\u00edcia, sobre la base del reconeixement mutu, de l\u2019acceptaci\u00f3 franca de les difer\u00e8ncies entre pobles iguals, d\u2019una llealtat institucional rec\u00edproca.<\/p>\n<p>Si tot aix\u00f2 es mostr\u00e9s desmentit per la realitat dels fets, si avanc\u00e9s irreversiblement la involuci\u00f3 espanyolista i la desafecci\u00f3 catalana corresponent, la conseq\u00fc\u00e8ncia seria un conflicte de conseq\u00fc\u00e8ncies desastroses. De la mateixa manera que Catalunya se sent amena\u00e7ada per l\u2019 agressi\u00f3 gratu\u00efta d\u2019aquesta sent\u00e8ncia i per l\u2019ambici\u00f3 assimilista que significa, Espanya hauria de sentir-se\u00a0 amena\u00e7ada pel trencament dels acords b\u00e0sics de la Constituci\u00f3 que impulsen la dreta i el nacionalisme espanyols.<\/p>\n<p><em> <\/em><\/p>\n<p><strong>3. El futur<\/strong><\/p>\n<p><strong> <\/strong><\/p>\n<p>La resposta del poble de Catalunya a la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional ha estat contundent. El poble de Catalunya, como tot altre, t\u00e9 pantejaments pol\u00edtics i culturals plurals, aixi com diferents interessos de classe. Per\u00f2 ha confluit en una manifestaci\u00f3 immensa\u00a0 mostrant la seva indignaci\u00f3 contra l\u2019agressi\u00f3 que el Tribunal Constitucional ens ha infligit i el\u00a0 seu rebuig a les provocacions del nacionalisme espanyol. Han respost, de manera unida, ciutadans i ciutadanes de posicions plurals: autonomistes, sobiranistes, independentistes, federalistes federalistas, i, en general, una multitud de persones unides por la reivindicaci\u00f3 de \u00a0\u00a0respecte a una aspiraci\u00f3 nacional expressada de manera democr\u00e0tica i pac\u00edfica. Convocada por \u00d2mnium Cultural, s\u2019hi van adherir centenars d\u2019entitats, el partits que representen el 88% del parlament catal\u00e0, i els principals sindicats de classe \u00a0de Catalunya (CCOO, UGT, Uni\u00f3 de Pagesos) i altres organitzacions sindicals i populars.<\/p>\n<p>Els crits i lemes que van dominar en la manifestaci\u00f3 del 10 de juliol \u00a0van ser els independentistes, per\u00f2 aix\u00f2 no hauria d\u2019induir a conclusions massa r\u00e0pides. Alguns s\u2019han precipitat a afirmar que la sent\u00e8ncia del Constitucional i la\u00a0 manifestaci\u00f3\u00a0 indicaven\u00a0 un canvi radical. Des de\u00a0 punts de vista i interessos antag\u00f2nics, s\u2019est\u00e0 afirmant, a Barcelona i a Madrid,\u00a0 que s\u2019ha acabat l\u2019 \u201c\u2019etapa autonomista\u201d, que tota perspectiva federalista \u00e9s il\u00b7lus\u00f2ria i est\u00e0 totalment descartada, i que ara comen\u00e7a la \u201cvia independentista\u201d.<\/p>\n<p>Tot aix\u00f2, no ho oblidem, \u00e9s degut en bona mesura a l\u2019embestida nacionalista i catalan\u00f2foba del partit de la dreta espanyola. \u201cEl PP ha fet m\u00e9s per l\u2019independentisme que molts independentistes\u201d, ha dit el President Montilla, i t\u00e9 ra\u00f3. El proper Nadal, els independentistes no s\u2019haurien d\u2019oblidar d\u2019enviar paneres al PP.<\/p>\n<p>Que ens trobem en un tombant, en un canvi d\u2019etapa, \u00e9s evident.<\/p>\n<p>Per\u00f2 \u00e9s segur que s\u2019ha esgotat una via i en comen\u00e7a una altra? S\u2019ha creat un estereotip bastant idiota, segons el qual la via federalista est\u00e0 definitivament esgotada i en canvi\u00a0 s\u2019ha obert la independentista. Aquesta afirmaci\u00f3 \u00e9s tan abstracta que dificilment es pot debatre; \u00e9s un afer de fe.\u00a0 Per\u00f2 ja que la public\u00edstica dominant, l\u2019opini\u00f3 publicada, a Catalunya i a Madrid, hi abunda tant, cal entrar-hi.<\/p>\n<p>Qu\u00e8 \u00e9s i que significa la \u201cvia independentista\u201d? No ho sabem. En aquest terreny queden p\u00e0cticament totes les q\u00fcestions per concretar i aclarir. Algunes \u00a0les ha plantejat recentment Jaume Boix:<\/p>\n<p>\u201c<em>Quin cam\u00ed, quines passes, amb quin consens i quina cohesi\u00f3 social interna, amb quina relaci\u00f3 econ\u00f2mica, cultural, financera, log\u00edstica, comercial, educativa, esportiva amb Espanya i amb Europa i amb la Mediterr\u00e0nia i amb Am\u00e8rica i amb l\u2019Orient lluny\u00e0, quin suport internacional, quin capital, quina efici\u00e8ncia en les empreses, i en les escoles i les universitats, quines infraestructures, quina competitivitat, quines estructures estatals, quines\u2026<\/em>\u201d<a href=\"#_ftn1\">[1]<\/a><\/p>\n<p>A la Europa d\u2019avui, un eventual proc\u00e9s de segregaci\u00f3 seria un escenari\u00a0 extremadament dif\u00edcil i conflictiu. D\u2019aix\u00f2, tothom n\u2019hauria de ser conscient. Evidentment, no s\u2019aconsegueix amb manifestacions, ni tampoc amb f\u00f2rmules encantat\u00f2ries del tipus \u201c<em>La independ\u00e8ncia no es demana. Es pren<\/em>!\u201d\u00a0 Com?<\/p>\n<p>Una separaci\u00f3 no violenta de Catalunya i Espanya requeriria una voluntat majorit\u00e0ria a Catalunya, i una disposici\u00f3 a acceptar-la a Espanya i a Europa. Caldria que una majoria dels ciutadans de Catalunya votessin per la separaci\u00f3, que els que votessin en contra estiguessin disposats a acceptar la derrota i a escollir passaport; caldria que\u00a0\u00a0 l\u2019Estat i la UE estigu\u00e9ssin disposats a discutir-la i eventualment a acceptar-la.<\/p>\n<p><strong>Les posicions del poble de Catalunya<\/strong><\/p>\n<p>Pel que fa a una eventual majoria independentista a Catalunya, les posicions de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica catalana, segons les dades del\u00a0 darrer bar\u00f2metre del CEO (abril 2010), apunten el seg\u00fcent:<\/p>\n<ul>\n<li>Els que creuen que Catalunya hauria de ser un Estat independent han passat del 20,9 % (abril 09) al 21,5 % (abril 10).<\/li>\n<li>Els partidaris\u00a0 que Catalunya sigui un Estat dins d\u2019una Espanya federal han passat del 34,9 % al 31,2.<\/li>\n<li>Els que creuen que Catalunya hauria de ser una comunitat aut\u00f2noma dins d\u2019Espanya han passat del 34,9 % al 35,2 %.<\/li>\n<\/ul>\n<p>S\u00f3n tend\u00e8ncies interessants (tamb\u00e9 ho \u00e9s la de signe antag\u00f2nic, \u00e9s a dir l\u2019augment dels que afirmen que Catalunya \u00e9s simplement una regi\u00f3 d\u2019Espanya) que configuren un quadre significatiu: a l\u2019hora d\u2019optar entre federalisme\/autonomisme i independentisme, les posicions es decanten molt majorit\u00e0riament per la primera opci\u00f3; la relaci\u00f3 \u00e9s pr\u00e0cticament de 4 a 1.<\/p>\n<p>Pel que fa a com els ciutadans i ciutadanes veuen la relaci\u00f3 de Catalunya amb Espanya, a aquests s\u00f3n els percentatges actuals:<\/p>\n<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/nc1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-2250\" title=\"nc1\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/nc1.jpg\" alt=\"\" width=\"412\" height=\"219\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/nc1.jpg 412w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/nc1-300x159.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 412px) 100vw, 412px\" \/><\/a><\/p>\n<p>Aquesta \u00e9s la gr\u00e0fica de l\u2019evoluci\u00f3 en el darrer any, d\u2019abril de 2009 a abril de 2010:<\/p>\n<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/nc2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-2251\" title=\"nc2\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/nc2.jpg\" alt=\"\" width=\"385\" height=\"174\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/nc2.jpg 385w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/nc2-300x135.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 385px) 100vw, 385px\" \/><\/a><\/p>\n<p>Les posicions pel que fa als sentiments d\u2019identitat nacional dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>\n<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/nc3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-2252\" title=\"nc3\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/nc3.jpg\" alt=\"\" width=\"425\" height=\"169\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/nc3.jpg 425w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/nc3-300x119.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 425px) 100vw, 425px\" \/><\/a><\/p>\n<p>Tot aix\u00f2 dibuixa una realitat complexa en la que, com ha escrit Joan Maj\u00f3,<\/p>\n<p>\u201c<em>una gran majoria dels ciutadans se senten \u201ccatalans i espanyols\u201d. Alguns, com \u00e9s el meu cas, incomparablement m\u00e9s catalans que espanyols, per\u00f2 no anti-espanyols. D\u2019altres, per naixement, arrels i afectes, \u201ctan catalans com espanyols<\/em>\u201d, etc.<em> <\/em><\/p>\n<p><em> <\/em><\/p>\n<p>All\u00f2 que avui \u00e9s clarament majoritari entre els ciutadans i ciutadanes de Catalunya \u00e9s una\u00a0 voluntat de major autogovern:<\/p>\n<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/nc4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-2253\" title=\"nc4\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/nc4.jpg\" alt=\"\" width=\"425\" height=\"192\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/nc4.jpg 425w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/nc4-300x135.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 425px) 100vw, 425px\" \/><\/a><\/p>\n<p><strong> <\/strong><\/p>\n<p><strong> <\/strong><\/p>\n<p>Encara que aquestes dades son anteriors a la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional, \u00e9s evident\u00a0 que el quadre general de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica de Catalunya resp\u00f2n a aquestes posicions. Seri\u00b4a erroni confondre el predomini dels si\u00b4mbols i consignes independentistes en la manifestaci\u00f3 del 10-J \u00a0amb la posicio\u00b4 general majorit\u00e0ria dels ciutadans i ciutadanes de Cataunya. Tamb\u00e9 ho seria sobrevalorar comentaris i sondatges fets a cop calent.<\/p>\n<p>All\u00f2 que cal tenir en compte com a element fonamental \u00e9s que\u00a0 hi ha una majori\u00b4a significativa que\u00a0 vol augmentar el nivell d\u2019autogovern i que vol que es trobin noves formes que avancin en aquest objectiu.<\/p>\n<p>El repte principal que es planteja a la pol\u00edtica catalana \u00e9s trobar aquestes formes d\u2019avan\u00e7ar i obtenir resultats concrets en aquesta via d\u2019increment de l\u2019autogovern, d\u2019enfortiment del poder pol\u00edtic democr\u00e0tic de Catalunya.<\/p>\n<p><strong>El debat sobre les noves vies<\/strong><\/p>\n<p>Cal enfocar b\u00e9 el debat. Hi ha comentaris i an\u00e0lisis de l\u2019opini\u00f3 publicada que se centren en la idea que al davant tenim dues opcions: o un nou pacte per definir un nou encaix de Catalunya a Espanya basat en una concepci\u00f3 plurinacional i federal de l&#8217;Estat, o un llarg i dif\u00edcil cam\u00ed cap a la independ\u00e8ncia. Afirmen que ambdues opcions s\u00f3n extremadament\u00a0 dif\u00edcils (alguns diuen que impossibles) i afegeixen, a m\u00e9s, s\u00f3n divergents i incompatibles entre elles. Es dediquen, amb una certa fruicci\u00f3,\u00a0 a discutir les dificultats comparades de cada una.<\/p>\n<p>Alguns diuen, sota l\u2019impacte de la sent\u00e8ncia del Constitucional,\u00a0 que el reconeixement de la plurinacionalitat t\u00e9 un cam\u00ed m\u00e9s dif\u00edcil que el de la independ\u00e8ncia, ja que el PP rebutja frontalment qualsevol plantejament federal i el PSOE no sembla tenir cap inter\u00e8s a defensar-lo.<\/p>\n<p>Altres repliquen que tamb\u00e9 la independ\u00e8ncia seria rebutjada encara m\u00e9s\u00a0 no sols pel PP sin\u00f3 tamb\u00e9 per les altres forces pol\u00edtiques, socials i econ\u00f2miques d\u2019Espanya, i que el federalisme plurinacional t\u00e9 l\u2019avantatge estrat\u00e8gic potencial de recolzar-se sobre una realitat existent, la plurinacionalitat dels pobles de l\u2019Estat,\u00a0 mentre que l\u2019independentisme no, perqu\u00e8 \u00e9s minoritari a Catalunya.<\/p>\n<p>No creiem que sigui massa \u00fatil aquesta discussi\u00f3, que respon sovint a plantejaments sentimentals, ideol\u00f2gics i essencialistes. Les alternatives simplistes es plantegen en pol\u00edtica en poques ocasions i la actual no \u00e9s una d\u2019elles. Aquesta discussi\u00f3 sobre l\u2019alternativa excloent entre federalisme i independentisme, per b\u00e9 que no manca de motius i de raons, en el fons \u00e9s paralitzadora, molt poc estimulant, i tendeix a crear divisions improductives i una sensaci\u00f3 de pessimisme sistem\u00e0tic.<\/p>\n<p>Es per aquest motiu que no volem restar atrapats en un debat improductiu i\u00a0 rebutgem totalment la pretesa incompatibilitat entre \u201cvia autonomista\u201d, \u201cvia federalista\u201d o \u201cvia independentista\u201d. \u00c9s un esquema que respon a plantejaments abstractes, que topa amb la realitat dels fets (hi ha un govern a la Generalitat de forces federalistes i independentistes) i que no porta probablement a altra cosa que no sigui servir els c\u00e0lculs de l\u2019ambigu \u201csobiranisme\u201d de la dreta nacionalista de Catalunya (que ja ha dit, de cara a les eleccions, que aquesta vegada no anir\u00e0 al notari a deixar fe que no pactar\u00e0 amb el PP.)<\/p>\n<p>Assenyalar la inviabilitat o els riscs associats a la via independentista no implica ni rebutjar el di\u00e0leg i la cooperaci\u00f3 amb els sectors que democr\u00e0ticament \u00a0la plantegen, ni considerar ing\u00e8nuament que les perspectives de modernitzaci\u00f3 plurinacional de l\u2019Estat espanyol siguin un cam\u00ed de roses.<\/p>\n<p>Som conscients que aquesta \u00e9s avui una via q\u00fcestionada, de moment aturada i en perill. Durant anys el <em>mainstream<\/em> del catalanisme pol\u00edtic i social ha proposat a Espanya un vincle m\u00e9s federal, entenent que la Constitucio\u00b4 podi\u00b4a afavorir aquesta evoluci\u00f3. Es perseguia una relacio\u00b4 m\u00e9\u00b4s horizontal, m\u00e9s federal, que es considerava adequada a un temps hist\u00f2ric en que els Estats-naci\u00f3 van perdent sobirania i es cerquen noves formes d\u2019articulacio\u00b4 i governan\u00e7a territorials i globals.<\/p>\n<p>Aquesta pol\u00edtica ha aconseguit el per\u00edode m\u00e9s prolongat i aprofondit d\u2019autogovern catal\u00e0 per\u00f2 avui topa amb fortes dificultats. La sent\u00e8ncia del Constitucional i el quadre pol\u00edtic dominant a Espanya fa que, en aquests moments, aquesta via constitucional hagi esdevingut estreta i carregada de dificultats. Un dels grans partits espanyols, el PP, fa lleva en la catalanof\u00f2bia i el nacionalisme espanyol. L\u2019altre, el PSOE, apareix a la defensiva davant d\u2019aquesta pol\u00edtica.<\/p>\n<p>Aquest cam\u00ed no est\u00e0 hist\u00f2ricament tancat, i \u00e9s possible que la tend\u00e8ncia a una modernitzaci\u00f3 plurinacional de l\u2019Estat s\u2019obri de nou en els propers temps. Per\u00f2 avui cal constatar que hem entrat en una etapa de tensions i que el m\u00e9s probable \u00e9s que sigui una etapa prolongada de \u00a0desafecci\u00f3\u00a0 i de desconfiances m\u00fatues.<\/p>\n<p><strong>La perspectiva electoral<\/strong><\/p>\n<p>No \u00e9s clar a qui beneficiar\u00e0, des d\u2019un punt de vista electoral, diguin el que diguin els mitjans de comunicaci\u00f3 de la dreta que, tant a Madrid com a Catalunya, profetitzen que la principal v\u00edctima ser\u00e0 el PSC.<\/p>\n<p>Podria ser el contrari, justament\u00a0 perqu\u00e8 el PSC \u00e9s un partit que no busca el conflicte sin\u00f3 l\u2019entesa, perqu\u00e8 no ha prioritzat la cultura de les exclusions i confrontacions sin\u00f3 la cultura dels resultats, i perqu\u00e8 rep atacs simultanis dels nacionalistes d\u2019un extrem i de l\u2019altre.<\/p>\n<p>\u00c9s significatiu en aquest sentit que els sectors radicals de la caverna espanyola i de l\u2019independentisme catal\u00e0 competeixin en la brutalitat m\u00e9s hist\u00e8rica a l\u2019hora de tractar\u00a0 el president Montilla.<\/p>\n<p>No es donen compte que, en realitat, a qui ataquen aquestes dues posicions fren\u00e8tiques i antag\u00f2niques \u00e9s a la majoria dels catalans i catalanes. Pel nacionalisme espanyol, aquesta majoria social i electoral \u00e9s feta de \u201ctraidors\u201d. Per l\u2019independentisme radical, \u00e9s feta de \u201cbotiflers\u201d.<\/p>\n<p>La ra\u00f3? Rau en el fet que la majoria catalana que no es defineix en identitats \u00faniques, no \u00e9s aprior\u00edsticament partid\u00e0ria d\u2019una via autonomista, federalista o independentista, sin\u00f3 que vol un autogovern catal\u00e0 eficient, una conviv\u00e8ncia respectuosa entre territoris i identitats diferents, i uns governants honestos, sensats i competents, que no es dediquin a crear problemes sin\u00f3 a donar solucions concretes.<\/p>\n<p>Si el PSC sap jugar amb intel\u00b7lig\u00e8ncia, les eleccions al Parlament de la propera tardor poden donar una sorpresa. El resultat de les eleccions dep\u00e8n sempre, en \u00faltima inst\u00e0ncia, dels graus de mobilitzaci\u00f3 i d\u2019abstencionisme dels distints sectors en pugna democr\u00e0tica. De manera que \u00e9s possible que, en contra de l\u2019opini\u00f3 majorit\u00e0riament publicada, una majoria de l\u2019electorat de Catalunya, inquieta per la confrontaci\u00f3 excessiva en l\u2019actual context de crisi,\u00a0 s\u2019inclini per les posicions de\u00a0 conviv\u00e8ncia, di\u00e0leg, negociaci\u00f3 permanent i gesti\u00f3 pragm\u00e0tica que representa el president Montilla.<\/p>\n<p>Per\u00f2 \u00e9s evident, i seria un greu error minimitzar-ho, que hi ha un risc de retorn de la dreta nacionalista al govern, probablement amb el suport del PP. De la mateixa manera que tamb\u00e9\u00a0 hi ha el risc a Espanya d\u2019un retorn de la dreta al poder, amb el suport de CiU. Ni els uns ni els altres passaran pel notari, i \u00e9s grotesc (i inquietant) el respectu\u00f3s silenci que es dediquen els uns als altres.<\/p>\n<p>Aquest risc de retorn de la dreta al govern de la Generalitat \u00e9s propiciat pel fet que l\u2019espai \u00a0independentista no sembla trobar formes d\u2019agregaci\u00f3 suficients al voltant d\u2019un programa i d\u2019una alternativa. Com ha comentat el conseller Tresserres, \u201c<em>si cada vegada que alg\u00fa es fa independentista creu que ha de construir el seu projecte anem malament. Si cada vegada que alg\u00fa plega d\u2019alguna organitzaci\u00f3 \u00e9s per anar a muntar-ne una altra fem molt poc servei a la causa<\/em>\u201d.<\/p>\n<p>La tend\u00e8ncia a la fragmentaci\u00f3 i al ca\u00efnisme en l\u2019independentisme radical \u00e9s cong\u00e8nita i infinita, com ho \u00e9s la seva obsessi\u00f3 per fer llistes de traidors:\u00a0 \u201c<em>Els Pujol, els Maragall, els Putosaures, Els Duran Lleida, els Ridao, els Obiols, els Mas, els Puigcerc\u00f3s, els Romeva i tota la corrua de liquidadors de somnis, s\u00f3n agents de l\u2019Espanya imperial, al servei dels m\u00e9s grans enemics que mai no ha tingut Catalunya<\/em>\u201d, ha declarat un seguidor de Carretero. Per\u00f2 \u00e9s evident que tamb\u00e9 Carretero i Laporta acabaran un dia o altre la llista.<\/p>\n<p>El principal beneficiari d\u2019aquesta situaci\u00f3 de dispersi\u00f3 pot ser l\u2019ambigu i demag\u00f2gic\u00a0 \u201c<em>sobiranisme<\/em>\u201d del nacionalisme conservador. Si no result\u00e9s contraproduent que ho diguem nosaltres, dir\u00edem que el vot independentista que no es vulgui equivocar hauria d\u2019 anar a ERC. Ja ho hem dit!<\/p>\n<p>En tot cas: no volem restar presoners d\u2019una pol\u00e8mica abstracta entre les aventatges i els inconvenients respectius de les propostes autonomistes, federalistes i independentistes. Som partidaris de la \u201cvia ferrada\u201d, que en la escalada \u00e9s un itinerari vertical, equipat amb claus, arnesos i mosquetons, que permet arribar a zones de dif\u00edcil acc\u00e9s d&#8217;una manera segura. Volem fer el cim i justament per aix\u00f2 no som partidaris d\u2019aventures, acrob\u00e0cies i falses dreceres.<\/p>\n<p>Aquesta \u00e9s, creiem, la via que tenim al davant: una \u201cvia ferrada\u201d que aconsegueixi la conquesta democr\u00e0tica progressiva de m\u00e9s poder pol\u00edtic pel poble de Catalunya i les seves institucions, \u00a0evitant les divisions improductives i \u00a0realitzant les pol\u00edtiques de progr\u00e9s que la majoria del poble demana. Els factors m\u00e9s importants per a progressar en aquest cam\u00ed s\u00f3n la cohesi\u00f3 i unitat civil del poble i la confian\u00e7a en nosaltres mateixos, en els resultats que podem obtenir a trav\u00e9s de l\u2019esfor\u00e7 d\u2019una societat cohesionada i d\u2019una pol\u00edtica renovada.<\/p>\n<p><strong>La renovaci\u00f3 de la pol\u00edtica catalana<\/strong><\/p>\n<p>Una renovaci\u00f3 en profunditat de la pol\u00edtica catalana en els propers temps \u00e9s imprescindible. Per\u00f2 aix\u00f2 no implica un canvi de majories, sin\u00f3 al contrari. El poble de Catalunya s\u2019identifica amb valors d\u2019esquerra i de centre-esquerra i el seu autogovern ha de respondre a aquesta realitat.<\/p>\n<p>Catalunya no es mereix una nova etapa de nacionalisme prenafetista. La corrupci\u00f3 \u00e9s una lacra terrible i lliberticida. Cap sector pol\u00edtic, empresarial, social, religi\u00f3s,\u00a0 pot dir que n\u2019\u00e9s exempte, i tots tenen l\u2019obligaci\u00f3 de combatre-la i eradicar-la. Dit aix\u00f2, l\u2019etapa de CiU en el govern de la Generalitat va ser especialment t\u00e8rbola, com testimonien una llargu\u00edssima s\u00e8rie d\u2019esc\u00e0ndols i les imputacions i judicis pendents dels dos m\u00e9s \u00edntims i principals col\u00b7laboradors de l\u2019ex president Pujol (que a l\u2019inici del seu mandat, no ho oblidem,\u00a0 li va dir a Prenafeta \u201c<em>la Generalitat som tu i jo<\/em>\u201d).<\/p>\n<p>L\u2019actitud que els dirigents de CiU han adoptat en la comissi\u00f3 parlament\u00e0ria que investiga el seu finan\u00e7ament, via Ferrovial i Palau de la M\u00fasica, coincideix milim\u00e8tricament amb la del PP enfront de la multitud d\u2019esc\u00e0ndols que l\u2019afecten: la millor defensa \u00e9s l\u2019atac. Cap assumpci\u00f3 de responsabilitats, cap prop\u00f2sit d\u2019esmena.<\/p>\n<p>El prenafetisme es basa en un triple sup\u00f3sit: el nacionalisme instrumental que utilitza la bandera per a ocultar la cartera; la teoria i la pr\u00e1ctica de que \u201cla pol\u00edtica es fa a les clavegueres\u201d;\u00a0 i la confusi\u00f3 permanent entre negocis i pol\u00edtica. Aquest esquema no ha estat desmuntat per la direcci\u00f3 de CiU i segueix ben viu. Aix\u00f2 fa t\u00e9mer que, si la dreta torn\u00e9s al govern de la Generalitat, una repetici\u00f3 seria inevitable.<\/p>\n<p>La bona gent de CiU hauria de ser capa\u00e7 de passar comptes clars amb el seu sector dels negocis i amb la teoria i la pr\u00e0ctica del prenafetisme.<\/p>\n<p>Que nosaltres diguem que CiU hauria de canviar no t\u00e9 cap import\u00e0ncia. All\u00f2 que \u00e9s veritablement important \u00e9s que hi ha una opini\u00f3 forta i majorit\u00e0ria entre els ciutadans que diu que els partits i moviments pol\u00edtics haurien de canviar.<\/p>\n<p>Ens hem referit ja a alguns d\u2019aquests canvis que en la nostra opini\u00f3 s\u00f3n necessaris. No som qui per a donar consells a ning\u00fa, per\u00f2 en aquest sentit volem afegir, respectuosament, uns comentaris adicionals referits a les forces pol\u00edtiques.<\/p>\n<p>El moviment independentista hauria de superar les seves tend\u00e8ncies a la dispersi\u00f3, a l\u2019autof\u00e0gia ca\u00efnita, a la condemna anatemitzadora contra la majoria catalana no independentista i a l\u2019est\u00edmul de sentiments anti-espanyols, que pot mantenir un cercle vici\u00f3s de reaccions contra Catalunya i un augment de les insolidaritats i dels odis.<\/p>\n<p>Pel que fa a ICV-EUiA, no \u00e9s caure en la nost\u00e0lgia pensar que els trets m\u00e9s positius de la pol\u00edtica i dels valors del PSUC s\u2019haurien de recuperar (apuntar-se a totes les causes nobles del m\u00f3n no substitueix una pol\u00edtica d\u2019esquerra de govern), per tal que junt amb\u00a0 les organitzacions sindicals, socials i culturals progressistes mantinguem els socialistes catalans un debat permanent i una col\u00b7laboraci\u00f3 fraternal, amb l\u2019agenda comuna del necessari nou cicle de l\u2019esquerra europea.<\/p>\n<p>Pel que fa a Ciutadans, els hi vem demanar en una ocasi\u00f3 que deix\u00e9ssin d\u2019utilitzar en va la figura del president Tarradellas. Sembla que ens van fer cas i ho agra\u00efm.\u00a0 Els del PP, ja s\u2019ho faran.<\/p>\n<p><strong>El PSC<\/strong><\/p>\n<p>Parlem, finalment, del PSC. La seva cohesi\u00f3 ser\u00e0 durament atacada en aquest per\u00edode de tensions. Ha estat l&#8217;eix de la unitat de les forces de progr\u00e9s a Catalunya. En un sentit d\u2019 abast m\u00e9s ample i permanent, ha estat i \u00e9s, junt amb el moviment sindical i social, el gran factor de manteniment i consolidaci\u00f3 de la unitat civil del poble de Catalunya. Amb la perspectiva que donen els anys, es pot dir que, a Catalunya, s\u2019 ha evitat un \u201clerrouxisme roig\u201d i un \u201clerrouxisme blanc\u201d per\u00f2 que el risc hist\u00f2ric subsisteix, en la mesura que la dreta nacionalista espanyola busca una ruptura de consensos b\u00e0sics a Catalunya. En aquest sentit, el PSC \u00e9s la pe\u00e7a a batre i, com \u00e9s obvi, quasi tot el sistema medi\u00e0tic a Catalunya i a Espanya dispara en aquesta direcci\u00f3. Amb CiU, pel contari, la dreta espanyola s\u2019hi va entendre en el passat i esperen tornar-hi.<\/p>\n<p>A molts els agradaria que el socialisme a Catalunya es divid\u00eds en una franqu\u00edcia subordinada al PSOE i un socialisme \u201ccatalanista\u201d subordinat al nacionalisme. Aquesta tonteria no s\u2019ha produit en el passat i no hauria de produir-se en el futur, pel b\u00e9 de Catalunya, de la seva cohesi\u00f3 i del desenvolupament futur de les pol\u00edtiques de progr\u00e9s, des del nivell local fins al nacional, estatal i europeu. Per sort, el PSC ha tingut durant molts anys la confian\u00e7a d\u2019una majoria del poble. En el terreny municipal, en particular, l\u2019experi\u00e8ncia \u00e9s extraordin\u00e0ria; no \u00e9s possible trobar a Europa un cicle de govern local de tan ample abast i de resultats similars. A nivell nacional, el PSC ha estat l\u2019eix b\u00e0sic de l\u2019Entesa; a nivell estatal ha estat i \u00e9s determinant en la formaci\u00f3 de majories socialistes.<\/p>\n<p>Per\u00f2 temem que hi hagi en curs operacions que busquin la divisi\u00f3 del PSC o la dispersi\u00f3 del seu grup dirigent. A totes les persones que en s\u00f3n conscients els hi demanem que col\u00b7laborin a fer-hi front. En aquests moments de necessari esfor\u00e7 com\u00fa, tots els que tenen i han tingut responsabilitats en el PSC han d\u2019actuar units. En aquest sentit, voldr\u00edem veure\u00a0 l\u2019ex president Pasqual Maragall incorporat de nou activament, amb els companys que l&#8217;estimen i que sempre li van donar suport.<\/p>\n<p>D\u2019envergadura pel PSC \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 del seu grup parlamentari al Congr\u00e9s. No \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 formal sin\u00f3 de contingut. El grup qued\u00e0 anul\u00b7lat a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019intent de cop d\u2019estat del 23-F. Per\u00f2 la\u00a0 seva exist\u00e8ncia \u00e9s\u00a0 un element fundacional del Pacte d\u2019Abril, de la constituci\u00f3 del PSC i de la seva vinculaci\u00f3 amb el PSOE. La reivindicaci\u00f3\u00a0 immediata del restabliment del grup parlamentari seria crear una peturbaci\u00f3 addicional al govern socialista, en un per\u00edode de crisi econ\u00f2mica i pol\u00edtica.\u00a0 Per\u00f2 el PSC necessita recuperar la seva veu pr\u00f2pia al Congr\u00e9s.<\/p>\n<p>La resposta a aquesta q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s senzilla. Tamb\u00e9 en aquest tema proposem una \u201cvia ferrada\u201d: el PSC hauria d\u2019anar a les eleccions generals comprometent-se a formar, de manera immediata i pactada, el seu grup propi al Congr\u00e9s (ja existeix al Senat), amb un s\u00f2lid acord federatiu amb el grup del PSOE i donant ple suport i participant en el nou govern socialista que es constitueixi despr\u00e9s de les eleccions.<\/p>\n<p><strong>Els objectius comuns<\/strong><\/p>\n<p>M\u00e9s enll\u00e0 i per damunt dels reptes espec\u00edfics de cada una de les formacions pol\u00edtiques catalanes, hi ha uns objectius que haur\u00edem de considerar comuns i b\u00e0sics:<\/p>\n<p>1. Assegurar, mitjan\u00e7ant els pactes necessaris, el manteniment \u00edntegre dels continguts de l\u2019Estatut pactat entre el Parlament i les Corts Generals, aprovat com a llei org\u00e0nica de l\u2019Estat i referendat pel poble de Catalunya.<\/p>\n<p>2. Fer compatible la contrastaci\u00f3 democr\u00e0tica de projectes i de posicions amb l\u2019establiment i preservaci\u00f3 d\u2019un territori compartit del catalanisme, d\u2019una causa comuna al voltant dels interessos b\u00e0sics de Catalunya, en la defensa dels quals \u00e9s imprescindible mobilitzar la for\u00e7a de la unitat.<\/p>\n<p>3. Assegurar i fer avan\u00e7ar en tot moment la unitat civil del poble de Catalunya, enfront dels reiterats intents de dividir-lo, de fer-hi cristal\u00b7litzar comunitats separades i potencialment en conflicte. Catalunya \u00e9s un pa\u00eds fet de moltes llavors, i \u00e9s el consens b\u00e0sic de la ciutadania all\u00f2 constitueix la naci\u00f3 i garanteix el seu futur.<\/p>\n<p>4. Revitalitzar la nostra vida democr\u00e0tica, obrint i ampliant els espais de pr\u00e0ctica pol\u00edtica, del comprom\u00eds col\u00b7lectiu i combatent sense treva la corrupci\u00f3, l\u2019antipol\u00edtica i els populismes. La democr\u00e0cia \u00e9s una cultura que cal alimentar i defensar.<\/p>\n<p>5. Aconseguir una bona sortida de la crisi, responent als reptes i problemes de fons que aquesta suscita i aprofitant les oportunitats que ens ofereix per avan\u00e7ar cap al m\u00f3n que volem i sabem possible.<\/p>\n<p>6. Incrementar l\u2019exig\u00e8ncia d\u2019aven\u00e7 en la\u00a0 modernitzaci\u00f3 federal i plurinacional de l\u2019Estat espanyol i en la unitat pol\u00edtica d\u2019Europa, que permetin que Catalunya tingui els drets i compet\u00e8ncies que necessita.<\/p>\n<p>De cara al futur, l\u2019horitz\u00f3 \u00e9s obert.\u00a0 Nosaltres hem fet unes propostes que s\u2019afegeixen a les dels altres. El pluralisme \u00e9s una for\u00e7a.<\/p>\n<p>Seran els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, en l\u2019exercici de la democr\u00e0cia, els que\u00a0 aniran decidint el cam\u00ed a seguir.<\/p>\n<p><em> <\/em><\/p>\n<p><strong>NOU CICLE<\/strong><\/p>\n<p>JULIOL DE 2010<\/p>\n<p><em> <\/em><br \/>\n<em> <\/em><\/p>\n<p>Descarrega&#8217;t el manifest en PDF fent click <a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/07\/Manifest_NC.pdf\">AQU\u00cd<\/a>.<\/p>\n<p><em> <\/em><\/p>\n<hr size=\"1\" \/><span style=\"font-size: x-small;\"><a href=\"#_ftnref\">[1]<\/a> Jaume Boix, <em>Molt soroll per&#8230;,<\/em> a Naci\u00f3 Digital:<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-size: x-small;\"><a href=\"http:\/\/www.naciodigital.cat\/opinionacional\/noticiaON\/808\/molt\/soroll\">http:\/\/www.naciodigital.cat\/opinionacional\/noticiaON\/808\/molt\/soroll<\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El febrer de 2010, Nou Cicle va difondre un document que comen\u00e7ava dient: \u201cCatalunya no est\u00e0 fatigada. Est\u00e0 desorientada\u201d. Creiem que la manifestaci\u00f3 del 10 de juliol, amb la mobilitzaci\u00f3 d\u2019un mili\u00f3 de ciutadans i ciutadanes, ha confirmat que la nostra primera afirmaci\u00f3 era correcta. Tamb\u00e9 pensem que les discussions d\u2019abans i de despr\u00e9s de &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-2249","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2249","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2249"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2249\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2256,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2249\/revisions\/2256"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2249"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2249"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2249"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}