antes de lo primero<\/em>“.<\/p>\n\n\n\nEl resultat de les eleccions madrilenyes suposa certament un gran desafiament als partits pol\u00edtics progressistes, “d’esquerres<\/em>“. Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 de les explicacions, o a partir d’aquestes, l’essencial \u00e9s comen\u00e7ar ja a discutir qu\u00e8 cal fer a partir d’ara. Podran descobrir-se defici\u00e8ncies de la campanya, algunes an\u00e0lisis assenyalaran amb ra\u00f3 que potser aquestes v\u00e9nen d’abans. Que encara sorpr\u00e8n que no s’hagin aconseguit ant\u00eddots efica\u00e7os a un evident i expressat suport popular al PP<\/strong> de les crides d’Isabel Diaz Ayuso <\/strong>el madrilenyisme folkl\u00f2ric, la seva prostituci\u00f3 de la paraula “llibertat<\/em>“, o l’protofeixisme de Vox<\/strong> contra la pr\u00f2pia ciutadania de Madrid i la seva hist\u00f2ria. Potser hi cal sumar el descr\u00e8dit de les institucions. Potser no hem sabut donar resposta concreta i clara als problemes del dia a dia de la gent.<\/p>\n\n\n\nPotser aquesta forta derrota ens ajudi. No pel c\u00e0stig que suposar\u00e0 per a la ciutadania madrilenya, sin\u00f3 per fer reflexionar els que pretenen saber com resoldre-ho que tenen la responsabilitat de abordar-ho. En tot cas, s’obre ara un cam\u00ed, segurament no massa curt. M\u00e9s enll\u00e0 dels laments, \u00e9s amb seguretat l’essencial. Sobretot, si considerem, amb suficient confian\u00e7a en les persones, que \u00e9s possible, a m\u00e9s de necessari. Perqu\u00e8 el “S\u00ed, es pot!<\/em>“, v\u00e0lid aqu\u00ed i als EUA, sigui alguna cosa m\u00e9s que un esl\u00f2gan de fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\nPer els molts i moltes que considerem que la vict\u00f2ria de les forces de progr\u00e9s \u00e9s a l’horitz\u00f3, encara que no vegem clar quina \u00e9s la dist\u00e0ncia fins assolir-lo, el que correspon ara \u00e9s establir com assolir-ho, com respondre als problemes del moment i com des d’aqu\u00ed avan\u00e7ar verscaquest objectiu futur.<\/p>\n\n\n\n
Com un element clau, encara que no l’\u00fanic, vull situar la funci\u00f3 dels partits pol\u00edtics progressistes, dels que han ent\u00e8s que l’actual govern de coalici\u00f3 \u00e9s la via a la nostra Espanya d’avui. Els partits pol\u00edtics s\u00f3n un dels instruments essencials en la construcci\u00f3 de la democr\u00e0cia. No l’\u00fanic, ja que un altre dels grans eixos el constitueixen les organitzacions col\u00b7lectives dels grups socials. Per\u00f2 avui, i no per primera vegada, considero prioritari el paper dels partits pol\u00edtics per all\u00f2 del “intel\u00b7lectual col\u00b7lectiu”<\/em>. Amb l’exig\u00e8ncia a aquests (perqu\u00e8 no se m’oblidi, perqu\u00e8 se m’entengui, i per no tornar sobre el tema ara) que assumeixin d’una vegada la seva funci\u00f3 dirigent (a guanyar cada dia), per\u00f2 no dominant, de la acci\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\nCom a punt de partida, crec que cal assumir que els actuals partits pol\u00edtics de progr\u00e9s (dels altres poca cosa s\u00e9, a part que representen interessos socials reaccionaris) s’han convertit en aparells i plataformes electorals, i \/ o d’est\u00edmul i recepci\u00f3 d’adhesions o de ratificaci\u00f3 del l\u00edder i d’alguns esl\u00f2gans. Per\u00f2 han perdut, o no ha aconseguit, constituir-se en instrument de cohesi\u00f3 social, de construcci\u00f3 i expressi\u00f3 d’anhels col\u00b7lectius, de relaci\u00f3 amb la societat per transmetre i rebre idees i propostes, per elaborar-les conjuntament, per treballar per aconseguir-les. \u00c9s aquest allunyament, crec, el que ha significat el desprestigi de les institucions, ja que aquestes mai, ni ara, ni abans, ni despr\u00e9s, podran resoldre de forma immediata tots els problemes pendents, els problemes i les reivindicacions per les quals es pronuncia i vota la societat.<\/p>\n\n\n\n
S\u00f3n els partits pol\u00edtics, com a mediadors per al treball diari i a llarg termini, els que poden cohesionar la societat. Sense l’acci\u00f3 i l’encert dels partits \u00e9s molt dif\u00edcil que els col\u00b7lectius socials entenguin el proc\u00e9s, les dificultats del dia a dia els interessos contradictoris en pres\u00e8ncia, el cam\u00ed per avan\u00e7ar. Per tot aix\u00f2, per la funci\u00f3 essencial dels partits, crec que la tasca priorit\u00e0ria ara \u00e9s la construcci\u00f3 de l’instrument pol\u00edtic.<\/p>\n\n\n\n
Construir i enfortir suposa incrementar l’afiliaci\u00f3 i amb ella la milit\u00e0ncia. Obrir les portes del partit perqu\u00e8 entrem, per\u00f2 no un simple crida a que entrem, sin\u00f3 a estimular que acudim. Portes obertes i est\u00edmul per entrar, ofertes dels “beneficis<\/em>” individuals i col\u00b7lectius que suposa l’acci\u00f3 pol\u00edtica, no la lluita o el sacrifici, per b\u00e9 que s\u00ed a la generositat, a l’alegria de la feina col\u00b7lectiva, a la voluntat de guanyar. Per respondre a les necessitats cal saber quines s\u00f3n aquestes, estimular l’expressi\u00f3 d’opinions, idees, propostes, voluntats. No es tracta de demanar adhesions incondicionals, ni la fe en les actuals doctrines i en els seus sacerdots. Fins i tot des de la desconfian\u00e7a en les persones i els programes, per\u00f2 en la confian\u00e7a de la sinceritat de la crida a la participaci\u00f3. I escoltar, per\u00f2 per escoltar cal estar a prop.<\/p>\n\n\n\nEn la hist\u00f2ria hi ha hagut moments en qu\u00e8 en situacions de crisi s’han creat nous instruments col\u00b7lectius gaireb\u00e9 des del no res, per\u00f2 no crec que estiguem en un d’aquests. Ara nous instruments suposaria m\u00e9s divisi\u00f3, fragmentaci\u00f3. La tasca haurien d’assumir-la les actuals organitzacions pol\u00edtiques progressistes. Haurien obrir les portes i les portes nom\u00e9s les poden obrir els i les que en tenen les claus. A ells i elles la responsabilitat. A els i les altres la disponibilitat, la voluntat de contribuir a l’enfortiment de les organitzacions pol\u00edtiques de progr\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
Isidor Boix<\/a><\/strong>, 5 de maig de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La contundent vict\u00f2ria del trumpisme a la Comunitat de Madrid suposa un fort toc d’alerta pol\u00edtic, per\u00f2 amb una ombra que crec que augmenta la seva pr\u00f2pia dimensi\u00f3. No pretenc ara i aqu\u00ed analitzar el resultat madrileny, molts comentaristes ens ajudaran aquests dies a reflexionar sobre el tema. Per\u00f2 s\u00ed abordar una q\u00fcesti\u00f3 que volia …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":22397,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-22389","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22389","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22389"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22389\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22398,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22389\/revisions\/22398"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22397"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22389"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22389"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22389"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}