{"id":22454,"date":"2021-05-18T10:03:34","date_gmt":"2021-05-18T08:03:34","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22454"},"modified":"2021-05-18T10:03:35","modified_gmt":"2021-05-18T08:03:35","slug":"pablo-salvador-coderch-carrecs-i-partits","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/pablo-salvador-coderch-carrecs-i-partits\/","title":{"rendered":"Pablo Salvador Coderch: C\u00e0rrecs i partits"},"content":{"rendered":"\n

Hi ha molts motius per arribar a un acord de govern, almenys mig miler. A Catalunya hi ha uns 500<\/strong> c\u00e0rrecs p\u00fablics els nomenaments dels quals depenen del Govern: consellers<\/em>, secretaris generals, directors generals, delegats, assessors i directius d’empreses i ag\u00e8ncies p\u00fabliques. Suposen m\u00e9s de 50<\/strong> milions d’euros en sous, per\u00f2 la seva import\u00e0ncia real \u00e9s molt superior, ja que un director general \u2014jo ho vaig ser\u2014 t\u00e9 una capacitat de gesti\u00f3 considerable i una influ\u00e8ncia innegable en els sectors p\u00fablic i privat sobre els quals projecta la seva activitat \u2014en el meu cas van ser les associacions i les fundacions catalanes. Molts creiem que caldria professionalitzar la gesti\u00f3 p\u00fablica molt m\u00e9s del que ho est\u00e0 ara. Una mesura \u00f2bvia seria que les direccions generals dels departaments estiguessin ocupades per funcionaris seleccionats per concurs de m\u00e8rits. Aix\u00f2 passa en pa\u00efsos com It\u00e0lia, una naci\u00f3 sobre la qual de vegades es diu que funciona sola, malgrat la inestabilitat del seu Govern. Funciona, per\u00f2 no ho fa sola: els funcionaris no depenen del govern de torn perqu\u00e8 gestionen nivells equivalents als de les nostres direccions generals.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 mateix tamb\u00e9 ho ha proposat recentment l’Institut Ostrom Catalunya (www.institutostrom.org), un think tank<\/em> progressista integrat, juntament amb gaireb\u00e9 500<\/strong> m\u00e9s de similar bon nivell, a Atlas Network (www.atlasnetwork.org). Ostrom ho ha explicat en un manifest molt assenyat titulat Per la professionalitzaci\u00f3 de la direcci\u00f3 p\u00fablica<\/em> (http:\/\/professionalitzem.cat). Els promotors, 30<\/strong> homes i (nom\u00e9s) 4<\/strong> dones, volen alinear Catalunya amb els millors sistemes de serveis p\u00fablics del m\u00f3n. \u00c9s un objectiu te\u00f2ricament senzill d’aconseguir: a difer\u00e8ncia d’una reforma electoral, pujar un esgla\u00f3 o dos en la professionalitzaci\u00f3 de la direcci\u00f3 p\u00fablica nom\u00e9s exigeix un canvi legal. Gaireb\u00e9 es va aconseguir el 2015 amb el projecte de llei d’ordenaci\u00f3 del sistema de direcci\u00f3 p\u00fablica professional de la Generalitat de Catalunya, per\u00f2 no va arrelar i el projecte es va desaprofitar. I \u00e9s que, en realitat, cap partit pol\u00edtic catal\u00e0 t\u00e9 inter\u00e8s sincer a limitar el seu poder sobre les administracions p\u00fabliques. Cap.<\/p>\n\n\n\n

Fran\u00e7a \u00e9s el pa\u00eds que tradicionalment modela les nostres maneres peninsulars de fer les coses. T\u00e9 m\u00e9s de cinc milions i mig de funcionaris p\u00fablics que es regeixen per un mateix estatut general, tot i que hi ha dos grans r\u00e8gims propis per als magistrats i els militars. \u00c9s un sistema molt centralitzat, per\u00f2 funciona secularment b\u00e9. El Banc Mundial publica anualment un \u00edndex d’efectivitat dels governs i en ell es puntua Fran\u00e7a amb 1,38<\/strong>, Espanya amb 1<\/strong> i Portugal amb 1,15<\/strong> (atenci\u00f3!); a dalt se situen esperablement els pa\u00efsos escandinaus, amb puntuacions superiors a 1,80<\/strong>. Els Estats Units i la Gran Bretanya s\u00f3n a prop de l\u20191,50<\/strong>. Com que l’\u00edndex contempla els estats, no n’hi ha un per a Catalunya, tot i que no \u00e9s agosarat suposar que s’apropa a l’espanyol. La pregunta \u00e9s si l’iguala o si el supera. La meva intu\u00efci\u00f3 \u00e9s que supera for\u00e7a comunitats aut\u00f2nomes, per\u00f2 que no iguala els grans cossos de l’Administraci\u00f3 Central de l’Estat. A la Generalitat d’avui li queda petita l’estructura constitucional i legal de les comunitats aut\u00f2nomes establerta per la Constituci\u00f3, per\u00f2 li ve gran l’ambici\u00f3 de convertir-se en un Estat. L\u2019hiat es pot anar cobrint amb serietat i dret administratiu ben travat. El refor\u00e7 de la professionalitzaci\u00f3 de l’Administraci\u00f3 catalana seria un pas en la bona direcci\u00f3: abans que un Estat ideal podem exigir una Administraci\u00f3 realment forta, competent i independent de la pol\u00edtica, subjecta nom\u00e9s a la llei i al dret.<\/p>\n\n\n\n

A Catalunya, una entitat p\u00fablica de refer\u00e8ncia \u00e9s, entre moltes d’altres, l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, situat al peu de la serra de Collserola. Amb un equip de 7.000<\/strong> professionals, 1.146<\/strong> llits, 45<\/strong> sales d’operacions i un pressupost anual de 563<\/strong> milions d’euros, cobreix totes les especialitats i \u00e9s punter en una vintena d’elles. Els seus metges residents provenen, gaireb\u00e9 meitat i meitat, de Catalunya i de la resta de l’Estat. \u00c9s una organitzaci\u00f3 digna de destacar. Per\u00f2 ning\u00fa en el seu seny es planteja que, amb cada canvi de govern a Catalunya, es pogu\u00e9s canviar el seu gerent o el seu director assistencial. I aix\u00f2, que ens sembla natural en una organitzaci\u00f3 hospital\u00e0ria com l’esmentada, tamb\u00e9 ho hauria de ser en el teixit de les direccions generals que estructuren la nostra Administraci\u00f3. Aix\u00ed s\u00f3n les reformes profundes.<\/p>\n\n\n\n

El Pa\u00eds<\/a><\/strong>,<\/a> 16 de maig de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha molts motius per arribar a un acord de govern, almenys mig miler. A Catalunya hi ha uns 500 c\u00e0rrecs p\u00fablics els nomenaments dels quals depenen del Govern: consellers, secretaris generals, directors generals, delegats, assessors i directius d’empreses i ag\u00e8ncies p\u00fabliques. Suposen m\u00e9s de 50 milions d’euros en sous, per\u00f2 la seva import\u00e0ncia real \u00e9s …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22460,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-22454","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22454","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22454"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22454\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22459,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22454\/revisions\/22459"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22460"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22454"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22454"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22454"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}