La hist\u00f2ria tracta de fixar les claus del passat. Per\u00f2 el passat no \u00e9s capturable ni en la complexitat de les seves atmosferes, a les quals s\u2019aproxima una mica m\u00e9s el memorialisme, ni tampoc en la infinitat de detalls significatius que se\u2019ns escolen com la sorra entre els dits. Per aix\u00f2, de vegades, una troballa atzarosa \u00e9s com un llampec en la foscor que, per uns instants, sembla revelar-nos perfils ignorats o nom\u00e9s pressentits. Quelcom de semblant em va passar, fa anys, quan feia de coordinador de cultura de la Diputaci\u00f3 de Barcelona i depenien de mi, entre altres coses, la xarxa de biblioteques de lectura p\u00fablica. <\/p>\n\n\n\n
En efecte, un mat\u00ed de primavera, entre reuni\u00f3 i reuni\u00f3, m\u2019havien fet lloc per a una entrevista que jo no havia demanat. Alg\u00fa molt persistent havia insistit fins a obtenir una cita, tot anunciant que es tractava d\u2019una cosa relacionada amb un vaixell! Les visites no demanades tenen aix\u00f2: de vegades s\u00f3n portadores de sorpreses, de misteris, d\u2019embolics… I t\u2019alliberen, per uns moments, de les obligacions rutin\u00e0ries i et situen en el terreny de l\u2019imprevist que allibera la imaginaci\u00f3. S\u00f3n com les cartes d\u2019abans, quan no hi havia artefactes digitals i escriv\u00edem m\u00e9s de tard en tard i m\u00e9s llarg; cartes portadores de secrets, amb cal\u00b7ligrafies singulars i intransferibles. <\/p>\n\n\n\n
No era cap artista ni cap gestor cultural m\u00e9s o menys escabellat, com solia passar, sin\u00f3 un home clenxinat i encorbatat, amb les maneres concises i pr\u00e0ctiques del ram de l\u2019enginyeria. Tenia alguna responsabilitat al port de Barcelona, estava alerta dels desguassos de vaixells i havia tingut una idea. Entre les embarcacions que esperaven tanda per al desgu\u00e0s hi havia un vell vaixell de la Campsa<\/strong>, d\u2019unes proporcions que casaven, a parer seu, amb la biblioteca que calia fer a la Barceloneta. I havia pensat: per qu\u00e8 no una biblioteca flotant? No cal dir que la idea em va seduir des del primer moment, si b\u00e9 uns primers c\u00e0lculs dels t\u00e8cnics no trigarien a desestimar-la rotundament pels elevats costos de manteniment que hauria comportat, del tot inassequibles. Hauria estat bonic…<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 hi havia una altra cosa que m\u2019intrigava: el vaixell es deia Campalans<\/strong><\/em>. Davant dels meus requeriments, l\u2019home es va sorprendre molt i va descartar que el nom tingu\u00e9s res a veure amb el tal Rafael Campalans<\/strong> de qui jo li parlava: \u201cTots els vaixells de la Campsa d\u2019aquesta mena -em va explicar- duen noms que comencen per Camp (Camponav\u00eda, Camponubla \u2026) i, d\u2019aqu\u00ed, que aquest es digu\u00e9s Campalans\u201d<\/em>. Punt.<\/p>\n\n\n\n No em va acabar de conv\u00e8ncer. Vaig moure fils i no vaig trigar a descobrir que el Campalans<\/strong> <\/em>havia estat batejat a finals de 1933<\/strong>, en plena Segona Rep\u00fablica, essent ministre de Marina Llu\u00eds Companys<\/strong>. I que aix\u00f2 s\u2019havia produ\u00eft poc despr\u00e9s de la mort de Rafael<\/strong> Campalans<\/strong>, ofegat a les aig\u00fces de Torredembarra (setembre 1933<\/strong>). Es feia \u00f2bvia la m\u00e0 del ministre: un homenatge gaireb\u00e9 \u00edntim, que no consta enlloc, un vaixell m\u00e9s de la Campsa que comen\u00e7a per Camp\u2026<\/em> Ja me l\u2019imagino, avorrit, en un ministeri que no li anava ni li venia, encara sobtat per la mort accidental de l\u2019amic i sense ganes de donar gaires explicacions al funcionari corresponent: \u201cI diu que ha de comen\u00e7ar per Camp? Doncs, miri, ho he dicidit : aquest es dir\u00e0 Campalans<\/em> \u201d. <\/p>\n\n\n\n El fet \u00e9s que el petrolier Campalans<\/strong> <\/em>va navegar contra vent i marea i va lluir el nom del dirigent socialista durant tot el franquisme, camuflat entre altres vaixells de la Campsa comen\u00e7ats per Camp<\/em>, sense que ni un sol jerarca victori\u00f3s atin\u00e9s a posar-li General\u00edsimo<\/strong><\/em> ni Jos\u00e9 Antonio<\/strong><\/em> ni Sanjurjo<\/strong><\/em> ni Plus Ultra<\/strong> <\/em>ni res per l\u2019estil\u2026 <\/p>\n\n\n\n Vet aqu\u00ed un llampec que, de sobte, il\u00b7luminava la penombra i ens evocava la fraternitat que havia unit, als anys vint, homes com Salvador Segu\u00ed<\/strong> (secretari de la CNT<\/strong> catalana) i Francesc Layret<\/strong> (advocat dels treballadors) amb republicans com Llu\u00eds Companys<\/strong> i Marcel\u00b7l\u00ed Domingo<\/strong> i amb socialistes com Rafael Campalans<\/strong> i Gabriel Alomar<\/strong>, entre molts altres. La branca extremista de la CNT<\/strong> no parava de denunciar la deriva \u201cpol\u00edtica<\/em>\u201d que, amb aquestes aliances, Salvador Segu\u00ed<\/strong> estava imprimint a la central \u00e0crata. Una deriva que seria estroncada amb l\u2019assassinat de Layret<\/strong> (1920<\/strong>) i de Segu\u00ed<\/strong> (1923<\/strong>) a mans del pistolerisme patronal, sota l\u2019empara del governador civil de Barcelona, Mart\u00ednez Anido<\/strong>, seguits de la dictadura del general Primo de Rivera<\/strong>. Tot plegat acabaria determinant l\u2019hegemonia de la FAI<\/strong> i de l\u2019apoliticisme dins del moviment llibertari. Sense aquesta fractura sagnant les coses, molt probablement, haurien acabat avan\u00e7ant pel cam\u00ed que havia dut les trade unions<\/em> a la creaci\u00f3 del Partit Laborista. Isidre Molas<\/strong> ho ha comentat en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3. La creaci\u00f3 tant de la Uni\u00f3 Socialista<\/strong> (1923<\/strong>) com d\u2019Esquerra Republicana<\/strong> (1931<\/strong>) serien precipitats parcials d\u2019all\u00f2 que podia haver estat i que es va frustrar. El llampegueig del Campalans<\/strong><\/em> sobre la penombra oce\u00e0nica ens ho evoca un cop m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\nEl misteri d\u2019un nom<\/h3>\n\n\n\n