{"id":22402,"date":"2021-05-06T14:30:23","date_gmt":"2021-05-06T12:30:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=22402"},"modified":"2021-05-06T14:30:24","modified_gmt":"2021-05-06T12:30:24","slug":"oriol-bartomeus-pengeu-els-discjoqueis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bartomeus-pengeu-els-discjoqueis\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: Pengeu els discj\u00f2queis!"},"content":{"rendered":"\n

Les eleccions del passat dimarts a Madrid han tornat a posar de manifest quelcom que sovint oblidem: cada cop m\u00e9s l\u2019elector exigeix als partits que li donin raons per a votar-los. El vot autom\u00e0tic, el d\u2019aquells que opten per una formaci\u00f3 perqu\u00e8 \u201cho fan sempre<\/em>\u201d o perqu\u00e8 la consideren \u201cel seu partit<\/em>\u201d, \u00e9s cada cop menor. Per contra, creix el vot d\u2019aquells que nom\u00e9s acudeixen al col\u00b7legi electoral si se senten cridats, si se\u2019ls interpel\u00b7la des de les diferents candidatures. \u00c9s com si l\u2019elector li exig\u00eds al partit que respongui a una simple pregunta: per qu\u00e8 t\u2019he de votar?<\/p>\n\n\n\n

Les dades de les enquestes s\u00f3n contundents. El vot autom\u00e0tic, el que opta per un partit concret passi el que passi i presenti qui presenti, est\u00e0 en proc\u00e9s de desaparici\u00f3. Cada cop s\u00f3n menys els que tenen el vot decidit des d\u2019abans que es convoquin les eleccions, i m\u00e9s els que esperen a ser conven\u00e7uts pels missatges que llencen els partits i vehiculen els mitjans. Cada cop s\u00f3n menys els electors que voten \u201cels seus<\/em>\u201d i m\u00e9s els que es miren l\u2019oferta i pregunten: i tu, qu\u00e8 m\u2019ofereixes a canvi del meu vot?<\/p>\n\n\n\n

A Madrid aquesta necessitat de raons per dur l\u2019elector davant l\u2019urna s\u2019ha fet patent, i explica bona part dels resultats de les diferents forces. D\u2019una banda, l\u2019elector de la dreta duia el sac ben ple de raons per participar. El seu vot servia per enviar un missatge a l\u2019odiat govern central<\/a> i concretament a Pedro S\u00e1nchez<\/strong>, la seva b\u00e8stia negra. Lligat a aix\u00f2, votar al PP<\/strong> li servia per defensar el \u201cfet diferencial<\/em>\u201d madrileny front els qui el volen llimar, ja sigui amb el toc de queda o amb l\u2019amena\u00e7a d\u2019harmonitzaci\u00f3 fiscal (\u201csocialisme o llibertat\u201d<\/em>).<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019altra banda, al votant de l\u2019esquerra madrilenya se li demanava que an\u00e9s a votar perqu\u00e8 s\u00ed, perqu\u00e8 tocava, i se li exigia que vot\u00e9s \u201cels seus\u201d<\/em>. Les explicacions de Juan Carlos Monedero<\/strong><\/a> al Mat\u00ed amb Josep<\/strong> Cun\u00ed<\/strong> de dimecres eren una prova escruixidora de la manera com alguna esquerra ent\u00e9n que han d\u2019aconseguir el vot: o me\u2019l dones a mi o \u00e9s que ets gilipolles. Tal qual.<\/p>\n\n\n\n

La difer\u00e8ncia entre uns i altres en aquesta elecci\u00f3 ha estat abismal (com a m\u00ednim fins l\u2019\u00faltima setmana de campanya). A l\u2019elector de la dreta se l\u2019ha anat nodrint de raons<\/a> des de fa tres anys, exactament des que el mal\u00e8vol S\u00e1nchez<\/strong> va fer fora Rajoy<\/strong> de la Moncloa i hi va instaurar un govern \u201cil\u00b7leg\u00edtim<\/em>\u201d, gr\u00e0cies al suport dels quatre genets de l\u2019apocalipsi (radicals, terroristes, independentistes i chavistes<\/em>). Des de l\u2019estiu de 2018<\/strong> l\u2019elector de dreta de tota Espanya, per\u00f2 especialment el de Madrid, ha estat instru\u00eft de forma constant, coherent i coordinada, tant pel PP<\/strong> com pels mitjans afins, utilitzant qualsevol not\u00edcia (la pand\u00e8mia, el govern de coalici\u00f3, la llei Cel\u00e1a<\/strong>) per percudir sobre els mateixos punts. Amb l\u2019esclat de la pand\u00e8mia el PP<\/strong> de Madrid va trobar l\u2019argument definitiu: vota per la llibertat. Imbatible.<\/p>\n\n\n\n

En canvi, durant aquest temps a l\u2019elector madrileny d\u2019esquerra se l\u2019ha conven\u00e7ut que Ayuso<\/strong> \u00e9s poc m\u00e9s que un accident, una pallassa estr\u00e0bica que nom\u00e9s diu tonteries i s\u2019equivoca cada cop que t\u00e9 un micr\u00f2fon davant, que munta hospitals sense llits, es deixa fotografiar com a \u201cmater dolorosa<\/em>\u201d a la primera plana d\u2019un diari (El Mundo<\/strong>) i d\u00f3na suport a les teories de la conspiraci\u00f3 m\u00e9s inversemblants (com quan va dir que la D de Covid volia dir \u201cdesembre<\/em>\u201d). Un personatge amb l\u2019\u00fanic m\u00e8rit d\u2019haver gestionar el compte de twitter<\/em> de Pecas, el gos d\u2019Esperanza Aguirre<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Un cop convocades les eleccions es van veure els efectes de tot plegat. El votant de dreta va sortir en massa, amb una r\u00e0bia i una convicci\u00f3 nom\u00e9s comparables amb el vot independentista a Catalunya del 2015<\/strong> i 2017<\/strong>. Les enquestes preelectorals assenyalaven que gaireb\u00e9 el 90%<\/strong> estava segur d\u2019anar a votar, el 86%<\/strong> dels votants del PP<\/strong> declaraven que tornarien a votar-lo i Ayuso<\/strong> aconseguia mitjanes de 8<\/strong> i 9<\/strong> en valoraci\u00f3 entre els que se situaven del centre a la dreta.<\/p>\n\n\n\n

Els de l\u2019esquerra mostraven molt menys convenciment i menys mobilitzaci\u00f3, menys suport als seus candidats i taxes de fidelitat inferiors al 60%<\/strong>. L\u2019escenari recordava terriblement el de les presidencials americanes de 2016<\/strong>: un candidat menyspreat i ridiculitzat pels rivals que, amb tot, galvanitza el seu electorat amb un discurs radical i contundent, mentre els dem\u00f2crates queden presoners d\u2019una estrat\u00e8gia nefasta.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00faltima setmana de campanya, arran de les amenaces contra Iglesias<\/strong>, Marlaska<\/strong> i la directora general de la Gu\u00e0rdia Civil, va semblar que l\u2019esquerra es treia la son de les orelles, intentant donar al seu votant alguna ra\u00f3 per acudir davant l\u2019urna, encara que fos poc sofisticada (\u201cdemocr\u00e0cia o feixisme\u201d<\/em>) i segu\u00eds fil per randa el marc polaritzador proposat pel PP<\/strong> (incomprensiblement ning\u00fa no va fer esment a la corrupci\u00f3, malgrat que en aquell moment s\u2019estigu\u00e9s celebrant el judici de la caixa b del PP<\/strong> a l\u2019Audi\u00e8ncia Nacional).<\/p>\n\n\n\n

A la vista dels resultats finals sembla evident que el canvi va arribar tard per incentivar la participaci\u00f3 del votant d\u2019esquerres. Per\u00f2 no nom\u00e9s. L\u2019error fonamental de l\u2019esquerra fou no haver ent\u00e8s no nom\u00e9s que \u00e9s imprescindible donar motius als electors per a fer que et donin el seu vot, sin\u00f3 que aquests motius han d\u2019apel\u00b7lar als interessos d\u2019aquests electors, els han de parlar de la seva vida, de les seves necessitats i expectatives. Ayuso<\/strong> ho va entendre perfectament<\/a>, per aix\u00f2 parlava de bars, \u00e9s a dir de feina i tamb\u00e9 de les ganes boges que mostrava part de la poblaci\u00f3 de recuperar la vida pre-pand\u00e8mica.<\/p>\n\n\n\n

Mentre ella li parlava a l\u2019elector de la seva vida, l\u2019esquerra el convocava a una pugna conceptual amb reminisc\u00e8ncies de fa noranta anys, sense ser capa\u00e7 d\u2019\u201daterrar<\/em>\u201d el seu discurs al dia a dia de l\u2019elector madrileny de 2021<\/strong>. Mentre Ayuso<\/strong> proposava baixar els impostos, l\u2019esquerra demanava el vot per aturar el feixisme, per\u00f2 sense ser capa\u00e7 d\u2019explicar qu\u00e8 suposava per a l\u2019elector concret que guanyessin els \u201cfeixistes<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

El cas madrileny deixa una lli\u00e7\u00f3 a aprendre: \u00e9s imprescindible donar raons a l\u2019elector si es vol que aquest s\u2019aixequi del sof\u00e0. No cal que siguin raons molt elevades ni molt complexes. De fet acostumen a ser m\u00e9s efectives les raons m\u00e9s aviat elementals i simples, aix\u00ed com les reactives (voto aquest perqu\u00e8 no vull que guanyi l\u2019altre). \u00c9s el que ha fet Ayuso<\/strong> i li ha funcionat, i \u00e9s el que no ha sabut fer l\u2019esquerra, presonera d\u2019un miratge en el que prems una tecla i el poble de l\u2019esquerra es posa en marxa com un sol home.<\/p>\n\n\n\n

Madrid ens mostra que s\u2019ha acabat el temps del toc de corneta (o del m\u00e9s prosaic toc de pito). L\u2019elector vol ser conven\u00e7ut (sedu\u00eft, com diria Guti\u00e9rrez Rub\u00ed<\/strong><\/a>), vol entendre que \u00e9s ell qui tria, qui escull, que porta la iniciativa i que no respon com un xai o com el gos de Pavlov<\/strong>. S\u2019ha acabat el vot perqu\u00e8 s\u00ed, a Madrid i arreu. Els partits que no ho entenguin estan condemnats al frac\u00e0s o a l\u2019extinci\u00f3, com els dinosaures.<\/p>\n\n\n\n

Fa trenta-cinc anys The Smiths<\/strong>, a la can\u00e7\u00f3 \u201cPanic<\/a>\u201d, convidaven la seva audi\u00e8ncia a cremar les discoteques i penjar els discj\u00f2queis, precisament perqu\u00e8 \u201cla m\u00fasica que constantment punxen no em diu res sobre la meva vida<\/em>\u201d. Doncs aix\u00f2: hang the DJ<\/em>!<\/p>\n\n\n\n

La ciutat llunyana<\/a><\/strong>, 6 de maig de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les eleccions del passat dimarts a Madrid han tornat a posar de manifest quelcom que sovint oblidem: cada cop m\u00e9s l\u2019elector exigeix als partits que li donin raons per a votar-los. El vot autom\u00e0tic, el d\u2019aquells que opten per una formaci\u00f3 perqu\u00e8 \u201cho fan sempre\u201d o perqu\u00e8 la consideren \u201cel seu partit\u201d, \u00e9s cada cop …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22408,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[],"class_list":["post-22402","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22402","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22402"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22402\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22407,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22402\/revisions\/22407"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22408"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22402"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22402"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22402"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}